Toca fer balanç del que ha estat aquest 2021 pel bàsquet femení espanyol. A la memòria, per sort, queden molts més moments bons que dolents. Els èxits europeus de Valencia i Perfumerías Avenida -tot i no assolir el títol d’Eurolliga- eleven a la lliga a un nou nivell que feia anys que no tocava. Pel mig, l’Spar Girona ha fet història amb la seva primera Copa de la Reina i la classificació entre els vuit millors equips d’Europa.

Aquí us expliquem els 21 successos més importants d’aquest 2021 pel bàsquet femení espanyol.

1. L’Spar Girona aconsegueix la seva primera Copa de la Reina

Després de quatre anys consecutius caient eliminats a la pròpia final de la competició, Alfred Julbe i Laura

Antoja van fer possible la primera Copa de la Reina per l’Spar Girona. Una Copa que es va aconseguir eliminant Movistar Estudiantes (73-55), Perfumerías Avenida (78-91) i Valencia Basket (72-62). Sense cap mena de dubte, el conjunt català va tenir el camí més complicat per assolir aquest èxit esportiu tant desitjat pel club.

El quart període i la pròrroga davant l’equip salmantí i la final contra l’entitat amfitriona van ser tot un recital tàctic de la dupla catalana que les jugadores van saber executar a la perfecció. Chelsea Gray va ser nomenada MVP del torneig.

2. El Valencia Basket aconsegueix un triplet en un any natural

La consolidació del Valencia Basket entre els més grans d’Europa ja està quasi acabada. Tot i no jugar Eurolliga

aquest any -van perdre la fase prèvia davant Schio i Bourges– a l’equip de Rubén Burgos no li han faltat motius per ser designat un dels millors projectes esportius del continent. Els tirs lliures de Carrera davant Venezia, la solvència exhibida a la Supercopa LF Endesa i la capacitat per fer saltar la sorpresa a la Supercopa d’Europa davant Ekaterinburg han estat els tres títols que han aixecat el conjunt taronja aquest any agafant com a referència moments puntuals dels partits o el còmput global.

Queralt Casas va ser escollida MVP de la Final Four de l’EuroCup mentre que Crisitna Ouviña es va endur els altres dos guardons individuals que t’acrediten com a millor jugadora del torneig o fase final.

3. Perfumerías Avenida torna al podi europeu

Després de 10 anys, el Perfumerías Avenida tenia a les seves mans tornar a portar una Eurolliga a casa seva. Massa lluny ja queda l’aconseguida la temporada 10/11 amb Lucas Mondelo d’entrenador i jugadores com Alba Torrens, Marta Xargay o Sílvia Domínguez a l’equip.

En un any eclipsat per la pandèmia, la reestructuració de l’Eurolliga va fer que a la fase de grups el conjunt salmantí superés, amb certa facilitat, a Nadezhda, Dynamo de Kursk i Izmit Belediyespor. Als quarts de final vam poder viure un doble partit davant Spar Girona que es va saldar amb dues victòries castellanes al temple del Perfumerías Avenida.

Ja a Turquia per jugar la fase final, el Perfumerías Avenda es va haver de veure les cares amb Sopron i Fenerbahçe i Ekaterinburg jugaven l’altra semifinal que, per molts, era la final anticipada. El destí va decidir que hi hagués enfrontament espanyol a les banquetes a la final. Roberto Íñiguez va posar contra les cordes a Miguel Méndez però no va resultar ser suficient perquè es repetís la fita salmantina d’una dècada abans. El marcador final va ser de 68 a 78 i amb Breanna Stewart nomenada MVP de la final.

4. La lliga, l’únic títol de 2021 que viatja a Salamanca

Un equip fos però replet d’orgull per la gesta feta al panorama europeu arribava a les finals de la LF Endesa amb un enorme cansament a les seves espatlles per acabar sortint vencedor de tres duels d’alt rendiment davant un Valencia ambiciós i replet d’energia i alegria que havia aconseguit el seu primer títol de la seva història -l’EuroCup-.

Würzburg (2) i La Fonteta (1) van ser els escenaris d’una final a tres partits replets de nivell que va servir de confirmació de la recuperació de nivell de la major competició espanyola de bàsquet femení.

Després que el conjunt taronja assaltés Würzburg en el primer partit, vindria una remuntada èpica del Perfumerías Avenida que es veuria culminada amb una actuació majestuosa de tot l’equip en el tercer partit davant l’afició. Katie Lou Samuelson es va fer amb l’MVP del torneig.

5. Raquel Carrera i Aina Ayuso són seleccionades al Draft de la WNBA

Pel que fa a representació espanyola, hi havia dues jugadores que s’havien presentat al Draft’21. L’aler pivot gallega del València i Blanca Millán. La segona provenia de la Universitat de Maine i havia aconseguit múltiples títols individuals tant esportius com acadèmics.

No obstant, la sorpresa de la nit va ser quan Los Ángeles Sparks van seleccionar a Aina Ayuso. Fet que ningú s’esperava perquè la jugadora catalana no s’havia presentat a l’esdeveniment. Mentre Raquel Carrera veia com les Atlanta Dream es feien amb els seus drets, Blanca Millán va ser la cara trista de la nit al no ser seleccionada per cap franquícia. Més endavant, als “training camps”, va provar sort amb les Washington Mystics sense èxit final. Actualment forma part de la plantilla de l’Spar Gran Canaria.

6. La creació de la LF Challenge

La pandèmia va provocar que de cara a l’anterior temporada no hi haguessin descensos però si ascensos. Què va provocar això? Doncs que la LF1 passés de tenir 14 equips a tenir-ne 16 i que la LF2 passés de tenir dos grups de 14 a tres grups de 14. Fet estrany per molts, entre els quals m’hi incloc, degut al just nivell que hi havia en la que, en aquell moment, era la segona millor competició.

No obstant, la FEB va tornar a sacsejar l’estructura de les competicions femenines creant una nova divisió entre la LF2 i la LF Endesa.  L’objectiu d’aquest fet era poder tenir una segona divisió de nivell -s’ha aconseguit- i fer que les jugadores tinguessin una formació més acord amb el seu nivell en la creació d’aquesta nova lliga que, de moment, està deixant a Barça, Jairis i Alcobendas com a grans candidats a pujar.

7. Georgina Bahí s’acomiada de La Seu d’Urgell

Vuit anys dividits en dues etapes han estat els que va passar Georgina Bahí defensat l’elàstica urgellenca. L’aler

pivot catalana va decidir posar punt i final a més de 230 partits defensant els mateixos colors. Després de la victòria davant el Nissan Al-Qázares, en la darrera jornada de lliga del curs passat, la gironina ho comunicava davant la seva afició.

És una de les grans figures de la lliga espanyola que sempre ha estat en l’ombra d’altres que han brillat més però que el seu sacrifici, talent i comportament dins i fora de les pistes l’han portat a ser una jugadora exemplar. Amb ella, també va marxar la segona capitana, Yurena Díaz. Les dues direcció al nord d’Espanya per jugar a Ensino Lugo i IDK Euskotren respectivament.

8. Irati Etxarri assoleix un nou èxit en la seva curta carrera

La “8” del Sedis Bàsquet i actual segona capitana de l’equip va veure com Miguel Méndez, en la seva estrena com a seleccionador estatal, l’escollia entre les 12 jugadores per disputar els partits corresponents a l’EuroBasket’23 davant Romania i Hongria.

La jugadora navarresa va comptar amb minuts i oportunitats per fer-se notar sobre el parquet. Ella és tan sols és una nova mostra del futur prometedor que té per davant la selecció espanyola de cara els pròxims anys.

Irati Etxarri està passant pel seu millor moment professional just quan ha fet el salt a una de les capitanes del segon equip més antic de la lliga. Una altra mostra de que tenir 22 anys no t’impedeix ser una de les referents de l’equip dins el vestidor.

9. El Cadí La Seu guanya la Lliga Catalana

El Nou Congost de Manresa va viure, a principis de setembre, com el conjunt dirigit per Bernat Canut feia saltar la sorpresa i derrotava a l’Spar Girona (69-65) en una final on van brillar Laia Raventós (13), Laura Peña (18) i Irati Etxarri (16).

Tot i ser un derbi replet de baixes pels dos bàndols, l’equip vencedor es va mostrar molt content i orgullós de l’èxit aconseguit davant un monstre de la lliga. Per a moltes jugadores de l’equip, va ser el seu primer títol com a professionals.

Irati Etxarri va ser nombrada MVP del torneig en el quart títol que aconsegueix el Sedis des de la seva creació.

10. Laia Palau diu adéu a la selecció espanyola

315 partits i 12 medalles. Aquests són els registres històrics que deixa una de les millors jugadores espanyoles de

tots els temps. L’actual capitana de l’Spar Girona i l’ex de la selecció va decidir penjar les botes sabent que el seu pas pel combinat nacional ha estat excel·lent i deixant un llegat altíssim per totes les que vindran. Laia Palau es va acomiadar en un acte petit on hi havia familiars, periodistes i les jugadores de la primera convocatòria de Miguel Méndez amb la selecció espanyola. La base catalana va abandonar la selecció sense poder aconseguir una altra medalla ni en l’EuroBasket de Valencia i França ni als Jocs Olímpics de Tòquio. Tot i això, se’n va anar sent l’esportista que més medalles va aconseguir amb la selecció agafant disciplina femenina i masculina.

11. Doble decepció d’Espanya

L’estiu d’aquest any prometia ser molt il·lusionant per la selecció espanyola. S’havien retirat icones del combinat durant els darrers anys com Laura Nicholls, Marta Xargay o Anna Cruz però seguien peces importantíssimes com Alba Torrens o Laia Palau, entre d’altres. A més, joves perles com Maria Conde, Raquel Carrera o Maite Cazorla estan vent amb força per agafar el relleu d’una generació d’or històrica pel nostre bàsquet.

No obstant, el principi del malson va començar amb l’eliminació de l’EuroBasket als quarts de final davant Sèrbia -que va acabar campiona- i, posteriorment, quedant-se sense lloc pel Mundial de 2022 a Austràlia al no superar a Rússia en la lluita per la darrera plaça que donava accés a una selecció europea al torneig.

A Tòquio, l’equip arribava tocat però no enfonsat. Hi havien ganes de poder revertir la situació. A la fase de grups van tenir una línia ascendent en el seu joc deixant una segona part excel·lent davant Sèrbia i un partit completíssim contra Canadà. Altra vegada, als quarts de final, i aquesta vegada, França, va ser la fi del camí del combinat nacional als Jocs Olímpics. El triple errat de Maite Cazorla en els darrers segons de partit a la desesperada va sentenciar a la selecció.

Posteriorment, en les següents setmanes, Lucas Mondelo va ser destituït per Miguel Méndez.

12. El retorn d’una MVP: Tinara Moore

Gernika porta temporades intentant lluitar amb els projectes més grans de la lliga. Amb jugadores com Rosó Buch, Angie Bjorklund o Belén Arrojo no es queden lluny de l’elit nacional però no els resulta suficient, encara.

Aquest estiu van poder incorporar a la que va ser l’MVP de la temporada 19-20. Tinara Moore, després d’un any a Hongria, ha tornat a on es va fer un nom a Europa per defensar el color morat del conjunt basc.

Amb el Cadí La Seu, la jove pivot americana se’n va anar fins els 15,3 punts i 7 rebots per partit per acabar aconseguint 18,5 dígits de valoració. Números més que suficients per assolir el guardó individual.

13. Vuit equips representen Espanya a Europa

L’augment qualitatiu de niell de lliga s’ha pogut veure reflectit de forma clara en els equips participants en competicions europees. Amb Perfumerías Avenida i Spar Girona tenint assegurada una plaça per jugar l’Eurolliga, el Valencia va jugar la fase prèvia de la competició que no va poder superar. Tot i així, va acompanyar a tres equips espanyols que ja tenien plaça assegurada per jugar la competició: Lointek Gernika, Movistar Estudiantes i Clarinos. A les fase prèvies d’accés a la fase de grups, les sensacions van ser  agredolces al veure que l’Ensino Lugo va superar el seu duel La Molisana Magnolia italià mentre que l’Spar Gran Canaria no va ser capaç de remuntar el dolent partit de l’anada contra els London Lions.

Sense cap mena de dubte, pel bàsquet espanyol és tot un èxit que els vuit equips que es classifiquen pel Play off i la Copa de la Reina tinguin accés a poder jugar competició europea la temporada vinent.

14. Astou Ndour s’uneix a un grup selecte de jugadores

La pivot espanyola de 27 anys pot presumir de ser una campiona de la WNBA. Astou Ndour va aconseguir l’anell amb les Chicago Sky de Candace Parker i una Kahleah Copper imperial a les finals davant les Phoenix Mercury.

Tot i no tenir un paper transcendental a l’equip, Ndour va tenir ocasions per ser una membre important en la rotació de la plantilla. La jugadora canària actualment defensant els colors del Reyer Venezia va promitjar 6,6 punts i 4,8 rebots per partit en els 17,1 minuts que va trepitjar parquet.

Després d’aquest nou èxit dins la seva carrera, Ndour s’uneix a Amaya Valdemoro (3) i Anna Cruz (1) com a úniques jugadores espanyoles amb un anell a les seves mans.

15. Sílvia Domínguez i Laia Palau segueixen capitanejant els respectius vaixells

Es fa difícil pensar un món en el que Sílvia Domínguez i Laia Palau no segueixin defensant els colors de Perfumerías Avenida i Spar Girona. Són, amb la present temporada, onze cursos on la capitana del conjunt salmantí ha defensat l’elàstica blava mentre que la Laia Palau està complint el seu quart any a Girona i tercer com a capitana.

Les dues es troben en el tram final de la seva carrera i han vist com Salamanca i Girona s’han convertit en llocs ideals per poder tenir uns últims anys amb un nivell de vida alt sense que els impedeixi seguir competint a l’elit. Veurem fins on arriben els motors de dues de les jugadores més grans del bàsquet espanyol i quin vincle segueixen tenint amb el món basquetbolístic un cop abandonin el parquet. De moment, tenim la sort de seguir-les gaudint.

16. Espanya arrasa en la modalitat 3×3

El 3×3 ha arribat per quedar-se. Hi podem veure un joc molt més dinàmic, elèctric i versàtil on el grau de concentració i reacció és major que en el 5×5. Aquest any s’ha fet esport olímpic en la seva primera participació a Tòquio. Tot i així, el país

dominador sembla ser que, de moment, serà el mateix que en el bàsquet tradicional. Estats Units va guanyar el primer torneig internacional d’aquesta modalitat.

Però, pel que fa a Espanya, ja fa diverses temporades que s’està veient com les seves jugadores en etapes de formació s’estan sentint còmodes en aquest nou bàsquet. Laura Méndez, Júlia Soler, Laia Moya i Marta Garcia van guanyar l’europeu de 2019 jugat a Georgia.

Dos anys més tard, ha arribat el primer èxit del combinat espanyol en fer-se amb el campionat europeu jugat a París. Marta Canella, Aitana Cuevas, Vega Gimeno i Sandra Ygueravide es van fer amb el títol al superar a Alemanya per 16 a 12. D’aquesta manera, la selecció espanyola ja pot presumir del primer or havent aconseguit dues plates prèviament.

17. L’esclat de María Conde al panorama europeu

Tens l’oportunitat d’irrompre a la lliga del teu país després de guanyar la lliga amb un dels grans clubs de la competició però decideixes emprendre un nou camí lluny de casa i amb l’objectiu de seguir foguejant-se entre grans clubs d’Europa. Aquesta és la història de María Conde en el transcurs de la seva curta carrera i d’una forma generalitzada.

L’aler madrilenya va aterrar el curs passat al Praga, que va tenir un paper decebedor a l’Eurolliga al no poder superar la fase de grups contra rivals de l’entitat de Fenerbahçe i ASVEL Lyon. Una dosi de realitat cap a un dels monstres europeus dels últims anys on hi ha passat jugadores com Laia Palau o Sonja Vasic.

Aquest any, però, està passant el que tothom s’esperava. Amb la recuperació del format original de la competició, el Praga està ocupant la segona plaça del Grup A tenint només a l’Ekaterinburg per davant. A part de Brionna Jones i Alyssa Thomas, María Conde està sent una de les grans artífexs de l’alt nivell de l’equip.

Amb 25 anys, s’està veient com no ha tingut problemes en assumir un rol més important de l’equip, en tots els sentits. En els 29 minuts que està jugant per partit a Eurollliga, Conde se’n va fins els 17,4 punts, 5,8 rebots i 2,8 assistències que l’ajuden a tenir 16,9 dígits de valoració.

18. Una lliga repleta d’estrelles i retorns

UB Barça, Rivas Ecopolis i Ros Casares van ser els primers equips en posar contra les cordes al Perfumerías Avenida abans de l’arribada a l’estrellat de l’Spar Girona i Valencia Basket. S’ha tardat anys en poder veure com es creaven projectes suficientment capacitats per poder tractar de tu a tu amb el conjunt salmantí. Valencia i Girona no tenen res a envejar a Salamanca. Ni a nivell de ciutat ni al nivell dels seus equips femenins.

Són molts els noms que passen pel cap d’un mentre intentes parlar del moment dolç que està passant la lliga. Katie Lou Sammuelson, Rebecca Allen, Michalea Onyenwere, Khaleah Copper, Cristina Ouviña, Kennedy Burke…totes aquestes tenim el plaer de gaudir-les entre els millors equips d’Espanya. I “només” és una petita mostra dels grans noms que estan passant o han passat per la lliga.

Amb l’OK de la FEB perquè la lliga pugui seguir avançant en la seva lluita per professionalitzar-se, la consolidació d’aquests equips entre l’elit europea és un mostra de que el bàsquet femení espanyol ha arribat per quedar-se.

19. El futur és esperançador

Maite Cazorla, Aina Ayuso, Laia Flores, Laia Raventós, Laura Peña, Ariadna Pujol, Clàudia Contell, María Conde, María Araújo, Raquel Carrera, Irati Etxarri, Nogaye Lo…Beneït sigui el maldecap que tingui Miguel Méndez pels següents compromisos internacionals dels pròxims anys a curt/mig termini.

Que surtin fornades de tal nivell només serveix per exemplificar el gran treball que s’està dins la base de la selecció per tal que Espanya pugui seguir augmentant el seu medaller després de més d’una dècada repleta d’èxits que està passant per un moment de transició.

20. L’Spar Girona bat un nou rècord de triples

El 21 de març, Quesos el Pastor va pagar els plats trencats d’un Uni Girona enfadat i amb molta ràbia dins seu després de caure eliminat a l’Eurolliga. Perfumerías Avenida va passar per sobre de les gironines en els dos partits de la bombolla de Salamanca davant mil persones a Würzburg.

Abans de dir adéu a les terres castellanes, el conjunt de Julbe va haver de seguir la seva ruta per anar-se’n fins a Zamora a jugar un partit de lliga davant el cuer de la competició.

Sense Sonja Vasic, l’Uni Girona va superar el dèbil conjunt taronja per un contundent 71 a 109. En aquell partit, vuit de les nou jugadores van veure cistella des de més enllà de la línia de tres per acabar anotant un total de vint triples. Laia Palau va ser l’única jugadora que no va anotar de tres en un partit on Pao Ferrari i Frida Eldebrink van anotar set i sis triples respectivament. Els altres encerts exteriors van ser repartits amb María Araújo (2) i Claudia del Moral, Júlia Soler, Chelsea Gray, Giedre Labuckiene i Julia Reisingerová (1).

Després dels 20 triples anotats, l’Spar Girona va superar l’anterior record que tenia abans el BAXI Ferrol amb 18 i, també, amb María Araújo formant part de la plantilla.

21. La Covid-19 torna a manifestar-se amb força a la lliga i a la societat

La variant Ómicron de la Covid-19 ens està obligant a tornar a fer passos enrere en la recuperació de la normalitat  que estàvem vivíem abans de les èpoques nadalenques on semblava que anàvem veient la llum al final del túnel.

El destí, però, ha volgut que estiguem en pitjors números que en l’inici d’aquest malson. Ja van quasi dos anys des que la Covid-19 ens està acompanyant en el nostre dia a dia i milers de persones han perdut la batalla de la seva vida.

El virus ha tornat a irrompre dins la competició. Partits aplaçats per positius en plantilles tornen a ser les noticies habituals en veure a les xarxes socials o les pàgines webs dels clubs.

Tornem enrere per tornar-nos a valorar tots nosaltres i seguir aprenent a cuidar dels nostres en situacions tant delicades com l’actual.