Connecta amb nosaltres
Joel Parra tirant un triple.

BARÇA

Balanç final dels equips catalans

Balanç final dels equips catalans per saber i entendre quina és la seva situació actual.

Comparteix

Balanç final dels equips catalans

La temporada 2022-2023 comença la seva recta final. El mes de març, esportivament, és clau. Comença el tram més important de la temporada on s’ha de lluitar per aconseguir els objectius, superar-los o evitar el desastre dins les possibilitats de cadascú. És per aquest motiu i, també, per tancar el cercle d’articles fent balanç de la temporada, que he cregut oportú recapitular, per ser conscients de com estan els quatre equips catalans que competeixen a la Lliga Endesa.

Trobareu els equips ordenats per ordre de classificació a la Lliga Endesa.

L’exigència de ser el Barça

L’equip de Saras Jasikevicius no està fent una temporada dolenta, però fa l’efecte que així sigui. El sistema no convenç i les sensacions no són les que ens suposàvem durant l’estiu, quan es va tancar la plantilla de l’equip blaugrana. L’ensopegada a la Copa del Rei va fer molt de mal. Va ser la prova irrefutable que aquest Barça no és invencible. Però, tot s’ha de dir, segurament va ser l’equip que va posar les coses més difícils a l’actual campió de la Copa, però al final, el que compta són els títols. I aquí ens parem, en els títols. Queden dos títols per competir i intentar guanyar. La Lliga i l’Eurolliga. Ambdues competicions seran molt lluitades. El nivell europeu és altíssim i, qualsevol equip és capaç de guanyar-te i, a la Lliga Endesa tres quarts del mateix.

Comencem per la competició domèstica, la Lliga Endesa. El Barça lidera la classificació amb el Real Madrid. Amb un rècord de disset victòries per tres derrotes. Totes aquestes derrotes han sigut per tres o menys punts. L’equip blaugrana ho hauria de fer molt malament per no acabar tenint camp a favor a totes les eliminatòries de Play-fff. Posant el nas a les estadístiques corals de l’ACB podem trobar que el conjunt entrenat per Saras és dels millors a les dues parts de la pista. De fet, és l’equip que millors registres defensius té de tota la lliga. Per cada cent possessions els hi anoten 102 punts. A la segona posició hi ha el conjunt merengue amb 102,6 i al tercer el Lenovo Tenerife amb 103.3.

Ofensivament, és on entren els dubtes més grans. La pregunta bàsica cau al sistema de joc. És l’adequat pels jugadors que hi ha en plantilla? Per contra, però, el conjunt dirigit per Saras, és el tercer millor equip de la competició per cada cent possessions. S’enfila fins als 118,2 punts per cada cent possessions. És superat pel Baskonia i el Reial Madrid. Responent a la pregunta anterior, és possible que falti rodatge encara. Continua sent alarmant.

Nikola Mirotic intentant finalitzar

Font: ACB

Canviant de competició, cap a l’Eurolliga. Aquesta edició és la més igualada en molts anys. Encara que sigui molt complicat i pràcticament impossible, fins a l’últim classificat té opcions matemàtiques per classificar-se pel Play-off. Parlant en clau Barça, l’equip liderat per Nikola Mirotic, també és el segon classificat de la competició europea. Amb un registre de divuit victòries i vuit derrotes, es troba a només una victòria d’atrapar al líder, el tot poderós Olympiakos. 

Encara que és difícil, però l’opció de quedar fora del Play-off encara és una realitat. Qualsevol conjunt pot guanyar-te i, a més a més, amb solvència. Per això, l’entrenador del Barça, Saras, parla més de les sensacions que dels resultats. Fins al dia d’avui han acompanyat molt, però, encara no han acabat de trobar la fórmula ideal perquè aquest equip sigui una piconadora. L’objectiu és clar, ser campió de l’Eurolliga, però per arribar fins aquesta fita primer s’han de classificar a les fases eliminatòries, objectiu assolible i, llavors, eliminar al seu contrincant per poder buidar-se a la Final Four que es celebrarà a Kaunas, Lituània.

A poc a poc és van fer passes endavant i l’equip és més contundent. Sembla que ja hi ha una rotació definida i l’equip titular també està clar. Ara només falta trobar quins són els cinc jugadors que acaben els partits quan les coses es posin complicades. Laprovittola o Higgins, aquesta és la gran qüestió, per mi, ara mateix.

Tornar a ser equip d’Eurolliga

El Joventut de Badalona està fent una gran temporada. Tant a l’ACB com a l’Eurocup. El camí per arribar a assolir els seus objectius està ben marcat i, fins a dia d’avui, sembla que així continuarà. Encara podria ser millor si haguessin arribat a la final de la Copa del Rei. I una vegada allà, qui sap què podria haver passat. Però ja sabem què va ocòrrer, la màgia de la Copa transformada en un tap a Joel Parra als últims instants de la semifinal certificava el pas del Lenovo Tenerife.

Anant al gra, a la Lliga Endesa el Joventut de Badalona ha tingut dues dinàmiques molt clares. Una d’irregular i una altra d’equip madur, on va aconseguir una ratxa molt llarga de victòries que el consolidaven com a equip de la part alta de la classificació. Segurament la derrota contra el Bàsquet Girona, potser inesperada, va ser el cop més dur fins al dia d’avui. Tot i això, l’equip de Carles Duran sempre ha trobat la manera de que les ratxes negatives no fossin llargues, fins al punt, de retornar al camí de la victòria després d’una sola derrota. De fet, només ha encadenat dues derrotes a l’inici de la competició. Deixant de banda l’inici de la temporada, podem dir que, al llarg de la campanya, només ha encadenat dues derrotes consecutives tenint en compte la competició europea. És a dir, perdent partit a la Lliga Endesa i a l’EuroCup.

Els de verd-i-negre són un equip dur en defensa i amb les idees clares en atac. Tenen registres suficients per intentar ser superiors amb el seu estil de joc. Puntualitzant el joc ofensiu de la Penya, hi trobem dos estils molt diferents.

El primer i el més clar de tots, és el joc estàtic a través d’Ante Tomic. Juntament amb els dos jugadors més cerebrals de l’equip, Pau Ribas i Guillem Vives.  És estrany que cap d’ells no es trobi a pista en qualsevol moment del matx. El Joventut de Badalona en atac busca sempre treure profit dels avantatges físics que poden haver-hi o provocar-los tàcticament. Predomina el joc coral per sobre de les individualitats. Gràcies a aquest joc coral, són dels millors equips en el joc sense pilota, explotant els seus passadors. A més, no busquen el llançament exterior com a primera arma, tret diferencial d’altres dinàmiques de la mateixa lliga. Amb 23,5 intents de tir de tres per partit, és el quart equip que menys tirs de tres intenta. Estadística curiosa tenint en compte que a la plantilla de la Penya hi ha grans tiradors. Hi podem trobar Kyle Guy, Hellenson, Pau Ribas i Pep Busquets, per dir alguns noms. Poder obrir el camp és un avantatge molt gran per Ante Tomic, que és amo i senyor de la zona i, quan el joc es complica sap que té molts tiradors esperant el seu moment.

L’altre estil que podem trobar és més vertical, protagonitzat per Andrés Feliz. El base nascut a la República Dominicana provoca un joc molt més boig, desordenat i directe, on ell es sent com a casa. També hi podem sumar Yannick Kraag i Miguel Allen, jugadors joves amb unes qualitats físiques increïbles. Alts, amb una gran envergadura i amb molles a les cames. El temps ens dirà quin és el futur del Joventut de Badalona.

És una bogeria aspirar a les posicions europees?

El Bàsquet Girona es posiciona per ser l’equip revelació de la temporada. Altres conjunts també estan fent mèrits, però el nouvingut a la competició encapçala aquesta llista. L’Obradoiro de Moncho Fernández i el Rio Breogán de Velko Mrsić, personalment, seria la meva llista d’equips que estan rendint per sobre de l’esperat. Aquests dos poden arribar a jugar Play-off si continuen amb les seves bones dinàmiques. L’equip d’Aíto García Reneses es troba a la dotzena posició, amb vuit victòries i dotze derrotes. El seu objectiu principal, la permanència, ara mateix sembla una fita fàcil d’assolir. Tot i això, com diu el mestre Aíto, sempre s’ha de mirar a dalt i a baix. 

L’inici del conjunt gironí va ser molt dolent, començant amb cinc derrotes consecutives i amb unes sensacions un pèl estranyes. S’havia posat entre les cordes al Real Madrid a la jornada inaugural i, per altra banda, van perdre de forma contundent contra rivals més assequibles. El matx contra l’Obradoiro és l’exemple clar. Però, el treball i la constància de l’equip vermell-i-blanc ha donat resultats.

El Bàsquet Girona, liderat per Marc Gasol i Kameron Taylor, són un dels millors equips defensius de la competició. Tot i haver perdut per diferències molt grans, ara mateix, és el cinquè millor equip en el defensive rating. Només reben 106,5 punts per cada cent possessions.

Bàsquet Girona

Font: ACB

A aquesta muralla gironina s’hi han de sumar el pas endavant que han fet diversos jugadors de la plantilla. Quino Colom no es veu obligat a anotar vint punts per matx perquè l’equip funcioni, sinó que, prioritza l’organització deixant així el pes ofensiu a altres jugadors, però sense deixar de ser una amenaça des de la llarga distància o al mid-range. També s’ha de parlar de Roko Prkacin, el jove jugador croat ha connectat amb els generadors de l’equip a la perfecció i també ho ha fet amb Marc Gasol, el seu company de guerra dins l’ampolla. Les seves lectures al joc sense pilota són una delícia i un gran problema per la defensa.

Pel que fa als objectius, les ganes i la confiança de l’equip de fer passes endavant en el projecte gironí marcaran el futur en la següent campanya. No s’ha d’oblidar que el primer objectiu continua sent jugar la temporada que ve a l’ACB i llavors, només queda somiar i lluitar perquè els somnis es facin realitat.

Salvar la temporada i l’orgull

Malauradament, el Baxi Manresa, és l’equip que ho està passant pitjor aquesta temporada. L’equip de Pedro Martínez està al fons de la classificació empatat amb el Fuenlabrada, amb només tres victòries. Aquest estiu es va apostar per la continuïtat del projecte amb jugadors de característiques similars als de la temporada passada, però la realitat ha sigut molt diferent de la que es va viure l’any passat. Es pot dir que la temporada 2021-2022 va sortir cara i la temporada 2022-2023 ha sortit creu.

Molts són els jugadors que han vestit la samarreta del Baxi Manresa aquesta campanya i, també, molts han sigut els que ja no la vesteixen aquesta mateixa temporada. L’equip del Bages ha refet pràcticament la plantilla durant aquesta. Tasca difícil per les opcions que hi ha al mercat i pel pressupost que maneja el club. Tot i això, l’equip de Pedro Martínez, no ha deixat de lluitar mai. És cert que hi ha derrotes molt doloroses. Amb diferències àmplies i també molt petites, on la victòria s’ha escapat pels petits detalls. Però la millora de l’equip en passar les jornades és quasi palpable.

Les incorporacions de Martinas Begen i Devin Robinson són claus. Defensivament són un altre equip. Tanquen molt millor el rebot i són un equip més compacte a l’hora de tancar la zona i protegir-la. També destacar la duresa que implanta la tornada de Babatunde Olomuyiwa. Millorar defensivament era clau per assolir l’objectiu. La mitjana de punts rebuts del Baxi Manresa estava entre noranta i noranta-cinc. Una xifra totalment insostenible per qualsevol equip de la Lliga Endesa.

Ofensivament, també hi ha hagut millores palpables, com deia abans. L’atac, ja no és un correbars com era a l’inici, sinó que, sense deixar enrere la idea de ser un equip que busca jugar en transició el màxim de vegades que sigui possible, ha sumat diversos registres que venen de la mà dels nous fitxatges. El joc al pal baix i el tir cinc metres de Martinas Geben i, també, les seves lectures. Faceta del jugador molt infravalorada. És un bon passador entre línies. El joc aeri de Devin Robinson i les possibilitats que genera als pick and rolls també són de gran ajuda. Jerrick Harding ja no es troba sol en atac i no ha de tenir tant de temps la pilota a les mans.

Sent una persona positiva, haig de dir que els resultats arribaran per l’equip del Bages. Perquè a més a més, a la Champions League estan fent un bon paper. Després de classificar-se al primer tall, es troben segons del seu grup amb dues victòries i una derrota. S’ha de deixar clar que els esforços més grans s’han de focalitzar a la Lliga Endesa i que, aquestes victòries que estan arribant a la competició europea, no han de distreure a l’equip.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »