Connecta amb nosaltres
escola bàsquet a l'escola escola

+BÀSQUET

Bàsquet a l’escola

Parlem de bàsquet en etapes formatives. Ho estem fent bé?

Comparteix

Bàsquet a l’escola

Vaig apuntar a la meva filla i al meu fill fa 7 anys al club de bàsquet del poble. Per jugar a bàsquet a la nostra escola t’havies d’apuntar al club. Eren molt petits, així que van començar a “jugar” contra altres escoles. El crit d’ànim més freqüent dels pares i mares de l’equip era, “Almenys Molesteu!” No deixàvem de rebre cistelles, però a poc a poc vam anar aconseguint cistelles i guanyar algun partit. Suposo que aquest és el camí de la majoria de pares i mares que porten els seus nens a jugar a bàsquet.

Ara ha passat el temps, i tots dos ja estan federats, tots dos federats durant la seva etapa escolar. El petit fa cinquè, i el club ens ha dit que ens hem de federar, perquè a l’esport escolar únicament han quedat un grapat d’equips i no saben si es podrà fer lliga. Federar-se suposa pagar més diners i llavors una revisió mèdica obligatòria que també costa diners, però aquí no veig el problema més important.

El bàsquet està copiant al futbol en aquest tema, volen que tots els nens estiguin federats, clubs de bàsquet fitxen jugadors per ser més potents, poder quedar primers, i estan aniquilant el bàsquet a l’escola, estan buscant una competició de clubs, com si això fos el millor pels jugadors, com si això donés una millor educació als jugadors, més valors…

Què entenc per esport escolar? És fer l’equip amb els nens i nenes de la teva escola, de la teva classe, i sortir a competir contra altres escoles. Ara estem anant a la cultura de club, ajuntar els millors nens d’una zona per tenir un molt bon equip i “guanyar”. Poso guanyar entre cometes, perquè guanyar aquestes lligues i no guanyar res és el mateix; a qui l’importa més enllà dels familiars i amics dels guanyadors? Els petits volen jugar, voler guanyar és l’objectiu dels pares.

Potser creuen que d’aquesta manera sortiran jugadores millors, futures estrelles del bàsquet, nous campions del món… No tinc ni idea de quin serà el futur, però als Estats Units, primera potència mundial del bàsquet, els jugadors juguen a la seva escola o al seu institut fins que van a la Universitat, i tenen als millors. No necessiten crear clubs per guanyar títols comarcals o provincials, perquè l’objectiu no és treure bons equips de bàsquet, l’objectiu és formar bons jugadors.

I què ens trobem als partits? Equips molt bons, amb els millors jugadors d’una zona que guanyen els seus partits de 60 punts, un darrera l’altre, i això no serveix per ajudar a cap dels participants, ni al guanyador ni al perdedor del partit. Partits amb marcador tancat no aporten res als jugadors que l’han jugat.

Potser estic equivocat, potser la millor política és tenir clubs de bàsquet, treure el bàsquet de l’escola i passar a tots els jugadors federats. Aquest és un article que no canviarà res, i tot continuarà el seu camí, cada cop més clubs i cada dia menys escoles, més federats i menys esport escolar, però crec que és un error, sobretot per un motiu, perquè la majoria dels nens volen jugar amb els seus amics, i els amics són els que fan a classe, els de la seva escola, i amb aquesta política de victòria sobre formació el que fas és que molts nens deixin de jugar quan els amics marxen a un altre lloc.

Comparteix
2 Comentaris

2 Comentaris

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a +BÀSQUET

Tradueix »