Connecta amb nosaltres

NBA

Billy Donovan, nou HC dels Bulls. És l’home adequat?

Billy Donovan serà el nou entrenador dels Chicago Bulls.

Comparteix

Billy Donovan, nou HC dels Bulls. És l’home adequat?

Els Chicago Bulls són una de les franquícies que més decisions transcendentals ha hagut de prendre als despatxos al llarg d’aquests darrers mesos d’inactivitat esportiva. Jerry Reindsorf, el propietari, va decidir que després de diverses temporades encadenant fracassos i trobant justificacions miserables en desgràcies normalitzades era el moment de fer un pas al front i desfer-se de la gerència de la franquícia, que estava encapçalada per una rèmora. L’escollit per reflotar l’honor d’una de les franquícies històriques de l’NBA no seria altre que Arturas Karnisovas, un jugador europeu de calibre interessant que portava anys fent feina ben feta a Denver i aconseguint encerts prometedors en termes de desenvolupament i rendiment dels joves.

Karnisovas va decidir que el GM seria Marc Eversley després d’uns mesos d’investigació, recerca i contactes preliminars amb molts candidats. Tan bon punt van conèixer-se i arribar a un acord, les dues noves cares visibles de la gestió esportiva dels Bulls van planificar un training camp voluntari que ha començat aquesta mateixa setmana i que servirà, si tot va bé, per establir els primers vincles entre jugadors i nova gerència i per permetre als que es faci un examen exhaustiu del talent present a la plantilla. I, finalment, entre ambdós executius ja han pres la decisió més important de les que restaven: Billy Donovan serà el nou entrenador dels Chicago Bulls.

Un tècnic guanyador que busca nous reptes

Abans d’endinsar-nos en conceptes tècnics i de comunicació interna, és important que fem un cop d’ull a l’estatus a simple vista de Billy Donovan. El primer que hem de dir és que és un guanyador: va guanyar el 72% dels seus partits a la universitat de Florida i n’ha guanyat el 61% amb els Oklahoma City Thunder. A l’NCAA hi va estar durant 19 temporades, mentre que a l’NBA hi porta cinc anys. Sí que és cert que sempre ha tingut equips amb jugadors capaços de sumar victòries a les seves ordres, però és lloable que hagi estat capaç de mantenir la constància i la competitivitat en gairebé cada context.

Interpretar el rendiment dels seus equips és difícil perquè, bàsicament, des que és a l’NBA ha viscut circumstàncies de tot tipus. Va tenir KD i Russell Westbrook en una temporada en la qual va estar a punt d’acabar amb els Warriors (3-1), però no va saber tancar l’eliminatòria i va ser un dels responsables indirectes de l’adéu del jugador amb més talent que ha trepitjat Oklahoma. La temporada següent, només amb Westbrook, va entregar-se a un sistema de Hero Ball constant i va aconseguir que l’equip es cohesionés prou com per tenir l’MVP, arribar al play off i fer un paper prou digne amb una de les plantilles menys talentoses que han entrat a la fase final de la conferència oest dels darrers anys. Les dues temporades posteriors, amb Paul George i Russell Westbrook com a referències (i Carmelo Anthony en la primera temporada), va fer temporades regulars convincents -especialment a la segona temporada-, però va transmetre la sensació de ser un dels pals de paller de la decepció per les eliminacions en primera ronda ja que va mostrar-se incapaç d’afegir variants al joc. PG13 es difuminava i Westbrook, per voluntat pròpia o per incapacitat de la resta, es quedava sol.

La temporada més interessant és la darrera. Sense Westbrook, amb Chris Paul, una promesa i diversos jugadors de rol contrastats, OKC semblava destinada a afrontar una temporada de transició. De fet, només tenien el 0’2% de possibilitats d’entrar a play off. El resultat? Cinquena posició. Els Thunder d’aquesta temporada han estat el més semblant a un equip d’autor (amb la inestimable ajuda de Chris Paul) i li han servit per, d’alguna manera, situar-se entre els candidats al CoY de l’NBA. Un dolç final d’etapa per a un dels homes de confiança de Sam Presti.

Donovan arriba a Chicago amb la voluntat de fer un canvi d’aires. Els Bulls, igual que els Thunder, han de fer una reconstrucció i definir la idea del projecte, però a Chicago hi trobarà un punt de frescor mental i ambició que a OKC, després de tantes temporades, és possible que ja no existís. Sensació d’etapa acabada.

Karnisovas inicia una nova relació

Hi havia tres noms que sonaven especialment per ser el nou HC dels Bulls: el mateix Donovan, l’assistent dels Denver Nuggets Wes Unseld Jr. i l’anterior tècnic dels Brooklyn Nets, Kenny Atkinson. Qualsevol decisió hauria dit molt de Karnisovas: optar per Unseld hauria estat optat per un home que ja coneixia anteriorment i que, des de la confiança i la confluència d’idees, l’hauria ajudat a solidificar el projecte. Apostar per Atkinson hauria significat apostar per un mentor que, al mateix temps, és un dels tècnics que millor implementa els matisos tàctics i el joc col·lectiu de l’NBA. Apostar per Donovan és, al cap i a la fi, donar les regnes del projecte a un tècnic que ja sap què és competir contra equips de la part alta i que té una bona reputació dins l’NBA. I sí: també és una nova experiència. Donovan i Karnisovas no han coincidit mai i hauran de construir pons per establir una nova cultura. És un repte complex, sí, però també és il·lusionant.

Billy Donovan és un tècnic àmpliament conegut per la seva capacitat per entendre i adaptar-se a la naturalesa dels jugadors de la sevsa plantilla i als gustos de les altes esferes dels despatxos esportius. En aquest sentit, és un entrenador que no xocarà amb Karnisovas i que s’adaptarà a la identitat que el president d’operacions vulgui inculcar a la franquícia. Ha passat per dues superestrelles, per un dels jugadors amb més ús de la història de l’NBA i per un sistema que resolia els partits amb tres petits. És un perfil camaleònic que pot ajustar-se a gairebé qualsevol requisit.

Com és Billy Donovan com a entrenador?

Billy Donovan no és un entrenador estrident. Els seus equips no excel·leixen excessivament en cap vessant concreta, però són complidors i compromesos. Si agafem com a referència els Thunder de la temporada passada, l‘esquelet d’OKC és prou similar al que els Bulls tenen entre mans a hores d’ara: falten alers amb capacitat de tir exterior, hi ha una nòmina extensa d’exteriors (guards) que juguen junts (Chicago i OKC van jugar molts minuts amb tres petits), un quatre que té capacitat de llançament exterior i un cinc que, per circumstàncies completament diferents, transmetia la sensació d’estar infrautilitzat. Els Bulls van ser un dels pitjors equips de l’Est, mentre que els Thunder van ser un dels millors de l’Oest.

Hi ha una diferència substancial: els Bulls no tenen un CP3. Ja no per sostre o per història sinó per capacitat per portar el control del partit. Zach LaVine i Coby White són jugadors més enfocats a l’anotació (perfil Schroder/SGA), mentre que Thomas Satoransky i Kris Dunn (si seguirà) tenen perfil de dinamitzador (Sato) i de gos de presa amb nul·la capacitat ofensiva (Dunn). És una nòmina diversa però mancada d’un director de joc capaç d’assumir amb mínimes garanties el pes del joc a un nivell exigible i al mateix temps ser una amenaça ofensiva des del bot que complementi als dos primers jugadors. Els exteriors d’OKC tenien molt pes en l’1 contra 1 (OKC era un dels equips que més el feia servir), cosa que es pot replicar amb White i LaVine. La qüestió és si Karnisovas, venint d’on ve, estaria disposat a prendre aquesta via.

Hamidou Diallo, Terance Ferguson i Luguentz Dort tenen certes similituds amb el perfil del mateix Dunn i de Shaquille Harrison, que eren els exponents defensius dels Bulls. Aquest és el perfil de tercer exterior que feia servir Donovan a Oklahoma i, tot i que cap dels de Chicago té nivell de titular NBA, no seria estrany que Donovan intentés quedar-se amb Dunn o decidís potenciar Harrison. Per a un equip mancat d’alers -més enllà d’Otto Porter-, és una alternativa que val la pena tenir en compte i que no seria estrany que es quedés als plans de la franquícia.

Finalment, centrant-nos en el joc interior, trobem diverses similituds entre OKC i Chicago. Danilo Gallinari era la segona espasa ofensiva de la franquícia -en termes d’anotació- i va ser un dels grans beneficiats del sistema de Donovan, que li permetia molts tirs sortint de bloqueigs habituals per a exteriors, en situacions de spot up i fins i tot, de manera puntual, en bloqueig directe. Markkanen encara no està al nivell de Gallinari, però no seria una mala notícia per al seu desenvolupament -tenint en compte el sostre que se li intueix, que Donovan li adjudiqués bona part del playbook que va destinar a l’italià. Recuperar Markkanen és una de les obligacions dels Bulls.

El cas de Wendell és el més particular. Donovan ha fet servir de passador des dels colzes de manera puntual Steven Adams, cosa que Boylen ni es va plantejar. Wendell és un bon bloquejador en potència, un bon passador des del pal baix en potència, un perfil que pot bregar bé sota els taulells en potència i un bon stretcher en potència. Vaja, que és un bon interior en potència. Donovan haurà de convertir-lo en un dels focus de generació de Chicago –cosa que lliga amb la idea de bàsquet de Karnisovas– per alliberar LaVine i Coby White i per donar sentit a l’ex de Duke.

La disposició defensiva no hauria de variar excessivament. Donovan és un tècnic amant de posar pressió sobre els generadors rivals en situacions d’1vs1 i 2vs2 que especula poc amb els interiors. Si WCJ no s’hagués lesionat, és possible que els Bulls haguessin estat una defensa TOP 6 de l’NBA. El problema, i ell serà l’encarregat de comprovar-lo des del primer moment, és que la seva idea és inaplicable quan estiguin en pista jugadors com Felicio o Kornet.


Chicago Bulls ha fet canvis estructurals decisius al llarg dels darrers mesos. Ja no queda cap artífex dels darrers fracassos i ara hi ha persones que venen d’institucions competents i que saben guanyar. És possible que Billy Donovan no sigui un entrenador capaç de portar equips a l’anell, però aquest no és el problema dels Bulls ara mateix. Els Bulls han de créixer, desenvolupar talent i satisfer les necessitats dels jugadors especials de l’equip. És l’hora de construir una nova cultura. Serà la primera vegada que Billy Donovan dirigeixi un equip no guanyador.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »