Connecta amb nosaltres

FIBA

Austràlia va a Tòquio a tancar el cercle

Austràlia té ganes de premiar amb una medalla el recorregut d’un gran bloc.

Comparteix

Austràlia va a Tòquio a tancar el cercle

Els boomers són un dels equips que va a Tòkio disposats a tornar amb medalla. Amb Brian Goorjian a la pissarra, els australians mantenen el bloc que els ha portat a ser una de les seleccions més atractives de l’últim lustre. Després d’aconseguir fites com un quart lloc al mundial del 2019 de la Xina o als JJOO de Río del 2016, el combinat vestit de groc i verd es disputarà amb Alemanya, Itàlia o Nigèria el pas als quarts de final. Recordem que de cada grup de 4 equips passen dos i els dos millors tercers, pel que s’erigeixen favorits per ser als quarts ja que és un grup superior als dos equips europeus i estan demostrant a la gira d’amistosos que venen amb molt a dir. Victòries sobre EEUU (!), Argentina i Nigèria per recordar als altres onze equips que al bloc dels últims anys han afegir peces de molt dinamisme com Thybulle, Exum o Landale.

Patty Mills: el fenomen de l’estrella FIBA

Si pensem en qui és el líder d’aquest grup no hi ha cap altra resposta que no sigui Mills. El base dels Spurs és un jugador sobre la mitja a l’NBA que pateix una metamorfosi cada cop que veu les sigles “FIBA” al parquet. És el rei de la selecció i un anotador a nivells indefensables que s’ajuda d’un instint assassí fenomenal. L’equip sap que Patty llegirà la jugada i se situarà en situació d’execució. Domina el pick and roll com els àngels i s’adapta perfectament al joc sense pilota que ha caracteritzat aquest bloc els darrers tornejos. Alterna les pantalles per llençar de 3 amb talls verticals i portes enrere; a més, tot i no ser massa exhuberant en l’apartat físic, finalitza de forma sòlida i no fuig del contacte. Ha liderat als seus en anotació i li agrada la responsabilitat de jugar-se les pilotes calentes. Les opcions dels boomers passen per la versió més letal de Patty Mills.

Joe Ingles: privilegiat en lectura de joc

Si bé Mills és l’electricitat, l’espurna i el lideratge de la selecció australiana, Ingles és l’escuder que treballa a la sombra, que ordena l’estàtic i llegeix la defensa rival. Ha guanyat veterania i és un gran passador a les continuacions dels interiors. Es sap en forma i en consonància amb la gran temporada a Utah no dubta en armar el canell amb la seva peculiar mecànica carregant l’espatlla esquerra. Tot i tenir Austràlia molts “guards”, Ingles juga molts minuts dirigint i gent com Goulding o l’esmentat Patty actuen més d’escortes tiradors. És al moment més dolç de la seva carrera i per la trajectòria que duu mereix marxar de Tòquio amb una medalla.

El tapat: Jock Landale

En una selecció amb tanta pólvora des del 6,75 (el propi Landale també llença de tres) tenir un interior tant dominant en continuacions i que jugui per sobre la cistella és un luxe. En el relleu generacional de Bogut, canvi de rols total: l’ex-Warriors -entre d’altres- actuava sent un “Point Center”, i ara al haver deixat pas a Landale l’equip ha canviat una mica la forma de jugar. Hauran de pintar-li moltes pissarres de cecs perquè finalitzi i hauran d’insistir amb la seva força a la zona. Tot i això, sap interpretar el joc i seguirà donant riquesa tàctica pels exteriors.

Punts forts i punts febles

El conjunt australià ho té tot de cara per ser una de les candidates a arrassar. Són un bloc que es coneix molt bé i que ha competit a un nivell altíssim als últims tornejos que han disputat. Els jugadors tenen un rol molt clar i ha arribat molta potència física en la nova fornada (Exum, Thybulle i Landale). A nivell mental són molt forts: ja vam veure el que li va costar a Espanya derrotar-los al mundial i en aquesta pretemporada ja han guanyat als EEUU. Molt rics tàcticament, la versatilitat de la majoria de jugadors permet al coach plantejar molts escenaris, cosa que els fa imprevisibles. Arriben a Tòquio amb un objectiu molt clar i demostraran que és un “ara o mai” per jugadors com Ingles, Mills o Dellavedova.

No hauria de ser un paràgraf massa extens però, com tothom, hi ha coses que els poden passar factura. Si bé comentàvem que el nucli dur es troba en l’últim tren de la medalla, la pressió d’aconseguir-la els pot jugar una mala passada i afectar-los cap a negatiu. Un altre aspecte a considerar és la defensa de la zona i el cèrcol. Aaron Baynes ve de disputar la pitjor temporada en anys i Landale (tot i no ser un forat negre) no destaca per la protecció de l’anella, per tant necessitaran de la potència física d’alguns dels seus exteriors per tapar-ho.

Rotació i estil de joc

Al ser un equip tant versàtil pel que fa a combinacions, es fa complicat predir la línia que seguirà Goorjian per alinear les seves peces. A priori, això sí, Dellavedova-Exum serà la parella de bases i gairebé sempre un dels dos compartirà pista amb Mills, que tendeix a ser més el combo que el base pur. Goulding jugarà els minuts que descansi Patty ja que és el seu especialista en triples i a les ales Ingles i Thybulle tindran un gran protagonisme podent ocupar les dues posicions, essent aquest últim el líder de la defensa aussie. Per dins, moltes combinacions: Baynes de 5 amb Kay de 4, Baynes-Landale compartint pintura, Reath que també pot ocupar les dues posicions ja que ha guanyat rang aquesta temporada a l’Estrella Roja.. com hem dit la majoria de jugadors poden jugar en dues i fins a tres posicions.

A nivell de com juguen, la veritat és que l’adjectiu perfecte és dinàmic. La pilota es mou molt ràpid i amb molt de sentit. No tenen por a atacar l’ISO i el fet de dur tants anys junts els ajuda ja que es nota una gran química entre els jugadors. Els agrada molt jugar cecs i que l’interior surti a capçalera a distribuir, clau aquí que Baynes segueixi sent el gran passador que ha estat darrerament -sobretot per tapar la baixa de Bogut, ja retirat-. Exum és un nou element de generació sobre bot que ja als amistosos estan explotant i està en un bon punt físic i molt incisiu cap al cèrcol. Mills i Goulding s’ajuden de la pissarra per trobar carretons i indirectes per executar desd el 6,75 i en aquest aspecte insisteixen molt. Són un equip de gallet fàcil, que al mínim espai ja aixequen el braç ja que la majoria d’ells són grans tiradors. Els interiors, clau en les continuacions i en el rebot ofensiu per escombrar i palmejar. Alhora que surten fora a distribuir i començar els “handoff” tenen un bon timing per seguir les penetracions dels petits. L’ego no hi cap a la selecció australiana i tot i que tothom sap que la última se la jugarà Mills sempre miren de trobar la millor situació i no es precipiten. La veritat és que és un equip que fa goig veure sobre una pista de bàsquet.

Aspiracions d’Austràlia

La veritat és que tot el que no sigui exigir que lluitin per les medalles serà injust. Han de passar ja que són millors que les tres seleccions amb qui jugaran al grup i d’una vegada per totes han de pujar al podi. A nivell plantilla i favoritismes, si deixem els EEUU al “tier 1” segurament ells serien els següents empatats amb Espanya. Última oportunitat de fer història per un grup de jugadors que ha fet del bàsquet un art els darrers JJOO i Mundials.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »