Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

El BAXI Manresa perfila la plantilla 21/22: anàlisi dels reforços

Analitzem els fitxatges del BAXI Manresa 21/22.

Comparteix

El BAXI Manresa perfila la plantilla 21/22: anàlisi dels reforços

El BAXI Manresa és un equip que fa molt bé les coses però que any rere any té la necessitat de reinventar-se. Les plantilles es formen a través de talent que majoritàriament fa servir l’equip de plataforma per fer el salt a equips de major exposició, i això obliga als despatxos a haver de ser imaginatius en la confecció de la plantilla. Canviar l’estructura temporada rere temporada no és fàcil, però és una mica més digerible quan qui escull els noms té bon criteri i qui ha d’encaixar el trencaclosques és un dels millors del panorama. És el cas de Pedro Martínez i Xevi Pujol.

Aquesta temporada no en serà una excepció. Si la temporada passada els Scott Eatherton, Seth Hinrichs i companyia van ser els qui van marcar l’estabilitat de l’equip, la planificació de la temporada 2021/2022 s’ha de fer sense ells. El bàsquet europeu és molt jeràrquic quant a mercat: primer es mouen els titans, després els equips de segona fila i, finalment, els de menor projecció econòmica. Manresa, però, és una de les excepcions d’aquesta regla, i està acostumat a saltar-se la cua buscant opcions alternatives i explorant mercats diversos. I ho han tornat a demostrar.

A mitjans de juliol encara falten un parell de moviments per definir la rotació de la plantilla, però alguns dels moviments més importants ja estan concretats i podem intuir quin serà l’esquelet de l’equip. Les arribades són un còctel de projecció orientada al futur -Marcis Steinbergs, Elias Valtonen- amb altres de valor immediat com són Chima Moneke -pendent d’oficialització-, Joe Thomasson i Janis Berzins. És un bon moment per conèixer quin tipus de jugador s’amaga darrere d’aquests noms.

Elias Valtonen i Marcis Steinbergs: dues operacions a mig termini

Les dues primeres operacions de Manresa són sobre jugadors molt joves. Elias Valtonen té tot just 22 anys, mentre que Marcis Steinbergs encara no arriba a la vintena (19). Els dos són jugadors amb experiència professional -Steinbergs ja ha arribat a disputar minuts en Lliga Endesa amb Gran Canaria- i, sobretot, amb una línia de desenvolupament clara. De totes maneres, cap dels dos ha de ser una peça estructural de la plantilla de la temporada vinent. Parlem de peces de contorn que, sense cap mena de barrera per anar guanyant ascendència en el dia a dia de l’equip, d’entrada no tindran cap obligació de ser opcions principals.

En el cas d’Elias Valtonen parlem d’un executor. Procedent de la segona divisió alemanya -Tigers Tübingen-, el que ha fet aquesta temporada ha estat accentuar l’eficiència en el rol que ja havia tingut a les files d’Arizona a l’NCAA. No és un creador per als companys i durant la major part de la temporada passada va demostrar dependència dels altres generadors per trobar llançaments de qualitat -té limitacions en l’expressió sobre bot, però és un dinamitzador molt correcte i un triplista a peu parat fluid i precís. Valtonen es beneficiarà de compartir pista amb bases de tall director com els que agraden a Pedro Martínez. El gran dubte amb ell és fins a quin nivell serà capaç d’augmentar el nombre de capacitats ofensives: té bona mecànica i tir consistent, però serà una major amenaça en la mesura que ataqui millor el closeout i sumi lectures simples des del bot. No és excessivament explosiu i ha de treballar en les fintes, un pèl descoordinades si ens fixem en la seva cintura, però és treballable a base de repeticions. Pot alternar les posicions de 2 i 3 i tolerarà perfectament la convivència amb altres generadors, siguin orientats a l’anotació individual o col·lectiva. En la finalització sí que destaca pel fet de tenir braços llargs i tronc inferior sòlid per iniciar bé els contactes.

Pel que fa a la defensa, el valor de Valtonen té diverses arestes. D’una banda està encasellat com a defensor de dosos i tresos ja que no és un especialista sobre generadors rivals i tampoc té les condicions per fer front a desajustos contra jugadors més grossos, però de l’altra es projecta com un bon corrector i com un prometedor intèrpret des del costat feble. És un jugador disciplinat, que no tendeix a distreure’s i que no requereix d’una protecció especial per jugar. De totes maneres, fer la transició de la duresa del bàsquet alemany a la del de casa -molt més poderós en aquest àmbit- no sempre és senzill.

El cas de Steinbergs és l’altra cara de la moneda. Es troba encara a cavall entre les posicions de 4 i 5 -la definició de l’alçada serà clau per acabar d’encasellar-lo- però realment pot ocupar totes les posicions del frontcourt en funció del plantejament del tècnic gràcies a la flexibilitat que aporta. Per la desaparació progressiva de Khalifa Diop de la dinàmica Plata ha sumat minuts com a interior obert, i la resposta ha estat bona a nivell numèric i també de formes. En la temporada 2020/2021 va anotar un 40% dels triples que va intentar a categoria LEB Plata i va exhibir-se com un jugador d’elevada productivitat mitjançant pocs tocs. A dia d’avui tinc certs dubtes sobre el seu encaix a la Lliga ACB -penso que necessita un any a LEB Or, a títol personal-, però tenint en compte que serà el darrer interior de la plantilla i un suport puntual a la posició d’aler sí que és possible imaginar-lo aprofitant un rol residual a la màxima competició. És una inversió pensant en el futur.

El principal compte pendent de Steinbergs és el desenvolupament físic. És un jugador que té capacitat per crear superioritats a través de l’1c1 simple contra interiors convencionals, cosa que permet ubicar-lo de 4 o de 5 indistintament en atac, però cal que acabin de posar pes al seu marc muscular per poder-lo enfrontar sense por a qualsevol rival en defensa.

Joe Thomasson serà la referència anotadora

Joe Thomasson respon al perfil d’exterior que darrerament surt d’Israel i busca possibilitats en mercats majors. És un jugador elèctric, veloç, excel·lent finalitzant a dos ritmes i capaç de crear-se tirs sobre bot d’alta complexitat de manera assídua. Ha estat amo i senyor de Gilboa Galil al llarg del darrer any i no hi ha cap dubte que, si s’integra correctament a la Lliga Endesa, serà el pal de paller ofensiu de l’equip bagenc quant a relació amb la cistella.

Joe Thomasson pot alternar les posicions de base i escorta, però la clau és entendre que necessita un generador més cerebral al seu voltant. Dani Pérez serà un complement ideal ja que, tot i que no li aportarà alternatives sense pilota quan no iniciï jugades, sí que serà un contrapunt amb el punt de pausa -i coneixement del sistema- necessari i, sobretot, un element poc invasiu que li facilitarà la feina. Joe Thomasson orienta l’1 contra 1 i el 2 contra 2 a la sortida pel llançament i gaudeix quan no se li tiba la corretja.

Per al sistema de Pedro Martínez serà molt interessant l’adhesió d’un jugador tendent a trencar el sistema quan en detecta la possibilitat. No és un jugador anàrquic ni disruptiu per a sistemes ofensius estructurats, però és conscient de la seva explosivitat i sap que cada vegada que intenta arribar a l’àrea restringida les seves accions poden tenir repercussió positiva. Té bon primer pas, capacitat de rectificació i varietat de bot. Com a generador és millor en transició que a mitja pista ja que amb la pilota a les mans li agrada decidir tenint espais i podent fer-ho a alta velocitat.

La temporada passada, amb Gilboa Galil, va aconseguir un balanç extraordinari amb l’equip -competint de tu a tu amb tothom fins a les instàncies finals- i unes estadístiques individuals encara millors: 14.2 punts, 41% en triples,  4.4 assistències i 15.2 de valoració per partit.

Chima Moneke, un fitxatge extraordinari

Aspira a ser un dels millors fitxatges de la Lliga Endesa. Chima Moneke és un aler de 1.98 metres que, tot i que es diu que ha arribat per jugar de 4, té les condicions per sumar minuts de 3 en el plantejament de Pedro Martínez. Ve de la lliga francesa, ha fet una temporada excel·lent a Orleans, conservant l’impacte numèric de la temporada 2019/2020 a LNB Pro B i corroborant que, a nivell de prestacions atlètiques, pocs l’igualen.

Moneke és un jugador de tall molt cridaner. Li agrada treballar per damunt del cèrcol, és un desajust constant per a jugadors que s’emparellen amb ell, que per definició no són tan dinàmics, i és extremament actiu en accions sense pilota. Busca permanentment la manera d’alliberar-se del marcatge a través de la velocitat i és una mina per als equips incisius. Ataca el cèrcol amb verticalitat i entra sempre amb iniciativa al contacte, cosa que li permet treure encara més profit dels seus 1.98 metres. És un jugador que treu la seva millor versió quan veu el joc de cara -partint de la situació que sigui- i que tracta de donar molta velocitat d’execució a tot. El seu hàbit natural és la transició. Compensa amb velocitat algunes mancances tècniques.

La seva aplicació al sistema de Pedro Martínez acabarà de definir-la l’aplicació del triple. Té bons percentatges (38% d’encert), però cal que acabi de decidir quin tipus de volum li va millor pel perfil que té. Manresa és un equip que treballa sempre amb molta amplitud, i Moneke se’n pot aprofitar.

Janis Berzins, un vell conegut

Vuit anys després de sonar per primera vegada, Janis Berzins jugarà al Nou Congost. Ho farà sortint del Zielona Gora i havent deixat un rendiment més que correcte a la VTB 20/21, però havent-se quedat a mig camí del que s’esperava d’ell fa vuit temporades, quan fins i tot el Barça el tenia al radar. Berzins arriba al Bages per omplir la -dolorosa- vacant de Juampi Vaulet i per ser una part rellevant de la plantilla de la temporada que ve.

Ha passat de projectar-se com un artista a ser un obrer. Excels en l’art de la càrrega del rebot ofensiu, prou versàtil com per alternar les posicions de 3 i 4 -ideal per a la convivència amb Chima Moneke- i habituat a un volum prou elevat de tirs de tres punts respecte de la seva distribució de llançaments. A més, és un jugador bregador en defensa que és capaç de fer-se càrrec de jugadors més grossos -pateix contra els més ràpids-. No és Vaulet, però com a glue guy té cert sentit.


Manresa ha necessitat poques setmanes per construir un equip competitiu i divertit. Queda temps per encaixar alguna peça més al trencaclosques bagenc, però l’esquelet està ben definit i és senzill imaginar-se la jerarquia. I, sobretot, és fàcil imaginar-se qui hi ha als comandaments: Pedro Martínez. És molt difícil que un projecte amb ell al capdavant no surti bé.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »