Connecta amb nosaltres

BARÇA

El Barça sobreviu a Badalona i accedeix a la final

El Barça ja és a la final després de superar la Penya en 4 partits.

Comparteix

El Barça sobreviu a Badalona i accedeix a la final

Un partiu decisiu. Un partit a caixa o faixa. La Penya partia amb l’objectiu de forçar el cinquè i decisiu partit per accedir a la final, mentre que el Barça buscava la victòria decisiva per segellar l’accés a la final.

Olímpic ple l Penya

L’inici del partit va ser l’esperat, amb un públic més entregat. La intenció de la Penya ha estat clara des d’un principi: carregar d’accions al pal baix cap a Parra per trobar el domini de superioritat sobre Abrines i situacions de short roll cap a Tomic per atacar o generar. En defensa, flash després de blocs i caure a costat dèbil per minimitzar l’avantatge del rival. Per part del Barça, Saras ha aconseguit trobar homes alliberats a les cantonades – errant des del perímetre 2/9-, i amb una combinació d’alers (Sergi-Hayes-Smits) pobra ofensivament però útil per canviar a tot en defensa.

A mesura que el partit ha anat avançant, el Barça ha intentat intregar un quitent més petit en què les ales -Kuric i Higgins- tinguessin més mobilitat en estàtic aprofitant sistemes de hand off per atacar amb primer bot, però tampoc ha estat una solució. El nul minutatge de Jokubaitis ha fet que Laprovittola hagi hagut de saltar al base, cosa que significa un desgast físic extra. El Barça ha patit una asfíxia en atac en la primer meitat causada per la defensa líneal de la Penya, i per una saturació des de la banqueta, incapaç de trobar solucions en les rotacions, acabant en atacs sense idees. 

El resultat a la mitja part ha estat 28-19. Feia anys, diria dècades, que el Barça era incapaç d’anotar 20 punts en una mitja part. Cert és el que han fallat en excés 2/12 en triples, fent un total de 6/34 en tirs de camp. La Penya ha demostrat en el primer temps que és capaç de competir de tu a tu, seriosos en defensa i sense por en atac.

La tornada a la segona part, almenys els primers sis minuts, va ser tota una revifalla dels blaugrana, que van aixecar el -9 mitjançant atacs calmants, sense precipitacions i castigant la superioritat física a partir de rebots ofensius. Carles Duran intentavabuscar una solució ràpida i eficaç, afegit centímetres a la pintura -sent el primer cop en l’eliminatòria que juguen Tomic i Birgander junts-,però llavors va aparèixer el factor Higgins per crear problemes des de la línia exterior. El Barça 

No podia haver-hi millor manera d’entrar a l’últim i decisiu quart que amb empat a l’electrònic.  Saras ha après que quan el partit ajustat arriba a les seves acaballes,  els sistemes d’atac han de ser per Mirotic: el més determinant. 7 punts seguits. Però, la Penya no es rendia, i va treure l’orgull i el caràcter per tornar a renéixer. Derek Willis va ser l’heroi dels ànims verd-i-negres amb 6 punts seguits, que sumats a grans defenses tornaven la igualtat a falta d’un minut. 

Un altre cop, Nick Calathes va anotar un tir decisiu per treure una mínima diferència. La Penya es precipitva n atac, buscant un tir ràpid però no ha tingut encert. Els verd-i-negres no han pogut treure cap dels dos partits a casa per forçar el cinquè partit. Petits detalls que han marcat les diferències. 

Les claus del partit:

  • L’estat d’Ante Tomic: és l’estrella de l’equip i ho ha demostrat en els play-off. Quan l’equip més l’ha necessitat, ha fet passos endavant. Si no hi ha cap sorpresa d’última hora seguirà a l’equip, sent la peça angular del projecte. Ha anotat un mitjana de 17’6 punts en la sèrie.

Ante Tomic l Penya

  • La presa de decisió de Saras: només ell sap el per què les seves decisions, però són estranyes. Hayes per Exum és per tenir més opcions defensives (per aturar Parra) i fer switch a tot, però limitadíssim en atac. El segon quart del Barça d’ahir – quan ve el parcial en contra – és amb Sergi Martínez, Nigel-Hayes i Smits a pista. El millor jove europeu, Jokubaitis, no ha disputat cap minut en els dos partits a Badalona, obligant a Laprovittola a exercir de base, que ha disputat dos partits de baix rendiment.
  • La participació de Feliz i Ribas: Ribas no ha estat sòlid en tot el play-off, però contra el Barça encara menys. Ahir va jugar 23 minuts, sense aixecar cap tir de dos. En defensa passiu. Andrés Feliz se l’esperava amb un gran rendiment en aquests dos partits a l’Olímpic (cert és que venia tocat del turmell). La suma dels dos partits és de 38 minuts, amb un 0/13 en tirs de camp. La Penya no ha pogut comptar amb Feliz en termes ofensius, acostumat a anotar dues xifres en els últim partits.
  • Factor Mirotic i Higgins: són els més determinants i així ho han demostrat en els moments calents. Higgins no va jugar el segon partit i va ser quan la Penya va guanyar. Al tercer partit va ser letal durant la primera meitat, sent impossible d’aturar la seva arrancada explosiva. Niko Mirotic va sentenciar el partit quan s’estava ajustant i l’Olímpic apretava. Tot i l’extraordinària defensa de Parra, té infinits recursos per aconseguir avantatges. Va anotar 8 dels seus 20p a l’últim quart.
  • Derek Willis: el referent ofensiu juntament amb Tomic. Tot i que molts cops li falti paciència i entendre el joc posicional, Willis ha fet una sèrie per emmarcar que de ben segur que li obrirà les portes a algun equip Eurolliga. Ha estat vital mantenint la Penya viva (3r quart amb 11 punts en el tercer partit). Mitjana de 12’6p contra el Barça. Destacar que ha hagut d’agafar les responsabilitats i el pes de la baixa de Brodziansky.

La Penya i Badalona s’ha de sentir orgullosa dels play-off de la Penya: eliminant Tenerife i neutralitzant al Barça en atac i portant-lo a situacions límits.

Lluny de buscar polèmiques, s’ha de recordar la crítica de Carles Duran cap a Jasikevicius, recriminant respecte i que valori la feina del rival. Que cadascuú tregui les seves pròpies conclusions:

L’Olímpic ha tornat a viure els seus millors moments. L’afició torna a creure en l’equip i els jugadors responen. Les millors entrades a un camp de bàsquet espanyol les ha aconseguit la Penya, i això és per valorar.

Serà un estiu molt complicat per a la direcció tècnica ja que el pressupost es mantindrà i s’haurà de buscar un recanvi a posicions que han rendit molt bé. Brodziansky marxarà al Bahçeşehir turc. Willis també farà les maletes. Brandon Paul ja fa temps que se sap que no es compta amb ell. I veurem què passa amb Ferran Bassas (un any més de contracte). Joel Parra seguirà a l’Olímpic vestit els colors verd-i-negres sent així una peça necessària per a la construcció del projecte i mantenir el nucli sòlid. 

L’agenda de Jordi Martí és clara: dos ala-pívots obligats, igual que un escolta que aporti i generi punts. 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a BARÇA

Tradueix »