Andrés Feliz ha estat una de les grans apostes del Joventut de Badalona per aquesta temporada. El club va decidir prescindir de Ferran Bassas el passat estiu per confiar la direcció de joc a Guillem Vives i al dominicà, que sense cap mena de dubte s’ha convertit en un dels grans líders de l’equip. De fet, després d’un inici de temporada discret, el pic de rendiment de Feliz ha coincidit amb la millor versió de la Penya. Un moment ideal per parlar de la importància del jugador en els esquemes dels verd-i-negres.
Més responsabilitats a la direcció de joc
La marxa de Ferran Bassas aquest últim estiu deixava molt clares les intencions del Joventut de Badalona. Després de rendir a un bon nivell durant la seva temporada d’estrena a l’ACB (abans havia jugat amb el CB Prat a LEB Plata), el club augmentava la seva aposta per Andrés Feliz. Durant el curs passat, el dominicà va anar clarament de menys a més, amb un notable final de temporada que el va assentar com un jugador clau en la rotació verd-i-negre. Feliz va demostrar ser un gran comodí per Duran: solvent i intens en defensa, penetrador de gran nivell i, fins i tot, capaç de generar-se els seus propis tirs després de bot. Només li faltava una assignatura pendent: la direcció de joc. De fet, el de Guachupita va destacar més com a ‘combo’, jugant de 2.
D’aquesta manera, el fet que el dominicà sigui l’únic base de la plantilla junt amb Guillem Vives l’han exigit molt més en aquest sentit. I Feliz ha respòs amb èxit, una vegada més. Tot i que no és la seva gran virtut, el de Santo Domingo ha millorat bastant en aspectes organitzadors: el seu volum d’assistències ha pujat (passant de 1’8 passades de cistella a promitjar-ne 3’1) i, en canvi, en l’apartat de pèrdues les xifres segueixen sent força iguals (1’1 pilotes perdudes la temporada passada i 1’4 enguany). De fet, el seu rendiment l’ha convertit, per ara, en el base titular dels verd-i-negres per davant d’un Vives que, pel contrari, està fent una temporada més discreta.
De menys a més: Andrés Feliz respon amb nota les exigències
És cert que l’inici de temporada no va ser gens senzill pel base, que venia exhaust després de disputar la FIBA AmeriCup amb la seva selecció. Un desgast físic que li va passar factura de manera evident. Però, quan semblava que potser la direcció esportiva de la Penya havia arriscat un pèl massa amb l’aposta per Feliz, va ser quan el dominicà va treure el cap de sota l’ala i va demostrar que el club no s’havia equivocat. El seu rendiment ha anat clarament en línia ascendent i, amb el pas dels partits, l’exterior verd-i-negre s’ha confirmat com un dels grans referents ofensius d’aquesta Penya. De fet, la seva millora de rendiment coincideix amb la bona dinàmica de resultats del Joventut a l’ACB, amb 7 victòries -6 d’elles consecutives- en els últims 9 partits de competició.
I per què Feliz s’ha convertit en una peça indispensable per a Carles Duran? Doncs perquè, a nivell ofensiu, estem parlant d’una de les peces més autosuficients de la plantilla més enllà d’Ante Tomic. Es tracta d’un jugador capaç de generar opcions per ell mateix i anotar en situacions de desavantatge, gràcies al seu primer pas i a la potència del seu físic, que li permet utilitzar molt bé el seu cos, sobretot a l’hora de penetrar. De fet, durant més d’un partit hem vist al ‘Tigre de Guachupita’ actuant com el gran revulsiu dels verd-i-negres, capaç de treure les castanyes del foc quan l’equip més el necessita i d’anotar amb certa regularitat quan el joc està més trabat. Un comodí de luxe per al Joventut al dos costats de la pista.
Als seus 25 anys, el seu creixement és innegable. Tot i que la seva adaptació a la l’ACB després de pujar directament de LEB Plata va ser un procés llarg, a la seva primera temporada Feliz ja va rendir clarament per sobre les expectatives. Un gran nivell que ha fet que el club li hagi donat les claus per poder triomfar. I el dominicà, un jugador treballador i sacrificat, no ha desaprofitat l’oportunitat.
A la seva segona temporada a la lliga, les seves mitjanes arriben als 11’1 punts per partit, 2’9 rebots, 3’1 assistències i 0’9 recuperacions en poc més de 21 minuts a la pista. I tot això amb uns percentatges del 52’4% en tirs de 2 punts, un fantàstic 45’5% en triples i un 76’9% en llançaments des del tir lliure. Tot i que Feliz ja és una realitat, dona la sensació que el seu marge de millora encara és gran (sobretot en la direcció de joc, que potser encara és el seu Taló d’Aquil·les). El seu contracte amb el Joventut es va prolongar fins al 2025, així que el dominicà té temps de sobres per demostrar quin és el seu sostre i per convertir-se en un dels jugadors preferits de l’afició badalonina.
Un jugador d’últims quarts
Més enllà de les virtuts que hem exposat d’Andrés Feliz, també cal recalcar que és un jugador que sap perfectament quin rol té dins de l’equip. Així, tot i tractar-se d’un dels jugadors més autosuficients de la plantilla ofensivament, el dominicà no destaca per tenir un gran volum de tirs. Al contrari, una de les grans virtuts del base és que ha madurat molt pel que fa a la selecció de tir. És a dir, Feliz és un jugador que no llança massa, però té la capacitat de fer-ho el moment adequat.
💯 Existeix l’últim quart perfecte? @verdadero_andre diu SÍ!
1⃣7⃣ punts ¡Imparable, tigre!#BadalonaÉsFutur pic.twitter.com/8Zgn1jpx6M
— Club Joventut Badalona (@Penya1930) December 10, 2022
En aquest sentit, el de Guachupita té un valor a l’abast de molts pocs professionals: és capaç d’aparèixer en els moments més decisius. El dominicà ha demostrat ser un jugador amb un gran caràcter, d’aquells que els agrada treure pit quan la pilota més crema. De fet, el base ha destacat aquesta temporada per ser un jugador que acostuma fer bones actuacions en els últims quarts. L’exemple perfecte és l’exhibició que ens va regalar contra Lenovo Tenerife a l’Olímpic de Badalona, quan Feliz va anotar tots els seus 17 punts en els últims 10 minuts per segellar una victòria important contra el que en aquell moment era el líder de l’ACB. Una actuació que quedarà guardada com un dels millors moments de la temporada i que evidencia la capacitat anotadora que té el dominicà.
