Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Joan Coll, l’experiència d’ensenyar bàsquet a la Xina

En Joan ens explica com és ensenyar bàsquet a la Xina.

Comparteix

Joan Coll, l’experiència d’ensenyar bàsquet a la Xina

En Joan Coll és un gran company d’equip que vaig tenir a Calella en una de les meves etapes com a jugador (fins i tot quan em vaig proposar fer d’entrenador-jugador del sots21). Tot i que té algun any menys que jo, un cop va deixar de jugar es va posar a ensenyar bàsquet com un animal i en té molta traça, tanta que actualment és l’entrenador del Citylift Geieg Uni Girona B. A Calella ens ensenyaven els valors que el bàsquet significa i el que hi vam aprendre és el que transmetem després als jugadors que entrenem. Fa escassament dues setmanes ha tornat de la Xina, concretament de Guangzhou, on ha estat tres setmanes juntament amb en Quique Gonzalo, entrenador del Club Bàsquet Quart, i amb tota la família, la Joana, en Roc i en Lau també l’han acompanyat, realitzant un campus d’estiu per a nens d’entre 6 i 14 anys, a fer allò que més li agrada però a l’altra punta del món. Ens hem trobat amb ell perquè ens expliqui la seva experiència d’ensenyar bàsquet a la Xina, les diferències culturals en el món del bàsquet i l’expectació que hi té el mundial que està a punt de començar.

Quedo amb el Joan al Wocka’s Bar de Calella, on es respira bàsquet, i sobretot Barça, només entrar en Sergi em pregunta per Mirotic i comentem la situació. En Joan i jo ens asseiem al voltant d’una taula i m’explica com va sorgir l’oportunitat d’anar a la Xina; ell ja havia col·laborat amb un grup de nois xinesos que havien vingut per entrenar en pistes del Maresme i on hi van jugar partits contra equips locals de la zona. Aquests nois s’estaven a Calella i en Joan els va preparar un parell d’entrenaments, i aquí és on va començar tot una mica: estaven principalment interessats en veure els sistemes d’entrenament d’aquí i van quedar tan contents que aquest estiu volien repetir. Van anar combinant converses per tornar a venir però era més fàcil que en Joan anés cap allà, va sorgir l’oportunitat que pogués anar-hi molt ben acompanyat d’en Quique juntament al qual han fet una feina increíble, 12 dies de bàsquet matí i tarda sense parar, organitzant grups, fent entrenaments, ensenyant els mètodes d’ensenyar el bàsquet d’aquí, el bàsquet en essència.

Així doncs van pujar a l’avió amb l’expectativa de saber què s’hi trobarien, ja que no sabien exactament quants nens hi hauria, depenia de la inscripció al campus. En Joan m’explica que hi havia nens dels que estaven allà que estaven inscrits pels seus pares, i que n’hi havia uns quants que sí que gaudien del bàsquet. A l’aterrar i arribar a les immenses instal·lacions de l’escola a les fosques, amb tot el cansament va fer créixer el neguit per un moment però un moment i prou. Gràcies a l’ajuda d’una traductora anglès-xinès podien comunicar-se amb els nens i entrenadors, dels quals algun parlava una mica d’anglès i amb això anaven fent, una mica mancats de poder transmetre tots els conceptes concrets del bàsquet amb la traducció de l’idioma. Els nens que tenien al campus, alguns estaven allà interns a mode de colònies fent altres activitats i la resta anaven a l’escola exclusivament a fer el campus. Un total de 75 nens entre 6 i 14 anys que van haver de separar en grups per nivell per a poder ensenyar de manera més dinàmica.

 

Ens comentaves que el campus principalment el vau enfocar a la tècnica individual. Era diferent dels que fem aquí?

Amb el nivell que hi havia, independentment del grup que era potser millor i del que no ho era tant, anàvem a treballar tot el que haguéssim fet aquí. La idea d’ells i l’objectiu que tenien era que hi anéssim per ensenyar-los com ho fem aquí.

Ells volien aprendre com el mètode per replicar-lo després?
Sí, la primera conversa amb ells va ser “hem intentat copiar el model americà i veiem que no anem bé per aquí”, a nivell físic és molt diferent i volien aprendre com es treballava aquí a Catalunya.

Què és el que assimilaven més fàcilment i què els hi costava més?

Tot el que entenien més era segurament tot el que tenia relació a nivell tècnic. Qualsevol gest tècnic que els hi ensenyàvem, a mesura de practicar, repetir i copiar els sortia. El que els costava més era tot el tema a nivell tàctic, a nivell d’ocupar els espais, jugaven molt automatitzats em refereixo a una mica com si fos el pati de l’escola. El que tenia l’oportunitat d’acabar, acabava, acompanyaven molt la pilota i no s’adonaven que ells mateixos es col·lapsaven l’espai.

Quin nivell tenen els nens xinesos? Podríem comparar-los amb els d’aquí o hi ha diferències?

Hi havia algun jugador que sí que pensàvem que podria tenir nivell per estar jugant a interterritorial o preferent d’aquí, però també el que vèiem era que amb la manera d’entrenar d’allà, al ser diferent, tenien algunes mancances, sobretot a nivell tàctic. Al final el que dèiem amb en Quique era que si ens hi quedàvem un any podríem fer molta feina.

A part del tema de l’ocupació d’espais, quines mancances vas detectar a nivell de bàsquet?

Vam insistir molt en passar-se la pilota, el grup amb el qual estàvem no en tenia l’hàbit, quan passaven la pilota era perquè estaven molt defensats i no tenien més opció. Vam insistir molt en passeu-vos la pilota, jugueu en grup… i vam fer diversos exercicis que no poguessin botar i que s’adonessin que jugaven molt millor sense el bot. Algun dia que vam fer partit cap al final, ens va anar bé perquè inconscientment els 2 o 3 que els costava passar-se la pilota estaven al mateix equip i els hi van fer un repàs important pel sol fet de passar-se la pilota. La teoria és molt maca però que sortís així sense provocar-ho nosaltres va ser fantàstic.

Trobo molt curiós el passar la pilota com a última opció

Sí, sí, era així, la passo perquè no sé que fer amb ella

Com valores l’experiència? Hi tornaries?

L’experiència molt xula perquè estàs a l’altra banda del món veus una cultura diferent i nosaltres anàvem a ensenyar però també ens van ensenyar molt. Llavors l’ensenyament era recíproc i en treiem molta part molt positiva i és un bon record tant per nosaltres com entrenadors com per la meva dona i els meus fills que m’acompanyaven. Ho repetiríem? Sí i tant, sense cap mena de dubte, ja va sortir la conversa vàries vegades sobre què faríem l’any vinent.

Com afecta la cultura xinesa al món del bàsquet?

Aquesta conversa la vam tenir amb l’entrenador cap perquè li vam dir: “ostres, com pot ser que amb tants milions d’habitants que teniu i tantes dificultat de trobar jugadors bons, mireu la proporció amb els altres països”. Ell em va donar dos arguments: hi ha un alt percentatge de jugadors que venien obligats a jugar, els pares et diuen que has de fer bàsquet, com li podrien dir tenis o natació. En alguns entrenaments ho comentàvem amb els entrenadors a l’entrenament, ara mateix a pista podem dir que hi ha 2 o 3 alumnes que estan amb la il·lusió d’aprendre a jugar a bàsquet, els altres semblava que estaven complint. L’altre argument era que l’hàbit d’estudi que tenen els porta a estudiar 3-4 hores al dia després de l’escola i que el temps de lleure estava reduït a res.

Creus que al ser tanta població tenen molt diversificat els esports?

Està molt diversificat i hi ha molts esports, només al nostre recinte n’hi havia molts. Sí que és cert que hi ha esports com gimnàstica on són potències mundials i són esport de repetició, disciplina, que ells tenen molt interioritzada i dominada, però com que són més mecànics que de pensar, doncs…

Tret de tornar amb l’esquena rasa de dormir sense matalàs i fer un màster en menjar arròs, quin és el millor record amb el que tornes de la Xina?

Encara que la cultura d’ells és poc carinyosa en el sentit que és poc afectiva, perquè no et feien una abraçada, ni l’últim dia, veies que les abraçades eren forçades, sí que teníem la sensació que estaven molt agraïts. Aquesta escolta i atenció és xula de viure.

Com tracta el bàsquet la cultura xinesa? I com viuen amb les restriccions que tenen a les xarxes? Hi ha menys accés al bàsquet?

Les restriccions a les xarxes no les viuen malament perquè no són conscients d’ a què no accedeixen; per exemple, els hi vam parlar del youtube i no sabien ni què era. Tenen les seves plataformes online alternatives a les nostres.

Quan em preguntes si hi ha menys accés al bàsquet, se’m fa difícil de contestar, ja que nosaltres ens movíem en un ambient d’aquest esport, llavors sí que hi havia accés, però a fora de l’entorn, no ho sé. Sí que és veritat que vam veure bastantes pistes de bàsquet repartides per la ciutat, tant a Guangzhou com a Hong Kong.

Creus que si milloren la base poden ser un país potencial a nivell mundial en uns anys?

Jo crec que és important que igual que nosaltres vam aprendre coses, és important que mirin molt de bàsquet, al final el bàsquet està tot inventat, les jugades, els sistemes d’entrenament, han de mirar molt de bàsquet i copiar, mirar el que funciona i que matxaquin. Si fan això tenint en compte la seva cultura de disciplina ho poden aconseguir.

Hi havia molt de rebombori arrel del mundial? Hi ha expectació per viure el bàsquet?

Gens, faltava un mes, això és cert, i nosaltres estavem a Guangzhou, on es juga el grup d’Espanya a la primera fase i després es queden amb els partits dels perdedors. Hi havia comptadors enrere per al Mundial, cartells, algun mural i tal però la gent no hi tenia massa interès. Fins i tot vam anar a un pavelló que ens van ensenyar després de parlar amb la gent del pavelló mitjançant la traductora, però no en tenien ni idea del mundial.

Creus que els xinesos tenen confiança en arribar als quarts de final?

Crec que no, tot i això jugaran a la seu de la final i tindran el públic al seu costat. És on hi haurà més rebombori segur.

Vau tenir problemes amb l’idioma?

Anàvem amb una traductora anglès – xinès que ens va ajudar molt.

Heu pogut aprofitar l’estada i fer una mica de turisme?

Vam poder anar a Hong Kong els darrers dies i ja havíem parlat de volar a Hong Kong. Anar fins a Guangzhou amb tren per a poder aprofitar aquests dies i veure alguna cosa.

A banda de l’experiència xinesa també volíem comentar amb tu la teva experiència amb el Citylift Geieg Uni Girona B, el sénior femení de segona catalana del GEIEG de Girona, filial del Uni Girona. La majoria de la plantilla són noies força joves, quines expectatives tens per aquesta temporada, que serà la teva primera temporada?

Elles baixen de primera, va ser un any complicat, va haver-hi un canvi d’entrenador a mitja temporada. És un grup molt jove, amb moltes ganes de treballar i volen quedar el més amunt possible. L’objectiu és estar entre les primeres posicions i si es pot, pujar. Hem de tocar de peus a terra perquè no serà fàcil, només puja directe el primer.

Les teves jugadores reforcen l’equip de lliga femenina 2? Veus jugadores amb projecció d’arribar al primer equip?

Hi ha dues jugadores ara mateix que estan entrenant amb l’equip de Lliga 2 i llavors no entrenen amb mi, falten jugadores interiors a l’equip que estan per venir, i mentre no arribin doncs estan agafant aquestes jugadores. A lliga femenina 2 hi ha molt bones jugadores que tenen opcions de tenir minuts aquest any i quan vagin creixent perquè no.

Ja per acabar, com aplicaràs l’aprenentatge de la Xina als entrenaments del teu equip?

Quina pregunta més difícil. El que sí que m’agradaria aplicar que hem après d’allà és que les jugadores han d’intentar donar-ho tot fins el final. Ells estaven cansats o els costava molt i seguien, seguien i seguien. El no defallir, no em surt i hi torno sense rendir-me. Una mica seria això.

Un plaer trobar-nos Joan, moltes gràcies i molta sort per la temporada que comença.

*Les fotos han estat cedides per Joan Coll a esmaixada.cat

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a +BÀSQUET

Tradueix »