El dia 4 d’octubre començarà una nova edició de la Liga Femenina Endesa. Un nou any que promet ser apassionant per com s’han reforçat tant els grans equips com els de la zona mitjana de la taula. L’arribada d’Alba Torrens a València encapçala la llista de moviments d’aquest mercat de fitxatges en el qual el Sedis ha vist com feien les maletes dos actius molt valuosos. A canvi, però, el Palau d’Esports viurà les primeres passes de Jordi Acero com a primer entrenador i un llistat de noms que resulten interessants per l’inici, nus i desenllaç de la temporada del conjunt urgellenc.

Abans d’entrar més en profunditat en l’anàlisi del projecte recordem les sortides, renovacions i fitxatges del Cadí La Seu per veure com ha quedat confeccionada la plantilla.

Renovacions	Fitxatges	Sortides
Ariadna Pujol	Georgina Bahí	Irati Etxarri
Laura Peña	Taylor Koenen	Mikayla Pivec
Laia Raventós	Bojana Kovacevic	Klaudia Lukacovicova
Montserrat Brotons	Júlia Soler
Paula Strautmane	Elise Ramette
Jewell Tunstull	Maria Kostourkova

En el capítol de renovacions, en podríem posar set si considerem a Júlia Soler dins aquesta llista. L’aler de Banyoles va arribar a mitja temporada, l’any passat, procedent de l’Spar Girona, en qualitat de cedida. Ara, però, és al 100%, jugadora del Cadí La Seu.

Al Nord de Catalunya s’aproxima una nova temporada il·lusionant. No només pel simple fet d’haver aconseguit confeccionar una plantilla de notable alt, sinó que, després d’un any, el Cadí La Seu tornarà a jugar EuroCup. La seva última participació va acabar amb un regust agredolç, ja que, tot i acabar en balanç positiu la bombolla que es va jugar a Romania, no els va resultar suficient per classificar-se entre els dos millors equips del grup i poder jugar la següent fase. Pel Palau d’Esports hauran estat dos anys sense veure al seu equip jugant la competició.

Per la temporada que ve no només hi ha l’incentiu de tornar a Europa. El Sedis haurà de fer valer el quart lloc en el qual van acabar la fase regular durant el curs 2021-2022. L’equip, aleshores, dirigit per Bernat Canut, no va deixar anar la primera plaça fora dels tres grans durant un munt de mesos. Això els va donar el luxe de ser cap de sèrie a la Copa de la Reina i tenir la tornada a casa a la primera ronda de Play Off. Aquesta fita aconseguida -la segona més gran pel club català- “obliga” a què el nou projecte del Sedis hagi d’estar, altra vegada, entre els vuit millors equips de la lliga.

A diferència de l’any passat, el club ha passat de tenir una plantilla de deu jugadores a dotze amb un nivell qualitatiu, des del meu punt de vista, un pèl superior confiant en les evolucions pertinents de certes jugadores del roster.

El retorn de Georgina Bahí encapçala un llistat interessant d’incorporacions

A còmput global, les incorporacions que arriben al Pirineu català han de causar il·lusió dins l’afició urgellenca. En un estiu on han marxat la teva millor jugadora i l’entrenador que t’ha elevat a un altre nivell, el Sedis ha portat a la setena millor valorada de la LF Endesa 21-22, a un dels grans prospectes belgues i el retorn de la jugadora amb més partits del club, entre d’altres. Tot això, tenint en compte que el Cadí La Seu és un dels equips amb el pressupost més baix de tota la categoria i, no obstant això, l’any que ve jugarà EuroCup. Per tant, podríem qualificar d’excel·lent l’estiu de l’entitat urgellenca que jugarà la seva temporada vint-i-dos a la màxima divisió nacional.

El nom que més pot haver sorprès és el de Taylor Koenen. L’aler/aler-pivot americana va ser una de les grans sensacions de la lliga l’any passat amb el BAXI Ferrol tot i no assolir la permanència. La regularitat i seguretat que va transmetre en el pas de les setmanes l’ha portat a poder jugar en un equip que disputarà competició europea. La jugadora americana s’encarregarà de fer oblidar a Irati Etxarri sent un perfil de jugadora bastant diferent de la navarresa.

Mentre la nova incorporació de l’Uni destaca més per les seves qualitats de treball sense pilota i d’esquena a cistella, Koenen es va fer un nom dins la lliga a través de la generació de joc, oferint un ventall ampli de recursos ofensius i mostrant un alt grau de compromís amb les seves companyes. Com es pot veure a la seva carta de tir, Koenen és una de les poques jugadores que li sap treure rèdit del tir de mitja distància en el que ofereix registres interessants en la major part de les zones. Un altre punt a destacar, rau en el seu tir exterior on, a línies generals, no gaudeix de bons percentatges, però des de la banda esquerra de la pista va acabar amb uns números excel·lents. Detalls que poden deixar entreveure per on se li poden buscar opcions de tir exterior més clares a la jugadora.

Continuem parlant de fitxatges, un dels altres noms que ha de marcar el punt competitiu de l’equip és l’arribada d’Elise Ramette a La Seu. La base de 24 anys surt per primera vegada de casa seva per jugar EuroCup -territori ja conegut per ella- i, segur, que amb bones referències de la seva excompanya d’equip Quinn Dornstauder. Aquest moviment pot deixar entreveure que la planificació del perímetre urgellenc s’ha fet pensant en veure a Laia Raventós d’escorta i Laura Peña estan acompanyada per la belga. Ramette va ser una jugadora capital al Castors Braine destacant per la seva capacitat per penetrar, un tronc inferior notable -té similituds al de Maite Cazorla– i certes capacitats organitzatives que poden anar com anell al dit a la plantilla dirigida per Jordi Acero.

De terres gallegues, Taylor Koenen no és l’única que s’ha emportat el Cadí La Seu per preparar la temporada del retorn a Europa. De fet, es coneix el club i el poble com si es tractés de casa seva. Era d’esperar que tard o d’hora els camins d’ambdues parts es tornessin a unir, però potser no tan d’hora. Georgina Bahí torna al Sedis havent fet un any amb llums i ombres a l’Ensino Lugo. A l’Oest d’Espanya, Bahí va jugar una prèvia d’EuroCup i va anar convocada en la primera convocatòria de Miguel Méndez com a seleccionador espanyol. La de Salt gaudeix d’un tir exterior interessant que, juntament, amb els seus moviments d’esquena a cistella la converteixen en un prototip de jugadora inexistent dins el roster i amb una eficiència rebotejadora que la converteix en una jugadora vàlida sortint des de la banqueta com partint d’inici. La figura de Georgina Bahí va més enllà de la seva aportació en pista. En el pas dels anys ha construït un llegat al Palau d’Esports que l’ha dut a ser una referent pels aficionats a l’equip i un exemple a seguir per com s’ha deixat la pell defensant la samarreta urgellenca.

Bojana Kovacevic ha passat de ser una de les líders del Sant Adrià i a fer dues temporades de menys a més al Campus Promete a tenir l’oportunitat de jugar la segona competició europea amb l’equip revelació de l’any passat. La interior està totalment integrada a la cultura catalana gràcies al seu extens pas pel conjunt barceloní. Amb el descens administratiu del conjunt logronyès a LF2, Kovacevic se li obre un escenari molt llaminer per continuar desenvolupant el seu joc a un equip on la pressió és mínima i les probabilitats d’evolucionar favorablement són considerables. Tal com vam destacar en l’anunci del seu fitxatge, la jugadora montenegrina destaca per la seva lectura de joc en pista. Es tracta d’una jugadora molt intel·ligent que, tot i tenir un cos per dominar sota cistella, no acabar de ser una de les seves grans virtuts i, segurament, ha de ser un nou objectiu en la seva progressió com a jugadora. Es mou bé des de la mitja i llarga distància i es fa forta sota el cèrcol per tancar el rebot.

Pel que fa a Maria Kostourkova, sobre el paper, sembla que hagi de tenir un paper residual dins l’equip. Va sortir a última hora com a oportunitat de mercat i el club s’hi va posar de cara per incorporar-la. S’ha de dir, però, que amb el Sedis jugant doble competició gaudirà d’oportunitats per poder-se fer valer dins un joc interior molt definit i polivalent on l’hongaresa haurà de fer un salt qualitatiu important perquè Jordi Acero la vegi com un recanvi útil dins l’equip. Maria Kostourkova és una jugadora que ja coneix la lliga – hi porta dos anys entre Casademont Saragossa i Clarinos– i, a més, ja sap el que és jugar EuroCup. La pivot va debutar a la competició amb el conjunt tinerfeny. A part d’aquest petit grau d’experiència que pot tenir, l’arribada de Kostourkova pot aportar un bon joc de cara a cistella dins l’àrea restringida i certa intimidació sota el seu cèrcol gràcies als seus centímetres. En l’àmbit defensiu, és un aspecte on fluixeja més ja que estem parlant d’una jugadora lenta i amb poca capacitat de reacció.

Seguir potenciant el joc interior

La baixa d’Irati Etxarri deixa un buit enorme dins la plantilla i, més concretament, al joc interior. La jugadora navarresa era la referència absoluta i representava, a la perfecció, el que és el Cadí La Seu i el procés que ha tingut des que hi va arribar el 2018. L’any passat se’n va anar fins a quasi els 15 punts i més de vuit captures per partit. Una jugadora amb un alt volum de sacrifici i que ha través de les seves aptituds físiques i el seu bon tir des de dins l’ampolla li ha servit per fer el següent pas a Fontajau.

Per suplir el seu buit al “4”, el Sedis ha incorporat a Bojana Kovacevic i s’ha pogut fer amb el retorn de Georgina Bahí. Dues jugadores que no s’assemblen molt a la navarresa, però que, juntament, amb les altres tres interiors entrarem a analitzar el rendiment que van tenir la temporada passada amb els seus respectius clubs per veure què poden aportar les noves cares, què van oferir les renovacions i el buit que deixa Etxarri dins el club que l’ha fet gran.

Comencem aquest seguit de comparatives per entendre millor el rol de cada jugadora que arriba, marxa o renova sobre el parquet, sent conscients del context en el qual es trobava cada una d’elles la temporada passada. Si per una cosa va destacar el Cadí La Seu al llarg del curs passat va ser per l’equilibri que oferien les jugadores als dos costats de la pista. S’havia reunit un grup molt compromès amb la causa i que va saber connectar de seguida. Un bon exemple n’és la consecució de la lliga catalana pocs dies abans de l’inici de les competicions nacionals. Així i tot, jugadores com Montserrat Brotons els hi va costar estar en un nivell òptim com per formar part de la rotació.

Al perímetre, tot anava sobre rodes. L’evolució de Laura Peña seguia per bon camí, Laia Raventós mostrava un millor procés d’adaptació a la lliga i Mikayla Pivec va irrompre amb força des d’un primer moment en tasques de generació de joc de l’equip. A partir d’aquests tres noms, és com es va formar una nova segona temporada històrica del Cadí La Seu. Al joc interior, però, no tots els perfils dels quals disposava Bernat Canut tenien una correlació prou gran entre les situacions de tir que disposaven en els típics “Catch and shoot” i el grau d’influència global en aquest aspecte. Tant Etxarri com Brotons van ser les interiors que més possessions van finalitzar a peus quiets aprofitant el seu tir de mitja distància. Tanmateix, són les dues jugadores que menys eficiència van mostrar en comparació les noves incorporacions de Taylor Koenen, Georgina Bahí i Bojana Kovacevic.

	% d’usabilitat de la situació de tir (C&S)	Punts per possessió
Taylor Koenen	10,4%	1,07
Georgina Bahí	27,1%	0,94
Irati Etxarri	14,9%	0,74
Bojana Kovacevic	25,1%	0,86
Montserrat Brotons	22,8%	0,58

*Dades extretes d’InStat.

A la vista queda, doncs, una possible via per potenciar, encara més, en el transcurs de la temporada vinent veient aquests números. Per les dues aler pivots acaben sent una via d’oxigen habitual per aportar el seu gra de sorra dins el parquet mentre que Koenen és més comú que generi per les seves companyes o ella mateixa amb la pilota a les mans.

En el Pick&Roll és inevitable no parlar de Jewell Tunstull. Aquí que la pivot americana és diferencial amb el rol de bloquejadora. Costa veure uns números tan elevats com els que hi ha a la següent taula. Tot i no ser l’opció de tir més utilitzada, Tunstull en surt tremendament beneficiada amb 1,23 punts aconseguits per possessió. En general, les dades dels altres noms no són gens dolentes. Sorprèn, però, que tant Montserrat Brotons com Irati Etxarri, amb un grau d’efectivitat excel·lent no se’ls hi tragués més suc. Veurem per quin camí opta Bernat Canut a Girona amb la navarresa.

	% d’usabilitat de la situació de tir (PnR roller)	Punts per possessió
Montserrat Brotons	8,8%	1
Georgina Bahí	2,8%	0,86
Jewell Tunstull	18,9%	1,23
Irati Etxarri	5,7%	1

*Dades extretes d’InStat.

En general, ni Georgina Bahí se la va aprofitar més a Lugo en el dos contra dos, ni Brotons i Etxarri amb el Sedis. Sent una opció tàctica tan eficient costa creure com jugadores que tenien tanta importància dins l’equip com en el cas de la catalana i la navarresa no tinguessin l’opotunitat de brillar més, en aquest sentit.

Quant al joc al pal baix, com és normal, ens trobem que les interiors sí que tenen més presència, a línies generals. Aquí, brillen més les jugadores amb alçada i envergadura tot i que la nova jugadora de l’Spar Girona presenta uns números més que dignes. El tram final de temporada de Tunstull, va ser excepcional. Va mostrar un canvi físic i mental que la van alçar a un altre nivell que no havíem vist abans. Es va fer forta en tots els registres possibles i això va fer que els seus números milloressin.

	% d’usabilitat de la situació de tir (joc sota cistella)	Punts per possessió
Irati Etxarri	13,2%	0,83
Jewell Tunstull	25,5%	0,85
Georgina Bahí	25,1%	0,68
Montserrat Brotons	26,5%	0,78

*Dades extretes d’InStat.

Cap jugadora arriba al punt per partit, però s’ha de tenir en compte que al llarg del curs passat es van haver d’enfrontar amb autèntiques bèsties com Emese Hof, Maimouna Diarra, Mariam Coulibaly o Giedre Labuckiene. Jugadores amb molta presència i amb defenses interiors excel·lents. Qui presenta pitjors registres és la que té més rang de tir i ofereix millor polivalència per potenciar el joc interior mentre que la pivot americana es troba en la primera posició dins aquest petit rànquing.

El gran problema: el tir de tres

Merrit Hempe, Quin Dornstauder, Tinara Moore, Irati Etxarri, Nogaye Lo… Són molts els noms de jugadores interiors que han passat per La Seu i han ofert un gran rendiment en el seu pas pel conjunt català i en els seus següents destins. Una de les claus de l’èxit pels equips encapçalats per Bernat Canut i -anteriorment- per Joan Carles Pié es basaven a tenir una jugadora interior que assumís un alt percentatge de les seves posessions. Així i tot, al perímetre també s’han tingut casos de jugadores diferencials com Andrea Vilaró, Yurena Díaz o, casos més actuals com Laia Raventós i Mikayla Pivec. Del nivell d’aquests quatre noms n’hi ha de molts altres que han passat al llarg de l’últim llustre per territori urgellenc deixant bones actuacions en la retina dels seus aficionats.

Un dels problemes que ha patit el Sedis a mesura que han avançat les temporades ha estat el seu grau d’efectivitat en el tir de tres. A la temporada 18-19, on l’equip acaba tercer i aconsegueix el bitllet per jugar a Europa pel pròxim any, el club català va ser el tercer millor equip de la lliga en eficiència des de la línia exterior. Només superat per l’Spar Girona i Perfumerías Avenida. Ara, tres temporades després, ens trobem que han estat el segon pitjor equip de la lliga sense arribar ni al 30%.

L’impossibilitat de fer comptar amb un nombre elevat de jugadores que puguin ser grans amenaces en el tir exterior ha portat al fet que el Cadí La Seu no aprofiti com hauria de fer-ho les situacions per sumar de tres en tres més habitualment. Al final, el grau d’encert en triples és un factor determinant alhora de què els equips et defensin d’una forma o altra i trobar noves vies d’atac.

Un dels grans reptes que té Jordi Acero per davant, és recuperar aquesta amenaça exterior que va tenir l’equip en el seu millor any de la història de cara a tornar a fer una nova temporada brillant per continuar consolidant al Sedis entre un dels millors equips del panorama nacional.

L’incògnita de qui ocuparà el rol de líder en pista

S’inicia una nova temporada on hi ha fins a set jugadores que van formar part de la plantilla 21-22, s’ha augmentat el vestidor fins a les dotze fitxes en comparació les due del curs passat, hi ha un canvi d’entrenador, però el nivell general de l’equip es manté. Jugadores com Laura Peña o Laia Raventós van tenir múltiples ofertes per abandonar el club pirinenc i començar una nova etapa dins la seva carrera en un equip més potent. El que poca gent s’imaginava és que les dues decidissin no moure’s de La Seu. En Jewell Tunstull, trobem un cas similar.

En una temporada on ha marxat la teva referent ofensiva, la pregunta de qui liderarà l’equip és totalment lògica. Si ens basem en el que vam veure la temporada passada, Laia Raventós hauria de fer una passa més en la seva progressió, Jewell Tunstull ha d’estar en procés de la consagració com a la pivot que ens va demostrar que pot ser al final del curs passat i, fora de La Seu, Taylor Koenen o Elise Ramette han de ser dos noms més que han de donar forma a l’atac pirinenc.

El més normal, seria que l’ex del BAXI Ferrol assumís gran part d’aquest lideratge al veure tot el que va deixar a terres gallegues. Va acabar la temporada com a una de les millors jugadores de la lliga -setena màxima valorada- i irrompent amb força en un campionat que va clarament a l’alça. La meva aposta principal rau en ella. Ara, d’aquí al que pugui passar al llarg de la pretemporada i primeres jornades de lliga pot ser una cosa totalment diferent de la que un es pot imaginar quan, encara, no ha vist cap partit de l’equip.

El retorn a Europa

Un dels grans al·licients per prestar atenció al Cadí La Seu el pròxim any és el gran motiu pel qual s’ha pogut construir aquest roster. Després d’un any sense competir en l’àmbit europeu, el retorn a l’EuroCup és sinònim d’il·lusió, alegria i exigència física dins el vestidor. Per això mateix, també s’ha optat per fer una plantilla amb el màxim de fitxes disponibles en comparació el curs passat.

Tornar a l’EuroCup és el gran èxit del Cadí La Seu. La confirmació com equip revelació del curs passat va fer que una de les places de la Liga Endesa que et dona accés a la competició, viatgés fins a terres urgellenques. La vinent serà la tercera temporada en què La Seu serà representada pel seu club de bàsquet femení.

La darrera participació, a la temporada 20-21, va deixar amb mal regust de boca una bombolla -sí, aquelles famoses bombolles- en què el Cadí La Seu es va sobreposar al Basket Namur belga i al Villenueve francès i, tot i acabar amb balanç positiu, va quedar eliminat pel bàsquet average. D’aquella plantilla, només queden Ariadna Pujol, Georgina Bahí, Laura Peña i Laia Raventós. Quatre noms que, algunes més que altres, estan complint un cicle llarg magnífic a l’equip del Pirineu català.