Connecta amb nosaltres
Cadí La Seu

BÀSQUET FEMENÍ

Cadí La Seu 21-22: un equip pel record

El Cadí La Seu cau a Salamanca, però enamora a tota la lliga.

Comparteix

Cadí La Seu 21-22: un equip pel record

S’ha acabat la temporada del Cadí La Seu. Toca fer balanç de tot el que han viscut a terres urgellenques.

Cadí La Seu

Font: Agustí Peña

La derrota a la semifinal del Play Off davant Perfumerías Avenida posa el punt final a una nova temporada històrica del Cadí La Seu. Sobre el paper, el més normal era que el conjunt salmantí fos qui acabés amb el camí del Sedis a la fase final. I així ha estat. Tot i arribar amb opcions de remuntada a terres castellanes, el Cadí La Seu no ha pogut culminar la remuntada per arribar a la seva primera final de lliga.

Aquest teòric regust amarg per com ha finalitzat la temporada no és ni la meitat de dolorós que si l’eliminatòria hagués acabat amb els resultats en ordre invers. Segur que dins l’equip deuen tenir l’espina clavada per no haver pogut assolir una nova fita però, si fem memòria, no hi ha cap motiu per estar trist avui a La Seu.

Amb un dels pressupostos més baixos de la lliga, el segon equip amb més temporades a l’elit del bàsquet estatal no ha decebut. Ni molt menys. La temporada del Cadí La Seu no podia començar amb millor peu que amb la victòria a la Lliga Catalana davant l’Spar Girona. Aconseguir el títol va ser un cop d’efecte moral per a un equip que volia tornar a jugar un Play Off i Copa de la Reina després d’un any en blanc.

La primera derrota arriba contra l’Spar Girona

Movistar Estudiantes, Casademont Saragossa, BAXI Ferrol, Ensino Lugo i Kutxabank Araski. Aquests van ser els cinc equips que van caure a les mans d’un Cadí La Seu pletòric durant les cinc primeres jornades. Amb un balanç de 5-0 inicial, es certificava el millor inici de la història del club. Des de la jornada número 1, l’equip va veure qui seria la seva referència ofensiva i qui l’havia d’acompanyar. Irati Etxarri no ha donat opció al dubte de si es mereixia anar amb la selecció espanyola o no aquest any. El rendiment de la navarresa ha estat la gran arma del Cadí La Seu per a obtenir els grans resultats de la temporada. Com a segones espases, durant les primeres setmanes, el Sedis va tenir a Mikayla Pivec, Laura Peña i Paula Strautmane. Tres jugadores que han experimentat una evolució diferent amb el pas de les jornades però que no han deixat de tenir un alt grau d’importància dins els esquemes de Bernat Canut.

Cadí La Seu

Font: Agustí Peña

La primera derrota arribaria a la jornada sis. L’Spar Girona havia tingut un mal inici a causa de les lesions i la falta de química de les jugadores sobre el parquet. Alfred Julbe no comptava amb Michaela Onyenwere, María Araújo, Frida Eldebrink, Laia Palau ni Kennedy Burke per afrontar les primeres jornades del campionat nacional. Les dues últimes reapareixerien en la jornada inaugural de l’Eurolliga i, posteriorment, en la desfeta davant Campus Promete. És a dir, l’Uni Girona arribava a La Seu amb dues derrotes per veure’s les cares amb un dels dos únics equips imbatuts fins aleshores.

Tot i que el Cadí La Seu va acabar el primer quart dotze punts per damunt de l’Uni, l’equip gironí va reaccionar de forma immediata en el segon període per anar-se’n al descans amb un avantatge mínim (34-36). A la segona part es va repetir una mica la història de la primera. El Sedis va fer una millor represa que li va permetre iniciar l’últim període amb el marcador favorable, però la defensa imposada per l’Uni acabaria deixant sense opcions al conjunt local, que va acabar perdent per 55 a 65. La setmana següent, el conjunt urgellenc va caure davant Embutidos Pajariel Bembibre.

L’explosió d’Irati Etxarri

En la seva quarta temporada al club urgellenc, ja amb el cartell de segona capitana, Irati Etxarri s’ha fet gran. Durant el curs passat, la massa social de la lliga demanava l’oportunitat de veure la navarresa amb el combinat nacional. Tot i que aquest fet no succeís quan es voldria, en la primera convocatòria de Miguel Méndez, Etxarri va ser una de les dotze seleccionades per jugar els partits contra Romania i Hongria. Perquè aquesta fita es consumés, és indispensable que tinguem sempre present l’evolució de l’MVP nacional des que va aterrar a La Seu.

Irati Etxarri va arribar el 2017 per ser una peça útil dins la rotació de l’equip, però era secundària l’àmbit ofensiu. A base d’anar polint detalls i incorporant certes habilitats adients pel seu joc, Etxarri va veure com durant la temporada 20/21 experimentaria un salt qualitatiu que resultava ser l’esgraó previ a ser considerada una estrella. Encara sense ser el pal de paller de l’equip, la navarresa no va decebre a ningú i va deixar clar que és una jugadora amb molta projecció.

La decisió de passar-la a la posició d’aler-pivot ha resultat vital per veure les actuacions que ens ha anat regalant en aquests dos últims anys. Bernat Canut ha sabut treure molt de suc del talent d’Irati Etxarri per ampliar el ventall d’opcions tàctiques als dos costats de la pista. Una de les poques coses que se li pot recriminar és la poca generació de joc que ha mostrat. Un petit defecte que ha pogut tapar amb les seves interminables virtuts entre les quals cal destacar el seu joc tan d’esquena com de cara a cistella.

Aquest any, Irati Etxarri ha acabat promitjant 13,9 punts, 8,2 rebots, 50,7% en tirs de dos i 16,1 dígits de valoració en els més de 29 minuts que ha estat en pista.

Würzburg veu el naixement d’una estrella

Mentre anaven assolint més victòries que derrotes i l’equip aconseguia mantenir-se entre les primeres quatre posicions, la constant millora de Laura Peña en la direcció del joc, la guerra de Mikayla Pivec i el lideratge d’Irati Etxarri eren els principals focus d’atenció de l’equip. Pel mig, cal recordar que les urgellenques van aconseguir guanyar al Valencia.

Dins la plantilla Laia Raventós encara passava per un rol més desapercebut en la seva recerca particular d’un ecosistema en el qual pogués treure tot el seu repertori individual. I, per trobar això, no va poder triar millor escenari que Würzburg. Davant el segon millor equip d’Europa, en aquell moment, i a casa seva, la de Santa Eulàlia de Riuprimer no va deixar indiferent a ningú. Des d’un bon inici va plantar cara a jugadores del calibre de Sílvia Domínguez. Tot el seu talent va sortir a la llum en un període molt curt de temps. Incisiva a camp obert, amb el canell fi des del triple i demostrant detalls tècnics de primeríssim nivell, Laia Raventós va trobar a Salamanca el seu punt d’inflexió. La base catalana va acabar el darrer partit de 2021 amb 19 punts per iniciar un nou capítol dins la seva curta carrera.

Abans del partit contra Perfumerías Avenida, Laia Raventós estava amb una mitja de 4,8 punts per partit. Una xifra que no garantia que fos un projecte de base de futur de nivell. El canvi que ha viscut durant aquest 2022 ha estat tan gran que els seus números anotadors se n’han anat a quasi vuit punts de mitja. Si la lliga hagués començat amb el partit a terres salmantines, Raventós hauria acabat la lliga amb 10,5 punts per partit. Número d’estrella, gairebé.

La fortalesa del Palau

A La Seu d’Urgell, 12.000 habitants han vibrat del bàsquet com mai. El seu equip s’ha consolidat com l’equip revelació de la temporada acabant la fase regular en quarta posició i ha arribat a les semifinals del Play Off. Un equip amb el segon pressupost més baix de la categoria. Un equip amb una identitat molt definida que les jugadores han executat a la perfecció. Hi ha hagut cohesió, treball i sacrifici a parts iguals per fer possible tot això.

Dels 17 partits que s’han disputat al Palau d’Esports aquest any, el Sedis Bàsquet n’ha guanyat 13. L’Spar Girona va ser el primer equip en trencar la dinàmica de l’equip a la jornada sis i, després, fins a la 29 no va arribar la segona derrota durant la temporada regular. El Perfumerías Avenida no va donar opció a l’equip local guanyant per 49 a 70. Els dos partits de fase final s’han definit amb un empat davant Casademont Saragossa (59-59) i una nova victòria del conjunt salmantí per 66 a 73. Als Pirineus catalans poden estar molt satisfets amb la temporada feta. A principis de temporada, ningú veia amb possibilitats al Cadí per obtenir una excel·lent quarta plaça que, conseqüentment, farà que el Palau d’Esports aculli partits d’EuroCup per tercera vegada a la seva història. La comunió entre equip i afició ha estat fonamental per aconseguir fer del Palau un lloc segur pel Sedis.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »