Connecta amb nosaltres

NBA

Brooklyn Nets vs Milwaukee Bucks: prèvia d’una final anticipada

Analitzem les claus d’una possible final anticipada de l’NBA. Nets contra Bucks.

Comparteix

Brooklyn Nets vs Milwaukee Bucks: prèvia d’una final anticipada

Kevin Durant, James Harden, Kyrie Irving, Giannis Antetokounmpo, Khris Middleton i Jrue Holiday. Tots en una mateixa franja horària i amb un mateix objectiu: guanyar. Milwaukee Bucks (3r) i Brooklyn Nets (2n) s’enfrontaran en la segona ronda del Play Off de la conferència Est de l’NBA.

Les dues franquícies arriben a l’eliminatòria, considerada una espècie de final anticipada, immersos en una bona dinàmica. Els Milwaukee Bucks no s’han entrebancat amb la mateixa pedra que l’any passat (4-0 als Miami Heat) i han demostrat que estan sobradament capacitats per vèncer a qualsevol amb el seu Pla A gràcies a la millora de la rotació que ha suposat l’adquisició d’homes com PJ Tucker i Jrue Holiday, mentre que els Brooklyn Nets per fi han pogut encadenar 5 partits seguits alineant conjuntament James Harden, Kevin Durant i Kyrie Irving (4-1 contra els Boston Celtics). Frescos i amb anhel de victòria.

El pronòstic ens el guardem per la part final de l’article, però hi ha una cosa que val la pena que tinguem en compte des de ja: si bé passa en qualsevol eliminatòria de qualsevol esport, l’anàlisi d’aquesta sèrie per establir graus de favoritisme depèn especialment de la manera de concebre el bàsquet que tingui cadascú. Els Nets tenen el millor atac de la història de l’NBA a nivell purament estadístic (de temporada regular) tot i que el Big Three no hagi compartit pista en més d’una quinzena de partits, mentre que els Milwaukee Bucks tenen un plantejament ofensiu igualment resolutiu però a més reuneixen peces clau per dominar des de la defensa.

De moment, però, el poble ha parlat, i el resultat és aquest:

 A nosaltres ens toca analitzar la sèrie més oberta -i més decisiva- de les que hem viscut fins ara.

Radiografia dels Brooklyn Nets

Abans d’analitzar qualsevol àmbit tàctic dels Brooklyn Nets, el que hem de tenir claríssim és que són molt bons. Cap lliga de bàsquet de qualsevol racó del món havia conegut mai una aglomeració de talent com la que formen James Harden, Kevin Durant i Kyrie Irving, tres jugadors capaços d’anotar 40 punts o més amb certa regularitat i que faciliten la vida dels altres fins a límits insospitats per la gravetat ofensiva intrínseca a la seva presència.

La síntesi ofensiva dels Brooklyn Nets és molt simple: és un equip que es guia de conceptes i que pot executar a la perfecció a qualsevol ritme. En aquests Play Off són:

  • El tercer millor equip de l’NBA en transició (1.30 punts per possessió).
  • L’equip que més punts suma per partit en 1 contra 1 (31.8).
  • La tercera millor producció per possessió en 1 contra 1 (1.21 punts per possessió).
  • El millor equip en producció del bloqueig directe via generador (1.18 punts per possessió).
  • El millor percentatge en T3 de la lliga (42.6%).

A això cal sumar-li les xifres individuals de les seves tres estrelles: James Harden està en 27.8 punts, 10.6 assistències i 7.2 rebots amb percentatges (TC/T3/TL) 56/48/91, Kevin Durant està en 32.6 punts amb 55/50/91 i Kyrie Irving està en 24.8 punts, 2.8 assistències i 6.4 rebots amb 49/40/92. Si a això li sumem que Joe Harris registra un 52% en triples i que està produint 1.25 punts per possessió en spot up -execució pura i dura-, el resultat és una posada en escena temible.

Nets i Bucks són equips estructuralment similars. Es construeixen al voltant de les seves estrelles i tenen una nòmina d’especialistes que fluctuen en el seu rendiment en base a les prioritats del rival. En el cas d’aquests Nets, el responsable principal d’activar els especialistes no és altre que James Harden. Aquesta és, de fet, la primera preocupació que hauria de tenir Milwaukee, ja que en el back to back de fa gairebé un mes The Beard no hi era. Mai hem vist Harden jugant Play Off envoltat de peces talentoses com la d’aquests Nets, i el rival tampoc mai ha hagut de fer front a això. En temporades anteriors, a Houston, la prioritat era tapar la seva producció, però això és impossible contra el monstre de mil caps que dirgeix Steve Nash. Kevin Durant crida molt més l’atenció -lògicament- i Kyrie Irving és molt més diferencial en moments d’altíssima exigència, però qualsevol opció per frenar els Nets passa per impedir que Harden se senti còmode ja que ell és l’eix de l’engranatge.

Les seves xifres així ho descriuen: flirteig constant amb el triple-doble. 56% d’aplicació de l’1 contra 1 -idèntic al que feia a Houston-, 1.34 punts per possessió en aquest tipus de jugada (màxim de carrera), percentatges pròxims al 50% en stepback i 80% d’encert a l’àrea restringida. El Harden de sempre, sí, però millor rodejat que mai.

Escollir verí entre Irving, Durant i Harden ha de ser molt difícil.

I si Harden és qui frena el joc, Kyrie Irving és qui l’accelera. Steve Nash l’està emprant com a vers lliure envoltat d’altres jugadors propositius, però en transició està treient el millor d’ell com a creador a través del double drag, una arma que es potencia molt quan tens a l’abast jugadors ràpids a l’hora de desequilibrar per fer de handlers i homes alts capacitats per obrir-se o fer la continuació amb naturalitat. Aquestes estructures de doble bloqueig amb Irving, Durant, Harden i Blake Griffin estan sent molt difícils de frenar. Si a més li sumem que els petits poden bloquejar per obrir-se -cas de Harden o fins i tot Joe Harris, els rivals acaben anant sempre a remolc de les idees de Brooklyn. El talent simplifica el camí cap a la victòria.

I Durant, simplement, és un desajust. El millor anotador del món.

La defensa l’analitzarem al darrer apartat ja que, realment, penso de veritat que Brooklyn en faria prou per guanyar l’anell jugant a projeccions anotadores elevades. Un nivell defensiu elevat seria un cop d’efecte difícilment aturable per als rivals. De totes maneres, en el que portem de Play Off, la seva defensa no ha estat terrible. És més: ha estat prou bona com per guanyar amb solvència i sumar punts al contraatac (TOP de l’NBA).

Radiografia dels Milwaukee Bucks

En clau Bucks hi ha diverses coses per comentar. La primera és que no hi ha cap diferència estructural -de moment- amb els Bucks de la temporada passada: Brook López continua sent el 5 titular a Play Off -fins i tot disposa de possessions al pal baix- i el plantejament és idèntic. Què passa, llavors? Que l’apliquen amb peces substancialment millors.

L’arribada de jugadors com PJ Tucker i Jrue Holiday ha estat clau per a augmentar el sostre de l’equip i per donar noves alternatives ofensives a Giannis Antetokounmpo, que ja té una primera resposta molt vàlida contra els rivals que el defensen amb el 5: el mà a mà.

Va quedar clar en els dos partits contra els Brooklyn Nets de fa un mes:

Antetokounmpo és un jugador que gairebé sempre ocupa carril central per tal de no afeblir l’estructura col·lectiva, de manera que cal maximitzar-lo.

Una manera de fer-ho, a més de permetre-li córrer sempre que calgui, és fer-lo jugar bloqueig directe amb Khris Middleton. Aquesta temporada han registrat 1.1 punts per possessió quan han compartit accions de bloqueig directe. Antetokoumpo té la consistència corporal per acumular percentatges insultants a la zona (80% aquesta temporada regular, màxim històric de la lliga). També és viable imaginar-los jugant pick and roll invertit amb Jrue Holiday o Khris Middleton com a generadors, ja que suposaria deixar Antetokounmpo amb un rival més petit al perímetre. Tenint en compte que Brooklyn és un equip amb diverses peces a amagar -per començar haurà d’escollir entre damnificar Kyrie Irving o Joe Harris en la defensa d’algun home perimetral diferencial-, l’estratègia de caçar emparellaments podria ser un excel·lent mètode de desgast.

Una altra cosa que caldrà seguir sobre els Milwaukee Bucks en aquesta sèrie serà si en algun moment opten pels canvis d’assignació. Estigui o no recuperat Jeff Green, Brooklyn apostarà en molts moments per quintets petits amb Bruce Brown com a àncora dinàmica o Nic Claxton com a pivot intercanviable formant parella amb Kevin Durant, que és també un defensor resolutiu en escenari de Play Off. Milwaukee Bucks és un equip que confia legítimament en els seus recursos ja que són els que els han portat a dalt de tot, però es fa molt difícil imaginar-los competint sense PJ Tucker i Antetokounmpo sumant minuts com a parella interior i abandonant el drop de Brook López (prioritat per la protecció de la zona), ja que Kyrie Irving i Kevin Durant castiguen sense compassió les franges mortes. En les 17 possessions defensives amb canvi d’assignació dels Bucks en els partits contra els Brooklyn Nets, aquest darrer conjunt ha generat només 0.53 punts per possessió.

Potencials cops d’efecte

El paper de Bryn Forbes

En els darrers mesos Bryn Forbes ha fregat els 17 punts per partit amb percentatges superiors al 45% en triples. Ha descongestionat l’atac dels Bucks en fases concretes i ha alliberat Antetokounmpo de tasques desagradables. Dit això, ho ha fet en trams molt marcats, en situacions específiques i amb protecció defensiva. Sense Donte DiVicenzo, aquesta darrera clàusula serà molt més difícil d’implementar. Caldrà allunyar Bryn Forbes dels generadors d’elit, també caldrà evitar que hagi de superar pantalles…llavors, amb qui l’emparellem?

Bruce Brown és un home que té una funció

Una de les raons per les quals hem d’admetre que Steve Nash oposita amb força al CoY és que ha aconseguit reinventar jugadors de rol. El cas més cridaner és el de Bruce Brown, que s’ha convertit en el 4 dels Nets. I ho està fent molt bé:

És el Draymond Green dels Nets. Està interpretant el paper que Mike D’Antoni va voler que interpretés l’any passat Russell Westbrook a partir del moment del traspàs per Capela, i els resultats són immillorables: és un dels millors passadors de continuació curta de la lliga -visió de base-, produeix gairebé 1.2 punts per possessió com a continuador i carrega molt bé el rebot ofensiu. En defensa és un jugador d’alçada limitada, però no té problemes per fer front a rivals més forts. Nash sap que en el bàsquet hi ha moltes maneres de crear espai per als companys, i Bruce Brown ha aconseguit fer-ho sense tenir tir exterior solvent. És un dels homes clau per a entendre les possibilitats dels Nets en aquesta sèrie.

Nic Claxton com a Antitokounmpo

Nic Claxton no ho tindrà fàcil: debuta a fase final de l’NBA i, a més, Brooklyn és amant de jugar amb petits. Dit això, té una funció important: és més rellevant que DeAndre Jordan. Ho és per diverses raons: perquè algú ha de jugar mentre no hi sigui Jeff Green, perquè és un dels millors pivots de l’NBA en canvi d’assignació (ho dic de manera totalment sincera) i perquè constitueix una societat productiva amb James Harden. Al llarg de la temporada Giannis Antetokounmpo ha anotat un 64% dels seus tirs a l’àrea restringida contra els pivots dels Nets, un global de 10 triples i el 50% dels tirs a la zona (no restringida). Parar-lo és impossible, però intentar-ho no. Aquest ha de ser el seu objectiu.

Predicció

Nets in 6.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »