Després d’un mes de competició ja podem començar a treure les primeres conclusions de la temporada. En el cas de la Penya, tot i una dolorosa eliminació de l’Eurocup, el final de temporada dels verd-i-negres al Play Off de l’ACB va deixar el llistó molt alt. Un tercer lloc a la lliga que ha disparat la il·lusió de tota la ciutat de Badalona, però, per conseqüència, també ha augmentat clarament l’exigència per l’equip aquesta nova temporada, que té un gran repte per davant.
Fruit de les esperances, l’arrancada del Joventut ha generat certa decepció entre part de l’afició, sobretot després de la primera derrota contra el Bilbao Basket a l’Olímpic a la primera jornada de lliga. Però, tot i no ser l’inici que molts podien imaginar, la situació dels de Carles Duran tampoc és per cremar-ho tot abans d’hora.
Amb un rècord de 3-3 a la Lliga Endesa (lògic tenint en compte que dues de les derrotes són a camp de València i Madrid) i amb 2-1 a l’Eurocup (també amb derrota lluny de casa en una pista complicada com la de Bursasport) l’inici de la Penya s’ha vist marcat per la irregularitat de l’equip. És cert que ha patit baixes importants com la de William Howard -que ha precipitat l’arribada de Jarrod Jones- i que fa falta encaixar millor algunes peces per tal que certs jugadors assoleixin el seu màxim rendiment, però és evident que els verd-i-negres es troben, per ara, lluny de trobar les bones sensacions amb les que es va finalitzar la temporada passada.
Falta un generador?
Amb la sortida de Ferran Bassas aquest passat estiu, el Joventut confiava el pes de la direcció de joc en la parella de bases formada per Guillem Vives i Andrés Feliz. Una aposta contundent però arriscada per part de Jordi Martí, que confiava amb el creixement del dominicà després del seu gran rendiment la passada temporada. Una decisió que, després d’un mes de competició, ha generat els primers dubtes.
Els primers partits d’aquesta temporada han evidenciat que Feliz es sent molt més còmode quan s’eludeix de la responsabilitat de tenir la pilota a les mans -tot i que ha millorat notablement en aquest sentit-. De fet, els seus millors minuts de la temporada (en el partit contra Unicaja) van arribar just quan el dominicà va coincidir a pista amb el base català sobre la pista, actuant com a combo guard. En aquest context, lluny de les funcions de director i quan té capacitat per encarar a cistella i penetrar, és quan sempre ha pogut explotar millor les seves virtuts.
Dit això, pot semblar que la Penya tingui una plantilla curta de generadors, però les estadístiques durant els cinc partits que ha jugat l’equip a l’ACB demostren el contrari. El Joventut és el quart equip que més assistències promitja per partit (17,4) i el segon que menys pilotes perd (12,2). Unes xifres notables que s’acosten als registres de la temporada passada, que van acabar amb 16,5 assistències per partit (5º) i amb només 11’8 pèrdues.
Un fet que s’explica, generalment, pel rendiment d’un Guillem Vives que ha augmentat considerablement el seu nivell de producció davant la necessitat que tenia l’equip. El base format a Badalona està promitjant 5,6 assistències per partit, el que equival al 32,2% del total de l’equip. De moment, l’aposta pels dos bases sembla que funciona, amb un Feliz que està anant clarament de menys a més.
La dependència d’Ante Tomic en atac
Tot i l’arribada de noves peces, hi ha aspectes que no canvien mai. I en aquest sentit, una vegada més, Ante Tomic segueix actuant com la gran referència ofensiva d’aquest Joventut. És més, el seu protagonisme en atac s’ha vist incrementat aquesta temporada. Hem vist diversos partits en els que Carles Duran ha focalitzat el seus sistemes (abusant clarament del pick and roll) en la capacitat del croata per generar, ja sigui per ell mateix o també pels seus companys. I als seus 35 anys, Tomic segueix responent. Per la Penya és un luxe tenir un jugador de la seva qualitat, tot i que, per contra, també és cert que en molts trams d’aquest inici de temporada els verd-i-negres depenen massa de l’aportació del seu referent interior.
Tomic condiciona clarament l’estil de la Penya, que ara és un equip que es decanta molt més per buscar el joc interior que no pas en trobar un gran volum de tirs alliberats des del triple. De fet, els de Carles Duran són l’equip que més tirs de 2 punts converteixen de tota la lliga (22,6 per partit) i els tercer que més intents realitzen (41,6 de mitjana). Tot amb un gran percentatge del 54,3% d’encert.
Una focalització per anotar a prop de la zona que ha minvat la producció exterior d’un equip que, en altres ocasions, llençava molt més des de més enllà del 6,75. El Joventut anota una mitjana de 7,8 triples per xoc (13º a la lliga) amb un encert del 34,1% (10º). És a dir, poc volum de tir i sense grans percentatges tot i tenir a Kyle Guy, un dels millors canoners de l’ACB.
Dificultats per trobar a Kyle Guy
Kyle Guy ha estat, sense cap dubte, un dels noms propis d’aquests primers compasos de campanya de la Penya -tant en positiu com en negatiu-. L’escolta nord-americà ha estat un dels fitxatges més destacats de l’estiu, cridant l’atenció de molts equips i entrenadors rivals. L’ex dels Miami Heat ja ha demostrat el seu talent innat per anotar en grans actuacions com la que va fer a la Fonteta (27 punts), motiu pel qual els rivals focalitzen la seva defensa en tapar un dels grans perills de la plantilla verd-i-negre.
És indubtable que Guy ha de ser un dels pals de paller d’aquest projecte del Joventut, però de moment Carles Duran i el seu staff tècnic han estat incapaços de generar un context favorable perquè pugui brillar amb llum pròpia -a excepció de València-. El fet que la Penya sigui un equip que basa molt més els seus sistemes sobre el joc interior ha perjudicat clarament a Guy, que als últims partits ha tingut poques opcions de tir i, a sobre, en situacions desfavorables.
Contra Unicaja només va llençar sis vegades en 19 minuts (2 triples sense encert) i, en l’últim enfrontament contra Saragossa, només va tenir tres tirs de camp (de nou amb 2 intents des del triple amb un encert). Un partit en el que, precisament, el nord-americà va acabar expulsat després de cometre una antiesportiva i que els col·legiats també li senyalessin una tècnica en contra. Una evidència que la seva frustració ha anat creixent.
Tot i això, els seus números a l’ACB segueixen sent molt destacables. 13’5 punts de mitjana en poc més de 21 minuts per partit, amb uns excel·lents percentatges del 48% en tirs de 2, 48’1% en triples i 85’7% des de la línia del tir lliure. Està clar que si el Joventut troba bones situacions perquè Guy pugui liderar l’equip i sentir-se protagonista, estem parlant d’un jugador totalment diferencial. Talent en té, però les solucions per potenciar-lo encara han d’arribar.
Balanç de l’inici de temporada de la Penya
L’inici de la Penya ha deixat un gust agredolç que ha dibuixat certs dubtes de cara al que queda de temporada. Hem vist un Joventut que ha destacat per la irregularitat, mostrant cares molt diferents: dominador quan ha estat capaç de fer-se fort en defensa, previsible en un atac amb un ritme lent i poques alternatives (només s’ha trobat solvència quan referents com Guy, Tomic i Ellenson han estat capaços d’anotar amb facilitat) i amb moltes dificultats per controlar el rebot en alguns trams de partit.
L’objectiu dels verd-i-negres és intentar repetir els resultats de la passada temporada a la Lliga Endesa, tenir un paper destacat en una Copa del Rei especial que es juga a l’Olímpic de Badalona i, sobretot, intentar guanyar l’Eurocup després de la patacada de l’última edició contra l’Ulm. Amb un mes de competició encara no es poden treure conclusions clares, però les primeres sensacions de l’equip han demostrat que, per ara, el seu rendiment està força allunyat del que es va mostrar durant els passats Playoffs de l’ACB.
El marge de millora és encara molt gran i, tant Carles Duran com els propis jugadors, tenen molta feina per fer. El creixement de l’equip passa per acabar d’encaixar peces importants com Guy, Ellenson o el rol del mateix Feliz (o bé adaptar la pissarra per tal de facilitar-ho) per trobar alternatives a Ante Tomic i, sobretot, trobar constància en una defensa a partir de la qual la Penya es veu més capacitada per dominar els partits. També caldrà estar atents a l’impacte que pugui tenir un jugador com William Howard després de la lesió, cridat a ser un dels jugadors importants de la rotació verd-i-negre.
