Connecta amb nosaltres

NBA

Candidats a les Finals NBA 2022/23

Repassem algunes de les franquicies candidates a guanyar l’anell.

Comparteix

Candidats a les Finals NBA 2022/23

La temporada 2022/23 es preveu com una de les més interessants en els últims anys. Quines franquicies jugaran les Finals NBA? Seguirà la dinastia dels Warriors? Serà flor d’una temporada el retorn dels Celtics? Encara tenen corda els Suns? És Jokic capaç de justificar els seus 2 MVP? 

Totes aquestes preguntes les miraré de resoldre i, al mateix temps, anomenaré els equips que poden plantar-se a les finals de l’NBA. 

Com a aspirants al títol NBA destaco 8 franquicies: 

Golden State Warriors

Milwaukee Bucks

Phoenix Suns

Boston Celtics

Denver Nuggets

Philadelphia 76ers

Los Angeles Clippers

Brooklyn Nets

Quatre per conferència. Els que tenen més opcions són els últims quatre finalistes: Suns, Warriors, Celtics i Bucks. Tots ells mantenen el nucli dur i s’han reforçat bé per la 2022/23, ja sigui recuperant lesionats o amb fitxatges.

Els altres quatre són equips que per diferents motius ho tenen tot per donar el pas que se’ls hi pressuposa desde fa 2-3 anys però que no han aconseguit.

Màxims candidats

Golden State Warriors

Comencem pels actuals campions. Comptar amb Stephen Curry és un luxe que només ells tenen. Com passava amb els Bulls dels 90, qui tenia Jordan tenia un ‘plus’. Així és Curry, un factor determinant.

Però per sort per els de la Badia, tenen un pack molt complet. Jugadors All-Stars, bona segona unitat i un entrenador que domina la pressió com (quasi) ningú en al llarg de l’última dècada.

Steve Kerr ha portat els GSW a 6 finals en 8 anys, guanyant 4 anells. Una dinastia com varen crear anteriorment Phil Jackson o Gregg Popovich als Bulls, Lakers i Spurs respectivament. Comença a ser un clàssic veure en les finals NBA als de San Francisco.

El joc dinàmic dels Warriors és més que els triples de Curry o Klay. La realitat ens diu que són millors en defensa que en atac. Curiós, veritat? Doncs sí. En la 2021/22 van ser la 3ª millor defensa de la NBA encaixant només 105.5 punts per partit. Per contra, van anotar 111 punts, sent el 15º atac.

És un equip que creix al playoff, on només van cedir 8 partits evitant arribar al 7º en cap eliminatòria. Experiència i fortalesa mental a prova de bombes.

Rotacions eficients: 8 jugadors amb 20 min o més però cap per sobre de 35 min

Dada curiosa: 7 jugadors van firmar 51% o més en tirs de dos i un 35% o més en triples. El 47% de tirs del total de l’equip confirma que la selecció va ser curosa, buscant sempre el millor jugador i tenint la tensió i motivació dins la pista sempre.

Quintet Titular

Curry – Thompson – Wiggins – Green – Wiseman

Quatre All-Star en aquest equip. Juguen de memòria. Han crescut junts. Només falta per veure la capacitat de superació i de pressió de Wiseman (nº2 draft 2020). El pivot és un jugador molt jove però potent, en el qual recauen moltes esperances.

I si el quintet anomenat ja és molt potent, la banqueta conté noms molt interessants: Jordan Poole, Jonathan Kuminga, JaMychal Green, Kevon Looney i Donte Vicenzo.

Una batèria de jugadors capaços de jugar els 5 a la vegada i no només mantenir el nivell sinó que et poden girar un partit completament -com va passar varies vegades al Playoff-.

Poole és una garantia, Looney va demostrar la seva solidesa a la pintura i Vicenzo és pura energia.

Són el rival a batre. Són el millor equip dels últims anys. Gairebé no tenen fisures. I posen una marxa més quan arriba la fase final. 

Milwaukee Bucks

Sota l’allargada ombra de Giannis Antetokounmpo viuen les esperances dels aficionats dels Bucks per ser campions. Al seu pavelló hi han les banderes commemoratives dels títols de 1971 i 2021. Cinc dècades. És massa temps.

Han d’aprofitar l’excels moment de forma de Greak Freak, guanyador dels MVP de 2019 i 2020, juntament amb el Millor Jugador Defensiu de 2020, per intentar aconseguir un nou anell. El repte és repetir les finals NBA de 2021.

Antetokounmpo és un jugador gairebé imparable, que domina el concepte de l’espai com pocs, que ha sabut millorar defensivament any rere any i que es crea cada cop més jugades per poder anotar.  Com passa amb Curry, no està sol. Un grup de jugadors li cuiden les espatlles i planten batalla en cada partit.

Khris Middleton, Jrue Holiday, Wesley Matthews, Bobby Portis i Brook Lopez són els espartans que segueixen al Leónides de l’NBA.

Com equip, els de Mike Budenholzer són l’altre cara de la moneda dels Warriors. Van ser el 3er millor atac (115 ppp) però la 19a defensa. La seva fortalessa recau en el mur que aixequen Holiday, Connaugthon, Portis i Antetokounmpo davant les ofensives rivals en els moments claus. També son un equip irregular, capaços de guanyar de +15 i al cap de 48 hores perdre per -15.

Per tal d’obtenir mér solidesa defensiva i més experiència, han fitxat a Joe Ingles i renovat a Serge Ibaka. Dos sòlids jugadors que no han perdut el seu millor joc, que venen de lesions i poden generar dubtes però, també poden ser importants per anar amb tot als playoffs.

Les rotacions són molt clares i deixen bastant descans a les estrelles (Anteto, Middleton i Jrue no superen els 33 min). Budenholzer busca el màxim dinamisme en tot moment per tal de no afluixar durant els partits.

Quintet Titular

Holiday – Connaugthon – Middleton – Antetokounmpo -López

L’idea dels Bucks és relativament sencilla: crear espai per Giannis per tal de que ell anoti o dobli la pilota a un company per aprofitar les posicions clares de tir.

Middleton, Matthews, Connaugthon, Portis o Lopez són els beneficiaris d’aquests espais amb una gran quantitat de tirs oberts. L’arribada d’Ingles hauria de ser una alternativa més en el joc estàtic.

Si descansa o el sobremarquen, l’ encarregat de trencar les defenses és Holiday. El base té un bon repertori ofensiu i sap generar-se cistelles desde qualsevol posició.

És un equip molt complet que pot anotar desde qualsevol posició, on la banqueta té un paper vital (Portis, Allen i Hill al capdavant). 

Phoenix Suns

Un dels equips més atractius de les dues últimes temporades. Arizona torna a estar al mapa després de forces anys en un segon pla. Liderats per el binomi Chris Paul-Devin Booker, ja van disputar les finals NBA en 2021.

El pas endavant dels Suns es produeix en la “bombolla” de 2020, on firmen un 8-0 en el playoffs de la mà d’ un espectacular Ricky Rubio. Allà acaba de madurar Booker com a All-Star i la resta és història recent de la NBA.

La 2021/22 firmen un escandalós 64-18 de balanç final, sent el millor equip de la temporada regular. Monty Williams ha aconseguit tenir un equip equilibrat, com mostren que van ser el 5º en atac i el 8º en defensa. Solidesa en les dues parts de la pista.

Dos detalls que el fan ser un rival dur de batre: firmen un 48.5% en tirs de camp i són el millor equip NBA en el 4Q.  Les remontades en els úlitms 5 minuts de partit van ser la tònica general. 

Data crucial: Devin Booker va firmar un 57% en tirs de camp en els minuts clutch.

