Després de molts dies d’incertesa i angoixa a Fontajau, l’Spar Girona aconsegueix incorporar a una jugadora per cobrir les múltiples baixes a la posició d’aler pivot. Cecilia Muhate ha estat l’escollida per la direcció esportiva del club.
La temporada que està vivint l’Uni Girona està sent surrealista. Anem a fer una mica de memòria. En plena pretemporada, Nora Galvé es trenca els creuats. Inici fantàstic. Setmanes més tard, Magalí Mendy anuncia que està embarassada i, per tant, no podrà competir. D’altra banda, arriben Shay Murphy -previ contracte de prova- i Crystal Bradford -l’extensió del contracte anava en funció del seu rendiment-. Una s’acaba quedant mentre que l’altra marxa per la porta del darrere. A principis de desembre es fitxa a Sykes, però no pot debutar amb l’equip fins al dia previ a Nadal a causa de la tardança del Sopron per enviar tota la documentació del traspàs. Tot apuntava que s’hauria de viure un 2023 tranquil a Fontajau. No obstant això, durant els primers dies de gener, Laura Cornelius posa rumb a Turquia per jugar al Cukurova i, ja en ple febrer, comença la plaga de lesions. Irati Etxarri i María Araújo es trenquen els creuats en un període de dues setmanes i Ornella Bankolé, al seu segon partit amb l’equip, és fissura el menisc. En resum, una temporada dramàtica.
Entre les poques jugadores que tenia Bernat Canut a la seva disposició i el fet d’haver de jugar doble competició eren dos factors que feien inviables un final mitjanament feliç pel club a final de temporada. Ara, jugant un partit per setmana, s’han continuat veient carències evidents en rivals de menys entitat com el Jairis on es va veure la pitjor versió d’aquest grup de jugadores. L’equip estava demanant a crits un reforç pel joc interior i, per fi, ja ha arribat. Muhate prové del Leganés on ha promitjat 7,8 punts i 6 rebots per partit.
Com encaixar a Cecilia Muhate
Per començar, cal tenir present que l’Uni estava condicionat pel tipus de jugadora que podia fitxar a causa de la normativa de la FEB. Primer, perquè ja s’havia acabat el termini per fitxar i “gràcies” a les lesions de llarga durada s’ha pogut tornar el mercat amb la condició que havia de ser jugadora de formació o nacional. I, segon, la jugadora que arribés havia de complir amb el requisit mencionat perquè per fer-li fitxa, abans se li ha de treure a alguna altra, ja que l’Uni té el màxim de fitxes permeses i totes les lesions provenen de jugadores nacionals i/o formació.
Partint d’aquesta base, ara sí, entrem a parlar de la jugadora. Muhate és una jugadora de vint-i-cinc anys que es trobava jugant el seu tercer any consecutiu al Leganés demostrant, cada temporada, una millora dins el seu joc. Tot i que és una jugadora amb limitacions òbvies, pels partits importants que li queden a l’Spar Girona d’aquí a final de temporada, pot ser un prototip que pot sumar més que restar a través del seu cos i canell des de la mitja distància.
Font: David Subirana
A la jugadora se li presenta una oportunitat d’or per demostrar el seu talent en un major escenari i com pot aguantar el focus d’un equip amb objectius màxims en l’àmbit nacional. Muhate és una jugadora que ja ha estat internacional amb la selecció 3×3 i que ha anat provant diferents tornejos internacionals a categories inferiors. Per tant, en aquest sentit, és cert que ve havent estat en situacions delicades en més d’una ocasió. El seu joc, principalment, es basa de cara a cistella aprofitant el seu tir de mitja distància i amb una presència física rellevant sota cistella per ser una aler pivot. A la situació de tir on té millors registres pel que fa a punts per possessió és en talls on se’n va fins a 1,21 punts. En aquest sentit, la jugadora ha aprofitat bé a perfils exteriors més penetradors com Marta Hermida o Pulliam per detectar l’espai lliure sota la zona i finalitzar sense complicacions.
A priori, no és una jugadora que aporti res especial dins la plantilla, però era evident que l’equip necessitava cares noves per ajudar-lo en aquest tram final de temporada. Precisament, on l’Uni té millors registres anotadors respecte al mode de finalització, la nova jugadora de l’equip és on menys destaca i viceversa. Una de les vies que ha d’aprofitar Bernat Canut amb ella és la seva superioritat física davant la major part d’aler pivots de la lliga per treure suc del seu joc d’esquena a cistella on se’n va a 0,89 punts per possessió. Una dada boníssima i que a Leganés només en finalitzava un 7,9% dins el seu joc.
El factor que em fa pensar més en què s’hagi optat per la seva incorporació és pensant més amb els “4” dels rivals forts de la lliga. Raquel Carrera, Michaela Onyenwere o Vega Gimeno són aler pivots molt físiques i amb molt bon joc sota cistella. Per tant, és important poder igualar aquest punt per tal que quan arribin els enfrontaments davant aquests equips, si han de sorgir, que es pugui estar preparat per afrontar-lo amb un mínim d’igualtat a totes les posicions. El partit de diumenge, per ella, serà un assaig general a la gran obra com és la Copa de la Reina. Pocs dies per aclimatar-se dins una plantilla que té una ambició enorme i amb evidents ganes de capgirar aquesta situació en forma de bons resultats i bon joc.
