L’innexistent pas pel Joventut Badalona de William Howard fa pensar si realment ha calgut mai la seva figura. Evidentment, el mes d’agost la seva arribada va ser un cop d’efecte i reforçava una plantilla que podia aspirar a lluitar per aconseguir títols en les competicions de la temporada. És innegable que l’afició se’n va il·lusionar amb l’idea de tenir Guy – Howard – Tomic junts en pista molts minuts.

Però, un cop fora del club, potser cal aprofundir més en com ha anat la temporada i en quin punt es troba l’equip per tal d’analitzar els pros i els contres de portar un substitut al jugador francès. Mai sabrem que hauria aportat Howard al conjunt de Carles Duran, i si amb ell l’equip tindria millors resultats. És molt fàcil fer càbales i tot és opinable.

Els rumors de lesions cròniques a la seva etapa a l’ASVEL s’han sentit en certs cercles pròxims a l’Olímpic. Però serien poc creïbles, ja que el jugador va estar amb la selecció nacional de França el mes d’agost i va realitzar les proves mèdiques i la pretemporada amb el Joventut sense problemes fins al moment de la lesió.
El que és segur és que no deixarà cap bon record ni al club ni a l’afició. Per Badalona li han posat un sobrenom que fa referència a un prestigiós perruquer català, en ‘honor’ a què passava més temps als salons de bellesa que a les pistes d’entrenament. Al jugador se’l recordarà com el nou Alex Ruoff -jugador que no va debutar a la 2017/18 a causa de una greu lesió que arrossegava i que no van detectar els serveis mèdics del Joventut-, i passarà de ser un top a Eurolliga a buscar-se equip.

Idea inicial amb Howard

Era la peça diferent en el joc interior. Venia a ser el ‘4’ titular gràcies al seu pedrigrí en Eurolliga amb ASVEL, on va tenir un paper important (7.8 punts, 4 rebots, 37% triples) i on era un jugador capaç d’obrir la pista amb el seu llançament exterior, defensar alers i aler pivots rivals -considerat per molts un dels millor aler defensius- i sortir ràpidament en contraatac.

Un perfil molt Penya, no cal dir-ho. La seva parella, era Henry Ellenson, que és més un ‘4.5‘ que un aler fort, i que no acabava de tenir un encert alt des del triple a la seva etapa a Galícia. Entre els dos havien de combinar-se amb Tomic i Birgander per formar un joc interior capaç de guanyar partits i competir al màxim tant a Europa com a l’ACB.

Però mai va ser així. Howard ja no va disputar la Supercopa per lesió, però sí que va debutar a Lliga Endesa a la jornada inicial, aportant 0 punts, 1 rebot i una recuperació en 5:18 minuts. Mai més es vestiria amb la samarreta verd-i-negra.

Aposten per un substitut temporal

La primera setmana d’octubre arribava a Badalona Jarrod Jones. Venia per un mes a l’espera de veure la recuperació de Howard i poder aportar des del primer moment en les dues competicions. L’equip no havia començat gaire bé (2-3 de balanç), però tenien fe en què Jones donés el plus que necessitaven.

A la competició domèstica va jugar 4 partits, amb 2-2 de balanç. A favor seu hem de reconèixer que li van tocar dos desplaçaments molt complicats (Real Madrid i UCAM). Així i tot, no es va arrugar i va firmar 6 punts, 4 rebots, 1.3 recuperacions en 17 minuts per partit. A Eurocup va ser més important, amb 7,7 punts, 3 rebots i 33% triples en quasi 19 minuts per partit, guanyant 2 dels 3 partits que va disputar.
A la seva breu etapa, Jones va aportar defensa i bones sensacions en atac, ajudant al Joventut a recuperar sensacions (4-3 de balanç). El mes d’octubre va ser la posada a punt pels homes de Carles Duran i això també és en part a la bona tasca de Jones.

 

Aturada i reflexió

Quan el club decideix no renovar a Jarrod Jones es van encendre moltes alarmes. Des del cos tècnic a l’afició. I és que Carles Duran volia retenir el jugador perquè valorava la seva aportació i perquè creia que esportivament l’equip estava coix i podia ressentir-se a curt termini.

Però llavors va arribar l’aturada de partits per les finestres FIBA. Ja que si renovava a Jones només jugaria tres partits més al novembre, la directiva decideix no malgastar els diners en un actiu que no traurà profit. Es va valorar l’opció que fossin 2 mesos, però l’agent del jugador no va acceptar l’oferta (volia més diners o més mesos). No va haver-hi acord i Jarrod Jones va deixar l’entitat verd-i-negra.

Duran va demanar als seus jugadors més implicació, més ajustos a les posicions, en especial a Joel Parra que jugaria molts minuts de ‘4’ i a Pep Busquets, que tindria major protagonisme en la posició d’aler.
Sorprenentment, el retorn a la competició va ser per la porta gran: victòria davant el F.C. Barcelona i encadenant 5 triomfs seguits a ACB fins al moment.

La millor versió de la Penya

La recuperació de Feliz i Parra, la millora de Guy, l’ambició de Busquets, la reaparició de Kraag i l’excel·lent moment de Ribas i Tomic van trobar-se en el mateix espai/temps. I Duran va saber encaixar les peces perquè volessin a la pista.
No només el Barça va caure, sinó també el que era líder ACB –Lenovo Tenerife- i un dels màxims aspirants en Eurocup –Umana Reyer Venezia-.

Només dues derrotes a l’Olímpic en tota la temporada ha retornat la comunió entre afició i equip. Actualment, amb un balanç de 8-4, el Joventut és el 4t millor valorat de la lliga, el 5è en rebots totals, el 5è en anotació, el 5è en assistències i el 3r en percentatge en tirs de dos punts. A Eurocup, a més, és líder del grup A. Impressionant cartell, i tot sense comptar amb William Howard.

Aguantarà el ritme el que resta de temporada?
Té suficients armes per lluitar per títols (Copa, Eurocup)?
Cal invertir ara o millor esperar per si hi ha lesions?

Aquestes preguntes se les ha fet tota l’afició badalonina i el cos tècnic. I veient les xifres i les sensacions, intentaré respondre-les.

Pros i contres de fitxar un substitut

Un dels motius pels quals hauria de reforçar-se el Joventut es per tenir major veterania en la plantilla per tal d’encarar millor els partits complicats i decisius. Comptar amb Kraag, Maronka, Busquets o Allen és demanar molt a joves que podrien notar la pressió en certs moments. A més, Guy s’està integrant a Europa i Ellenson el curs passat no va competir per cap títol, i per això pot afectar-lo també la pressió.

Tenir un reforç amb anys d’experiència a Europa i en competicions continentals seria de gran ajuda. Si descomptem els joves, la plantilla té només 8 jugadors amb certs galons i minutatges a pista; i davant rivals de pes es podria quedar curta de forces. La teòrica és molt bona, però a la pràctica no és tan senzill.

El tema econòmic pesa i no es pot oferir un gran contracte a cap jugador amb aspiracions en aquestes alçades de la temporada. A més, hauria de ser cupo, dificultant molt la seva cerca dins del panorama d’equips amb jugadors d’aquest perfil.
Encertar en un ‘altre Jones‘ per 5 mesos no és senzill. Qui vingui ha de sumar, com deia Jordi Martí fa unes setmanes. El director esportiu de la Penya és un gran analista del mercat europeu i coneix perfectament a Carles Duran, i sap que portar la peça que voldria amb les condicions que ara té el club és una tasca molt complicada.

Amb tot això, Duran ha aconseguit que no es trobi a faltar Howard gens. Les rotacions, a dia d’avui, són clares i funcionen.
Tomic i Birgander cobreixen els 40 minuts de la posició de pivot. Parra i Ellenson cobreixen els 40 minuts de la posició d’aler pivot. Busquets, Kraag, Ventura i el mateix Parra cobreixen la posició d’aler durant els 40 minuts. Ribas i Guy es parteixen a parts iguals el temps complet com escortes. I Vives i Feliz fan el mateix a la posició de base.

Per si no fos prou, ha comptat a vegades amb Maronka, Miguel Allen i Jordi Rodríguez per fer les rotacions en cas de lesions o descans d’alguns jugadors. I aviat, Leonardo Okeke podria debutar en el primer equip, fent encara més llarga la rotació interior. Quan un sistema funciona, millor no modificar-lo. Després de 21 partits, i havent perdut només 7, els motius per no moure fitxa són evidents i acceptar-les.

Opcions que contempla el Joventut

M’asseguro millorar l’equip si es fitxa un recanvi de Howard?
Es cobriran les necessitats de l’equip per la resta de la temporada?
Tinc recursos ara mateix per obtenir el jugador?

Aquestes preguntes són les que es plantegen en la directiva per decidir si acudeixen al mercat o no. Però no només aquestes, ja que hi ha altres factors. L’esportiu és un d’ells. Si l’excelent ratxa és veies frenada, s’ho plantejarien. Conscients que no guanyaran tots els partits, el que realment preocuparia seria una lesió de qualsevol jugador que el mantingués fora un cert temps o una quantitat de derrotes en curt termini que afectés la classificació o aspiracions de l’equip.

L’ambició per intentar lluitar per títols es veurà reflectida si arribés el moment de prendre decisions. Però tenint fins a 15 jugadors disponibles, si es fitxés seria valorant en quina parcel·la és més necessària l’incorporació, si és que haguessin lesions o baixades molt brusques de rendiment d’algún jugador.

El tema econòmic és un altre factor a tenir en compte. Apostar per un reforç després de la Copa fins Pay-off té un cost. Fer-ho demà en té un altre. I el Joventut està més per esperar que per gastar. El conjunt verd-i-negre no compta amb un alt pressupost ni patrocinador que pugui realitzar una despesa gran a mitja temporada, fet que l’obliga a minimitzar errors i calibrar molt bé quin, quan i perquè necessiten el jugador.

En aquest apartat, el club valora possibles cessions de jugadors que tinguin un perfil que pugui encaixar als esquemes de Carles Duran i no desajusti l’economia verd-i-negra. Per això, s’ha d’esperar l’efecte “catarata” que puguin provocar els canvis en certs equips Eurolliga. Sortides d’uns per arribades d’altres, deixant en el mercat peces de valor que vulguin jugar 4 mesos en un equip d’aspiracions com és el Joventut Badalona. Han sonat noms i altres que estan en carpetes, i tot dependrà de caramboles que es puguin trobar pel camí.

Prudència i paciència. Aquestes dues paraules han sonat a les oficines del Joventut les últimes setmanes. Primer per finalitzar el contracte amb Howard, que allibera una plaça per un possible substitut i deixa un petit marge econòmic a les arques. Un cop fet el primer pas, la paciència en trobar la peça necessària en el moment necessari serà clau. I la prudència de no malgastar sense necessitat donarà opcions en un futur pròxim si ho requereix l’equip.

Voler i poder no sempre van lligats de la mà. L’afició majoritàriament vol un fitxatge. Però al mateix temps vol veure minuts de Parra, Busquets, Allen, Kraag. I potser tot no és compatible. No es pot contractar el jugador tipus que necessita Duran per diferents factors abans exposats, i portar per portar, com es diria, no mouran fitxa.
El joc i els resultats donen la raó als que opinen que millor no tocar res i que no és necessari una incorporació a curt termini. S’està gaudint amb el joc de l’equip i ningú garanteix que modificant-lo és millori encara més.

Però compte en cometre els errors de la temporada passada al no portar recanvi per Brodziansky, tenint pocs recursos en els playoffs d’ Eurocup i ACB. Veure les orelles al llop hauria de servir per anar al mercat en cas d’oportunitat o necessitat. El temps dirà si aquesta lliçó s’ha après en els despatxos del Joventut Badalona.