Connecta amb nosaltres
Davis

NBA

Anthony Davis: dissecció d’uns play off de consagració

Anthony Davis ha fet una temporada brutal.

Comparteix

Anthony Davis: dissecció d’uns play off de consagració

L’anell dels Los Angeles Lakers ha canviat moltes dinàmiques. Dwight Howard ha sumat un nou argument a la seva candidatura per accedir al Hall of Fame, JR Smith ha escrit un nou episodi de la seva història amb LeBron James, Kyle Kuzma ha guanyat un anell que enrareix encara més l’inici de la seva carrera i Dion Waiters ha demostrat que la vida no sempre és justa i que a vegades és millor estar al vaixell guanyador que a la petita barca que lluita contra la narrativa. Deixant de banda tots aquests detalls certament intranscendents, hem de centrar-nos en l’evolució d’un jugador que a la bombolla ha culminat un creixement i s’ha consolidat, definitivament, com un dels grans: Anthony Davis.

Anthony Davis va arribar als Lakers fa més d’un any en un context molt difícil de gestionar: l‘any I de LeBron James havia acabat amb l’equip angelí fora del play off i amb una remor de fons que indicava que era pertinent desfer-se dels joves que fes falta per envoltar The King de companys competitius, veterans i de rendiment immediat. Quan jugues al mateix equip que LeBron James tens la possibilitat d’obtenir diversos reconeixements, però d’entrada perds una cosa clau: el marge d’error. Anthony Davis, estrella absoluta de l’NBA representada pel mateix agent que LeBron, vivia unes circumstàncies similars a Nova Orleans. És per això que, independentment dels elements que volessin de LA a NOLA, la unió tenia tot el sentit del món. 

Els resultats de la primera temporada són inqüestionables. Amb asterisc o sense, amb pandèmia o sense, LeBron James ha guanyat el quart anell de la seva llegendària carrera i Anthony Davis ha posat punt final a anys de frustració i decepcions amb una actuació individual que, més enllà de l’impacte que hagi tingut en el rendiment col·lectiu, ha posat de manifest que manté intacte el potencial generacional i que, per damunt de tot, està plenament capacitat per ser el rostre visible dels Los Angeles Lakers posteriors a l’etapa de LeBron James. Quan sigui, sense pressa; però està plenament capacitat per ser-ho.

Anthony Davis condiciona línies temporals

Els Los Angeles Lakers 2019/2020 han estat un equip monstruós. La gran majoria de la rotació principal era molt llarga, molt grossa i molt ràpida. En el bàsquet, per la recerca de la definició tàctica de cada equip, hi ha una característica superior a la resta que ajuda a implementar qualsevol idea: la naturalesa física dels seus integrants. Els Lakers de Vogel, particularment les seves dues referències -LeBron James i Anthony Davis- i els complements principals, reuneixen una combinació especial de condicions que els permet desplegar un grau d’intensitat en la reagrupació defensiva i en l’atac en transició diferencial contra qualsevol adversari. L’exemple més clar d’aquesta qualitat és el sisè partit de la final contra els Miami Heat.

Més enllà de LeBron James, tenir en nòmina un perfil com el d’Anthony Davis fa que se superi qualsevol etiqueta relacionada amb el joc convencional, amb l’small ball o amb qualsevol altra categoria tàctica o nominal que empren els analistes per catalogar el plantejament dels equips. L’AD actual és un jugador que domina els tres nivells d’anotació amb una eficiència sorprenent i que encara no ha arribat al seu sostre, que és capaç de fer-se càrrec de perfils perimetrals amb o sense (!!) canvi d’assignació pel mig i que pot fer d’àncora de sistema amb una naturalitat insultant. No és una superestrella capaç de generar a partir del bot per la resta de companys, cosa que a efectes pràctics no és més que un altre argument en favor de la seva exclusivitat.

Paràmetres defensius d’elit

Anthony Davis és un glitch defensiu. Té la lateralitat pròpia dels exteriors resolutius en emparellaments al perímetre i l’envergadura -i les estadístiques- dels protectors de cèrcol més influents de l’NBA. Al llarg de la temporada ha alternat les posicions de quatre i de cinc en funció de les necessitats del sistema -tot i que inicialment era per les seves preferències, ja que un dels requisits que va suggerir a Vogel era jugar la majoria de minuts de quatre- i finalment, a mesura que ens aproximàvem al tram decisiu dels play off, va acabar demostrant el que ens imaginàvem: la filosofia dels Lakers assoleix el seu summum quan exerceix de referència interior.

Un dels exemples més clars de l’impacte defensiu de la versatilitat i flexibilitat que aporta Anthony Davis a qualsevol estructura defensiva és que va ser el defensor primari de Jimmy Butler en el segon tram de la final de l’NBA. Tot i que l’ex dels Sixers estava en estat de gràcia, l’esforç de Davis per contenir-lo va ser notable i productiu:

PARTITMINUTSESTADÍSTICA TIRPUNTS EQUIP
G47:471/520
G59:376/1030

Hi ha una estadística demolidora que explica perfectament com ha condicionat Anthony Davis el rendiment defensiu dels Lakers en la fase final de la temporada 2019/2020: en els minuts amb JaVale McGee o Dwight Howard -els altres dos pivots habituals de la rotació angelina-, els Lakers van registrar un +53 global (310 minuts). Per si aquesta estadística ens semblés anecdòtica, la dada és encara més convincent quan AD ha estat l’únic interior de l’equip de Vogel: +131 en 459 minuts.

Al cap i a la fi, Anthony Davis ha permès que LeBron James gaudís d’un esquema defensiu que l’afavorís i li permetés contribuir limitant el seu desgast. L’arribada de Frank Vogel a la disciplina dels Lakers va generar molts dubtes a l’entorn perquè pertany al tipus d’entrenadors que històricament han tingut problemes per entendre’s amb LBJ, però el que estava fora de dubte en tot moment era la seva reconeguda capacitat defensiva. Amb jugadors com el mateix Davis, Caruso, Danny Green o Caldwell Pope, sens dubte, gairebé qualsevol pla és aplicable.

Una evolució ofensiva insospitada

Anthony Davis ja era un dels jugadors més determinants del món en atac abans de la seva arribada a la bombolla d’Orlando. La seva ascendència ofensiva a Los Angeles ha estat tal que, fins i tot, en molts moments ha exercit de primera espasa de la proposta de joc dels Lakers. No és un generador col·lectiu, però respon a un perfil que s’adapta encara millor a la identitat del LeBron James actual: és un executor generacional.

La millor notícia pels Lakers i per l’extensió de la carrera de LeBron James és que al llarg de la fase final ha passat de ser una amenaça letal prop del cèrcol a ser, en essència, una alternativa altament fiable -d’elit- en qualsevol dimensió. Un pas endavant que li val per, almenys de moment, guanyar-se legítimament el dret a ser considerat membre de ple dret del bloc de superestrelles de l’NBA. TOP 6? 

Les xifres parlen per si soles: en les seves primeres finals de l’NBA ha anotat un 57’5% dels seus tirs de dos punts, un 48’3% dels seus tirs de tres punts i un 95% dels seus tirs lliures. Pertany al club del 50-40-90 amb un volum molt alt i sent, com comentàvem detingudament fa unes línies, l’eix defensiu del seu equip.

Per damunt del 79’8% d’encert en tirs a l’àrea restringida (95/118) que ha anotat en el còmput global de la fase final, el que més destaca és el salt de qualitat que ha fet en l’encert des de la mitja distància. Ha passat d’un mediocre 35% en temporada regular a un determinant 49’6% en play off sobre 5’5 intents per partit.

L’efectivitat és el pal de paller de la màniga ampla que ha tingut per expandir el seu rang, però el que més destaca de la seva consolidació com a garantia en aquest tipus de llançament és l’estètica i la tranquil·litat que transmet en aquest estil de situacions. Anthony Davis té una cosa que tenen jugadors com, sense anar més lluny, Kevin Durant: gaudeix de tal agilitat i capacitat per crear-se el tir que, quan aquestes qualitats se sumen als gairebé 2’10 metres i als 115 quilos que pesa, puntejar els seus llançaments és una tasca pràcticament impossible. És un desajust amb potes.

Anthony Davis ha estat al voltant del 40% d’encert en triples catch and shoot i ha registrat unes xifres temibles com a home de continuació en pick and roll: 1’43 punts per possessió sobre un 9’2% de freqüència. AD és, en definitiva, un jugador capaç d’interpretar qualsevol paper de l’auca en qualsevol dels dos cèrcols i que, en la dinàmica actual, és absolutament imparable. La seva plenitud arriba en el millor moment per a la gestió dels darrers anys (?) de LeBron James i és la millor notícia que es podrien haver endut els Los Angeles Lakers de la temporada 2019/2020 -més enllà de l’anell-. El futur, ja sigui amb el LBJ de sempre o amb un Davis que agafi d’una vegada el ceptre, és molt prometedor.


Anthony Davis se sortirà del seu contracte de seguida que pugui i tindrà entre cella i cella l’objectiu del supermàxim que s’ha guanyat a pols. Si els Lakers aconsegueixen concretar la seva extensió, que no hauria de ser difícil ja que el projecte li ofereix certes garanties i diverses temporades de comoditat, tindran a l’abast un relleu generacional còmode. Anthony Davis ja és un dels grans de l’NBA a tots els nivells.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »