Connecta amb nosaltres
Celtics

DRAFT 2020

Boston Celtics: opcions per la primera ronda del Draft 2020

Què poden fer els Celtics amb els picks de primera ronda?

Comparteix

Boston Celtics: opcions per la primera ronda del Draft 2020

Els Boston Celtics són una de les franquícies que millor ha sabut construir-se el futur dels darrers anys a l’NBA. Des de l’arribada de Jayson Tatum i Jaylen Brown, herència d’una etapa gloriosa, Danny Ainge i Brad Stevens han creat una cultura guanyadora i han demostrat que la millor lliga del món també premia la persistència en una idea. Tot i el breu però caòtic terrabastall que va causar Kyrie Irving, els de Massachusetts ja són allà on imaginaven quan van començar a recórrer el camí actual: a les portes del 2020 amb arguments de sobres per creure que podran dominar la dècada.

Als despatxos dels Celtics hi hauran de prendre decisions importants entre ara i l’inici de la temporada que ve. Hauran de fer una gestió òptima dels recursos restants si Hayward i Kanter agafen les opcions de jugador, hauran de buscar agents lliures low cost que puguin reforçar una segona unitat que és poc expeditiva i, sobretot, hauran de dirimir què fer amb els picks del draft de 2020. En tenen molts: el 14, el 26, el 30 (primera ronda tots tres) i el 47. Els Celtics tenen un nucli molt jove i cert overbooking a la plantilla, de manera que no seria estrany que es plantegessin traspassar picks per fer un salt qualitatiu i escollir en una posició de major avantatge a canvi de menys nòmina de contractacions. Tot i això, en aquest article plantejarem les opcions més recomanables per a l’equip verd en cada rang d’elecció.

Què necessiten els Celtics?

Els Celtics 2019/2020 van ser, a banda d’un dels equips més joves de l’NBA, un dels millors atacs i una de les millors defenses de la competició. Van jugar a un nivell molt alt en ambdós costats de la pista i van ser capaços de sobreposar-se a les baixes, molèsties i complicacions amb una ascendència sorprenent. Brad Stevens té entre mans un bloc especial que ha crescut en escenaris de pressió i que ja coneix les fases de més exigència de l’NBA. Si haguéssim d’identificar dues necessitats esportives de la franquícia, aquestes serien profunditat i especialistes. Aquestes necessitats es satisfaran entre Draft i agència lliure perquè, tot i que sigui una característica que s’obté any a any, Boston continua necessitant un punt addicional de saber estar i veterania.

A dia d’avui, totes les opcions estan damunt la taula: no sabem el rol de Romeo Langford per la temporada vinent, Carsen Edwards i Tremont Waters estan encara en un estadi inferior, Kanter és un jugador que només rendeix adequadament en contexts molt específics i Ojeleye no hauria d’estar massa més temps en la rotació d’un candidat a l’anell. Si a això li sumem que Wannamaker no té continuïtat assegurada i que es buscarà una via per prescindir de Vincent Poirier, ens quedem només amb la certesa que Grant Williams i Robert Williams estan capacitats per tenir ja un paper més o menys rellevant. La rotació dels Boston Celtics és, doncs, a 27 d’octubre, un foli en blanc.

Picks de loteria: alternatives perimetrals

El primer pick dels Celtics, via Memphis, és el darrer de la loteria: el catorzè. Tenint en compte que la fornada actual es caracteritza per les condicions dels bases i escortes que ocupen les places altes, els Celtics tindran una bona oportunitat per acabar de definir la rotació exterior. Hi ha diversos jugadors que encaixarien especialment bé a la cultura dels Boston Celtics, però en citarem tres: Tyrell Terry, Desmond Bane i Kira Lewis. El nom de Cole Anthony també és interessant, però l’hem descartat perquè és un dels exteriors amb alt volum on ball que pitjor domina el pick and roll de la fornada mentre que els Celtics són un dels equips que més i millor ús en fa.

 Els dos primers jugadors que hem citat, Desmond Bane i Tyrell Terry, són dos jugadors de rang d’elecció incert incert (del 10 al 30, si fa o no fa). El primer és un dels veterans de l’NCAA, però hi ha diverses coses que juguen a favor seu per creure que pot estar a la zona noble de la primera ronda: és un perfil NBA ready, té la vocació de two way molt marcada i domina els paràmetres de tir exterior i rang d’acció amb una naturalitat que no té res a envejar a la dels altres jugadors ben posicionats. Tyrell Terry, per part seva, és un jugador intrigant: deixant de banda que és un dels favorits de qui escriu aquestes línies, reuneix un joc off the ball letal i una manera d’interpretar el que passa a la pista que casa molt bé amb la idea de BS. És un jugador pel qual, en certa mesura, es podria recuperar el playbook d’Isaiah Thomas. Els dos entrarien a l’NBA en un rol més executor que generador i podrien fer passos endavant en la generació de joc sempre que legitimin un major ús o l’equip ho necessiti. Són dos dels cinc millors tiradors del draft i aportarien un punt d’especialització molt necessari als Celtics.

