Connecta amb nosaltres

EUROPA

ANGT València: jugadors a seguir

Guia per saber quins són els jugadors més destacats de la final de l’ANGT.

Comparteix

ANGT València: jugadors a seguir

La final de l’ANGT ja és aquí. València acollirà entre els dies 3 i 6 de juny la darrera edició d’aquesta temporada del torneig U18 de joves talents d’Eurolliga. A l’Alqueria hi haurà de tot: jugadors talentosos, equips prometedors i, sobretot, analistes i enviats de franquícies NBA i referències europees disposats a prendre bona nota de tot allò que els protagonistes esportius facin al parquet.

A Esmaixada ens agrada estar pendents dels nous talents, i és per això que ara és un bon moment per prestar atenció als jugadors que seran protagonistes del torneig. Encara sense les llistes definitives de part dels equips, el que ens toca és repassar les possibilitats de cada equip i elaborar un perfil precís i concret dels nois amb més projecció de la competició. Ens fixarem en les prellistes i també citarem jugadors que teòricament no hi seran (Izan Almansa, Dayan Nessah) però que val la pena que tinguem en compte per tal que ens sonin en pròximes edicions.

Sense endinsar-nos encara en noms, sí que hem d’establir jerarquies i favorits. Ras i curt: el gran candidat a guanyar el títol és Mega SoccerBet Belgrade. L’equip serbi porta una plantilla farcida de talent i, a més, ha incorporat a la convocatòria un jugador -Tomislav Ivisic, 2.16 metres- que dominarà els cèrcols a plaer. Hem de parlar també del Barça, que ha afegit a la llista jugadors molt interessants i que per desenvolupar els seus arguments contra SoccerBet necessitarà que James Nnaji confirmi la línia ascendent que ha esbossat des del darrer ANGT.

Tot indica que l’altre finalista, sobre el paper, ha de ser el Real Madrid. A la generació privilegiada que formen Matteo Spagnolo, Juan Nuñez i companyia potser li haurem de sumar la (improbable) inclusió de Tristan Vukcevic, que comparteix cicle amb ells però que ja ha tingut minuts i protagonisme al primer equip en escenaris d’alta exigència. Al seu quadre hi ha Asvel Villeurbanne, que presentarà un equip inexpert però amb un talent físic descomunal que es foguejarà de cara a l’any vinent, quan sí que estaran molt més preparats, i un Zalgiris Kaunas que té menys peces que altres equips del torneig però que dipositarà gran part de les seves esperances en l’assistència de Paulius Murauskas, que no va estar amb l’equip a Istambul però que ja sap què és fer un bon paper en escenaris així. Ja ha disposat d’alguna oportunitat amb el primer equip de Zalgiris Kaunas.

FC Barcelona

Michael Caicedo (Wing, 1.99 metres, 2003)

És, sens dubte, una de les millors promeses de la pedrera blaugrana. Ja va ser l’MVP de l’edició de desembre -també a València- i d’aquí una setmana tornarà a ser un dels jugadors més dominants a nivell físic del torneig. Juga un paper fonamental en l’estructura defensiva del Barça pel còctel d’envergadura, desplaçament lateral i sensibilitat per exercir de defensor d’ajudes i en atac la millora que ha protagonitzat des de l’ANGT de la temporada anterior parla per si sola.

El motlle de Michael Caicedo és de jugador amb potencial. Té facilitat per interceptar línies de passada, rota bé, és vertical i ha deixat alguna bona lectura orientada a l’anotació situacions de bloqueig directe, -tot i que ha de polir molt l’alçada del bot i la coordinació cos-pilota), a més de la naturalitat que li ve de sèrie per finalitzar en transició. Els reptes principals per acabar de determinar el seu creixement són acabar d’estabilitzar el tronc inferior -el seu gran però en el llançament-, millorar l’absorbció de contactes i agilitzar la resposta contra atacs que utilitzin el bloqueig indirecte i el forcin a perseguir rivals entre obstacles. Si evoluciona en aquestes àrees i pren consistència de manera progressiva en els % d’encert en tir exterior -en el darrer ANGT ja va créixer considerablement en aquesta àrea-, sens dubte, ens trobarem davant d’un jugador amb lloc a l’elit.

Rafa Villar (Guard, 1.88 metres, 2004)

És l’ànima d’aquest Barça. Rafa Villar és un dels projectes nacionals de més valor del club a dia d’avui i, tot i que els precedents dels darrers bases nacionals que ha estat incapaç de formar el Barça li juguen en contra, el seu impacte de present de cara a l’ANGT està fora de qualsevol dubte. A l’edició de desembre va exhibir una capacitat defensiva brutal en l’home a home i, encara amb diversos anys de cicle per davant, ja ha mostrat habilitats avançades en el maneig del pick and roll com a passador. Si a això li sumem que té una estructura corporal molt compacta i que la sensació és que el joc passa molt lentament per davant dels seus ulls, el producte resultant és un perfil il·lusionant en paràmetres físics i tècnics.

Pressió a tota la pista, capacitat per absorbir contactes i arribar bé al cèrcol i lectura molt sòbria del transcurs dels partits a partir del 2 contra 2. El seu principal compte pendent és el tir exterior, més en percentatges que en mecànica. Si el Barça és capaç de no tapar-li vies de progressió i potenciar les seves virtuts, Rafa Villar serà un jugador de recorregut al món del bàsquet professional. Una darrera estirada seria ideal per al seu desenvolupament. Té 16 anys, així que té marge per fer-la.

Aaron Ganal (Guard, 1.85 metres, 2004)

És un dels jugadors de menor desenvolupament físic de l’equip, però ho compensa amb tècnica individual depurada que li permet aplicar amb precisió les seves virtuts. De marcat caràcter anotador, el jugador filipinoandorrà és un dels que s’hauran d’ocupar de desencallar el partit en els moments de major complicació. Aaron Ganal destaca molt en el tir, domina l’step back i el side step i té clars els conceptes dels escortes, que és el rol cap al qual haurà d’enfocar la seva carrera. Bon perfil d’executor. Per continuar evolucionant necessitarà aprendre a crear-se més espai pel llançament.

Dayan Nessah (Guard, 1.84 metres, 2006)

És un Bonus Track. Teòricament no hauria de figurar a la llista definitiva, però en funció de les baixes que tingui el Barça a la rotació exterior podria acabar-hi entrant. En edat de categoria cadet, Dayan Nessah ha mostrat una vocació natural pel joc en transició potenciada per la superioritat física i els recursos tècnics respecte de la resta de companys de la categoria. Cal veure com respon a mesura que es vagi equiparant el seu to físic amb el de la resta de rivals, però els flaixos que ha mostrat atacant des del bot a mitja pista el projecten com un diamant en brut d’alta volada. És argumentablement el noi més prometedor del Barça de bàsquet -en termes exclusivament de talent-. En cas de ser a la convocatòria tindria una presència molt limitada si tirem de lògica.

Valencia Basket

Lucas Marí (Guard, 1.96 metres, 2005)

Talent local al servei del torneig. Lucas Marí i Sergio de Larrea són dues de les grans esperances de l’Alqueria de cara al futur i seran un dels tàndems exteriors importants de l’ANGT en el present cicle. De Larrea el citarem després, a les recomanacions “ràpides”, però Lucas Marí és un jugador en qui val la pena fixar-nos. En primer lloc, el més recomanable és deixar de banda les estadístiques.

Té molt bones maneres. Sobrada capacitat per llegir els partits a dos ritmes, finalitzacions creatives per dòquier -condicionades per la poca absorbció de contacte que té a dia d’avui-, devoció per passar la pilota des del dribling amb qualsevol de les dues mans i dimensions per creure que pot ser un dels pròxims generadors grans a nivell europeu en termes perimetrals. Un aspecte que ha de polir és el llançament. la part final de la mecànica és bona i l’extensió dels braços promet, però necessita una mica més de naturalitat en l’inici al tronc inferior, sobretot pel que fa a la cintura. Així evitarà l’excés de força que mostra en alguns tirs, que condiciona considerablement el seu percentatge d’encert. És un defecte subsanable.

Mega SoccerBet Belgrade

Nikola Jovic (Wing, 2.08 metres, 2003)

Un jugador realment especial. Nikola Jovic és un perfil de point forward europeu que s’ha sentit especialment còmode conduint el joc en transició a tots els nivells que ha participat gràcies a la comprensió del joc vertical que té i a la visió de joc. Té múltiples recursos per a la passada i genera superioritats amb facilitat. A l’ANGT, com a l’ABA U19, s’hi està mostrant clarament per damunt de les condicions atlètiques de rivals i companys. El millor és que aquesta superioritat física ve seguida d’una aplicació de virtuts tècniques molt esperançadores. Si a aquestes característiques els sumem sensibilitat en el toc de canell en floaters i penetracions, bona absorbció de contactes i tendència a jugar de manera cada vegada més freqüent el pick and roll com a generador, el resultat és un prospect de calibre NBA.

El més urgent per al creixement de Jovic és l’evolució en el llançament exterior. Aquesta temporada ha anotat menys del 30% dels seus tirs a U19 i, tot i que ha mostrat una mecànica estable, la realitat és que necessita un treball a base d’acumulació per fer una millor transferència d’energia pel tir des del tronc inferior, ja que sovint abusa de braços. També podria polir l’arqueig. En definitiva, però, referint-nos a un exterior de 2.08 amb potencial per fer de tot, i tenint en compte que ell sempre explica que en etapes anteriors havia estat tirador, el més lògic és que l’estabilització del triple acabi arribant.

Nikola Djurisic (Guard/Wing, 2.03 metres, 2004)

Pur talent anotador. Es crea els seus propis tirs i brilla des de la mitja distància. També ha mostrat capacitat per passar la pilota a bon nivell, però no penso que tingui capacitat suficient per acabar exercint de generador principal de l’equip. Perfil de generador secundari d’elit a Europa amb vocació autònoma quant a creació de punts. La principal preocupació respecte del seu joc haurien de ser l’expansió del rang de llançament a la línia de tres punts (discret en catch and shoot i tímid sobre bot), cosa que no hauria de ser especialment complicada tenint en compte la línia evolutiva que segueix i el tronc inferior privilegiat que té.

Tomislav Ivisic (Center, 2.16 metres, 2003)

És, segurament, el jugador més injust del torneig. Sense ser el més talentós del seu equip, la cessió des de Buducnost per a l’ANGT decanta decisivament la balança a favor del seu equip, que comptarà amb una torre impròpia de la categoria.

Tomislav Ivisic és un interior que ha d’acabar de posar múscul a la seva estructura corporal però que ja està bastant definit a nivell de funcions al parquet. És bon passador des del pal baix, té capacitat per botar, li agrada llançar des de fora (8/20 al darrer ANGT) i adequada protecció del cèrcol. Ha deixat alguna seqüència prou interessant en defensa perimetral. Esquerrà.

LDLC Asvel Villeurbanne

Killian Malwaya (Wing, 1.90 metres, 2005)

Un prodigi físic. Verticalitat ridícula, canvi de ritme a l’abast de molt pocs, explosivitat d’elit i ritme base sorprenent. El motor de Killian Malwaya, de tot just 15 anys, és dominant contra jugadors considerablement més grans. Arriba al cèrcol amb una facilitat insultant, té un control corporal impropi d’un jugador de la seva edat i es relaciona molt bé amb la pilota en situacions d’alta velocitat. Si a això li sumem un impacte defensiu total gràcies a l’envergadura i al joc de peus, cuidat meticulosament, és impossible que no ens il·lusionem amb el seu potencial.

Li queden diversos ANGT per endavant, igual que al bloc 2005 que portarà ASVEL, així que se l’ha de visualitzar com un projecte a llarg termini, però la realitat és que és un jugador que ja es barallarà amb l’elit dels projectes a nivell físic en la present edició. Aquesta temporada ja ha jugat partits contra jugadors 5 anys més grans que ell, i la transició física a la categoria ha estat molt senzilla. En la línia dels projectes francesos, caldrà que estiguem atents a la seva evolució en comprensió tàctica dels partits. També haurà de cuidar el tir exterior.

Zalgiris Kaunas

Liutauras Lelevicius (Wing, 1.99 metres, 2003)

Liutauras Lelevicius és el jugador que més em va sorprendre del darrer ANGT en el qual va participar (el classificatori d’Istambul). Va demostrar una evolució física molt important respecte de torneigs anteriors i, per si això fos poc, va ensenyar-nos també una progressió clara i acompassada amb la física quant a recursos amb la pilota a les mans. Va anotar gairebé el 70% dels seus llançaments a l’àrea restringida, fabricant-se’ls amb una facilitat insultant, va anotar 11 dels 18 triples que va llançar i va exhibir recursos molt prometedors com a executor en transició. Braços llargs, gran gambada i traça amb la pilota.

Haurem d’estar atents al seu paper amb Zalgiris Kaunas a l’ANGT de València, però d’entrada és un dels joves que té millor relació amb la pilota dels que hem presentat. Fonaments extraordinaris i potencial d’anotador a tres nivells molt solvent en paràmetres europeus.

Real Madrid

Juan Nuñez (Guard, 1.92 metres, 2004)

Màgia. El millor projecte del bàsquet espanyol en els darrers anys. Un base capaç de fer la passada més creativa que ens puguem imaginar, de traçar línies que no existeixen i de processar la posició dels companys a partir de la simple intuïció a qualsevol ritme. Determinant en transició, pausat a mitja pista i imprevisible en qualsevol escenari. Juan Nuñez és la joia de la corona de la pedrera del Madrid.

Victor Wembanyama i ell són els millors jugadors de la generació de 2004, així que Juan Nuñez ja té els ulls de l’NBA al seu damunt. No seria estrany veure’l cedit en algun equip ACB la temporada vinent ja que ja ha superat el cicle a Lliga EBA amb molt bona nota. És desequilibrant, explosiu, té un canvi de ritme majestuós i un tronc superior d’elit. Si adquireix volum i major precisió en el tir exterior, sens dubte, parlarem d’un jugador amb potencial d’estrella a tots els efectes. Les opcions del Madrid per guanyar l’ANGT depenen, en gran mesura, de la seva lucidesa. Potencial millor jugador global del torneig.

Matteo Spagnolo (Guard, 1.94, 2003)

Ja ha tingut minuts amb el primer equip a les ordres de Pablo Laso. Diabòlic en 1 contra 1, amb projecció de combo d’alt nivell i, sobretot, capaç de produir amb precisió tot i els increments en volum que li han anat assignant any rere any. Matteo Spagnolo, el soci de Juan Nuñez, es perfila com un dels grans projectes europeus a les posicions exteriors. El dubte, en el seu cas, és el mateix que en el de la majoria de jugadors del Real Madrid que surten de la pedrera i tenen els ulls de l’NBA al damunt: quant temps podran gaudir de la seva aportació?

El que més agrada de Spagnolo és que és igual de perillós amb pilota que sense. Ha exhibit grans virtuts per ser desequilibrant amb la pilota a les mans: baixa el centre de gravetat, el bot és baix i ràpid, domina el posicionament de peus, pit i cintura en el llançament i controla amb precisió el temps de les acceleracions. Sense pilota té un catch and shoot sensacional i instint per tallar i estar sempre en moviment. Té el talent i té el físic. Podria ser un jugador importantíssim a nivell Eurolliga.

Izan Almansa (Big, 2.05, 2005)

Un dels jugadors més intrigants del Madrid a nivell formatiu. Està sent un any diferent per a ell, però tot i això no l’hem de perdre de vista. En la línia de Dayan Nessah -Barça-, és un jugador que hauria de tenir poc protagonisme en cas que anés convocat al torneig -dependrà de la decisió sobre Vukcevic en gran part-, però l’hem de tenir present perquè serà un dels noms de moda a mig termini. És una anomalia física amb coordinació d’alt nivell i molt bona relació amb la pilota. La seva evolució m’encurioseix.

Altres jugadors que val la pena conèixer

En aquest cas, descrpició (molt) ràpida.

Zalgiris Kaunas- Paulius Murauskas

Ja ha debutat amb el primer equip de Zalgiris Kaunas. Aler-pivot de tall físic molt dependent de la potència per treure superioritats des del perímetre que de cara a instàncies professionals haurà de botar menys -no per generar per a companys sinó per a anotació autònoma, per altra banda- i centrar-se més en l’execució. Bons instints sense pilota i mecànica adequada per derivar en receptor de catch and shoot. Ha de polir l’agilitat gestual sense pilota, també.  2004.

Crvena Zvezda- Nikola Saranovic

Bon defensor d’exteriors. Té talent per crear-se el tir, sense abusar del bot –pull up després d’entre 1 i 3 bots, bàsicament-. Físicament està molt fet, i pot jugar indistintament a qualsevol posició exterior exceptuant la de base. Físicament està molt fet i en triple després de recepció és molt sòlid. Té un feel for the game extraordinari i anticipa situacions defensives per interceptar pilotes amb assiduitat. 2003.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROPA

Tradueix »