“81 pels llibres d’història” – Los Angeles Times

“Kobe fa 81 punts, segona millor marca històrica” – New York Times

“Bryant colpeja els Raptors amb 81 punts” – CBC Sports

“SÚPER KOBE 81” – Mundo Deportivo

“Kobe se surt del mapa” – Marca

“Bryant anota 81 punts contra els Raptors!” – Sport

 

Així obrien la secció d’esports algunes de les capçaleres més importants d’Estats Units i Espanya el matí del dilluns 23 de gener de 2006, dimarts 24 en el cas de les edicions locals. I és que, tot just unes hores abans, en una boja tarda dominical a l’Staples Center de Los Ángeles, Kobe Bryant acabava de completar una de les majors -si no la major- actuacions individuals de la història de l’NBA. La Mamba Negra havia reescrit la llegenda: 81 punts contra els Toronto Raptors, segona millor marca de tots els temps.

Des d’aquell dia, fa ja 13 anys, cap jugador ha aconseguit superar el registre. Hem vist jugadors acostar-s’hi (en parlarem més endavant), però els 81 de Kobe es conserven, de moment, com la més gran xifra d’anotació de l’era moderna de l’NBA. Tot i això, la lliga és una capsa de sorpreses, i, amb jugadors cada cop més preparats, qui sap si un dia d’aquests alguna estrella podria explotar i desbancar Bryant del seu tro, fins ara intocable. En aquest article proposem els cinc jugadors actuals que, per característiques, són candidats a superar la gesta.

 

Abans de posar-nos a especular amb actuacions més aviat utòpiques, però, cal parar un moment per entendre la magnitud dels 81 punts anotats. Només així ens podrem situar i serem capaços de comprendre la dificultat que una ratxa així es torni a repetir a curt termini:

 

Déu es personifica a Los Ángeles

22 de gener de 2006. Són les 9 del vespre a la ciutat californiana, i s’acosta l’hora del partit. Mitja hora abans de l’inici, però, cap dels 18.997 aficionats que visitaran avui el flamant pavelló dels Lakers pot imaginar que està a punt de presenciar una de les gestes esportives més grans de tots els temps. El matx comença relativament bé pels Raptors, que aquella temporada no ho estaven passant gens bé (14-27 de rècord aleshores). Durant els primers minuts igualen i fins i tot dominen uns Lakers a priori superiors.

Aviat, però, es demostra que Kobe ha entrat al partit enxufadíssim. Comença amb 2 punts amb una penetració, i després encistella tres suspensions també de 2. Acaba el primer quart amb una altra safata i 4 tirs lliures més que el situen amb 14 punts al final del primer període. Al segon, tot i descansar 6 minuts, la Mamba tornava a exhibir el seu repertori amb diverses safates, un triple, un tir lliure i una esmaixada. Kobe se’n va al vestidor amb 26 punts, però perdent de 14 i sent l’únic jugador d’or i púrpura inspirat sobre el parquet.

Inicia el tercer quart i, amb els deures per fer, súper Kobe es posa el vestit de superheroi. El 24 dels Lakers fa 13 punts seguits pel seu equip, amb dos triples inclosos. L’Staples Center és un infern, i la sensació que Bryant pot estar a punt de fer història és capa cop més una realitat. En aquests moments, Kobe és imparable. És Déu personificat, i ningú pot aturar-lo. Amb un parell de triples i alguns “jumpshots” més es col·loca amb 49 punts a punt d’acabar el penúltim període, i finalment posa al seu equip per davant al marcador amb una gran esmaixada. Kobe arribava a l’últim quart amb 53 punts.

Ja amb l’equip guanyant, era el moment de fer història i de gaudir-la. Quedaven 12 minuts de joc, i la superestrella de Filadèlfia no en podria desaprofitar cap ni un si volia entrar als llibres d’història. Sis punts ràpids en 180 segons l’acosten a la seixantena, i en els 5 minuts següents arriba a uns ja llegendaris 70 punts amb dos triples més. El marcador deia que encara mancaven 4:25 per disputar-se. Kobe acabaria la seva macroactuació amb 2 anotacions de 2 i 7 tirs lliures seguits. 81 punts per la història, i una franquícia (o dues, comptant els Raptors) rendida als seus peus.

I és que mai s’havia vist res igual des de Wilt Chamberlain als anys 60. Ni tan sols la banqueta dels canadencs podia dissimular l’estupefacció davant de tal exhibició, com es pot observar als vídeos. Amb aquesta marca Kobe aconseguia la segona millor marca anotadora de sempre, només superat pels 100 punts de l’esmentat Chamberlain el 1962, una època on els jugadors eren molt menys professionals i l’anotació es controlava com es podia. El registre final del 24 dels angelins seria de 28/46 en tirs de camp (60% d’encert), incloent 7/13 en triples i afegint-t’hi un 18/20 en tirs lliures. Evidentment, els locals també es van endur el triomf, per 122 a 104. Llegendari es queda curt.

 

Els 5 candidats

Abans de tot, siguem sincers. És increïblement complicat que algú torni a repetir la gesta dels 81 punts, i el més probable és que cap dels jugadors de la llista -ni els que no hi són- la superin mai. Això és una llista del tot subjectiva, feta a partir de l’opinió personal de l’autor, i d’un consens prou gran entre els membres d’Esmaixada.cat, almenys pel que fa al top 4. Si tens una opinió diferent, la pots deixar perfectament als comentaris de l’article. Dit això, som-hi:

 

5. Kevin Durant

Una elecció prou polèmica, tenint en compte que és l’únic jugador en qui no coincidíem els integrants de la pàgina web. Com que no sabíem a qui posar com a cinquè candidat, hem anat a l’opció fàcil, al millor anotador de l’NBA. Cert és que Durant no ha estat mai de fer grandíssimes actuacions d’anotació, en ser una estrella prou altruista, i de fet mai ha arribat als 60 punts. El seu màxim va ser de 54, el 2014, contra els Warriors. A part d’aquest partit, ha arribat cinc cops més als 50 punts.

Sembla utòpic que mai pugui sumar 27 punts a aquests 54, però, al cap i a la fi, és probablement el millor jugador actual quan està sa, i se l’havia de posar al top. És un tirador excels, i domina tant els triples com la mitja distància i la zona. Anotador total, s’haurà d’afanyar quan torni de la lesió d’aquil·les si vol tenir una oportunitat de superar els 81 abans de fer-se massa vell.

 

 

4. Stephen Curry

La manera més eficient de sumar cistelles al teu registre és fer triples (i 3+1s), i Curry és el millor precisament fent això. Ja l’hem vist diverses vegades superant els 10 triples anotats en un sol partit, i el seu rècord són 13. El màxim d’anotació de l’estrella essencial dels Warriors és de 54, contra els Knicks, el 2013. No és una xifra gaire esperançadora, però anem a fer números:

Posem que algun dia Stephen esmorza quelcom molt enèrgic (un bon pa amb tomàquet amb quatre o cinc talls de fuet?) i fa 15 triples en un partit. Certament, si Klay en va fer 14, Curry en pot fer 15 qualsevol dia d’aquests. Això, si li comptem dos 3+1s, ja serien 47 punts. Però el 30 dels Warriors no només és un triplista, així que comptem també 3 tirs de mitja distància, que ja ens portaran als 53. Don Stephen no és pas mal penetrador tampoc, així que generosament suposarem 4 safates, i un 14/15 en tirs lliures (Klay i D’Angelo estan lesionats en aquest escenari hipotètic, així que Curry no li passa a ningú, posem). En total, serien 75 punts, pel que en manquen encara 6. No sabem d’on treure’ls, però segur que ell sí. Easy, huh? @StephenCurry30

 

3. Devin Booker

No, no és l’elecció més òbvia a simple vista. La de Booker és una elecció per demostració o, el que és el mateix, que ja ha superat els 70 un cop i,  per tant, tenim certesa que és capaç de registrar megamarques d’anotació. La fita la va aconseguir al TD Garden, contra els Boston Celtics, al març de 2017. Tot i que molta gent el va criticar perquè els últims punts van ser inútils i “provocats” (la derrota de Phoenix Suns era clara), és evident que només un supercrack pot assolir un nivell de joc tan alt.

A més, també influeix en aquesta posició que el context sigui bastant semblant al de 2017. Equip bastant fluixet, molt dependent del talent de Booker, companys disposats a ajudar-lo a aconseguir-ho de nou… està clar que és un dels majors candidats als 81 de Kobe. A tot això, cal sumar que el prometedor escorta tenia només 20 anys aleshores, i ara 22, per tant té encara molts anys per jugar i un sostre altíssim. Podi meritori.

 

2. James Harden

L’únic que separa la Barba de la primera posició és l’adició als Rockets de Russell Westbrook, que de ben segur li restarà pilotes i tirs. Harden seguirà sent el líder en atac, però probablement tingui una mica menys de protagonisme que durant la passada campanya, on hem vist algunes de les actuacions individuals més memorables de la història. I és que aquesta temporada el 13 de Houston s’ha carregat totalment l’equip a l’esquena, i ha fet valer la seva increïble superioritat en l’1 contra 1 per portar els texans a la 4a posició d’un duríssim l’Oest. El Hardensistema ha donat fruïts, i podria ser l’arma que desbanqui Kobe del títol de millor actuació anotadora moderna.

I és que, si busques un jugador amb suficient qualitat interior, exterior i que sàpiga provocar moltes faltes, busques a James Harden. L’escorta/base dels Rockets ja ha arribat 3 vegades als 60 punts, fet que el col·loca quart a la llista històrica de més partits arribant a aquesta xifra. Qui el supera? Michael Jordan (4), Kobe Bryant (6) i, com no, Wilt Chamberlain (32). Estant al seu “prime”, Harden té certes possibilitats d’apropar-se als 81. Amb Westbrook al costat, però, sembla una mica més complicat, encara.

 

 1. Klay Thompson

Per arribar a una xifra d’anotació de 81 necessites a un home que pugui estar tota la nit enxufadíssim, en una espècie de ratxa eterna. I si parlem de ratxes a l’NBA, hi ha un nom que sobresurt per damunt la resta: Klay Thompson. L’onze dels Warriors no és el millor jugador de la llista en termes generals, ni tan sols del seu equip. Però Klay és l’Home Microones, i quan té el dia és una de les coses més bèsties que es poden veure a l’NBA.

Seus són els rècords de més punts en un sol quart (37), més triples en un partit (14) i, com no, més punts havent jugat 30 minuts o menys (60). Aquesta última actuació és, de fet, la més propera als 81 punts de Kobe que hem vist recentment. El més fort de tot plegat és que, a més, ho va fer botant només 11 vegades la pilota, en una exhibició d’eficiència mai vista. Què hagués passat si Klay no hagués descansat l’últim quart o si, directament, hagués jugat 45 minuts en comptes de només 29? No tenim ni idea, però sí que sabem  que Klay Thompson ha de ser el candidat número 1.