La plantilla del Joventut Badalona comença a agafar forma i després de les sortides és moment de les arribades. El primer jugador a aterrar a Badalona és Andrew Andrews. Ocuparà la plaça d’extracomunitari que deixa Kyle Guy, que ha firmat per Panathinaikos per dues temporades.

Escorta de 30 anys, 1.88 d’alçada i amb experiència tant en EuroCup com en Eurolliga. El seu nom va començar a sonar fa més d’un mes i tindrà contracte per dos anys. No era la primera vegada que el Joventut s’interessava per Andrews. Serà el seu debut a la Lliga Endesa després de diversos anys a Turquia (5 temporades) i breus estades a Israel i Grècia.

Un brillant pas per NCAA

Andrews va jugar en l’universitat de Washington durant 4 temporades (més de 100 partits oficials). Sent un ‘Huskie‘ va fer parella en el perímetre amb Dejounte Murray, actual base dels Atlanta Hawks. En la seva etapa universitària va destacar sobretot per ser un anotar prolífer des del perímetre, amb un any sènior per emmarcar: 20.9 punts, 5.7 rebots, 4.9 assistències, 1.4 recuperacions amb 40% en triples.

No va trobar lloc en l’NBA on els jugadors del seu perfil abunden, i no va ser draftejat en 2016. Va haver de buscar el seu espai en terres turques, amb alguna breu aparició en G-League i Letònia. Uns anys d’adaptació fins a la consagració en la temporada 2019/20.

Turquia com a trampolí

En el modest equip Buyukcekmece va disputar 16 partits, perdent 13 d’ells. No era un conjunt que aspirés a res, però Andrews va aprofitar per adaptar-se al joc europeu i aconseguir bones marques: 19.9 punts, 4.5 assistències i 37% triples.
Les seves actuacions van servir perquè Maccabi Haifa el fitxes pel tram final de temporada (7 partits, 13.4 punts de mitja). El seu nom ja estava en el radar de diferents equips.

Darrussafaka el va fitxar per la 2020/21 i va ser la seva explosió a escala europea, captant l’atenció d’equips EuroCup de diversos països. Liderant l’equip verd-i-negre (curiositats de la vida) amb 16.1 punts, 3.4 assistències i 36.7% en triples es va guanyar el respecte de tots gràcies a la seva potència i el seu caràcter guanyador. La seva primera experiència en BCL va ser excel·lent (18.2 punts amb 62.5% en triples) tot i jugar només 5 partits. Però marcaria un estil de joc i demostraria que Europa li anava com anell al dit.

La seva millor època l’ha viscut al Frutti Extra Bursaspor. Va formar part d’un gran equip que plantaria cara a qualsevol tan a Europa com en la seva pròpia lliga. En la 2021/22 a EuroCup va obtenir diversos partits seguits de més de 20 punts anotats, en especial una sèrie de cinc partits amb una mitja de 25.2 punts (22/39 triples, 56.4%), destacant els 37 punts davant la Virtus. Inclús, en dues ocasions, va repartir 10 assistències  demostrant tot el seu repertori ofensiu.

Contra tot pronòstic, Bursaspor va aconseguir arribar a la final d’EuroCup després d’eliminar a favorits com Partizan i Cedevita. Però acabaria perdent-la l’equip otomà, en part pel gris partit d’Andrews (6 punts, 3 assistències) davant la Virtus Bolonya.
Un dels pitjors partits de la seva temporada en el moment clau, i davant un rival que dos mesos abans li havia clavat 37 punts (6/11 triples, 9/9 lliures).

Eurolliga, lesió i retorn a Turquia

Després de firmar 14.4 punts, 4 assistències i 45% en triples, quedava clar que l’EuroCup li quedava petita i que el salt a Eurolliga era imminent. El Panathinaikos el va escollir per ser clau en el perímetre per intentar estar al Play-off d’Eurolliga i retornar a la glòria; però res va sortir com tocava.
Problemes amb la burocràcia primer (excés d’ extracomunitaris) i una greu lesió després el van tenir sense jugar gairebé 4 mesos. Només disputaria 6 partits amb l’equip grec, amb poques actuacions destacades, abans de tornar a Bursaspor per acabar la temporada de forma positiva (14.4 punts, 34% triples) i recuperar l’estat d’ànim.
Ara podrà sentir-se de nou un jugador important en un equip que aspira a repetir les fites de la temporada passada.

Com és el seu joc

Andrews és un escorta purament anotador. No és un tirador a l’ús com era Guy, sinó més similar a Feliz. És capaç de crear joc pels seus companys i buscar-se els seus propis tirs. La seva etapa europea li ha permès jugar de base i d’escorta, convertint-se en un combo guard molt complet.
Jugador perimetral, on enfoca la majoria dels seus tirs en el triangle que conformen els angles de 45º de les dues parts superiors de l’atac i la cistella. En aquest gràfic es pot apreciar clarament.

A la temporada 2021/22 va obtenir un 61.4% en True Shooting, mostra de la seva gran capacitat ofensiva. En l’apartat de creació, les seves assistències generaven 10 punts per partit per Bursaspor, que sumats als seus 14.4 punts suposaven el 30% de l’anotació del conjunt turc. Un autèntic motor en la vessant ofensiva.

Fiable en el tir lliure (84-89% durant la seva carrera) i sense por a jugar-se els tirs decisius. Un jugador que lidera els seus equips i que fa millors als seus companys. Busca molt les opcions de bloqueig al pal alt per aconseguir espais per llençar triples, o si continua amb un segon bloc –pick & re pick– poder penetrar fins a la cistella o jugar amb el pivot la continuació.

Físicament, és capaç d’absorbir els contactes en les seves penetracions i aconsegueix anar sovint a la línia de tir lliure. També té bon timming en el catch&shot gràcies a que executa el tir amb rapidesa.
Defensivament, no és un jugador destacat, però sap aguantar els 1c1, no permetent que el superin amb facilitat. Juga millor les defenses individuals que les zones, on l’staff tècnic del Joventut haurà de fer-li entendre tots els conceptes.

Què pot aportar Andrews

Lideratge, anotació, físic, caràcter i velocitat. Són cinc virtuts que ha demostrat en la major part de la seva carrera, des de NCAA a Turquia. A més, ha absorbit coneixements de diferents entrenadors i la seva experiència serà molt valuosa, sobretot en partits importants.

Descarregar pressió en l’anotació a Andrés Feliz i Ante Tomic hauria de ser un deure per ell i un repte assumible. En tots els equips en els quals ha jugat sempre ha estat entre les dues primeres opcions ofensives, mostrant sempre un nivell alt d’eficàcia.

Una mostra de la seva regularitat i versatilitat en el joc ofensiu es pot observar en les estadístiques de la temporada 2021/22 en EuroCup: 90 tirs de 2 punts (50%), 93 triples (40%), 95 tirs lliures (84%) en els 20 partits jugats aportant 14 punts en 28.4 minuts per partit. Un ampli ventall d’opcions que li permeten ser perillós en qualsevol zona de la pista

Com canvia l’esquema vers Guy

Òbviament, tots els aficionats faran la pregunta: millora a Kyle Guy? És una pregunta complexa, ja que s’ha de valorar en tot el context de l’equip.

Si esperem veure Andrews anotar 25 punts en diversos partits, possiblement tindrem una idea errònia. Guy era explosivitat anotadora quan tenia el partit de cara, com es va veure al Play-Off i en certs partits durant la temporada.
Però, al mateix temps, Andrews serà capaç d’anotar 14 punts de forma continuada, cosa que no sempre es veia en el joc irregular de Guy.

Amb Andrews el joc en estàtic millora, ja que l’ex Bursaspor té una major capacitat per moure la pilota i descarregar de pressió al base que l’acompanyi. També té millor lectura del joc amb pivots, detall que molts cops no fluïa amb Guy a pista.
En tema defensiu, l’ex Virgina era un bon taponador gràcies a la seva primera passa ràpida i sorprenia els rivals (contra Hapoel va col·locar 2 taps), cosa que poques vegades veure’m amb Andrews, menys explosiu en el salt a peus parats.
Però físicament és més potent Andrews, passant millor els bloquejos i aguantant el canvi envers escortes amb major alçada que ell.

Duran guanya un sòlid tirador de tirs lliures que a més sol visitar sovint la línia de 4.60; sent un recurs important en molts moments. També obté un jugador que pot fer córrer l’equip conduint ell la pilota o esperant la passada directa, on rebent en suspensió (Shot up) té un alt percentatge d’encert.
On potser es notarà més és en l’experiència a jugar a Europa i en estar menys tensat en certs moments de defenses rivals asfixiants, que en molts cops bloquejaven a Kyle Guy.

El Joventut ha aconseguit sumar al seu projecte un talent pur, un jugador que ha demostrat en els darrers anys ser un perill per les defenses rivals i que assumeix molt protagonisme (i li agrada). Segur que amb pocs partits tindrà l’afició de l’Olímpic a la butxaca.