Connecta amb nosaltres
argentina

FIBA

Argentina vol tornar a pujar al podi olímpic

Argentina somia amb tornar a tenir un lloc al podi i tancar bé la trajectòria d’una gran generació.

Comparteix

Argentina vol tornar a pujar al podi olímpic

Argentina arriba a la cita olímpica com a selecció número 4 en el rànquing FIBA i com a vigent finalista del darrer Mundial disputat, deixant en el camí a grans seleccions com Sèrbia, que no serà als Jocs, o França.

Però si mirem més enrere, veiem que les últimes participacions en Jocs Olímpics del combinat argentí no han estat les millors. I és que Argentina no obté medalla olímpica des de Pequín 2008, quan van guanyar el bronze que els hi donava la segona medalla de la seva història en unes Olimpíades, després de l’or aconseguit a Atenes, el 2004. A partir d’aquí, quarta plaça a Londres 2012 i vuitena a Río 2016. Veurem doncs, si aquesta generació de jugadors és capaç d’aconseguir la tercera medalla després de dues participacions en blanc.

LA PLANTILLA

Dorsal Nom Alçada Posició Edat Equip Vegades olímpic
7 Facundo Campzzo  1,80 B 30 Denver Nuggets 2
8 Nicolás Laprovittola 1,88 B 31 Real Madrid 1
17 Luca Vildoza  1,89 B 25 New York Knicks 0
9 Nicolás Brussino  2,05 E 27 CB Gran Canaria 1
10 Leandro Bolmaro  2,00 E 20 FC Barcelona 0
14 Gabriel Deck  1,98 A 26 Oklahoma City Thunder 1
29 Patricio Garino  1,98 A 28 Zalgiris Kaunas 1
22 Juan Pablo Vaulet  1,99 A 25 Baxi Manresa  0
4 Luis Scola  2,07 AP 41 Varese 4
12 Marcos Delia  2,09 P 29 Trieste 1
83 Tayavek Gallizzi  2,04 P 28 Instituto 0
11 Francisco Cáffaro  2,14 P 23 Universitat de Virginia 0
Sergio Hernández Entrenador 57 2

L’estrella

Tot i que Luis Scola seguirà sent, un cop més, el referent de l’equip, l’estrella de la selecció argentina no podia ser un altre que Facundo Campazzo. L’actual base dels Denver Nuggets, que disputarà els seus tercers Jocs Olímpics, ja es va consolidar com el millor jugador del conjunt argentí en el Campionat del Món disputat a la Xina el 2019, en què va portar la seva selecció a la final promitjant 13.3 punts, 7.8 assistències i 2 recuperacions per partit.

A més, el Facu arriba als Jocs de Tòquio en el millor moment de la seva carrera, després d’una temporada als Denver Nuggets en la que la seva aportació ha anat de menys a més, després de la lesió de Jamal Murray. Així doncs, amb personalitat, talent, instint guanyador i capacitat de direcció, el base argentí intentarà conduir a la seva selecció cap a una nova final, aquest cop, la d’uns Jocs Olímpics. 

Segona espasa

Amb 41 anys i 4 aparicions en Jocs Olímpics a les espatlles, Luis Scola és la segona espasa d’aquest equip. L’actual jugador del Varese italià, equip on ha promitjat 17.9 punts i 6.7 rebots per partit, ha estat un dels jugadors del combinat argentí que més galons ha assumit durant els partits de preparació dels Jocs Olímpics, en els que ha deixat veure que segueix sent molt important per a l’equip que dirigeix Sergio Hernández, sobretot en atac.

Amb el tir de 3 i la facilitat de generar punts al pal baix com a principals armes, Luis Scola segueix sent clau per al funcionament de la maquinària argentina.

El tapat

Leandro Bolmaro està en constant evolució i aquest últim tram de temporada ha demostrat un salt de nivell respecte de l’any passat en el Barça, fins al punt de ser el segon base de l’equip i tenir molts minuts en partits importants. La seva intensitat en defensa, un físic privilegiat i una notable millora en el tir de mitja i llarga distància han fet de l’argentí una peça clau en els esquemes de Sarunas Jasikevicius. 

Jugador elèctric, amb cames per a defensar tota la pista i amb capacitat de dirigir el joc, potser d’una manera un pèl precipitada a vegades, però amb unes condicions físiques que el fan un jugador força complet i amb molts recursos de cara a anotar. A més, els seus dos metres d’alçada, fan d’ell un jugador capaç d’exercir tant d’ 1 com de 2, el que encara obre més el ventall de recursos que ofereix a l’equip i a l’entrenador. 

Així doncs, si el seleccionador argentí sap encaixar a Bolmaro en la seva rotació i li dóna oportunitats i confiança, l’encara jugador del Barça podria ser de gran ajut per a Argentina de cara a fer un bon paper en les presents Olimpíades. 

Punts forts i punts febles

  • Generació al pal baix:

    Argentina és una selecció que compta amb diversos jugadors experts en generar punts a través del al pal baix i com s’ha pogut veure en els partits de preparació que ha disputat l’equip a Estats Units, és un recurs força utilitzat de cara a l’anotació de l’equip. Gabriel Deck, que ja ho feia al Madrid, o Luis Scola, són alguns dels que més se n’aprofiten. 

  • Tendència a córrer al contraatac:

    Córrer al contraatac sol ser una font de punts “fàcils” pels equips, i això s’accentua més si tens jugadors com Facundo Campazzo, Leandro Bolmaro, Luca Vildoza o Nicolás Brussino, els quals juguen a un ritme molt alt i són capaços de finalitzar bé al contraatac. Aquests jugadors fan que la selecció argentina surti al contraatac amb freqüència i intenti rascar el màxim de punts sense haver d’elaborar atacs estàtics. 

  • Marcos Delía: 

    En relació amb el comentat anteriorment, el pivot argentí és quasi perfecte pel que proposen els seus companys. Potser no és el 5 que millor juga d’esquena al cèrcol o el millor defensor, però si una cosa té, és la facilitat per córrer la pista. Aquesta facilitat sumada a la gran capacitat de passe dels generadors argentins fan d’ell un recurs més que útil pel joc que busca l’equip. 

  • Precipitació en la presa de decisions:

    El combinat argentí és una selecció relativament jove i per a una gran part de la plantilla (5 jugadors) seran els primers Jocs Olímpics de la seva carrera. Això es tradueix en una precipitació a l’hora de prendre certes decisions, que acaba accentuant el nombre pèrdues, que encara creix més degut a l’estil de joc que proposa Argentina.

  • Dificultats en les transicions defensives:

    Igual que una de les seves virtuts és la sortida al contraatac i la generació de punts a partir d’aquí, un dels seus majors defectes és la transició en defensa. Argentina és una selecció que ha mostrat forces carències a l’hora d’aturar els contraatacs rivals, i és una font de punts que han aprofitat els contrincants en els partits disputats per a preparar els Jocs. Així doncs, és un aspecte a millorar pels de Sergio Hernández de cara a les seves aspiracions. 

  • Problemes en el rebot:

    I és que els argentins s’han vist superats en aquest aspecte en tots els partits de preparació, i no per poca diferència. Malgrat ser una selecció que baralla cada pilota i no en dona cap per perduda, s’han vist sobrepassats en la batalla pel rebot en els 3 partits disputats fins ara i això ha provocat que els seus rivals tinguessin més possessions a favor, i per tant, més oportunitats per a anotar.

Estil de joc

Qualsevol opció de victòria d’Argentina en aquests Jocs Olímpics passa per ser fidel a la seva identitat i imposar-se a partir d’un estil ràpid, fluid i ofensiu. El potencial anotador d’aquest equip és alt, i qualsevol estil de joc que no es basi en l’optimització de les transicions i l’ocupació dels pals, aprofitant l’avantatge que hi generen jugadors com Gabriel Deck o Luis Scola, serà sinònim de derrota per a la selecció que entrena Sergio Hernández. El seleccionador argentí té a les seves mans un grup de jugadors capaços de controlar a la perfecció els “tempos” del partit i de portar-ne la iniciativa en tot moment. Caldrà aprofitar-ho. 

Rotació

Pel que s’ha pogut veure en els partits de preparació, la rotació està bastant definida. Sembla que Sergio Hernández optarà per un quintet inicial força ràpid i amb capacitat d’obrir la pista, format per Facundo Campazzo com a director d’orquestra, Nicolás Brussino i Patricio Garino a les ales, Luis Scola aportant la seva veterania i tir exterior i Marcos Delía com a referència interior. 

La segona unitat, però, no queda tan clara. Tot i que a l’interior es pot gairebé assegurar que seran Vaulet i Gallizzi els que substituiran a Luis Scola i Marcos Delía respectivament, i que Gabriel Deck donarà descans a Patricio Garino, els dubtes els trobem a les posicions de base i escolta. Dues posicions per a tres jugadors. Laprovittola, Vildoza i Bolmaro es disputaran aquestes posicions, tot i que sembla que els dos primers parteixen amb avantatge respecte a l’actual jugador del Barça, o això s’ha donat a entendre en els partits de preparació pels Jocs Olímpics, en els que Nicolás Laprovittola i Luca Vildoza han jugat bastants més minuts que el pick 23 del darrer draft de l’NBA. Ja per últim, Francisco Cáffaro tancarà la rotació a la posició de 5, i s’espera que tingui un rol molt discret i amb pocs minuts al llarg del campionat. 

Posició 5 Inicial 1a Rotació 2a Rotació
P Marcos Delía Tayavek Gallizzi Francisco Cáffaro
AP Luis Scola Juan Pablo Vaulet
A Patricio Garino Gabriel Deck
E Nicolás Brussino Luca Vildoza Leandro Bolmaro
B Facundo Campazzo Nicolás Laprovittola

Aspiracions

Una de clara: demostrar que el gran nivell mostrat al Mundial de Xina 2019 no va ser casualitat. Després d’arribar a la final en l’últim gran torneig internacional, la selecció argentina es vol consolidar com una de les grans. I la plantilla no és per menys. 9 dels 12 jugadors convocats repetiran respecte al Mundial, i una gran part d’ells ho faran en el millor moment de la seva carrera. Per tant, els de Sergio Hernández són candidats a lluitar per les medalles en aquestes Olimpíades i a ser un obstacle complicat en el camí de més d’una selecció. Un extra de motivació pot ser la mala posició aconseguida en els Jocs Olímpics de Río 2016, en què 7 dels convocats actuals ja van jugar, i tan sols van aconseguir una vuitena plaça.

TORNA AL MENÚ DE LA GUIA TÒQUIO 2020

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »