Hem vist aquesta temporada com hi ha hagut rookies amb un impacte descomunal: DyShawn Pierre, Alex Poythress o Hassan Martin, i és per això que descobrim cinc candidats a agafar el seu testimoni per la temporada 21-22.

LUKE MAYE: EEUU, Trento, PF, 2,03m, 24 anys

Lliga italiana: 13,6 pts, 6,1 rebots. A Eurocup, 11,2 punts amb 6,5 rebots amb 30% en triples. Tot just en la seva tercera temporada fora de l’NCAA, l’aler-pivot s’està sortint a Trento i està demostrant que té un cap privilegiat pel bàsquet europeu. Tot i no ser ni molt alt ni atlètic, es desenvolupa prou bé al pal baix. No fuig del contacte i moviments molt coordinats. Respecta els espaiats de pista i no empitjorarà mai la circulació de pilota. Ha de ser més consistent en el triple però el canell i la mecànica ho té, tot arribarà. Passa bé la pilota i no es talla quan ha de fintar i botar per finalitzar o doblar. A darrere la falta de cames a vegades li juga una mala passada però és un jugador força decent en línies generals. Personalment, crec que seria un gran fitxatge per Fenerbahce, ja que els de Kokoskov han tingut molts problemes en aquesta posició, amb el mal rendiment de Barthel i la irregularitat de Jarrell Eddie; això permetria a Vesely ser 5 a temps complet.

D’ANGELO HARRISSON: Brindisi, PG-SG, 1,93cm, 27 anys

Lliga Italiana: 19,1 pts, 4,1 assistències amb un 36% en triples sobre més de sis intents per partit. BCL: 19,3 pts, 4,3 assistències i 4,2 rebots,. Debilitat personal, Harrisson és un dels jugadors elèctrics i diferents que hi ha al panorama europeu preparat per al següent pas. Pur combo que en determinats moments recorda a Delaney, és un jugador apassionant. Elèctric en el primer bot, és un animal en el joc de ritme alt (el seu equip juga un bàsquet preciós per la vista, molt recomanable) i no li tremola el canell en situacions de pressió. El seu rang de triple és molt alt, gairebé d’un metre més del que marca la línia. Quan finta llançament i penetra és vertical tot i no ser gran cosa físicament té un tren inferior potentíssim i no li costa absorbir contacte en penetració. El seu rol hauria de ser el de microones de segona unitat en un equip de més calibre, crec que tant el Bayern com l’Olympiakos s’haurien de plantejar molt seriament la seva incorporació.

ISAIA CORDINIER:  Nanterre, SF, 1,90, 24 anys

Lliga francesa: 14,1 pts, 3 assistències, 5,6 rebots amb 26 (!) % en T3. Eurocup: 15,8 pts, 3,2 assistències i un més acceptable 45% en T3. El millor jugador d’aquesta llista. Cordinier és un jugador que serà el que el seu cap li permeti ser. És un 2-3 amb unes condicions físiques excepcionals (similar a Hanga, per explosivitat) però amb una tècnica individual molt més depurada. L’hem vist aquesta temporada en el grup de la Penya i Unicaja sent un jugador pràcticament inaturable. El seu primer pas és molt explosiu i té un repertori de finalitzacions increïble amb les dues mans. Li encanta trencar el “pick and roll” i sortir pel costat contrari per guanyar el primer metre on és letal. Segurament vinguin a buscar-lo equips de més pressupost, però en un Zalgiris que juga rissos i ma a ma moltíssima estona on l’espaiat deixa molt lliure la zona per l’habilitat dels generadors encaixa tant bé..

MARCUS PAIGE: Passaport serbi, Partizan, SG, 1,83 cm i 27 anys

ABA: 8,7 pts, 2,3 assistències i 40% en triples. EuroCup: 9,6 pts, 2,1 assistències i 44% en T3. És el jugador menys llaminer de la llista però és el moment de pescar-lo. En una temporada tant fluixa de Partizan, cal fer valer la dita castellana “pescar en río revuelto”. És un escorta pur, jugador que té cames per sortir d’indirectes i una mecànica de llançament molt orientada a llençar com ho feia Navarro(en el sentit de l’orientació del cos) però Paige és esquerrà. Li encanta el triple sobre bot i ha sigut víctima del pobríssim joc col·lectiu del seu equip. El passaport el fa un jugador molt més vàlid, i encaixa força a Baskonia.

JASIEL RIVERO: PF-C; Burgos, 2,04 cm, 27 anys

Lliga Endesa: 12,2 pts, 5,5 rebots. BCL: 13,1 pts, 6,6 rebots. Alarmant que no arribi al 30% en triples, té amenaça però és el punt dèbil, el seu canell. Rivero és un jugador atípic: pot ocupar les dues posicions interiors però tendeix més a ser un 4 que un pivot pur. És mòbil però és pesat, ataca molt bé de cara als interiors rivals i s’aprofita de la poca lateralitat d’aquests. Al pal baix és dominant ja que és molt fort i és difícil d’aturar el seu ganxo girant sobre la seva espatlla esquerra. És de sang calenta i en moments importants es creix; ho vam veure a la bombolla contra el Madrid, a la final a 8 de la Champions League.. jugador que ha esclatat tard però molt aprofitable a molts nivells. Personalment penso que seria un gran recanvi si Yabusele acaba sortint de l’ASVEL com es comença a rumorejar.