El món americà és un món especial. Es dona valor a la narrativa i a les històries de creixement i superació al mateix temps que a les altes esferes no els tremola el braç a l’hora de prendre decisions que desarticulin la narrativa per complet. Una de les persones que millor coneix la vessant més cruel o pragmàtica de l’NBA és Ricky Rubio. Després d’unes temporades a Minnesota va acabar fitxant per uns Jazz que van prescindir d’ell quan buscava estabilitat i ara, després d’una temporada memorable a Phoenix que segurament servirà per escriure les primeres pàgines d’un projecte il·lusionant, talentós i competitiu, la gerència dels d’Arizona ha decidit empaquetar-los en un traspàs per Chris Paul. És una decisió que, de la mateixa manera que també és coherent, té un vèrtex que reflecteix els pocs escrúpols del món dels negocis basquetbolístics. A tots ens hauria agradat veure que Phoenix assolia la fase final amb el del Masnou al capdavant de les operacions.
OKC enfoca la reconstrucció i Sam Presti continua sumant punts
Ricky Rubio se’n va a la inhòspita Oklahoma juntament amb Kelly Oubre, Ty Jerome, Jalen LecQue i una primera ronda de 2022 sense protecció. És un pack que servirà per afrontar la reconstrucció dels Thunder. Alguns d’aquests jugadors es convertiran en assets, ja siguin rondes de Draft o jugadors joves, i altres s’integraran a la rotació. La part més atractiva del bloc la formen el mateix Ricky i Kelly Oubre, que tot i que no serà renovable amb Bird Rights pot ser part del futur dels Thunder si les coses funcionen. Jerome i LecQue són jugadors d’estatus incert que no estan consolidats a l’elit, de manera que hem de veure quina aplicació els vol donar el nou tècnic. La primera ronda de 2022, per part seva, se suma a les altres 16 que ha col·leccionat Sam Presti per escollir entre ara i 2026. Una bogeria.
Sam Presti està fent una cosa curiosa per gestionar els traspassos dels Oklahoma City Thunder. La va fer amb Russell Westbrook, amb Paul George i ara també amb Chris Paul, de manera que es pot considerar que és una pràctica habitual en el cas d’aquells jugadors als qui deu cert agraïment: traspassar-los a la destinació que desitgen. I la cosa no li ha sortit malament: ha exprimit una temporada de CP3 quan crèiem que iniciaria una decadència, li ha tret rèdit i espera pacientment que els Rockets i els Clippers, que li deuen eleccions a mig termini, implosionin o esgotin el cicle. A llarg termini, si tot va com ha d’anar, tindrà la possibilitat d’incorporar una quantitat indecent de talent a la plantilla al mateix temps que s’haurà creat una reputació favorable per negociar amb agents lliures atractius. Tenint en compte que OKC és un destí turístic i comercial poc agradable, aquest darrer punt és fonamental.
Els Suns ho volen tot
Fins que van arribar Ricky Rubio i Monty Williams a Arizona, els Suns eren un caos. L’estructura esportiva de la franquícia estava notablement desordenada, els jugadors no tenien cultura competitiva i la sensació era que avançaven lentament però inexorable cap a l’adéu d’un Devin Booker que ja aleshores era un dels talents més diferencials de l’NBA. Una trituradora de projectes. Poc més d’un any després, els Suns han recuperat la vocació competitiva i han captat l’interès com a destinació favorita d’un dels jugadors amb més mentalitat guanyadora de la història de l’NBA. Que Chris Paul vulgui jugar a Arizona és una fita que fa poc temps hauria estat completament inimaginable.
El jugador més beneficiat per l’arribada de Chris Paul és, sens dubte, DeAndre Ayton. El pivot bahameny té un físic magnífic i unes condicions privilegiades, però fins ara no ha estat capaç d’optimitzar-les de manera sostinguda en el temps. Pels passadissos de la lliga es comenta que per fer el clic li falta canviar de mentalitat. Per dur a terme aquest canvi de mentalitat hi ha pocs jugadors millors que Chris Paul, que és un dels homes més competitius de l’NBA i té una gran capacitat per exercir de líder vocal i treure el màxim dels companys. Si a això li sumem que Ayton és un pivot esscencialment finalitzador, fer un màster a marxes forçades amb un dels millors passadors en pick and roll de la història del bàsquet pot ser suficient com per portar-lo a una nova dimensió que serà més que necessària quan el base iniciï la decadència. La temporada passada, en un sistema fortament basat en l’ISO, va jugar menys pick and roll que de costum, i tot i això va ser el tretzè jugador que més punts va registrar en aquesta situació (8’8).
Evidentment, també hem de parlar de la relació de Chris Paul amb Devin Booker. L’1 dels Suns va consagrar-se com a All Star amb Ricky Rubio al seu costat i ara tindrà l’oportunitat de compartir pista amb un dels millors cervells de tots els temps. Serà una oportunitat excel·lent per competir i guanyar al mateix temps que aprèn, ja que a mig termini és possible que hagi de ser el generador principal dels Suns. Booker podrà continuar explotant els seus instints ofensius off the ball al mateix temps que conviurà amb un base que amb el pas dels anys ha preferit començar a delegar en els companys de backcourt i que segur que li mantindrà intacta la nòmina de protagonisme en situacions individuals. Booker ja és un dels grans de la lliga i, fins que no es digui el contrari, la plantilla dels Phoenix Suns de la temporada que ve comptarà amb dos All Star. És un salt de qualitat immediat.
El físic de Chris Paul
Un dels factors clau per jutjar l’encert d’aquest moviment per part dels Suns serà la capacitat física de CP3. Si està sa, segur que aportarà minuts de qualitat i podrà portar el joc dels Suns al seu ritme. Té el joc al cap i controla els temps com ningú. Cal tenir en compte, però, que el període de descans entre la temporada 2019/2020 i la 2020/2021 serà molt més breu que de costum i que és improbable que es repeteixi una suspensió de la competició com la que va haver-hi entre març i juliol. Si CP3 no està fresc, Phoenix patirà per justificar el traspàs en termes esportius. A nivell de despatxos, però, ja és una victòria.
