Després dels fracàs del mundial, la selecció grega necessita redimir-se davant del món. En aquest context, l’Eurobasket es presenta com una oportunitat excel·lent per a fer-ho. La disposició d’un entrenador amb molt de prestigi a Europa amb Dimitris Itoudis, l’agrupament d’una generació veterana amb molt de talent i, sobretot, la presència del presumiblement millor jugador grec de la història amb Giannis Antetokounmpo es postulen a dia d’avui com un conjunt de condicions que fan que l’ocasió sigui immillorable per als grecs per a reconquistar l’or.

El problema del darrer mundial

A l’inici del darrer mundial, tothom col·locava a Grècia com a una de les favorites per a lluitar per a l’or. El motiu? Giannis Antetokounmpo s’acabava de proclamar MVP de la NBA. La participació del grec al mundial va omplir el món d’interès mediàtic i posar les expectatives i les esperances molt altes per a la seva selecció.

Però només va ser això, expectatives i esperances molt altes. Al cap d’unes setmanes, totes aquestes il·lusions i expectatives generades s’acabarien dissipant ràpidament. Grècia va caure eliminada del Mundial en la mateixa fase de grups després de patir contra seleccions com la de la República Txeca, Nova Zelanda, o perdre contra la del Brasil i la dels Estats Units.

El cert és que, de tots els partits disputats, Giannis no va acabar d’explotar en cap. Defensivament, els seus rivals van plantejar un  seguit de “manaments” que van neutralitzar en gran mesura el joc del grec. Ho comentem:

Tant en les penetracions en el cinc estàtic com en les transicions a camp obert, la defensa rival barrava el pas del grec cap a cistella amb un conjunt d’ajudes que davant qualsevol altre jugador, haguéssim titllat d’exagerades. La premisa era clara, bloquejar el camí de Giannis cap a la cistella. Al cap i a la fi, el grec és el millor del món en aquest aspecte i és normal que les defenses rivals haguessin de fer un sobreesforç per aturar-lo. 

En veiem un exemple en situació de transició (vídeos via Instat):

La prevenció per cobrir la zona era tan gran que les defenses rivals concedien molts metres per evitar precisament que l’aler grec penetrés a cistella. Això li donava molt de marge a Giannis per llançar tirs oberts molt còmodes, que, tot i això, errava en moltes ocasions.

En qualsevol cas, aquest conjunt d’ajudes impedia a Giannis avançar cap a cistella i l’obligaven a trobar altres vies d’anotació. Malauradament per als grecs, en aquells anys la presa de decisions de Giannis encara estava en desenvolupament i recurrentment incorria en pèrdues de pilota o cometia faltes en atac. 

La via més ràpida per afrontar la “barrera defensiva” que se li formava a Giannis quan atacava la cistella era la dividir la bola cap al company que es trobés sol. La idea és clara, si un jugador té tres rivals a sobre, ha de tenir dos companys alliberats. En nombroses ocasions, l’aler grec va escollir precisament aquesta solució, però, a la pràctica, aquest camí tampoc va sortir gaire rendible per a la selecció helena:

Si els executors que trobes al perímetre són Kuric, Bogdanovic o Prepelic tot és molt fàcil, però si els que s’han de jugar els triples alliberats són Calathes, Thanassis i companyia, la cosa canvia. L’encert exterior grec va ser un desastre en el darrer mundial. Fins i tot els jugadors més fiables com Papanikolaou o Sloukas van acabar el Mundial amb percentatges desastrosos (14% i 26% respectivament).

Per si tot això no fos suficient, la menor dimensió que presenten les pistes FIBA en relació a les de la NBA també va tenir un efecte limitador en el desplegament del joc de Giannis.

La nova plantilla

A dia d’avui la llista grega compta amb més de 20 jugadors preseleccionats. Veient alguns dels noms no resulta difícil quedar-nos amb 10 dels 12 candidats finals:

Base: Kostas Sloukas, Nick Calathes

Escorta: Tyler Dorsey, Giannoulis Larentzakis

Alers: Kostas Papanikolau, Ioannis Papapetrou

Alers-Pivots: Giannis Antetokounmpo, Thanassis Antetokounmpo

Pivots: Giorgios Papaggianis (qüestionable per al mundial), Kostas Antetokounmpo

La plantilla no canvia tant radicalment respecte el darrer mundial. L’aparició més interessant és sense cap mena de dubte la de Tyler Dorsey. La figura de l’escorta americà pot resultar cabdal a l’hora d’aportar aquest punt d’encert en els tirs oberts i a l’hora d’afegir una amenaça més en el joc ofensiu de l’equip.

Itoduis també necessitarà la reaparició d’alguns jugadors com Sloukas o Papanikolau, molt erràtics durant el darrer mundial.

A tot això cal afegir-hi l’evolució del jugador estrella. En aquell moment, Giannis Antetokounmpo ja era el jugador més dominant del món (corria, finalitzava, rebotejava, intercanviava posicions en defensa i protegia amb seguretat el cèrcol). Després de 3 anys, Giannis afegeix a tot aquest recull de prestacions una millora en el llançament obert exterior, en la presa de decisions i en la passada.

Un dels punts febles de la potencial nova plantilla és la segona rotació, aparentment més feble que la d’altres països com la de França, Sèrbia o Lituània. Veurem quina és la quantitat de minuts que acaben acumulant alguns dels jugadors importants.

Un altre punt clau que pot afectar negativament a la selecció grega és la possible baixa de Girorgios Papaggianis en el 5. Això pot provocar que veiguem alguns minuts a Giannis ocupant la posició de pivot, cosa que tampoc suposaria un gran problema per a ell. 

Sigui com sigui, la selecció grega és, sinó la millor, una de les millors defenses d’aquest Eurobasket. La incògnita serà veure com es resoldran els vigents problemes a l’altra banda de la pista.

Pronòstic

Tot i els problemes que ja hem comentat, Grècia es troba entre el TOP 5 de les millors seleccions per al pròxim Eurobasket, juntament amb França, Sèrbia Eslovènia i Lituània. A Espanya l’ubico un graó a sota d’aquests cinc països.

A diferència del darrer mundial, aquesta vegada hauria de passar i amb molta solvència de la fase de grups. Allà s’hi trobarà a Itàlia, Croàcia, Ucrania, Gran Bretanya i Estònia: un grup molt senzill. D’aquí en endavant tot el que no sigui arribar a semifinals serà un fracàs per a aquesta selecció. La capacitat que tingui Giannis per a traslladar el seu domini a les competicions FIBA serà principalment el què marcarà si Grècia és capaç d’assolir aquesta fita.

Sigui com sigui, l’Eurobasket pot resultar una de les últimes oportunitats per a Giannis per a guanyar alguna medalla amb la seva selecció, sobretot tenint en compte que el grup de jugadors importants que l’envolta pertanyen a una generació d’avançada edat. El més probable és que depengui d’ell aconseguir-ho o no.