Quintet Titular

Paul – Booker – Bridges – Crowder – Ayton

Si tens a CP3 en el teu equip, les coses solen anar bé. Cert es que ja té 37 anys, però la seva qualitat, la seva inteligència a la pista, la seva experiència, són master class en les partits importants.

Booker és un canoner que cada any millora i que vol ser decisiu sempre. Ayton ha renovat i vol seguir sent un pilar dins l’equip. En ell, tenen a l’única referència interior. Bridges i Crowder son les ales de l’Au Fenix, que va resucitar de les seves cendres en 2020 per plantar-se en la final en 2021 i ser el millor equip en 2022.

Monty Williams, al que considero un entrenador molt valent i amb molts recursos tàctics, compta amb una segona unitat que sap exactament què ha de fer.

Payne, Shamet, Okogie, Craig, Saric i Landale són reserves que aporten defensa, tir exterior, velocitat, múscul i serenitat. No fan bogeries, no es deixen remontar els parcials.

Sense un plantilla extensa i compacta no guanyes 64 partits. Si les lesions no apareixen, ho tenen tot per repetir l’experiència de 2021.

Boston Celtics

Brad Stevens va deixar la banqueta per anar als despatxos, cedint el seu lloc a un novell com Ime Udoka. Format a “l’escola Popovich”, Udoka tenia un gran repte: fer competitius als Celtics i llimar diferències entre Brown i Tatum.

Millor no ho podia fer. Segurament els consells de Pops durant els útims anys, afegit a la seva experiència com a jugador, van crear el clima idoni per calmar les aigües i fer que Boston tornés a vibrar amb els Orgullosos Verds. La veritat és que erem pocs -jo un d’ ells- els que apostavem per veure Boston en les finals NBA de 2022.

Defensa. Agressivitat. Mur. Solidaritat. Per definir als Celtics hauriem d’utilitzar aquests adjectius.

La millor defensa de la NBA (104.5 punts encaixats), on va brillar el Millor Defensor 2022, Marcus Smart. Per molts, es feia justicia amb el premi a l’extensa (i sòlida) carrera del jugador.

Smart ha crescut amb Stevens i s’ha consolidat amb Udoka. Clau per fer ‘encaixar’ els egos de Brown i Tatum, juntament amb el retorn de Al Horford i el traspàs que va portar a Derrick White desde San Antonio a mitja temporada.

L’equip es basa en la compenetració entre Jalen Brown i Jason Tatum. Les Double J firmen estadístiques gairebé iguals: 

Tatum 20.6 tirs de camp, 35% triples en 36 minuts. Brown 18.4 tirs de camp, 36% en triples en 33.6 minuts.

Aquest equilibri serveix per tenir dues amenaces clares, deixant espai per White (11 punts), Smart (12 punts) o Horford (10 punts). La sortida de Schröder (14 ppp) ha sigut substituïda per Malcolm Brogdon, que donarà més estabilitat defensiva i més fluïdesa de pilota. Ve de firmar 19 punts i 6 assistències amb els Pacers.

Quintet Titular 

Brogdon – Brown – Tatum – Horford – Williams

És complicat saber quin seran els cinc habituals. Per què? Bé, depèn de si Tatum ocupa la posició de ‘4’, si Smart surt de titular, si reserva a Horford i col·loca a Grant Williams, o si reserva a Robert Williams i passa Horford a pivot…

Udoka té molt potencial al perímetre però pocs centímetres en la pintura. Pot optar per el smallball de sortida o anar-lo introduïnt durant el partit.

La greu lesió de Danilo Gallinari torça el plans d’ inici, ja que era una clara opció per ser el ‘4’ de sortida reservant pivots per la segona unitat.  White, Pritchard i algun dels Williams seran els suplents encarregats de donar punts i caràcter en certs moments.

Ja han jugat les Finals i volen repetir. Però hauran d’estar més serens i regulars en playoffs. Van haver d’anar al setè partit en dues eliminatòries consecutives que els van deixar bastant cansats davant els Warriors. 

Aspirants per mèrits propis

Denver Nuggets

Són, possiblement, un dels equips més atractius de veure quant conten amb la plantilla al complet. 

Liderats per el doble MVP Nikola Jokic, tenen una infinitat de recursos per treure endevant els partits. Mike Malone ha format un bloc que té la solidaritat per norma general. El seu millor home es Jokic, que ha liderat l’equip en punts, rebots, assistències, taps, robos i minuts. Una autèntica barbaritat tenint en compte que és… pivot. 

Partint de la figura del serbi, tota la resta de jugadors va ocupant espais i rols per tal de tenir el ritme del partit.

Van ser el el 10º millor atac i la 14º millor defensa. Equilibri. Només així s’enten el joc dels Nuggets. Les lesions de Murray i Porter han fet que les il·lusions dipositades en la franquícia s’hagin diluït temporalment. El somni de jugar les finals NBA era palpable durant les dues últimes temporades. Però es un bloc sensiblement jove (6 jugadors importants amb 27 anys o menys) que està preparat per anar amunt en playoffs. El dubte és la mentalitat, la pressió.

Quintet Titular

Murray – Cadwell-Pope – Porter – Gordon – Jokic

Si estan sense lesions, son un temible. Versatilitat, triples, fortaleça joc interior… Un luxe.

L’ arribada de Cadwell-Pope donarà un plus d’experiència i tir exterior. Porter Jr hauria de demostrar que es un dels alers joves més complets de la NBA.

La segona unitat, amb Smith, Brown, DeAndre Jordan o Jeff Green es bastant solvent. Permet jugar amb smallball o inclús amb tres grans -col·locant a Aaron Gordon com aler i Jokic obert-, creant molts problemes en atac als rivals.

Està per veure quin nivell adquiriran sans i més madurs però, segurament sigui molt divertit veure els Nuggets jugar.

Philadelphia 76ers   

El Procés hauria de tenir resultats aquesta temporada. Darrere d’Embiid i les desenses de picks gastades en traspassos per crear un equip competitiu al màxm s’amaguen dos anys de frustració i decepció final.

Doc Rivers no acaba de trobar la tecla que faci funcionar una plantilla que a priori és molt potent… però que no olora les finals NBA desde fa quasi 40 anys.

Massa enrenou amb el traspas Harden – Simmons que va tenir bloquejats ambdues franquicies, amb resultats pèsims generals. 

Si ve la temporada regular va anar bastant bé (12º en atac, 12º en defensa), quedant 4º del Est, en playoffs van enfonsar-se clamorosament en sis partits davant Miami Heat.

Vann tenir porcentatges de tir erràtics i poca movilitat de pilota. Un còctel nociu.

Quintet Titular

Maxey – Harden – Thybulle – Harris – Embiid

Pensem que Harden serà el ‘base’ titular en molts moments. Aixó donarà ales a Maxey, una de les grates sorpreses del curs passat. Thybulle es un dels millors defensors NBA; i Embiid es candidat a MVP.

Vist així, per qué no milloren els resultats? Probablement per les rotacions de Rivers i per els egos de les seves estrelles.

Si Harden està per la tasca de fer creixer l’equip, aniran amunt. Si els fitxatges de Montrezl Harrell i PJ Tucker donen el plus que han de donar, aniran amunt.

Milton, Korkmaz, Niang i House completen la rotació força equilibrada i amb recursos ofensius. Han perdut centímetres i pes a la pintura, però mantenen artilleria en el perímetre.

Los Angeles Clippers 

Durant molts anys, a Los Angeles qui dominava eren els Lakers. Desprès van tenir una baixada i van alçar la veu els Clippers. Poc els va durar. LeBron va recuperar l’orgull purpura … pero també ha durat poc. Almenys, James sí ha portat els Lakers a unes finals NBA, cosa que Clippers no han disputat mai en tota la seva història.

Una de les plantilles més agresives -sobretot verbalment- de l’NBA els últims anys. Un perfil d’equip de PlayStation, on fins i tot la samarreta semblava creada per els fans de GTA.

