Connecta amb nosaltres

SCOUTING

Un cop d’ull al talent: les categories inferiors del Barça

Fem un cop d’ull a diversos jugadors de les categories formatives del Barça.

Comparteix

Un cop d’ull al talent: les categories inferiors del Barça

A Esmaixada ens agrada parlar de talents emergents de tant en tant, i normalment ens fixem més en els de lluny de casa que en els que es formen a les categories inferiors dels equips domèstics. És per això que és un bon moment, aprofitant la participació del Barça en recents torneigs al llarg del mes de març, per fixar-nos en alguns noms de les categories inferiors de l’equip blaugrana. Procurarem fer-ho també amb els altres equips del nostre panorama.

TORNEIG BASSANO 

Dayan Nessah

https://www.youtube.com/watch?v=1ZgaQYNDZv0

Un jugador que crida l’atenció. Té una estructura física que li permet ser decisiu a camp obert i contra la majoria de rivals en duels individuals, com va ser el cas de Promitheas en el dia del debut o Bayern a la segona part, el moment que el Barça comença a pressionar a tota la pista i fer més vertical el joc, es mostra en la seva millor versió. En els partits contra rivals més exigent, parlem el primer temps contra Bayern però sobretot de tot el partit vs Bassano, li ha costat molt més sentir-se còmode en atac.

Nessah no plasma només la superioritat física en la capacitat de generar-se cistelles prop de l’anella sinó que també la fa servir per a generar joc. Si una cosa ha demostrat en aquest torneig és que és un jugador que té potencial per a esdevenir un bon generador gràcies a la passada i el maneig de pilota. S’ha atrevit a fer passades de tota mena -frivolitats amb finalitat funcional, no només per a adornar-se- a camp obert i a mitja pista ha estat capaç de generar situacions per a companys a partir de l’skip pass. L’hem vist habilitant companys en la sortida del 2 contra 2 i en atac del closeout. Les condicions dels pivots del Barça ha fet que la majoria de les seves passades als executors fossin al triple i no a la continuació o al pivot que el seguís, però per la manera que processa el joc és factible imaginar-se’l assistint amb més freqüència als interiors a mesura que avanci categories. En general al torneig ha estat la major font de superioritats del Barça. Quant a maneig de pilota s’ha sentit especialment còmode fent servir el revers i ha demostrat habilitat amb el peu de pivot. No té problemes per fer servir les dues mans en el bot.

Quant a anotació, Nessah té camí per recórrer. A dia d’avui centra la seva producció de manera molt majoritària en l’àrea restringida. El que és el tir necessita molt treball: només ha anotat un triple entre tot el torneig i no ha mostrat una mecànica estable. Necessita repeticions. La sensació que m’ha deixat és que Nessah té el cos per tenir una transferència natural en el llançament, però que encara no sap quin és el procediment que millor s’ajusta a les seves virtuts. Té poca elevació i com que no té memòria de tir tendeix a un excés de força del tronc superior. Per altra banda, tot i que un alt percentatge de les seves cistelles han estat desassistides, Nessah s’ha sentit còmode les vegades que ha tallat. El Barça tenia jugades en les quals posava la pilota al pal baix i buscava expressament els talls des de costat contrari de Nessah i cada vegada que l’han posat en pràctica ha sortit bé, i a més també ha estat capaç de sumar en algun passar i tallar puntual i ha interpretat perfectament els carrils de la transició quan no ha agafat la pilota després de rebot. Aquest Barça li exigeix moltes més situacions amb pilota que sense així que és normal que encara no sigui consistent en els esforços off ball, però és un jugador que podrà explotar molt bé aquestes situacions pel físic que té.

Quant a creació d’espais i ús del físic, Nessah m’ha deixat diverses contradiccions. D’una banda, és un jugador que sap generar-se espais horitzontals en el llançament. Tot i no anotar i tenir feina per fer en el llançament després de recepció, ha deixat alguns llançaments sobre bot en la sortida de bloqueig directe -usualment a la mitja distància- i també via sidestep o stepback en els quals ha demostrat que té la capacitat de tronc inferior per crear-se tirs amb garanties. Per altra banda, però, en les penetracions ha deixat diversos interrogants: en primer lloc, atacant el closeout sí que és cert que per velocitat base és capaç de generar-se situacions i finalitzar, però els passos que marca abans de l’entrada són molt més petits que els que podria fer amb el seu físic, i això es nota en els partits més exigents en els quals, dins de les limitacions que planteja el rival, potser podria haver obert una nova dimensió del seu joc si tingués controlada aquesta faceta de la potència. Això explica per exemple la tendència al revers que té en les entrades abans de la finalització -facilita el crear-se avantatges d’espai en trajectòries que no seran rectes-, i serà responsabilitat del que li queda d’etapa formativa que aquest recurs no es converteixi en una espècie de zona de confort que derivi en un mal hàbit o un factor limitant. Penso que aquests passos curts no són fruit de la seva estructura física sinó d’unes característiques que ha escollit pel seu joc que haurien de ser modificades. Per altra banda, la verticalitat: en la línia del que comentava en el tir en suspensió, és un jugador que absorbeix bé els contactes a l’àrea restringida però podria elevar-se molt més del que ho fa. És qüestió de treballar-ho també perquè li donaria més eines per continuar evolucionant com a finalitzador.

En defensa Nessah ha estat el termòmetre del Barça generalment. Ha brillat en pressió a tota la pista perquè el motor li permet repetir esforços i interceptar línies de passada amb molta facilitat, i això ha donat peu a una gran quantitat de punts fàcils per a l’equip blaugrana. En situacions d’atac rival a mitja pista l’han fet servir com a jugador per a coordinar ajudes i també s’ha fet càrrec d’alers rivals en situacions més pròximes a l’anella, ja que Villarejo no és un protector de cèrcol a l’ús i Ousmane Alpha tot just està recuperant el to després d’un període de baixa prolongat. Ha patit a l’hora de passar bloqueigs directes i ha de continuar treballant en el joc de peus per fer-se càrrec de jugadors desequilibrants amb garanties, però el motlle físic del jugador ofereix moltes possibilitats i permet, a aquestes alçades, construir el sistema pensant en ell. És important desenvolupar-li la tècnica individual defensiva per garantir-ne la progressió.

La prioritat amb Nessah en els pròxims mesos ha de ser desenvolupar el tir exterior. Treballar per definir una mecànica de tir sobre la qual construir la seva memòria de llançament i permetre-li treballar amb més assiduïtat en dinàmica de partit en la creació de tirs sobre bot, no necessàriament des de la línia de 3 punts. És un jugador que té talent pel maneig de pilota i per la passada així com per la finalització prop del cèrcol; adquirir consistència als dos nivells restants -mitja i llarga distància- li permetria obrir noves dimensions del seu repertori i fer un salt de qualitat molt important per definir el seu estatus de futur.

Iker Garmendia

https://www.youtube.com/watch?v=sv-HGJYZ5S8

Els percentatges diran el que vulguin però el Barça està treballant amb Iker Garmendia amb la idea de convertir-lo en un executor de triples, i l’estan treballant com a tal. Al llarg del torneig l’hem vist fent de conseqüència de sistema de diverses estructures de tirador. Ha sortit de staggers -dobles bloqueigs indirectes per a la pujada del tirador-, l’han fet servir de bloquejador en situacions de pick and pop quan el Barça necessitava triples per a igualar partits i ha sabut trobar el seu espai a les cantonades per a llançar. També ha disposat d’oportunitats per crear-se el seu propi llançament sobre bot, però això encara és un aspecte força precari del seu cos perquè té dificultat per agafar els angles que vol. Per les dimensions que té, és molt interessant veure la seva evolució com a tirador en moviment.

L’argument per a il·lusionar-se amb el que pot fer Iker Garmendia sobre bot el trobem més aviat en la relació amb el maneig de pilota i la gambada dels seus passos. Al llarg del torneig ha deixat diverses finalitzacions en penetració precedides per bots molt amplis i baixos que amb els quals ha superat els rivals amb facilitat. Molt més còmode en 1 contra 1 que en 2 contra 2. No té grans recursos de domini de pilota -de fet només li hem vist canvis per davant- però ha estat efectiu. Els passos que marca en la penetració són molt agressius. No ha absorbit contactes en aquestes finalitzacions amb massa freqüència però estic convençut que serà capaç de fer-ho a curt termini, i mentrestant ha mostrat una cosa que m’ha cridat encara més l’atenció i que em fa ser molt optimista amb l’evolució que tindrà com a tirador en moviment: equilibri. Generalment acabava les penetracions finalitzant sobre una cama, però li ha costat molt poc quadrar-se. En etapes formatives en la construcció del tir -dins d’uns límits obvis- dono més importància al balanç del tronc inferior que al tronc superior, i Iker Garmendia té eines per treballar molt bé les cames. Per altra banda, les vegades que ha acabat les entrades de manera convencional ha mostrat una bona extensió del braç de finalització que serà completament extrapolable a categories superiors. És un dels millors projectes del bàsquet formatiu espanyol de 2006, sense cap mena de dubte. I un dels valors nacionals més significatius que té el Barça entre mans.

En matèria defensiva Iker Garmendia és un jugador d’impacte immediat en aquestes categories per les condicions físiques. Fora d’això, és moment per treballar-lo en conceptes tàctics ja que té algunes distraccions per sobremarcatge d’alguns rivals i li costa baixar el centre de gravetat en situacions d’1 contra 1, així com passar bloqueigs en 2 contra 2. S’ha sentit molt còmode treballant en canvis d’assignació en el bloqueig directe, cosa que fent una projecció de les seves dimensions seria molt important per a ell en un futur en categories majors. Té uns instints excel·lents per posar mans a les possessions dels rivals i no aposta. La seva presència condiciona i intimida, per descomptat.

Kasparas Jakucionis

https://www.youtube.com/watch?v=fYtvzMKd_ow

Ha necessitat molt poc per demostrar que és el millor projecte de passador que hi ha en aquest equip del Barça. Per condicions físiques, però sobretot per la sensació de calma i sobrietat que transmet en el 2 contra 2. Li falta un punt de velocitat i explosivitat que hauria d’agafar per fer valdre encara més els moments en els quals baixa el ritme, però ha estat molt clarivident a mitja pista. Els seus millors minuts en el torneig són en el partit més difícil, que és el que el Barça disputa contra Bassano, i aquest és un molt bon input per a valorar els seus punts forts. Té capacitat per sorprendre’t com a espectador i una varietat de registres de passada impròpia d’un jugador de 16 anys.

Sense pilota ha tingut poc pes en el joc, però el Barça ha treballat una situació en gairebé cada partit en la qual, partint d’una disposició de doble base, Jakucionis rebia un bloqueig indirecte i feia un tall en diagonal per rebre la pilota prop de l’anella i finalitzar. No és el perfil de jugador ideal per traçar grans recorreguts per a anotar sense la pilota a les mans ja que es desvirtua i se l’allunya de la seva àrea d’influència, però sí que és intel·ligent i dinàmic per a entendre en quines zones ha d’estar. Per altra banda, en els tirs després de recepció ha demostrat una mecànica consistent i definida que és totalment extrapolable a l’alt nivell. Transferència molt natural.

Jakucionis ha de treballar per anar sumant motor i ritmes diferents al seu joc, però ha demostrat que és un assistent magnífic -és el jugador que millor ha habilitat als pivots del Barça en línies generals- i té capacitat per amagar la pilota en finalitzacions sense necessitat de buscar el contacte. Si a això li sumem que es crea el tir sobre bot amb molta naturalitat, el resultat és el meu projecte que considero que té el sostre més elevat i el sòl més estable de la generació 2006 blaugrana.

En defensa té molt marge de millora i gairebé tot passa pel motor i la capacitat de repetir a esforços a un ritme imposat per factors externs a ell.

 

Edgar Moure

https://www.youtube.com/watch?v=5q3IuOsZZk8

Em va deixar bones impressions defensives a la Minicopa 2020 amb el Barça i en aquest torneig m’ha convençut perquè no sabia ben bé què esperar d’ell. Sí que és cert que la limitació de l’estatura -medeix tot just 1.85 i no hauria de créixer massa més- és un factor decisiu per a visualitzar-lo com un actiu del club de futur, però penso que l’evolució ofensiva que ha mostrat en aquest campionat és un argument de sobres per creure que té el talent per passar el tall de Junior i ser solvent en el bàsquet professional.

Moure és un jugador que ni és especialment ràpid, ni és fort, ni és explosiu ni és potent. A partir d’aquí, ha sabut identificar perfectament quin tipus de jugador és i ha adaptat el seu repertori a les virtuts que té: intel·ligència i capacitat per controlar els temps del partit. Al principi del torneig em va semblar un jugador que abusava del costat buit del bloqueig directe, però a partir del segon partit ha demostrat virtuts úniques en el marc d’aquesta competició. La més important és la capacitat de construir-se situacions a partir del rebloqueig per tal d’agafar els angles que volia i, sobretot, generar-se llançaments des de la llarga i mitja distància. No ha necessitat arribar a l’àrea restringida per produir i això ha estat clau per no desvirtuar la seva aportació.

Moure té una transferència d’energia en el llançament molt compensada i completament adaptada a les seves condicions físiques. Fa una cosa estranya amb la cama dreta a l’hora de quadrar-se en el tir sobre bot -una espècie d’elevació- que és peculiar però per la resta tot és molt natural, i el tronc superior ja està polit per al tir. Moure no serà diferencial en  contra 1 i tampoc serà especialment agressiu contra defenses que l’obliguin a generar-se superioritats amb la velocitat en el 2 contra 2 passant el bloqueig, però ha convertit el bloqueig en el seu gran aliat per produir, i ho fa mostrant una maduresa que fa ser molt optimista per a futures etapes. Domina molt bé la mitja distància.

A més, amb el control del pols del partit que ha demostrat via bloqueig directe, encara que fos orientat a la finalització majoritàriament, tinc la sensació que tenir un pivot consistent en la continuació i la finalització al seu servei faria que encara veiéssim amb millors ulls el seu torneig.

En defensa té limitacions importants pel físic, però és un jugador instintiu i veig que té capacitat per ser vocal i comunicar-se amb els companys per aquesta facilitat per anticipar. El seu marge de millora com a defensor individual passa pel joc de peus i en cap cas me l’imagino sent sostenible en canvis d’assignació a mig i llarg termini.

 

ANGT PATRAS

Dayan Nessah

https://www.youtube.com/watch?v=-XoMLMSN_u0

Ha traslladat bé bona part de les coses que vam veure a Bassano contra rivals d’una categoria superior. El Barça de l’ANGT no treia tan profit de la pressió a tota la pista, però després de Rafa Villar Nessah ha estat el jugador més productiu a l’hora de forçar errades dels rivals i s’ha vist ben involucrat en la defensa col·lectiva en uns partits que tenien ritme d’execució més elevat en atac estàtic. No s’ha emparellat tant amb generadors, el seu paper ha estat més aviat emparellar-se amb executors i tractar de corregir la defensa, i se n’ha sortit bé amb rotacions puntuals i activitat de mans.

Com a passador ha deixat coses molt esperançadores i, a més, complementàries amb el que vam veure d’ell a Bassano. Més enllà del que ha generat a camp obert, àmbit en el qual ha mantingut la productivitat tot i que el volum d’accions fos menor, ha estat molt lúcid alimentant als pivots. S’ha entès especialment bé amb Teo Simic en les continuacions, que generalment eren més curtes que les de Martín Iglesias, i ha trobat diversos recursos de passada, des de passades picades fins a passades per darrere el clatell.

Ha tingut menys opcions de dividir i penetrar en atac amb la defensa ben establerta, però en les ocasions que ho ha fet ha abusat menys del revers i ha marcat passos més llargs que el que vam veure a Bassano. Ha disposat de 6 tirs després de recepció i n’ha anotat 3; volum reduït però mecànica una mica més ràpida en l’alliberament. No ha tingut protagonisme des de la mitja distància en tirs sobre bot convencionals però ha anotat l’únic floater que ha llançat amb la mà dreta, que és un recurs que pot afegir al seu repertori i l’ajudaria.

A diferència del que vam veure a Bassano en molts moments Nessah ha hagut d’adaptar-se al paper de generador secundari. Se l’ha vist ben integrat com a executor i ha pogut rendir de manera més constant que contra els rivals més exigents del torneig anterior.

Excel·lent en la càrrega del rebot ofensiu.

 

Rafa Villar

https://www.youtube.com/watch?v=qpSEuTdLFt0

Rafa Villar ha fet un ANGT de notable alt amb el Barça. En la seva segona participació ha mostrat de nou que és un jugador que troba les seves virtuts nuclears en la defensa i, al mateix temps, en atac ha demostrat que té ben interioritzat el seu paper de director de joc encarregat de la passada primera i la dinamització. S’ha tornat a trobar amb el paper de generador primari després de no tenir l’oportunitat d’ocupar-lo de manera regular al llarg de la temporada a la lliga EBA. Ha mostrat una evolució molt prometedora ordenant l’equip a partir del 2 contra 2 i aprofitant la gambada del primer pas per arribar a l’anella; sense necessitat d’assumir un paper de primera opció anotadora de manera forçosa, que no és el que tindrà en la seva trajectòria professional. Rafa Villar és el jugador que millor aplica les característiques físiques al seu joc de la plantilla del Barça. Es nota que té facilitat per a processar el joc amb rapidesa i sap identificar les superioritats inicials que generen els seus companys sense pilota, especialment a camp obert.

En la faceta passadora és en la qual millors prestacions ha ofert. La temporada passada va estar poc exigit a mitja pista perquè el Barça era un equip que vivia de la proactivitat defensiva i sumava una part important dels seus punts a partir de les pèrdues del rival que provocava, i tot i això ja va ser l’argument principal del Barça per a construir l’atac a partir del bloqueig directe. Per les condicions de l’equip en aquesta edició de l’ANGT el treball en estàtic ha estat més necessari per al Barça i, per tant, Villar ha estat exigit a assumir més volum com a manejador. El resultat ha estat molt il·lusionant: ha minimitzat el risc de pèrdua en cada possessió (22 assistències i 4 pèrdues, dues de les quals tot i que ho indiqui l’estadística no són atribuïbles a demèrits seus) i ha mostrat un ventall de recursos molt ampli en la passada. Ha estat especialment productiu assistint a pivots.

És essencialment un passador dretà, però es projecta com que serà fiable amb les dues mans perquè manté conserva molt bé els angles i el bot i perquè té equilibri i força. S’ha sentit especialment còmode manant en situacions ofensives que comencessin amb ghost screen -la situació predilecta per a Martín Iglesias- i ha fet servir també algun spain pick and roll que ha acabat en triple per a Aaron Ganal o penetració del mateix Villar. Amb més executors des de la línia de tres punts hauria pogut alimentar a tercers de manera més freqüent perquè no té dificultats per a aixecar el cap i observar la situació dels companys d’equip. Ha tingut menys relació amb un interior com Teo Simic perquè el seu pes en passades d’entrada a un pivot molt més tendent al joc al pal baix que al 2 contra 2 ha estat limitat.

Quant a capacitat per jugar a camp obert, Rafa Villar ha estat el jugador més exuberant de la plantilla i té una bona candidatura per haver estat el més dominant de tot el torneig. Té molt bones mans, anticipa les alçades dels bots dels rivals i té el punt de picardia necessari per fer que passin coses. S’ha fet un fart de sumar deflections, tocar pilotes i treballar amb fintes d’ajuda des del costat fort -d’aquelles que només tenen sentit positiu si les medeixes molt bé- que han generat punts fàcils i contraatacs que han aprofitat especialment Dayan Nessah i Martín Iglesias. També s’ha sentit còmode ocupant carrils laterals per finalitzar i ha deixat alguna esmaixada espectacular que no fa més que corroborar que està seguint una bona evolució física.

En aquesta línia, el que més m’agrada del seu repertori defensiu no són les condicions individuals -tronc inferior molt compacte, envergadura, capacitat per fer-se càrrec d’alers compensant les mancances físiques amb posicionament i anticipació- sinó la incidència que té en el col·lectiu. La temporada passada va formar part d’un dels millors equips U18 en desplegament defensiu, de manera que el seu impacte es va mesclar amb el d’altres jugadors molt dominants, però aquesta vegada ha lluït com a líder. Més enllà de la capacitat per ser disruptiu i recuperar pilotes que comentàvem abans que han generat punts fàcils, el que crec que millor el defineix és la falta en atac que treu en l’inici del partit contra Olympiacos després de sumar dues interrupcions en les tres defenses anteriors. Interpreta l’atac rival amb una facilitat impròpia d’un jugador de 17 anys. Té conceptes posicionals molt bons: no perd la perspectiva del joc i sempre sap ubicar-se entre pilota i jugador, i comunicativament és un suport important per als companys. Recupera pilotes sense apostar en excés i se sent còmode passant bloqueigs directes i indirectes. Té capacitat per repetir esforços i, almenys a aquestes alçades, és un molt bon corrector. La capacitat defensiva sobre bases és completament traslladable al bàsquet professional i serà l’argument principal de la seva carrera.

Tornant a l’àmbit ofensiu, la seva principal feina en vies de desenvolupament és la capacitat per anotar a diversos nivells. A dia d’avui Rafa Villar s’aprofita de les bones cames que té per sumar punts a base de penetracions, és coordinat i té capacitat per rectificar. Tot i això, un factor molt important que marcarà quin és el seu sostre és el punt fins al qual desenvolupi la capacitat per sumar amb consistència des del perímetre i, en segona instància, la mitja distància. El seu volum en situacions de catch and shoot és molt limitat i els tirs sobre bot des de la mitja distància i el triple són inexistents. Veient com es projecten les seves virtuts i el funcionament de bases similars a ell en el bàsquet professional, és molt més important que desenvolupi el tir després de recepció que que es converteixi en un anotador consistent sobre bot. Aquest any ha anat millorant de manera progressiva la mecànica de llançament però encara ha de treballar per memoritzar el llançament en el tronc superior i ha de modificar l’angle del colze de la mà en l’alliberament del tir.

 

Martín Iglesias

https://www.youtube.com/watch?v=2yvmCbFuKu8

Martín Iglesias ha estat la peça que ha marcat el plantejament del Barça en molts trams del torneig. Ha jugat de quatre en quintets amb tres petits, de quatre en quintets amb Andreas Holst d’aler i Teo Simic de pivot -és a dir, quintets de molta alçada- i de cinc en quintets petits per augmentar la velocitat de l’equip.

En qualsevol cas, el gruix del seu joc ha transcorregut en zones interiors. Ha tingut molt poc pes perimetral a excepció de triples en catch and shoot i ha intentat poca cosa sobre bot. El més interessant d’ell en atac ha arribat en situacions de ghost screen, en les quals ha demostrat que és un jugador ideal per a fer caigudes ràpides sense contacte amb el rival i arribar a l’anella i, per altra banda, també ha reflectit que li falta una punta de verticalitat per a materialitzar-les al pròxim nivell. Ha estat molt còmode corrent contraatacs perquè té un motor excel·lent i es mou bé en línies rectes.

El pròxim pas per a fer-nos una idea de com projectar Martín Iglesias al bàsquet professional és que perfeccioni el tir després de recepció i que, fins i tot, aprengui a fer algunes lectures simples sobre bot després de finta, ja que té cos per absorbir contactes i l’ajudaria a fer més salts qualitatius trencar interiors més pesats o amb problemes de lateralitat des del perímetre. Trobo també que és un jugador productiu treballant per línia de fons, amb la qual cosa si poleix el tir em sembla que pot ser un jugador interessant per a ocupar cantonades, cosa que oferiria certa versatilitat respecte del tipus de cinc que es podria alinear juntament amb ell.


ALTRES ANOTACIONS BARÇA A BASSANO

  • Oportunitat per veure de nou a Lluc Pluvinet, Ousmane Alpha i Martin Lorbek al Torneig de Farners, del 15 al 17 d’abril.
  • Alejandro Díez ha deixat flaixos interessants com a executor, sobretot des de les cantonades contra Bassano. Ell i Iker Garmendia aniran amb la selecció catalana.
  • Villarejo no serà cinc i estic intrigat per veure com es gestiona l’exteriorització del seu joc.
  • Ousmane Alpha ha estat fora de ritme després de temps d’inactivitat. Té un parell de defenses en les quals medeix bé l’alçada a la qual ha d’estar i algunes assistències al tall de Dayan Nessah amb el control dels temps adequat però són lectures simples que no el diferencien de la generació. Li ha costat aplicar fonaments bàsics: a vegades fa passes quan pivota, no executa bé els angles de caiguda del bloqueig i no es fa lloc en el rebot defensiu -fruit de la poca consistència del seu marc muscular, en gran mesura-. El tir és molt precari. Serà clau per saber del seu futur veure el seu rendiment en pròxims torneigs en els quals participi, en els quals ja tindrà una mica més de continuïtat i ritme. Primera parada: Torneig de Farners.

ALTRES ANOTACIONS BARÇA A ANGT

L’evolució ofensiva de Teo Simic passa per un augment del ritme en general. Se li nota una progressió física i està molt millor definit, però encara queden passos per afrontar. Li agrada rebre pilotes al pal baix i és cada vegada més amenaçador al perímetre, sobretot en situacions de triple des de capçalera, i també ha disposat d’algun tir des de la cantonada, però necessita agafar velocitat d’execució per a totes les idees que té. Em sembla que tindrà una bona mecànica de llançament i que serà un cinc que produirà en situacions de pick and pop. A l’ANGT ha tret profit del físic i té certa traça al pal baix però pateix molt quan li llancen el 2 contra 1 -la passada a la superioritat tarda en arribar- i en algunes ocasions ha perdut la pilota després de rebot perquè va tard en agafar-la amb tensió. Té bon toc de canell i sensibilitat per a entendre el joc, però ha de treballar en les virtuts físiques -verticalitat, velocitat, fer-se lloc amb més contundència-. Si ho fa potenciarà també força la passada, ja que és un jugador que fa bones lectures. Té una passada picada des del pal alt que reflecteix bé les capacitats que té en aquesta àrea.

Andreas Holst ha oscil·lat entre el tres i el quatre i m’ha agradat més de quatre que de tres. El seu perfil és de quatre obert molt marcat, que no té gran capacitat per fer lectures simples sobre bot ni per generar desequilibris però que sí que té la mecànica prou ràpida i difícil de taponar com per ser un quatre obert interessant per al pròxim nivell. És millor com a tirador estacionat que buscant-se la vida en recorreguts llargs, però sí que ha sabut recol·locar-se en circulacions de pilota en trajectes curts i ha mostrat certa intel·ligència a l’hora d’interpretar la circulació de pilota. Ha de treballar en la lateralitat, i una millora en aquesta fluïdesa de la cintura potser també li permet desenvolupar el joc després de finta de tir i incorporar accions simples sobre bot al seu repertori.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

PATREON

Més a SCOUTING

Tradueix »