Connecta amb nosaltres
Barça

BARÇA

El 2021 del Barça en cinc moments

El 2021 del Barça de bàsquet ha estat un any d’alegries, creixement i consolidacions.

Comparteix

El 2021 del Barça en cinc moments

Ens trobem ja a l’últim compàs de l’any; a les acaballes d’un 2021 que, en clau Barça de bàsquet, és dels millors anys que recordem. Per això hem d’aturar-nos en cinc punts àlgids d’un any que, en línies generals, ha sigut de notable alt i que no ha estat excel·lent per no haver guanyat l’anhelada tercera Eurolliga.

Copa del Rei: el cicle es reverteix

Després d’estar anys i anys a l’ombra del Madrid de Laso, la final de la Copa del rei 2021 va servir per exemplificar que el cicle s’ha invertit. Si bé abans eren els blancs qui dominaven, ara el Barça de Sarunas Jasikevicius és la gran superpotència del bàsquet espanyol. Recordem que el camí del Barça a la final va ser una mica convuls: primer quart perdent de 17 contra Unicaja amb gran remuntada als instants finals amb Higgins i Calathes decisius i semifinal contra un Baskonia sempre guerrer. Al partit del títol, contra el Madrid, el Barça va escombrar els blancs. 73-88 al marcador en una exhibició de Higgins -sí, un altre cop- amb una aportació coral que és la clau de l’èxit del tècnic lituà. El Barça ja no afronta els clàssics des del “pensem que els podem competir”; ara ho fa des del “som millors que ells i ho demostrarem”. I això, en clau mentalitat, és or.

Onze anys després, partit per la corona europea

Segurament molts recordareu la pila de semifinals de Copa d’Europa que ha jugat el Barça i s’ha quedat a res de la final. Siskauskas, Teodosic, Spanoulis.. i sempre faltava alguna cosa. “Aquest any sí” però sempre es marxava de la Final Four amb un altre gerro d’aigua freda. Aquesta temporada, però, ha estat diferent. El Barça va ser capaç de guanyar-se a sí mateix i convertir les pors i els nervis en mentalitat competitiva. Recordem que a la semifinal amb Milà el Barça era onze punts per darrere al marcador al minut 29. Llavors, un triple de Calathes sobre la botzina al tercer quart que ho canvia tot. Amb un Punter imparable, el partit semblava decidit. El base grec empenyia i Mirotic va sostenir l’equip molts minuts però un cop més va ser Higgins qui va exercir d’estrella. Va tornar a demostrar que en aquesta plantilla hi ha una mentalitat que no hi era des de que Pete Mickeal va deixar el Palau. Tir guanyador a 2 segons del final i la sensació que el Barça havia tornat a l’elit per quedar-s’hi.

Cory Higgins: “guanyem l’ACB quan jo ho decideixi”

En uns Play-Off de la Lliga Endesa escurçats pel calendari i els tornejos pre-olímpics, el Barça arribava al Wizink en el primer assalt de la final -al millor de tres-. El Madrid va jugar un gran primer temps i el Barça anava a remolc tant en marcador com en sensacions. I això era un problema ja que tanta superioritat d’un equip inferior a tu era alarmant. Minut 20, però, Cory Higgins va sortir al parquet disposat a que els aficionats blaugrana recordéssim el seu nom eternament. Va firmar un tercer quart absolutament escandalós anotant 14 punts en set minuts i tornant absolutament boig Jeff Taylor. El Barça perdia 44-37 i després de l’atac de genialitat de Cory guanyava 44-54. En castellà l’expressió “ en trance”, doncs així va ser el tercer quart de l’ex-CSKA. De les exhibicions individuals més bèsties que es recorden d’un jugador del Barça.

Hanga i Claver: final de cicle

Pesic, Tomic, Heurtel.. i en darrer lloc Claver i Hanga. Ja no queda res d’aquell Barça que a partir del 2018 ens va reenganxar a tots, ens va tornar les ganes d’anar al Palau i va recordar-nos el significat de la paraula competir. Aquest estiu es materialitzava la sortida -amb prèvia compensació econòmica del club blaugrana- dels dos alers, dos jugadors que són història del club i dels que guardaran un gran record els aficionats. De perfil competitiu similar, són dues peces que s’han caracteritzat per ser excel·lents defensors, per la seva gran capacitat física i per dur el seu cos al límit quan el partit ho requeria. Han guanyat molts partits gràcies a la seva defensa i van formar part d’aquell Barça 2018 (l’any de la sèrie al cinquè partit contra Efes) on el Palau va tornar a sentir-se identificat amb els seus jugadors. Un a Madrid, l’altre a València, Victor Claver i Adam Hanga haurien de rebre sempre una forta ovació cada cop que vinguin a jugar a Barcelona.

Istanbul-Madrid-Kazan: la consagració de Saras

L’aportació més important de Sarunas Jasikevicius al Barça no rau en cap aspecte del joc ni en cap jugador potenciat. Rau en l’aspecte psicològic. El lituà ha donat al club una identitat, una filosofia i un estil, acompanyats d’una mentalitat competitiva senzillament acollonant sense importar qui sigui a pista. El Barça ha afrontat tres partits d’una dificultat altíssima sense Calathes, Higgins i Abrines, el perímetre titular lesionats els tres de llarga durada. A Istanbul, afegir que Davies venia de jugar 3 partits en 3 dies amb Uganda i que Mirotic va ser expulsat al final i no va poder disputar la pròrroga. Doncs pas endavant de Sanli en l’execució i d’un Sergi Martinez que es va menjar Micic a la pròrroga.

Contra el Madrid, les mateixes baixes i no només es va guanyar sinó que la sensació de superioritat va ser immensa. El Barça 2021-2022 és un equip on la idea i la persistència defensiva és per sobre de les peces que siguin sobre el parquet. I arribem al capítol Kazan: minut 31, UNICS guanyava 57-77. Doncs bé: una tonteria de Canaan va encendre el Palau i a partir d’aquí van creure-hi tots. Laprovittola i Smits mossegant a darrere amb Mirotic i Kuric obrant la remuntada a base de triples. A la pròrroga, un dia més Jokubaitis -insistir en que té 21 anys- decidint un partit amb la seva patentada safata a mà esquerra.

No importa la situació de l’equip ni les baixes ni hi ha excuses. El Barça ja és un equip gran en tots els sentits i això només té un culpable: Sarunas Jasikevicius.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »