Les segones parts no sempre solen anar bé. Se sol comparar i “qualsevol temps passat sembla millor“, com deia la cançó. Vladimir Brodziansky vol trencar el tòpic en el seu retorn a Badalona si el comparem amb altres ‘ex’ que han vestit dos cops la samarreta verd-i-negra.
El cas més recent és Brandon Paul, que de ser un jugador referent per l’equip en la seva primera etapa (13.2 punts, 2.7 rebots i 35% triples) va passar a ser un especialista la temporada passada, amb un rol menor en els esquemes de Duran (7.5 punts, 38% triples).
També hi ha el cas de Desmond Mallet, que va ser un jugador especial a la temporada 2007-2008, tornant al 2015 per ajudar l’equip amb un paper molt més secundari.

Els referents nacionals poden ser un exemple a seguir. Pau Ribas, Guillem Vives, Sergi Vidal són jugadors que van marxar molt joves de Badalona, van triomfar en ACB i van tornar a la Penya per ajudar-la a créixer.
Brodziansky ha de demostrar el seu compromís amb el Joventut des del primer segon que trepitgi la pista.

Jugador vital per Duran

L’eslovac es va guanyar l’afició verd-i-negra demostrant la seva valia i la seva qualitat des del primer moment que va aterrar procedent de terres gallegues. Dues temporades (2020/21 – 2021/22) que el varen convertir en un dels millors interiors de la Lliga Endesa.

A la primera temporada, les xifres demostraven l’encert per part de Jordi Martí en fitxar-lo: 10.4 punts, 3.2 rebots, 0.8 taps i un 43.8% en triples a l’ACB.
Alternava les posicions de ‘4’ i ‘5’ amb soltesa, gràcies al seu canell i la seva envergadura (210 cm d’alçada). A EuroCup millorava sensiblement en anotació (11.4 punts), mantenint la defensa i els excel·lents percentatges des del triple. Sense experiència anterior en competicions continentals no li va tremolar el pols a cap pista.

A la segona temporada, i amb l’arribada de Derek Willis, va modificar una mica el seu joc i rol. Es va concentrar més aspectes reobtejadors (4 per partit) que en anotar (9.3 punts), complementant-se a meravella amb Willis, ja que el joc de l’americà era molt vertical i enèrgic, i equilibrava el seu espai, jugant més a prop de la pintura. Segurament aquest fet el va afectar en el seu paper com tirador (32%).
En canvi, a Europa, vàrem veure un dels millor aler pivots de la competició: 12.3 punts, 3.8 rebots, 0.8 taps i 47.6% en triples. Va ser clau per la classificació de la Penya com a millor equip d’EuroCup a la 2022.

Era capaç de postejar, anotar ganxos ambdues mans, sortir a llençar des del triple. Polivalència que servia per ser la tercera arma juntament amb Tomic i Vives. Duran confiava molt en ell.

Lesió i sortida

Tot anava sobre rodes. Fins al 16 d’abril. Al partit davant Urbas Fuenlabrada va patir un esquinç de grau III al turmell dret, que el faria estar vuit setmanes de baixa. Aquell dia va sortir coix de l’Olímpic per no tornar a trepitjar-lo més. Fins aquesta setmana.

Al Play-off, mentre el Joventut lluitava cara a cara enfront del Barça, un rumor creixia a Badalona: Brodziansky no vol jugar perquè tenia un preacord firmat.
Vàries fonts apuntaven el que al final seria cert. L’eslovac havia arribat a un acord amb el Bahcesehir de Turquia, equip que jugaria la BCL i que li oferien el triple de salari del qual cobrava a Badalona.

La Penya cauria 3-1 a semifinals amb la sensació que si Brodziansky hagués fet l’esforç de jugar potser haurien pogut batre al Barça. Mai ho sabrem. Un cop acabada la temporada, Vladimir va buidar la taquilla i va marxar a Turquia, deixant un regust amarg en el comiat que no va agradar gens a la directiva i a bona part de l’afició verd-i-negra.

Retorn del fill pròdig

Però la vida dona moltes voltes, i és humà perdonar a qui en algun moment vas estimar (esportivament). Així ha quedat reflectit a les xarxes socials i a l’ambient per Badalona, on gairebé tothom aplaudeix el seu retorn i recuperen les il·lusions perquè l’equip opti a competir a totes les competicions.

El jugador eslovac va començar la temporada 2022/23 a Turquia, on solament ha disputat 9 partits entre lliga domèstica i BCL. Problemes econòmics amb els pagaments de la nòmina el van fer canviar d’aires. Esportivament tampoc gaudia de massa rellevància. El Partizan el va reclamar per la seva aposta a Eurolliga, per reforçar el joc interior del conjunt de Zeljko però, a les darreres setmanes, no gaudia d’oportunitats i li han obert la porta.

Evidentment, Brodziansky no és un mer jugador; sinó que és el jugador. Des de la directiva sondejaven el mercat des de fa mesos en cerca d’un relleu per William Howard. Per tal de poder encaixar, havia de complir uns requisits:
– Passaport europeu
– Experiència en EuroCup o Eurolliga
– Físic per jugar en diferents posicions
– Tir exterior fiable
– No tenir una fitxa elevada

El darrer punt és molt important. L’economia de l’entitat badalonina no té massa marge salarial, ja que a Howard se li ha abonat un 75% del seu contracte. A més, s’havia de fer espai a la plantilla per la seva arribada, perquè amb la irrupció de Miguel Allen no hi havia espai per tots. La cessió de Zsombor Maronka al Coosur Betis obria la porta -esportiva i econòmicament- a Brodziansky. L’estalvi de la fitxa del jove hongarès i la resta del contracte de Howard havien de donar per un fitxatge de 4 mesos.

Què podem esperar de Brodziansky?

El record està molt fresc de les seves bones actuacions amb la samarreta verd-i-negra, fet que fa que s’esperi que aporti immediatament el seu nivell. Però hem de ser conscients que aquesta versió de Brodziansky no és la mateixa de 2020.

A la 2022/23 ha disputat 25 partits totals, però només 8 de competicions europees, amb una mitja de 12 minuts per partit, amb mitges de 3.5 punts, 2 rebots i 0.2 taps.
El seu company a la posició de ‘4’ al Joventut, Henry Ellenson, ha jugat 13 partits a EuroCup amb 23 minuts i 10.5 punts i 4.5 rebots per partit.

La diferència es palpable. L’ex Partizan necessitarà 2-3 partits i alguns entrenaments per retrobar el ritme competitiu.
Actualment, estem veient en Ellenson una versió Brodziansky 1.0, que tan bon rendiment va donar al Joventut. Podran conviure entre ells? Sabrà Duran treure el màxim rendiment dels dos jugadors?

Si analitzem com juga Ellenson i com jugava Brodziansky, sí. L’americà és un ‘4’ ràpid, que juga de fora a dins, que corre al contraatac i busca les cantonades. L’eslovac és lent, més fort físicament, que viu molt a gust a 3 metres de cistella i defensa millor en l’1 contra 1.
En certs moments de partit, veure’ls junts no hauria de ser un disbarat, sobretot amb un base cerebral en pista que sàpiga trobar-los a les millors posicions.
Ellenson ha firmat quatre partits amb 10 punts i 10 rebots aquesta temporada. Una dada que mai va fer Brodziansky a la seva etapa anterior com verd-i-negra.

Tots dos són bons tiradors exteriors, obligant a les defenses a obrir-se per tapar els tirs, fet que segurament aprofitarà Tomic a la zona i Parra als seus talls jugant com aler (que és on millor rendeix).
Podríem dir que amb el retorn de Vladi la Penya passa a tenir tres pivots, i amb els minuts d’Allen i Parra, a tenir tres alers pivots. Una rotació de sis jugadors que cobreix de sobres les necessitats de l’equip i que permet continuar tenint set jugadors de perímetre (un cop recuperi Ribas i Kraag).

Si el cansament general es controla, i es reparteixen els minuts i els rols, es recuperen lesionats i el grup es conjura, el moment del Joventut és ara. L’arribada de l’eslovac serà en un moment oportú (per necessitats i per reptes) pel conjunt de Carles Duran, ja que ara el grup està més complet (creixement d’Allen i Kraag) que en l’inici de temporada.

Té al davant quatre mesos i tres competicions. Depèn únicament d’ell guanyar-se un lloc i ser important en aquest equip. Sincerament, un molt bon paper li obriria les portes al seu futur:
Si es vol quedar, ha de convèncer que pot jugar amb Ellenson, Feliz, Parra i Tomic. Amb el risc de perdre a Birgander i amb Ellenson i Tomic amb contracte, poder assegurar una peça del nivell de Brodziansky seria molt bona notícia.
Si vol anar a Eurolliga o tenir un millor contracte fora de Badalona també ha de recuperar sensacions i tornar a aparèixer en els focus, i només hi tornarà si va grans actuacions.

Si el que sigui, una bona segona etapa seva només tindrà un guanyador: la Penya.