Girona és, probablement, la ciutat més feliç del món aquests dies. Diumenge 19 de juny va viure dos ascensos en cinc hores i la festa, en alguns llocs, encara continua a primera hora del matí de dimarts 21 de juny. Girona accedeix al privilegiat grup de ciutats amb equip a Liga Endesa i LaLiga, factor que la situa en una posició afortunada de cara a la temporada que ve. Però centrem-nos ja en el que ens toca: l’ascens del Bàsquet Girona.
I comencem pel final. La victòria contra Movistar Estudiantes per certificar l’ascens a ACB, vista des d’una perspectiva purament narrativa, és una victòria que tanca un cercle. Tot i que Marc Gasol va debutar el dia 3 de desembre de 2021 contra Levitec Huesca (89-47), el seu primer partit realment exigent amb la samarreta gironina va ser al WiZink Center contra Movistar Estudiantes el 16 de gener, en el qual a més vam viure el debut de Máximo Fjellerup, que ha estat l’alternativa principal de l’equip tots aquests mesos i, indiscutiblement, mereix una menció especial que farem després. Aquell partit el Bàsquet Girona el va perdre per 88 a 80 tot i una exhibició dels dos noms esmentats, que van assumir la càrrega ofensiva de l’equip, però va servir per a indicar dues coses: que el Bàsquet Girona, si creixia degudament, seria un equip que podria optar a la fita que ha acabat assolint i, en segon lloc però encara més important, que per arribar a aquest punt faria falta que la resta de jugadors de la plantilla s’adaptessin a un paper que no era el que havien tingut fins llavors. I sí: la segona ha acabat passant. Després d’aquella derrota en van venir dues més, contra Lleida -amb Marc Gasol lesionat als 4 minuts de partit- i contra Lucentum Alacant per 75 a 94. Aquesta última, del dia 23 de gener, és la darrera derrota del Bàsquet Girona a Fontajau fins al dia d’avui.
Què ha estat Marc Gasol aquesta temporada?
“Es perd molt temps com a jugador”. Aquesta frase, pronunciada pel propi Marc Gasol el dijous 16 de juny al Media Day previ a la F4 de LEB Or organitzat pel Bàsquet Girona, més enllà de ser graciosa, és il·lustrativa del que ha estat la temporada per al president-jugador del club. El Bàsquet Girona ha ascendit a la Liga Endesa amb el Marc Gasol jugador com a MVP, però els avenços que ha viscut la ciutat aquesta temporada en el pla més cultural serveixen per a consolidar l’estructura de bàsquet i, sobretot, garantir-ne la salut a llarg termini. La fundació de la base femenina Bàsquet Girona-Uni Laia Palau, així com tota la feina realitzada en l’àrea formativa -des dels més petits fins al llindar de l’EBA- en matèria masculina, facilita que tot aquell que vulgui jugar a bàsquet i formar-se a partir dels seus valors tingui l’oportunitat de fer-ho en un entorn que és conscient de la importància del procés en la formació de jugadors i persones i que, al cap i a la fi, el més habitual és que els nens i nenes no acabin sent jugadors de bàsquet professionals. Potenciar Girona com a ciutat de bàsquet és això.
En matèria esportiva l’explicació és molt més senzilla. Va arribar amb el Bàsquet Girona immers en un balanç de 2 victòries i 7 derrotes. Des de la seva arribada, amb ell a pista, el balanç de l’equip ha estat 21 victòries i 4 derrotes. Les seves xifres en els 25 partits disputats són les següents: 14,5 punts, 8,2 rebots, 2,6 assistències, 61% T2, 46,3% T3. No són les dades més dominants de la lliga ni les que segurament la gent esperaria d’un jugador que baixés del cel (NBA) a una dimensió més terrenal (LEB Or), però és que la seva manera de ser el jugador més determinant de la lliga ha estat una altra. Conscient que seria molt més difícil assolir l’objectiu de l’ascens limitant-se a assumir el gruix de les responsabilitats, el pivot ha optat pel camí de contribuir al desenvolupament dels jugadors més joves de la lliga. És una gran raó per a entendre la millora d’un Jaume Sorolla que s’ha convertit en un pivot suplent molt fiable en aquest tram final de temporada, en el qual ha exhibit una millora en àmbits com la passada caient del bloqueig directe o el tir des de 4-5 metres que li servirà molt de cara als pròxims anys, o com Èric Vila s’ha especialitzat en la posició de 4 després de ser una navalla suïssa els primers mesos i ha aconseguit masteritzar l’habilitat de sumar punts fàcils en rebots ofensius, així com també en talls o superant jugadors menys dinàmics de la seva mateixa posició atacant la rotació defensiva. Es pot liderar assumint-ho tot o tractant de potenciar el que tens al voltant. Fent-ho de la primera manera l’èxit a curt termini és més visible, però si optes per la segona et garanteixes que el dia clau l’entorn serà millor. I així s’ha demostrat en aquesta final.
No sabem quant més durarà l’etapa de Marc Gasol com a jugador, però sí que el que va passar diumenge després de la lesió al genoll de dissabte -que em va enganxar a poc menys de 10 metres del seient i encara em dura l’ensurt- forma part del llistat de moments memorables de la seva carrera. A la segona part dominant tots els registres tot i els condicionants físics i a la primera, seguint el paral·lelisme que ell mateix ha fet servir en alguns moments de la seva carrera, des del més pur paper de Mr. Wolf; detectant les necessitats de l’equip i contribuint a solucionar-les des d’un paper secundari. 11 punts, 8 rebots, 4 recuperacions, 2 taps i 27 de valoració. I l’ascens al sarró.
Fenomen Fjellerup
Penso honestament que hi ha arguments solidíssims per defensar que Máximo Fjellerup és el segon fitxatge de tota la LEB Or amb més incidència en el seu equip de la temporada. L’argentí, arribat de Palma a mitjan gener, és un jugador especial. Ha sabut associar-se a la perfecció amb les característiques de la resta de generadors de joc del Bàsquet Girona -Albert Sàbat, Marc Gasol i, en una altra mesura, un Josep Franch que aportava més desplegament físic que els dos primers- i ha estat la referència principal quant a verticalitat, capacitat per córrer i llibertat d’accelerar les accions de l’equip dirigit per Jordi Sargatal. Durant el primer tram de la temporada havia exercit gairebé de base, i a terres gironines ha estat un generador secundari amb vocació principalment anotadora. Ha respost sensacionalment bé en els dos rols i, el millor de tot, és que la percepció és que tot just estem arribant a la superfície d’un jugador que no només és ACB de ple dret sinó que té un sostre més elevat. Una peça fonamental del projecte de futur.
El primer període de la final contra Estudiantes porta el seu segell. Els 7 punts que va anotar en un obrir i tancar d’ulls van ser el punt àlgid d’encert de l’argentí en la final. I després, tot i el desencert, mai va defugir la responsabilitat i va tenir el caràcter propi dels grans jugadors per anotar en una penetració amb contacte després de dos triples errats. Fjellerup té encara camí per recórrer per a estabilitzar el tir sobre bot en termes de percentatges, però ho acabarà fent. La seva continuïtat al Bàsquet Girona la temporada que ve -i, sobretot, la condició de la qual vingui acompanyada- serà una notícia extraordinària per a un equip que comptaria amb una peça molt talentosa i en una part agradable de la línia de desenvolupament a la plantilla. Un jugador amb el caràcter necessari per a ser-hi en els moments importants en atac i amb el físic ideal per tenir impacte sobre qualsevol perfil d’exterior en defensa.
Albert Sàbat i Jordi Sargatal
És l’ascens de dues persones sense les quals és més difícil explicar la història del club. Albert Sàbat va fer una aposta personal molt potent per incorporar-se a l’equip quan era a LEB Plata i, probablement, tenia nivell de sobres per jugar en una categoria més elevada. El base de Llagostera, capità de l’equip i figura indispensable per a entendre els èxits col·lectius recollits darrerament, no només ha estat una resposta perimetral molt vàlida en els moments d’embús sinó que també ha estat una forma de transmetre tranquil·litat i serenor en els moments de nervis. És impossible no tenir present a una persona que ha cremat etapes al mateix temps que el club a l’hora de pensar en les cares visibles d’això. Els seus minuts a la final són una bona síntesi de la trajectòria que ha tingut.
Com també hem de tenir present a Jordi Sargatal de forma obligatòria, l’entrenador de l’ascens. Un tècnic que, més enllà de ser la referència de la banqueta en el moment de la celebració, porta integrat a l’estructura del club des de 2014 fent feina de base i contribuint a la construcció de la filosofia. Va agafar el relleu de Carles Marco el 30 de novembre de 2021 i a partir de llavors ha sabut gestionar el talent en tots els seus àmbits i dotar d’un toc personal a un equip que, paral·lelament, ha anat de menys a més. Un home de club que ha estat a primera plana en el moment més especial en termes esportius de la història del club.
No hem d’oblidar-nos tampoc del fantàstic 2022 d’un Josep Franch que amb el seu caràcter ha estat capaç d’encendre Fontajau i canviar dinàmiques de partits, de la veterania i la fredor d’un Txemi Urtasun acostumat a viure batalles de tota mena en el bàsquet professional ni, per descomptat, de l’aportació de comodins com Mads Bonde Stürup en matèria defensiva o Karamo Jawara per a alternar posicions interiors en funció de la necessitat de l’equip. Tampoc de l’encert el dia clau d’un Kaspars Vecvagars que a la final va fer valdre la seva etiqueta d’especialista i que al llarg de la temporada va haver de reinventar-se i aportar en altres matèries. Ni, per descomptat, de jugadors amb bagatge al club com Gerard Sevillano o d’aquells qui menys han participat en partits com Gonçalo Delgado o Pol Molins, que en els minuts que han tingut també ha trobat la manera d’aportar.
Ara comença un estiu apassionant per al club. És el torn de planificar una plantilla competitiva per a l’ACB amb il·lusió i amb la perspectiva de definir els objectius i la forma d’aconseguir-los. Toca treballar per consolidar el somni.