L’enfocament de les dues eleccions seria lleugerament diferent: Desmond Bane hauria de ser part de la rotació des del primer moment -ja està fet físicament i té maneres per contribuir en ambdós cèrcols-, mentre que Tyrell Terry pot ser més vist com una inversió a llarg termini. Es comenta que en aquests mesos sense NCAA ha crescut fins als 6’2, però té per endavant un procés d’adaptació física a l’NBA que serà llarg i costós. No seria estrany, en cas que fos l’escollit, veure’l passant trams de temporada entre la G-League i el gimnàs. Els Celtics estan en l’agradable tessitura de poder fer conviure, encara, desenvolupament i competitivitat. Tindria marge.

El cas de Kira Lewis és d’un altre estil: és un dels jugadors més ràpids amb i sense pilota de la fornada. Podria ser un molt bon generador a camp obert, mentre que a mitja pista no tindria cap complicació per adaptar-se a la circulació de pilota i exercir freqüentment d’executor. Amb un altre generador al costat, el base d’Alabama tindrà una adaptació encara més plàcida a l’NBA. Necessitarà un temps prudencial per agafar el múscul suficient per ser compatible amb el nivell mig de la lliga, però el canvi de ritme i la capacitat per prendre decisions a una alta velocitat que ha exhibit fins ara són molt esperançadores.

Picks 26 i 30: Europa, alers i interiors

Com que no incloem l’opció de traspassos -ja en parlarem en pròximes ocasions-, una de les possibilitats que plantegem per a les eleccions dels Celtics és el draft and stash. Hi ha un nom que sobresurt especialment: Leandro Bolmaro. L’exterior blaugrana acabarà la temporada amb els homes de Sarunas Jasikevicius i, si tot va com ha d’anar, no farà el salt a l’NBA fins l’estiu de 2021. Així doncs, Boston guanyaria temps per fer-li lloc a la plantilla mentre l’argentí continua consolidant-se com un dels motlles més especials de la fornada. Encaixaria molt bé a l’NBA.

 Centrant-nos ja en altres opcions que ofereix aquesta fornada, hi ha tres jugadors que podrien encaixar molt bé a Boston: Robert Woodard Xavier Tillman i Paul Reed. El segon és l’interior prototip de Brad Stevens: petit però coratjós en la lluita pel rebot, sostenible en la defensa de canvis, intel·ligent com pocs més de la generació universitària actual, molt apte per fer lectures en el short roll i capaç d’expandir el seu rang de tir progressivament. Format a Michigan, coneix les cultures competitives i podria rendir immediatament. A llarg termini, en el millor dels casos, seria un excel·lent perfil de titular per a uns Celtics en la lluita per l’anell. Seria un potencial upgrade sobre Theis, deixaria en un rol definitivament residual a Enes Kanter i formaria un trident prometedor i complementari amb Robert Williams i Grant Williams.

Robert Woodard, per part seva, respondria a un perfil que agrada a Danny Ainge. Tot i que teòricament li costarà extrapolar el tir exterior a l’NBA per mecànica i volum, té fusta de 3&D i és un dels millors forwards defensius de la classe. Format a Mississippi, Woodard aportaria desplegament físic i versatilitat per alternar les posicions de 3 i 4. Els seus punts arribarien, bàsicament, en situacions de producció com a executor: catch and shoot, talls i rebots ofensius. Aquesta temporada ha anotat un 42% en triples sobre 2’3 intents i ha registrat 1 tap i 1 recuperació per partit.

En darrer lloc, Paul Reed és un jugador que també és una debilitat de qui escriu aquestes línies. Format a DePaul, pot jugar de 4 i de 5 en funció de les necessitats del sistema. És el millor rebotejador ofensiu de la fornada, és una potència recuperant pilotes i condicionant llançaments del rival i té uns paràmetres d’encert altíssims en tots els paràmetres d’execució. Esporàdicament, a més, pot generar-se situacions des del bot. Si voleu saber més sobre ell, llegiu el perfil que vam publicar-ne fa mesos.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »