Com era d’esperar, el Cadí La Seu va caure a la primera ronda del Play-Off pel títol de lliga davant el totpoderós Perfumerías Avenida. El club urgellenc s’acomiada de la competició amb un regust amarg després de la solvència i superioritat que han mostrat les de Salamanca a aquesta primera eliminatòria.

Les noies de Jordi Acero han anat en clara línia ascendent des que es va iniciar la competició. L’equip ha arribat a les fases eliminatòries en el millor moment del curs tot i no poder comptar amb el joc de la seva millor jugadora, Laura Peña, des de fa diverses setmanes. Les dosis de realisme que va injectar el conjunt castellà al Sedis van ser càstigs massa durs per tot el que ha hagut de suportar el club al llarg de la temporada. Una temporada on han tornat dos emblemes del club com Georgina Bahí, compartint capitania, i Tània Pérez, unint-se al cos tècnic, però, una altra de les que ha complert un cicle preciós a La Seu, ha marxat per la porta del darrere com és el cas d’Ariadna Pujol.

El Sedis, amb la sisena posició a la lliga regular, s’assegura una plaça a EuroCup, per segon any consecutiu -igualen la ratxa de les temporades 19-20 i 20-21-, i amb la convicció de què hi haurà canvis a la plantilla, però que les noves cares venen amb ganes de continuar deixant al pavelló ben alt a terres urgellenques.

A continuació, fem un repàs més concret de com ha anat la temporada a La Seu d’Urgell.

Els petits detalls marquen la diferència

En el seu moment, des d’Esmaixada, ja es va elaborar un article sobre els problemes inicials que havia anat arrossegant el Cadí La Seu al llarg dels partits ajustats que acaben decantant la balança pel conjunt rival. Durant les primeres dotze jornades, el conjunt català va perdre set partits – sis d’ells per 10 o menys punts-. L’encert exterior, el resultat per encarar els pertinents minuts finals de cada partit i l’acumulació de faltes van ser factors decisius perquè l’equip comencés la lliga amb mal peu en aquest tipus de situacions.

Aquests resultats van fer pensar en què es veuria una versió molt diferent del Sedis. Que es lluitaria per estar a la zona tranquil·la. Al final, per sort, al pas del temps s’ha anat col·locant tot al seu lloc en clau urgellenca. Així i tot, l’inici no va ser l’ideal amb tot aquest cúmul de factors que van propiciar tantes derrotes durant les primeres setmanes de competició. Ja vist en perspectiva i saben els resultats, aquestes derrotes van costar la participació en la Copa de la Reina i poder lluitar per repetir una quarta plaça a la fase regular o, si més no, assegurar-se el Play-Off amb més jornades d’antelació.

El procés d’aclimatació de les noves peces dins l’equip també va tenir certa culpa de la situació en la qual es va arribar a trobar el Sedis, però no és quelcom significatiu com per poder atribuir gran part de les derrotes quan es van mantenir set jugadores de la temporada passada. Dins l’equip, el canvi més destacat, va ser a la banqueta amb Jordi Acero ocupant el buit de Bernat Canut.

El lideratge de Laura Peña

El Cadí La Seu d’aquesta temporada va poder mantenir fins a set jugadores que havien format part de l’equip durant la temporada 21-22. Entre elles, peces com Laura Peña o Laia Raventós tornaven a apostar per continuar desenvolupant-se a territori urgellenc evitant fer les maletes a un altre destí. Les baixes que va patir l’equip van ser les d’Irati Etxarri, Mikayla Pivec i Klaudia Lukacovicova. Les dues primeres havien tingut un rol importantíssim sobre el parquet erigint-se en, possiblement, les jugadores més equilibrades als dos costats de la pista rendint a alt nivell.

Aquesta temporada, l’equip tornava a afrontar el repte de compaginar doble competició amb la Liga Endesa i EuroCup. Per això, Laura Peña va postular com a la jugadora que havia d’assumir el buit que havia deixat l’aler pivot navarresa per posar rumb a Girona. I, la de Vilassar, no va defraudar. Tot i el dolent inici que va tenir l’equip, tal com hem esmentat anteriorment, qui es va posar el grup a l’espatlla va ser Laura Peña que, per cert, aquest any ha compartit capitania amb Georgina Bahí i, durant part de la temporada, amb Ariadna Pujol.

En ella, s’ha vist un lideratge dins i fora de les pistes i a una banda i l’altra del parquet del Palau d’Esports impecable per deixar el llistó del Sedis el més amunt possible. Al final, ha acabat seguint el procés que s’esperava d’ella en el moment que va fitxar per l’equip català ara fa quatre temporades.

A La Seu, Laura Peña ha trobat un entorn ideal per estar preparada per fer un salt més dins la seva carrera com a jugadora de bàsquet. La lesió que l’ha apartat de les pistes durant els dos últims mesos de competició és el que pot posar en dubte sobre com pot ser el rendiment de la catalana a un equip amb expectatives més altes en lloc de continuar a un club que coneixes i sabent quin serà el seu rol i recuperant sensacions sense sentir la pressió que es respira en clubs amb aspiracions més altes.

Stephanie Watts substitueix Taylor Koenen

Taylor Koenen és, probablement, el fitxatge més decebedor d’aquesta Liga Endesa que està arribant a la seva fi. Arribava al Pirineu català després de ser la setena jugadora amb més valoració de la temporada 2021-2022 amb el BAXI Ferrol i, ni al Cadí La Seu primer, i, després, al Leganés ha aconseguit consolidar-se dins la competició com a una jugadora de rol important dins el grup.

La seva falta de minuts a la rotació de Jordi Acero en comparació els que va tenir a Ferrol venia, principalment, causada per la seva falta d’entrega en defensa. Quelcom primordial per la filosofia del conjunt urgellenc. Vist això i el poc protagonisme ofensiu quan trepitjava parquet va causar la marxa de l’americana direcció Madrid i, posteriorment, que Watts aterrés a La Seu.

L’arribada de la “rookie” al poble català va suposar un cop d’aire fresc dins un equip que estava passant per un gris moment pel que fa a resultats. Stephanie Watts va debutar davant l’Spar Girona a les portes de Nadal i ja va deixar bones impressions del que havia d’aportar a l’equip.

Un perfil totalment diferencial i únic al que hi havia dins el grup que no ha deixat indiferent a ningú. Sense tremolor a les mans per tirar, un físic d’elit pels límits de l’equip i un procés d’integració dins el vestidor magnífic perquè hagi acabat sent la referència de l’equip en molt pocs mesos. El més probable és que no continuï vestint la samarreta del Sedis l’any que ve, però la imatge que ha deixat al club i afició és d’excel·lent.

La participació a l’EuroCup

El Cadí La Seu ha fet un nou any històric al panorama europeu. Després d’un any d’absència a l’EuroCup, el club va tornar per la porta gran a la competició en aconseguir la quarta plaça a la temporada passada. Els seus rivals a la fase de grups van ser Castors Braine, Casademont Saragossa i el Grengewald. Amb un balanç de tres victòries per tres derrotes l’equip urgellenc es va classificar per la primera ronda eliminatòria. Un fet que no succeïa des de la temporada 19/20. El rival d’aquells setzens de final va ser el Benfica, que es va quedar a les portes d’eliminar a les noies de Jordi Acero al no poder remuntar l’eliminatòria per només dos punts.

Als vuitens de final, moment que igualarien el seu millor resultat a la competició, el destí els va enfrontar davant el Flammes Carolo. Altra vegada, un equip francès, era la pedra que se’ls hi havia posat pel camí a aquestes alçades, igual que tres anys enrere on el Landes es va cruspir al Sedis remuntant l’eliminatòria al seu feu. Els 18 punts de marge aconseguits al Palau d’Esports van fer que el grup viatgés amb certa tranquil·litat cap a terres franceses sent conscient que l’ambient d’allà no tindria res a veure amb el que havien viscut fins aquell moment. Tot i que per moments van estar eliminades, van sobreposar-se en el total de l’eliminatòria al perdre de dotze punts. Allà, ja, sense Laura Peña.

Per primera vegada, aquest petit poble de 12.000 persones estaria representat per un equip a uns quarts de final d’un esport. El Sedis ho va tornar a fer. El conjunt urgellenc superaria la seva fita i es presentaria davant un nou repte majúscul amb la seguretat de poder donar la temporada per bona en l’àmbit europeu. El que no sabien que els hi passaria és que, el seu rival, el Galatasaray, no tindria cap mena de compassió i no donaria opció a res al club. El 86 a 61 a La Seu i el 75 a 65 obtingut a Turquia van posar el colofó final al camí del Cadí La Seu a l’EuroCup.

 Els darrers dos mesos de competició

Un balanç de 6 victòries per 4 derrotes ha estat el que ha obtingut el conjunt català per tal d’acabar sisè a la fase regular. D’aquestes quatre derrotes, tres han estat contra caps de sèrie (Perfumerías Avenida, Casademont Saragossa i Spar Girona). Per tant, deixant a banda els tres monstres mencionats, el conjunt urgellenc es va presentar a la post temporada amb un balanç de 6 a 1 en rivals de mitja i baixa taula.

L’equip va trobar en la lesió de Laura Peña i el seu recorregut exitós a l’EuroCup un plus estra d’energia per encadenar uns darrers dos mesos de competició brillants per acabar entre els vuit primers a la fi de la jornada 30. Probablement, aquest any s’hagi viscut la lliga més iguala dels darrers anys on el nivell mig i alt de la lliga ha escurçat una mica les distàncies que les separava de les últimes edicions. Això ha provocat que el Sedis hagi estat més de mitja lliga fora de les posicions que et donen accés a l’EuroCup i, conseqüentment, de la Copa de la Reina i Play-Off.

El creixement que han experimentat jugadores com Júlia Soler, Elise Ramette o Bojana Kovacevic ha acabat sent vital perquè l’equip assolís una nova edició de fases eliminatòries de la lliga al seu historial. Sempre liderades per Watts en el transcurs d’aquest període de temps, l’equip ha acabant sent la quarta millor defensa i els seus registres ofensius l’han dut a ser el setè millor atac quan, a principi de curs, havien arribat a ser el penúltim de la cua.