La Penya domina el derbi contra el Barça de principi a fi i converteix l’Olímpic en un fortí

L’orgull i el caràcter dels verd-i-negres ha superat en totes les línies al conjunt blaugrana. L’equip, que ha jugat de 10, ha demostrat l’ambició per a lluitar per l’Eurocup i la Lliga. La comunió jugadors-afició ha estat de luxe. La Penya somriu i Badalona somia.

Birgander enfonsant la cistella blaugrana l Pere Puntí

Duel a l’alçada entre la Penya i el Barça (83-72). Un vell clàssic que ens ha rememorat les tardes-nits màgiques de l’Olímpic. Una afició de luxe, que ha batut el rècord de la temporada -12.166 assitents- i de l’Olímpic i de la Lliga Endesa.

Les grans dues dinàmiques entraven en xoc: el millor equip de l’Eurocup i el millor equip de l’Eurolliga. Partit en el qual les baixes eren molt importants per part dels dos conjunts. Els locals, sense Bassas, Vives (gastroenteritis) i Brandon Paul. Els visitants, sense Jokubaitis, Oriola, Sanli i Higgins.

El domini verd-i-negre ha començat des del salt inicial. La superioritat física de la Penya en el joc interior denotava la primera mancança dels blaugranes. Carles Duran va saber utilitzar molt bé la carta de Simon Birgander per atacar a Rolands Smits.  A mesura que anava avanaçant el quart, els de Badalona aconseguien un ritme de partit que els blaugranes no l’han sapigut contrarestar. L’encert des del triple i la contundència del joc interior deixaven un marcador de 20 a 17 favorable als interessos del Joventut.

Al segon període semblava que el Barça s’endollaria i pujaria la intensitat, sobretot defensiva. Però no els han pogut. Han estat 10 minuts per emmarcar: entrega, intensitat, compromís. Els homes de Carles Duran han aconseguit anotar 30 punts a un Barça que va deixar a 13 punts al Fenerbache divendres. El joc coral i alegre el qual ens té acostumat la Penya era  molt efectiu. L’entrada a pista de Tomic i Ribas ha fet que el Joventut fes un pas més agafant més de 10 punts de renda després del segon triple de Ribas (29-19)

Al tercer quart el ritme va baixar. Els dos equips van mostrar-se erràtics en el tir i el nivell global del joc va descendir considerablement. Els blaugrana, tot i veure com el Joventut agafava un distància de 17 punts (54-37) va reaccionar amb contundència i va rebaixar el dèficit fins als 10 punts de diferència (59-49). Brandon Davies va fer molt mal a Ante Tomic des de l’1 contra 1 partint del triple, treient profit de les seves condicions físiques superiors.ha fet molt de mal ja que la seva rapidesa vers a Tomic feia que ataqués l’1×1 des del triple per superar-lo.

En l’últim període, el decisiu, Jasikevicius va intentar canviar el partit provant un quintet sense bases (Laprovittola com a generador) per ofegar la Penya i pujar el nivell físic. El quart va començar bé pels blaugranes amb un triple de Dante Exum que va servir per trencar novament la famosa barrera psicològica dels 10 punts (63-56). Semblava que el Barça es posaria en mode martell i anul·laria la Penya, però, tot i l’ofensiva i pressió dels blaugranes, els homes de Carles Duran van gestionar la diferència de manera mot intel·ligent (buscant faltes, atacs a 24 segons). 2 triples de Kuric rebaixaven la distància però ja era massa tard. L’experiència dels exblaugranes Pau Ribas i Ante Tomic, i segurament també la seva gran motivació, va ser fonamental per a viure una nit inoblidable a l’Olímpic.

Factors diferencials

• L’actitud i el sacrifici d’una Penya que sempre ha anat a més. L’esforç de tot l’equip ha significat una victòria de les que es recordaran durant molts anys.
• Don Andrés Feliz. El base amb menys rotació – quan hi son Bassas i Vives- ha estat a l’alçada de les expectatives i a complert amb una brillant nota. Desequilibri en l’1×1, anotació i apareixer en els moments claus. No sabem què passarà amb ell la pròxima temporada, però avui pot ser un abans i un després en termes de confiança i minutatge.

Feliz superant Calathes l David Grau

• El Barça no ha estat mai dins el partit. El desgast físic de divendres contra el Fenerbache, les baixes important i el mèrit de la Penya, han fet insuficients tots els esforços de remuntada per part dels blaugranes. A més, l’enorme desencert en el tir exterior, 6 de 25 en triples, ha estat la sentència.
• Jasikevicius i Duran. L’entrenador del Barça ho ha intentat tot a la primer part, però res ha sortit bé. A la segona part ha vist que era quasi missió impossible i ha provat experiments erronis. Pel que fa a l’entrenador local, ha estat molt encertat en la tàctica del joc interior. Ha completat una molt bona rotació de canvis i, juntament amb tot l’equip, la nota és alta.
• La tàctica de Duran utilitzant Birgander per desotrassar a Smits i la pintura. El jugador suec ha acabat amb un doble-doble (15p i 11r). Des del pal baix és on ha estat més letal, atacant per superioritat, i assistint quan li saltaven al dos.
• Ante Tomic. Un cop més, el Barça ha patit molt defensant a pívots. Tomic estava molt motivat per jugar conta el seu exequip, i el resultat ha estat escandalós: 21p, 5r i 22 de valoració.
• El retorn de Laprovittola a Badalona no ha estat el més desitjat per l’argentí. L’exverd-i-negre ha estat molt desaparegut a la primera part. A la segona, ho ha intentat però no ha acabat de carburar. Només 6 punts.