Un bloc al qual se li pot exigir lluitat per les finals de conferència any rera any. Les lesions han frenat tot; en especial la de Kawhi Leonard. El que fora MVP de les finals NBA de 2020 ha passat bastant de temps lesionat en els dos úlitms anys. Si recupera la forma es un fora de sèrie.

L’any passat van entrar justets a playoffs (42-40) i van patir molt per anotar (23º en atac). Bastant millor en defensa (11ª total).

Quintet Titular

Jackson – Leonard – George – Covington – Zubac 

Defensivament són del millor que podrem trobar a l’NBA. Et modifiquen el ritme i et presionen a tota la pista. Quan han jugat tots junts, han estat molt potents.

La banqueta és solvent. Morris, Batum, Kennard, Mann i Powell permeten fer rortacions àmplies i segures. La incògnita és la gran perla del mercat: John Wall.

Quin jugador veurem? El de Wizards? El de Rockets?  Que és capaç de firmar 20 punts i 8 assistències ho sabem i ho hem vist. Que és capaç de borrar-se dels partits i aportar molt poc, també. 

Ha caigut en un equip que ho té tot per anar amunt i se li ofereix un context en el que ell pot ser molt important. Gran part de les opcions passen per la seva aportació.

Brooklyn Nets

No podem oblidar a un equip on jugui Kevin Durant. És ciència certa que Durantula sempre aporta grans temporades, que és aspirant a MVP, que ja sap el que és guanyar l’ anell. I que vol seguir sumant. Ha disputat tres finals NBA on ha aconseguit ser MVP dues vegades.

Si a més li sumem Kyrie Irving, doncs la cosa promet. La kryptonita dels Nets son els propis Nets. Desde la direcció fins els jugadors. Una franquícia que sembla no trobar el rumb ni tenir bon karma desde que van cambiar-se la samarreta a negra i van traslladar-se a Brooklyn.

Aquest estiu s’ha viscut un cúmul de despropòsits amb la sol·licitut de traspàs d’Irving i Durant, a més de demanar la sortida de Steve Nash. Com podem considerar candidata una franquícia amb tant poder d’autodestrucció? Per què el talent a la plantilla és proporcionalment oposat, i per tant, suficientment potent per optar a finals de conferència.

Van ser el 9º equip en atac i la 18ª defensa. Res estrany quant juguen Durant e Irving i els entrena Nash. Tot en ordre. 

La seva flebesa mental es va notar al playoff: 0-4 vs Celtics. Dura patacada que només feia valer el pasotisme durant la temporada regular de les estrelles del equip. Nash mai va jugar unes finals NBA com a jugador, i està per veure si podrà com entrenador.

Quintet Titular

Irivng – Curry – Durant – Simmons – Claxton

Dubtes sobre si Irivng serà el base o ho serà Simmons. Dubtes sobre si Curry serà suplent per darrera de Harris. La configuració de les rotacions és un misteri ja que no hem pogut veure l’equip al complet més de 10 partits. 

El fitxatge de TJ Warren és un bombó enverinat. En els últims tres anys ha tingut un promig de 19 punts, però el curs passat va jugar només 4 partits per una greu lesió. Recuperarà la forma? Modificarà el seu joc i el seu rol? 

Si està sa i Durant passa a jugar de ‘4’, amb Simmons de base i Irving de ‘2’, els Nets tindran molt potencial ofensiu i defensiu. 

Curry, Harris i Mills són els tiradors experimentats i letals desde la segona unitat (si Seth acaba sent suplent). Un luxe per Nash, que li permet donar descans als seus dos anotadors.

Al joc interior, solament Markieff Morris dona certes garanties.

Si juguen a matar als rivals anotant 120 punts tenen moltes opcions de guanyar partits i eliminatòries. Si la banqueta respon i les rotaciones no desgasten el Big3, aniran a totes en playoffs.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a NBA

Tradueix »