Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

TD-Systems Baskonia: el projecte de Dusko continua

Menys fitxatges que de costum, nova distribució de rols i ús de la pedrera.

Comparteix
ACB Photo

TD-Systems Baskonia: el projecte de Dusko continua

Si bé cada estiu Baskonia ha de fer una plantilla pràcticament sencera, aquest estiu el flamant campió de l’ACB ha optat per un pla una mica més conservador: menys fitxatges que l’habitual, reestructuració de rols i  ús de la pedrera.

Toko Shengelia i Shavon Shields són les grans baixes dels de Gasteiz aquest estiu. El georgià ha deixat un milió d’euros en traspàs, mentre que per l’aler el club mai ha tingut la capacitat econòmica per igualar les ofertes que arribaven des de Milà. A més, altres jugadors com Janning i Eric tampoc han renovat, dues peces clarament vingudes a menys per les quals calia buscar substitut. Els temporers Sergi Garcia i Semaj Christon tampoc seguiran a les ordres de Dusko Ivanovic.

En el capítol d’altes, en són quatre: Khadeen Carrington, Rokas Giedraitis, Alec Peters i Tonye Jekiri. Carrington és un 2 pur, un anotador de 1,93 que ve de meravellar a la Bundesliga amb la virtut de només tenir 25 anys (gran marge de millora) i de no ocupar plaça d’extracomunitari. El següent és el fitxatge estrella de Querejeta: Rokas Giedraitis. No és cap secret que el lituà és un dels millors alers d’Europa, al qual li anaven al darrere grans equips i per això Baskonia ha hagut de dipositar una clàusula de rescissió entorn als 300-500.000€ per fer-se amb els seus serveis. Tirador en el catch&shoot com pocs, gran defensor i brutal desplegament físic en transició; 14 punts per partit amb un 40% en triples fan de Rokas una autèntica màquina d’anotar que a més casa amb l’estil de defensa de Dusko Ivanovic.

I passem del perímetre a la zona, de tirador a tirador: Alec Peters. Després de dues temporades molt decebedores a CSKA i EFES, l’aler-pivot de 2,03 arriba a Baskonia per fer un pas endarrere a la seva carrera però dos endavant pel que fa al seu joc. Si bé a la universitat era un jugador que també aportava al pal baix i en rebot, aquí a Europa el gran dubte és la seva unidimensionalitat: si és capaç de ser més que un gran tirador de tres l’equip ho notarà molt. I per tancar la zona trobem Tonye Jekiri, un jugador que ha brillat per sobre de la majoria de “centers” a Europa en el rebot, tan ofensiu com defensiu. Potentíssim físicament, jugador de múscul per tancar cistella, amb un decent llançament de mitja distància però força limitat pel que fa al repertori de moviments o finalitzacions al pal baix. Jekiri acompanyarà Diop i Fall en una de les pintures amb més potencial defensiu del continent.

Així doncs, el roster queda de la següent manera: Luca Vildoza i Pierria Henry al “1”, Carrington, un possible fitxatge i el jove Kurucs al 2, Giedraitis-Dragic + l’aportació dels dos joves Sedekerkis i Raieste a l’aler, Peters-Polonara al “4” i la tripleta Diop-Jekiri-Fall per tancar la rotació al pivot. I és que segons apunten diversos periodistes, la plantilla pot no estar tancada a falta d’un escorta o un combo, que bé podria ser americà i arribar més tard a l’espera de resolucions de contractes G-League o de jugadors que surtin sense contracte de l’agència lliure de l’NBA.

Un altre punt on centrar-nos és els joves: Arturs Kurucs, Tadas Sedekerkis i Sander Raieste. Tres nois preparadíssims per aportar, amb els que Baskonia ha repetit fórmula: cessions en ambients i països on se senten còmodes, desenvolupen conceptes del joc i agafen rol important per tornar i estar preparats per ajudar l’equip des de ja. Kurucs és més a prop de ser un escorta que un base, jugador elèctric que ve de fer bon paper a la Champions League amb el Riga; Sedekerkis és un jugador físicament molt potent que pot alternar el 3 amb el 4 i el seu potencial defensiu és força alt, en atac és més limitat. I l’estonià Raieste té més recursos ofensivament que Tadas però dels 3 segurament aquest és el que tingui menys minuts.

En còmput global, l’equip sembla fet a mida per Dusko Ivanovic; exteriors amb gran capacitat defensiva i molt potents físicament com Henry, Dragic o Rokas, soldats de partits grisos i feixucs com Pollonara o Diop i un líder molt marcat: Luca Vildoza. L’argentí mereix un anàlisi a part: ell és el sostre d’aquest equip. Cal deixar enrere el “què bo serà en uns anys” o “quant de potencial..” per donar el cop sobre la taula i erigir-se ja com el líder de l’equip. No tindrà un millor moment: la marxa de Toko Shengelia deixa els vitorians orfes de lideratge, i sense dubte Vildoza és el jugador més talentós de l’equip. Dos anys a la ciutat per adaptar-se, si les lesions a l’espatlla el respecten és el seu any. De la seva capacitat de millora depenen moltes de les opcions de Baskonia a la temporada 2020-2021.

I, pel que fa a les exigències i objectius d’aquest equip, amb el Baskonia sempre cal tenir dos factors en compte: per pressupost i per falta de poder econòmic mai se’ls pot exigir títols i, en segon lloc, el marcat “caràcter Baskonia”. Baskonia competeix sempre perquè Baskonia duu al seu ADN una competitivitat comparable, per exemple, a Olympiakos: per molt malament que estiguin, anomeneu-ho orgull o com vulgueu però sempre acaben competint. I això és or, ja es va veure a la final de la Lliga Endesa contra el Barça.

Així doncs, l’objectiu és força clar: lluitar per ser un dels 8 millors equips d’Europa, fer top4 a l’ACB amb unes hipotètiques semifinals (ningú pot demanar que en unes semifinals a 5 partits eliminin a un Barça o a un Madrid) i fer un bon paper a la Copa del Rei. Dusko sembla haver retornat les ganes de guanyar a un equip que té una plantilla interessantíssima, de l’encaix de les peces i del nivell d’alguns jugadors marcats dependrà tot. Però segur que oferiran espectacle, equilibri a parts iguals de talent i fantasia amb duresa física.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »