Connecta amb nosaltres

BARÇA

Barça vs. Penya: el derbi que pot marcar una temporada

El duel de les 18:30 al Palau comptarà amb 1.000 persones a les grades.

Comparteix

Barça vs. Penya: el derbi que pot marcar una temporada

Aquest dissabte a les 18:30, el Palau viurà el tercer i definitiu partit de quarts de final entre el Barça i la Penya. El derbi ja augurava emocions fortes quan des de fa setmanes tot apuntava a un encreuament entre els dos catalans a primera ronda, però la gran victòria de la Penya a l’Olímpic el dijous ha convertit el duel d’avui en un ‘vida o mort’ pels dos equips. Una autèntica batalla per la supervivència a l’ACB entre dos clubs amb necessitats i ambicions ben diferents, però que durant 40 minuts es veuran les cares d’igual a igual per discernir qui accedeix a les semifinals.

A més, el partit podrà comptar, per fi, més d’un any després, amb públic al feu blaugrana. Tal com va passar en el segon duel, a Badalona, un màxim de 1.000 aficionats gaudiran un altre cop del bàsquet ACB al Palau després de perdre’s el final de la passada temporada més la integritat d’aquesta. Socis i aficionats culers que buscaran ajudar al seu equip a accedir a les semifinals ACB a la recerca del doblet.

Les necessitats del Barça

L’arribada de Jasikevicius a la banqueta blaugrana el passat estiu responia més a la necessitat de crear un projecte engrescador, il·lusionant i amb rèdits a llarg termini per sobre dels resultats immediats. L’equip ha respost al llarg de la temporada amb una dinàmica general de bon joc i la creació d’una identitat. Un equip reconeixible i amb patrons ja establerts. A més, joves jugadors com Bolmaro i Sergi Martínez han crescut sota les ordres del tècnic lituà i fins i tot l’equip va aixecar la Copa del Rei així com va arribar a la ‘Final Four’ de l’Eurolliga. Resultats també ha obtingut.

El problema és que per primera vegada en tot l’any es troba en una situació límit de veritat i aquí -i a sobre sense Calathes- és un dubte el rendiment de l’equip. A l’Eurolliga el Zenit va tenir els blaugranes contra les cordes o a la Copa l’Unicaja va posar la por al cos culer, però el decisiu partit contra la Penya probablement és el més difícil i desafiant que han hagut d’afrontar els de Saras enguany. Quedar eliminats no suposaria un terratrèmol, almenys a la banqueta i despatxos -a la plantilla ja és una altra història-, però sí que podria ser vist com un fracàs i és que per molt bona campanya que s’hagi realitzat, una plantilla com la del Barça no pot caure tot just començar en una competició on, juntament amb el Madrid, mostren tal superioritat al llarg de l’any.

A vegades tal necessitat pot esdevenir en un excés de pressió, contraproduent, però en un club com el Barça i altres titans de l’esport, la pressió és part de la feina, la que distingeix als millors i als que no ho són. Als que estan capacitats per portar la samarreta i als que no. Vèncer és d’estricta obligatorietat pels blaugranes, ara bé, probablement caldrà fer veure als jugadors que això és així per un motiu, perquè són millors quan actuen com cal. El destí no el dicta l’escut, sinó que tenen el poder per dictar-lo ells.

Recordant vells temps

La Penya, gran tapada d’entrada, està davant una oportunitat d’or de tornar a les semifinals ACB més d’una dècada després (l’última va ser el 2008). La inversió de l’estiu i l’aposta per un joc ràpid, descarat, valent i ofensiu ha donat els seus fruits al llarg d’una temporada que, tot i les veus crítiques al voltant de certes figures importants del projecte, ha anat complint els objectius. Primer va ser la classificació per la Copa del Rei, després pels quarts de final de l’Eurocup i per últim la classificació pel play-off ACB. Sense fer més del que se li demanava, però assolint objectius i expectatives, la Penya ara sí que tindrà l’oportunitat aquesta tarda d’aconseguir la seva gesta, de superar les previsions, en un matchball davant el Barça.

Albert Ventura celebra una cistella al 2n partit. ACB Photo – D. Grau.

Els de Carles Duran van fer la feina dijous a l’Olímpic, ajudats pel públic, i a partir d’una defensa que va desconnectar per complet l’atac blaugrana (no van arribar en cap període als 20 punts), els verd-i-negres es van generar una oportunitat de realitzar la major sorpresa de la temporada. Ferran Bassas va estar pletòric i és que a partir d’una majoria sorgida del planter verd-i-negre (Bassas, Xabi, Neno, Ribas, Ventura…), el Joventut de Badalona sembla que torna al camí dels èxits passats, també sempre marcats pel talent de la casa.

El repte al Palau serà majúscul i és que com ja es va veure en el primer partit, la diferència entre les plantilles demanda 40 minuts perfectes, gran concentració i un partit poc brillant del rival. Però el bàsquet, com tot esport, és un joc amb guanyadors i perdedors, i com s’ha de jugar per decidir qui és qui, fins a la botzina final la Penya tindrà totes les opcions del món de ser semifinalista. S’ho han guanyat.

Les claus del matx

Un dels aspectes que caldrà seguir amb lupa serà la fatiga culer. En cap moment podrà ser una excusa, però sí que és un aspecte en el qual va incidir Jasikevicius en finalitzar el segon partit. No són tres partits en cinc dies com ha tingut el rival, són cinc en nou i és que la disputa de dos exigents duels a les semifinals i a la final de l’Eurolliga han minvat també al Barça. Serà interessant veure si l’entrenador lituà opta per donar entrada a Westermann i Oriola, dos jugadors inèdits en aquesta sèrie (Oriola ha jugat de manera testimonial), o si pel contrari manté la rotació de deu habitual dels últims partits, amb el que aquesta comporta.

Entrant en un terreny tàctic, la Penya té feina per fer de cara a aturar l’atac blaugrana. Al segon partit es va veure major intensitat i un nivell de contacte més alt per part verd-i-negra. Tanmateix, Jasikevicius també va retreure als seus jugadors no haver sortit amb la mentalitat necessària al partit. Si avui ho fan, és de preveure que els de Duran necessitin quelcom més. El principal problema està en la rotació interior, on la Penya no té jugadors que des d’un punt de vista físic puguin fer front a un equip més dinàmic i físic com el Barça. La sensació és que l’equip de Badalona haurà de ser compacte, agressiu darrere i molt mòbil. Ajudes, canvis, fintes… tancar la zona, un punt neuràlgic del joc culer i vigilar especialment Kuric i Abrines. Al Barça li costa molt anotar quan els seus principals creadors d’avantatges no estan còmodes amb la pilota a les mans. L’equip compta amb grans executors, però està mancat de creadors. Si Mirotic, Higgins, Gasol o Bolmaro tenen dificultats per penetrar o jugar al pal baix, el Barça perdrà molts punts.

Per últim, l’efecte Palau. Es va poder comprovar a la perfecció a l’Olímpic, la tornada del públic pot influir i és que l’ambient, encara que tebi de moment, va esperonar als locals dijous. Avui, amb la presència d’una cinquantena de Dracs i d’uns 1.000 aficionats blaugranes, és torn pels culers d’empènyer el seu equip cap a la victòria. Il·lusió contra necessitat, tot plegat per un lloc a les semifinals.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »