El Baskonia sorprèn quan mires la classificació, sorprèn quan mires les estadístiques, sorprèn quan mires els noms però no sorprèn quan mires com juguen. A Joan Peñarroya li agrada practicar un basquetbol alegre, amb ritme, contraatacs i intensitat constant. I així juga el Baskonia.

Aquesta és la fórmula que els ha portat a estar tercers a l’ACB (9-3) i tercers a l’Eurolliga (10-5). La combinació d’energia i velocitat s’ha adaptat perfectament als jugadors d’aquest curs que, de moment, sembla que van nèixer per jugar així.

Estar als Playoffs de l’Eurolliga i lluitar per l’ACB és la il·lusió, falta veure si serà la realitat.

Context

Amb l’ajut de les dades podrem entendre de manera més òptima l’estil del Baskonia.

En qüestió de ritme de joc, és a dir, el pace, els blaugranes són els segons de l’Eurolliga que més ràpid juguen (72,1) i els quarts que més possessions tenen per partit (72,7).

Els segons que més punts anoten per partit (85,6). Els primers que més triples intenten cada partit (28,9) i els primers que més triples anoten per match (10,9). Seguint amb el triple, els vitorians tenen el cinquè millor registre de l’Eurolliga amb un percentatge d’encert del 38%. La importància del triple s’entèn quan veus que el 45% dels tirs del Baskonia són des de més enllà de la línia.

Si a tot això sumes que és el segon equip que menys pèrdues comet per partit (11,2), el resultat és un atac gairebé imparable.

És el quart equip de la millor competició europea en assistències per partit (19,6).

A l’ACB, és el que més punts anota (92), el primer en assitències (21,9) i el 67,1% dels punts arriben després de passada de cistella.

Personalitat, sacrifici col·lectiu i confiança horitzontal

Peñarroya ha aconseguit que tots els jugadors entenguin el rol que tenen i aportin el seu gra de sorra en els apartats que millor dominen.

La confiança que es veu en cada jugador es contagiosa i, en part, ho és gràcies al tècnic català, ja que sempre mostra confiança plena en la seva plantila. Peñarroya confia en tots i cada un dels jugadors i ells en l’entrenador.

Aquest aspecte psicològic, i tan important en l’esport competitiu, fa que sigui difícil guanyar-los, doncs, passi el que passi acostumen a seguir el pla de partit i a continuar jugant com si res pertorbés el camí que han dissenyat.

Per aconseguir això es necessita que tots els que formen el roster estiguin convençuts de l’estil, entenguin què se’ls demana i confiïn en els companys. A més, els nivells de confiança i seguretat en els que es troben van perfecte per la seva manera de jugar.

Si fas atacs molt ràpids però desorganitztas i l’encert no t’acompanya és fàcil que els jugadors comencin a fer la guerra per la seva banda. Però poden estar tranquils perquè això no ha passat i no fa pinta de que pugui passar.

Aquest Baskonia diverteix i s’ho passa bé divertint, a sobre, mostra una fortalesa mental i una personalitat com molts pocs equips d’Europa.

Ritme vertiginós, triples i creativitat

Si haguèssim de descriure l’ofensiva baskonista seria així.

Com hem dit abans, és un dels conjunts que més ràpid juga, que més possessions té cada partit i el que més ús del triple fa. S’ha convertit en norma buscar punts abans dels sis segons de possessió i en transició i, si mires els jugadors, té tot el sentit del món.

Pivots àgils i amb bona mà des de la mitja distància que còrren fantàsticament la pista. Maik Kotsar i Steven Enoch actuen de referència interior i Matt Costello i Daulton Hommes són el ‘4’ obert. Disposen també d’alers de dos metres (Vanja Marinkovic i Rokas Giedraitis) i tant letals en el tir de tres que si parpelleges et perds com entra la pilota.

L’elèctric, petitet (1,78 m) i anotador compulsiu Markus Howard és el vers lliure de l’equip. Capaç d’aconseguir les cistelles més complicades i encadenar ratxes d’anotació que trenquen o remonten partits. I tot això, amb bases (Darius Thompson i Pierria Henry) que generen pels companys però també són prou hàbils com per aconseguir bàsquets per mèrtis propis.

A totes aquestes virtuts hem d’afegir al soldat Tadas Sedekerkis. Aler i ala-pivot de dos metres encarregat, força vegades, de defensar al millor jugador rival i de corregir errors de companys. A més, ha millorat notablement en el triple i es mou realment bé sense pilota.

No hi ha gaires complicacions tàctiques en els seus sistemes ofensius. Peñarroya ha entés que els seus jugadors disposen d’una gran lectura de joc, creativitat i talent per arribar a la decisió correcte. Molts dels bàsquets que obtenen són gràcies a l’habilitat dels jugadors i no tant per la pissarra.

Això no treu importància a la figura del coach perquè el que ha fet l’entrenador és entendre què necessita el conjunt i cada jugador per conviure a pista i brillar junts.

Tothom de la plantilla té clar que juguen a fer més punts que el rival i és la sensació que transmeten quan els veus volar pel camp sense por a cap contrincant.

En definitiva, un equip molt equilibrat en atac que troba l’ordre i l’harmonia en la velocitat i en el caos aparent.

Energia, ganes i activitat per defensar

On pateixen més és en el camp defensiu. La falta d’interiors que dominin la faceta rebotejadora els castiga amb possessions extres pels rivals. El Baskonia és el quart equip que més rebots ofensius permet (11,3) i el tercer que més rebots totals deixa agafar a l’adversari (36,2).

Tot i aquestes dades, la seva defensa no és de les pitjors. Concedeixen, a Eurolliga, 80,1 punts (hi ha set equips que en reben més), tan sols Barça i Madrid deixen als rivals amb pitjor percentatge en tirs de camp i la defensa vitoriana és la cinquena que menys assistències permet (16,7).

Si els jugadors estan convençuts amb la idea d’atac de Peñarroya també ho estan en la defensiva. És estrany veure una defensa en que no posin mans constantment, no rotin amb atenció i no busquin robar la pilota (promitgen set recuperacions per partit).

El fet de tenir interiors mòbils i no gaire alts permet a l’equip defensar amb flash els bloquejos contraris i recuperar per tornar amb la seva assignació. Si no fan flash, els interiors defensen en drop per deixar temps al company exterior per tornar al seu home.

La confiança també es veu en la defensa i una mostra d’això és que no acostumen a canviar perquè creuen en la seva defensa de l’u contra u.

L’activitat constant i les ganes per sortir ràpidament al contraatac són trets diferencials de la defensa baskonista.

Conclusió

El Baskonia està sorprenent a tothom i sembla que d’aquí poc deixarà de fer-ho i acostumarà a l’espectador a veure’l a la part alta de la classificació.

Fa tres anys que no es classifiquen per Playoffs a Europa però aquesta plantilla està practicant un bàsquet que agrada inclús als rivals i la il·lusió inicial de cada temporada va agafant color a realitat.