Connecta amb nosaltres

BARÇA

Ante Tomic, l’home adequat en el moment inadequat

Tribut a Ante Tomic, un dels grans de la història del Barça.

Comparteix

Ante Tomic, l’home adequat en el moment inadequat

Ante Tomic deixa el Barça

Marxa després de vuit intenses temporades sent l’estranger que més partits ha disputat amb la camiseta blaugrana (579). El croat era una figura polaritzada, no només per les circumstàncies de la seva arribada (de l’etern rival, ni més ni menys) i per les expectatives dipositades en ell. La seva figura és, ara com ara, indispensable per entendre la història recent de la secció de bàsquet blaugrana.

Per a un servidor, la figura de Tomic ha quedat lligada a una paraula: compromís. Sempre disposat a donar la cara per l’equip i sent la referència (per a bé i per a mal) d’una secció sense rumb ni projecte (almenys fins fa dues o tres temporades). Tomic era el timoner d’un vaixell que feia aigües enmig d’una tempesta de mals resultats i decisions qüestionables. I tot això, afrontant l’època més fosca i dura de la secció sense pràcticament cap mala paraula o gest cap al club.

Estandard d’una era

Ante Tomic arriba a Barcelona l’any 2012, després de ser tallat pel Reial Madrid sota el pretext de “falta de competitivitat”. Tomic escolliria Barcelona després de ser temptejat per CSKA i EFES, però va ser la important aposta del Barça amb un contracte de tres anys més un opcional el factor que decantaria la balança.

Aviat es va convertir en la principal referència d’un equip que ja veia l’ocàs de Navarro. El croat va demostrar aviat el seu talent, formant part dels quintets ideals de l’Eurolliga en dos anys successius (2013, 2014) i de l’ACB (2013, 2017 i 2018). Malgrat el seu bon rendiment, l’equip no aconseguia aixecar el cap i competir pels títols. Era qüestió de temps que el jugador comencés a ser assenyalat com a principal responsable del pobre rendiment de l’equip, fent referència a la seva sortida de Madrid.

I és que la figura d’Ante Tomic ha estat sempre objecte de nombroses controvèrsies. Un jugador amb un talent innegable i un perfil atípic per un home de la seva posició en el bàsquet modern gràcies al joc de peus i una entesa del joc excepcional… però que sempre se li ha recriminat el seu poc caràcter, implicació defensiva, i el seu poc ànim de bregar-se a la zona. El croat potser no era un líder, però les circumstàncies al club blaugrana al llarg d’aquestes vuit temporades l’obligaren a assumir aquest rol.

Any rere any, seguia rendint i liderant un projecte que donava pals a l’aigua. Ante Tomic no es va queixar mai de no tenir un equip a la seva alçada, d’estar sol i carregar la responsabilitat en un moment que ningú ho feia. El croat es va desviure per mantenir la dignitat blaugrana i portar-la tan lluny com el seu talent i la seva determinació li permetessin. Ell sabia a què havia vingut a Barcelona, ell havia vingut a guanyar títols.

I malgrat tots aquests entrebancs, Tomic va explotar durant la temporada 2016-17. Una temporada en la que assoliria el seu zenit com a basquetbolista i es convertiria per fi en un jugador determinant a la zona. Els seus números en poc menys de vint minuts per partit eren una oda a l’eficiència,12,4 punts, 7,7 rebots, 2,1 assistències i 19,6 de valoració per partit. Aquest rendiment superlatiu es tornaria a quedar sense premi un cop més.

Arribada de Pesic i capitania

L’arribada de Pesic i la retirada de Navarro després van suposar per Tomic assumír el rol de primer capità que no ha abandonat fins avui. L’arribada del bàlcanic ha estat clau en molts sentits pel croat. El serbi ha estat una figura fonamental per entendre al mateix Tomic i la seva evolució com a jugador les últimes tres temporades. Un període de temps en el qual hem vist una pèrdua progressiva d’importància del croat mentre anava assumint un rol més secundari.

Amb Pesic també Tomic va saber créixer i assimilar els coneixements transmesos pel serbi. Amb ell Tomic va fer un pas endavant com a organitzador al pal baix i va ser capaç d’impactar els partits sense perjudicar el joc de l’equip. Un progrés que estic segur que aquest any hagués portat grans resultats a la secció, però això és una mera conjectura d’un servidor.

L’arribada de Mirotic va accelerar aquesta pèrdua d’importància i per tant de rendiment que s’anava gestant de fa dues temporades. El pivot croat ha disputat la seva pitjor temporada estadística, partint de pivot suplent, una posició que no li ha impedit seguir sent un jugador determinant en la seva posició i rol. La seva mitjana de 7,4 punts i 4,4 rebots com sempre no ens diuen com d’important ha estat Tomic al llarg de la temporada i especialment en aquesta fase final de la lliga Endesa.

És inevitable pensar que la sortida no només de Tomic sinó també amb la de Svetislav Pesic marca un punt final a una era a la secció. Amb només trenta-dos anys ha decidit posar punt final a, segons paraules seves, l’etapa més important de la seva carrera. I estic completament segur que no de la manera que l’Ante hagués volgut, aixecant una Eurolliga que durant vuit anys se li ha resistit.

El llegat d’Ante Tomic

L’arribada de Jasikevicius ha estat el detonant de la sortida del pivot croat. Un entrenador jove i amb unes idees molt clares sobre quin projecte i quins jugadors vol tenir. Tomic malgrat que l’oferta de renovació del club ha entès que l’arribada de Saras és un abans i un després, i que ell ha de formar part de l’abans. Així, el jugador va voler anunciar el seu adéu amb un missatge breu i emotiu a les xarxes socials.

Tomic marxa amb un bagatge de títols modest, amb només una lliga (2014), tres copes del rei (2013,2018,2019) i una Supercopa (2015). I malgrat tot, Tomic abandona la secció blaugrana, reitero, com una llegenda. Amb unes xifres i uns reconeixements que certifiquen que, d’haver estat ben rodejat i complementat, el seu pas per l’equip hagués suposat una nova era d’èxits a la secció.

Entre d’altres, Ante Tomic és el segon màxim rebotejador de la lliga Endesa amb 1967 i mitjana de 6,3 (només per darrere de Dueñas), tercer jugador més valorat de l’història de la competició (4845 amb una mitjana de 15,6 de valoració) i sisè màxim anotador barcelonista de la competició.

Respecte a la seva relació amb l’afició, Tomic va conviure amb una afició dividida en nombroses ocasions entorn de la seva figura. Adorat per alguns, boc expiatori per altres, si alguna cosa li ha portat el temps a Barcelona és el reconeixement implícit i l’estima de gran part de l’afició. I això té molt de mèrit en un temps on la secció no trobava cap referent on dipositar les seves esperances.

Encara no sabem quin serà el pròxim repte del jugador, s’especula amb un retorn a casa, a l’Estrella Roja, de moment sense confirmació. Ara bé, el que si sé/sabem un servidor i la resta de companys d’Esmaixada.cat és que vagi on vagi, Barcelona i els seus aficionats sempre el recordaran amb molta estima. Arreveure Ante, i molta sort!

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »