El renovat equip turc es planta com a líder de l’Eurolliga i de la lliga domèstic amb un rècord de 10-0 (sumant les dues competicions) havent desplegat fins ara un bàsquet molt equilibrat i estructurat. Dimitris Itoudis ha aconseguit formar un bloc compacte, sòlid i amb les idees molt clares.

El Fenerbahce visita el Palau per seguir imbatut en la millor competició d’Europa… Però tots els equips tenen punts forts i punts febles. On poden patir els culers? Com poden fer mal al Fenerbahce? En aquest article ens centrem en analitzar les virtuts i les debilitats (que en són poques) dels turcs de cara al partit contra el Barça.

Som-hi!

Virtuts defensives

CANVIS I ROTACIONS

A l’Eurolliga han començat tots els partits amb el mateix cinc inicial: Motley/Hayes-Davis/Dyshawn Pierre/Wilbekin/Calathes.

Aquesta formació permet a l’equip del tècnic grec poder fer canvis en defensa amb tres homes (Motley, Davis i Pierre) i no patir en excès en els mismatches. Devin Booker, des de la segona unitat, també és molt útil en un sistema defensiu de canvis.

Itoudis ha aprofitat molt intel·ligentment les capacitats físiques de part dels seus jugadors per proposar una defensa de canvis constants i rotacions. Això requereix un sacrifici de cadascú i una voluntat per fer esforços de manera continuada i sincronitzada.

D’entre les peces habituals, les més vulnerables a la defensa de canvis són Wilbekin i Calathes. Tots dos pateixen al pal baix quan queden emparellats amb l’home gran.

Atenció! No sempre canvien amb Calathes i Wilbekin. Tampoc canvien sempre quan intervé en la jugada Motley (l’interior de referència dels turcs). Depèn de qui està jugant el bloc directe. Doncs hi ha certs desavantatges que no estan disposats a assumir.

En aquesta situació el que acostumen a fer és decantar al jugador que ataca al pal baix i col·locar el 2c1 per obligar a buscar una opció extra. A partir d’aquí s’inicia un procés de rotació.

Aquesta imatge és molt representativa de la defensa del Fener al pal baix quan es produeixen situacions de desavantatge físic.

Quan es formula el 2c1 (normalment sobre l’home gran) els altres tres jugadors roten i miren de minimitzar els espais per tal de  tapar possibles talls dels rivals.

En l’acció representada, els jugadors sense bola de València no interpreten bé la situació ja que es mantenen estàtics.

Quan fan canvi defensiu amb un dels seus interiors o alers grans i tenen, a priori, un desavantatge en el perímetre el que fan és tancar-se i, fins i tot, tapar espais a la penetració amb dos jugadors més sense “preocupar-se” de l’esquena.

Amb la següent instantània s’aprecia perfectament com forcen sempre l’equip rival a buscar una acció més per no poder aprofitar l’avantatge que han aconseguit:

Si observem on són els jugadors que defensen Guduric i Willbekin, la seva posició no té sentit. Però si ens centrem exclusivament en la la pilota, distingim un desemparellament entre Booker i Clyburn. Tot i que l’aler-pivot americà pot defensar el perímetre, es troba emparellat amb un jugador letal en atac. Per tant, Willbekin i Guduric s’obliden del seu jugador i tanquen els espais per a la penetració. D’aquesta manera, forcen a Clyburn a buscar alternatives, i, així, anul·len l’avantatge.

Gran tàctica defensiva per minimitzar els riscos que comporta la defensa de canvis i rotacions.

A continuació rescatem dades interesants sobre la seva defensa que ens ajuden a entendre perquè son l’únic equip imbatut:

Tenen el millor net rating de la competició:

Net Rating: +16

Net Rating Ofensiu: 117.0 (el tercer millor)

Net Ratin Defensiu: 101.4 (el millor)

*Dades extretes de BasketNews

Debilitats defensives

Com les pot aprofitar el Barça?

Pel que fa als 2c1 en el pal baix, els jugadors de Saras han de ser cosncients de moure’s sense pilota per aprofitar els espais i esquenes que puguin deixar. Jugadors com Vesely, Kalinic i Satoransky amb bona ment i bones mans per passar poden fer mal a la defensa turca.

Cal destacar també el fet d’atacar el rebot ofensiu. El Barça tindrà avanatge en el rebot. A banda de la diferència de centímetres entre plantilles, s’ha d’aprofitar que, en general, els exteriors no tene l’hàbit automàtic de bloquejar el rebot defensiu. S’ha de tenir en compte que en aquest inici de curs el Fenerbahce és l’onzè equip en rebots defensius (24).

Respecte el missmatch d’un exterior del Barça defensat per un interior o aler mòbil del Fenerbahce, una bona solució seria ser molt vertical en la penetració perquè, mínim un jugador o dos es tanquin i, així, disposar d’una superioritat numèrica. És qüestió de fer la passada i el moviment amb timing.

També és positiu buscar passades a la zona del tir lliure i de línia de fons (ja que és on hi ha més espai). Recordem la imatge de la defensa del Fenerbahce amb l’avantatge de Clyburn sobre Booker.

Les següents dades mostren quina es la intenció de la defensa d’Itoudis:

L’any passat concedien 31.2 tirs de dos punts al rival. Aquest any, amb Itoudis, en permeten 41.

La temporada anterior permetien al rival 27.8 triples. Aquest curs en permeten 22.

Això ens diu que permeten més tirs de dos que de tres. D’aquí podem concloure que la seva defensa és molt agressiva en el triple perquè saben que, si un company és superat, l’ajuda hi serà a temps per poder canviar i rotar.

És a dir, al Barça li costarà tenir triples cómodes però si és valent en les penetracions i en finalitzar a prop de cistella, pot treure força punts de manera relativament fàcil. A més en l’equip blaugrana hi ha força jugadors que dominen la mitja distància.

Aquests números no són una debilitat però el Barça pot convertir-los en una.

Un tret molt característic que presenta l’equip de l’entrenador grec és la pressió a tota pista. La intenció que hi ha al darrere és la d’evitar que el base pugi la pilota. Són el tercer equip que menys possessions permet als rivals. (el Barça tampoc és que tingui un ritme frenètic).

Per acabar amb la defensa, no tenen cap intimidador eficient: Devin Booker i Motley són els dos jugadors que més taps promitgen amb trist 0,4 per partit.

En conclusió, l’equip de Jasikevicius ha de ser agressiu en les penetracions i moure la pilota i moure’s sense pilota amb velocitat. A més, ha de tenir paciència per poder explotar els avantatges. Sinó, l’excel·lent defensa de canvis i rotacions dels d’Itoudis es menjarà l’atac del Barça.

Virtuts ofensives

Pot ser que sigui per l’efecte Calatahes o l’efecte Itoudis, però el que sabem és que el Fenerbahce perd dues pilotes menys que l’any passat i és el 4t equip que menys pilotes perd (11,2).

L’equip turc no juga a un ritme altíssim, això no vol dir que renunciïn al contraatac, però el seu joc ofensiu es basa molt en el bloqueig directe (BD) i quatre jugadors oberts. Amb el potent pivot Jonathan Motley tots els bloquejos directes acabaran en caiguda de l’interior. El Fener també disposa de jugadors com Booker i Hayes que, si tenen el dia, poden amenaçar des del pick and pop.

El gran pes de la seva ofensiva, a part del BD, es concentra en sistemes que acabin en mà a mà per Calathes, Guduric o Wilbekin. Jugadors que poden amenaçar de tres, de mitja distància, en penetracions i assistir a companys si no poden finalitzar.

Ara que apareix el nom del nacionalitzat turc (Scottie Wilbekin), hi ha un aspecte en el que crec que el coach grec ha encertat de ple: a diferència de temporades anteriors, Wilbekin no ha de carregar ell sol amb el pes de la creació de la jugada.  Té un paper d’executor, no de generador. Molts atacs finalitzen amb l’escorta reben i tirant, buscant l’1c1 o sortint d’un BD o d’un mà a mà per atacar cistella.

Abans hem comentat que no és un equip que corri de manera destacable però si és cert que una vegada ataquen en estàtic no demoren gaire el buscar punts. No es veuen en cada atac del Fenerbahce sistemes tàctics de gran complexitat. Més aviat, arriben jugant BD o mà a mà i a partir d’aquí decideixen quina opció triar. Sinó, acostumen a preparar sistemes de diamant per les sortides dels tiradors. Sobretot per Wilbekin.

Es nota certa llibertat en pro dels jugadors en l’aspecte ofensiu de l’equip d’Itoudis.

Un fet lògic que ens ve al cap és que el cinc inicial no és una amenaça real i letal des del perímetre. I és així, però no convè confiar-se per part del Barça. Hayes-Davis i Pierre promitgen un 33% en triples, Wilbekin 47,2%, Guduric 47,6% i Calathes 53,3% (8/15).

Són el sisè equip que més triples intenta (27,4) i el segon que més n’anota pe partit (11,2). Han començat l’Eurolliga amb un fantàstic 40,9% d’encert en el tir de tres.

No tenen una plantilla plena de jugadors perillosos en el triple però si que seleccionen molt bé els seus tirs i qui els tira. Guduric i Wilbekin han tirat (en Eurolliga) 21 i 36 triples respectivament. Pierre n’ha tirat 21 i Booker 11. El que sorprèn és que Hayes-Davis n’hagi tirat 21. Els dos alers són els jugadors que més es pot deixar llençar de tres per intentar tapar altres amenaces dels turcs.

Debilitats ofensives

Com les pot aprofitar el Barça?

El joc al pal baix del Fenerbahce és pràcticament nul. No està en les seves opcions ofensives principals perquè no disposen de cap jugador diferencial a Europa en aquest aspecte. Òbviament que juguen d’esquena a cistella si troben avantatge clar però no és la seva millor arma.

Tenint en compte això, el Barça ha d’aconseguir que després del mà a mà o del BD els exteriors hagin de donar la bola als homes interiors perquè se la juguin ells. Sinó, l’habilitat dels jugadors perimetrals farà que els interiors només hagin d’esmaixar.

Seria molt interessant que el Barça donés al Fenerbahce de la seva pròpia medicina. M’explico. Els turcs pressionen per evitar que el base organitzi el joc. Estaria bé que el Barça intentés complicar la recepció de la pilota a Calathes i que no entri gaire en joc o, al menys, no estigui còmode.

El Barça també ha de saber aprofitar la poca fiabilitat en el triple d’homes com Booker, Pierre i Davis i intentar tancar-se sobre les penetracions de Guduric, Calathes i Wilbekin per obligar a que guanyin el partit des del perímetre homes que no estan acostumats a llençar molts triples per partit. L’atac dels turcs se sostè sota la creació dels tres exteriors estrella, incomodar-los i evitar que puguin sortir dels BD amb facilitat ajudarà molt al Barça.