Connecta amb nosaltres
Baskonia

EUROLLIGA

La temporada del Baskonia a l’Eurolliga

Anàlisi de les claus i les febleses del Baskonia aquesta darrera temporada d’Eurolliga.

Comparteix

La temporada del Baskonia a l’Eurolliga

El conjunt vitorià ha sigut una de les sensacions de la temporada a l’Eurolliga tot i que finalment no ha pogut entrar al Play-off. El Baskonia ha assolit un balanç de victòries positiu (18-16) i és per això que la temporada no s’ha de plantejar ni molt menys com un fracàs, sinó tot al contrari, com una mostra d’esperança per al futur.

L’equip comandat per Joan Peñarroya ha demostrat en nombroses ocasions ser un equip capaç de guanyar a qualsevol rival. Amb dinàmiques de victòries positives han sigut imparables. Un mes de desembre implacable (6-0) és la prova que confirma el potencial dels bascos. Per altra banda, la ratxa de victòries de finals d’any s’ha vist eclipsada amb un començament del 2023 que no ha sigut el desitjat. Dels catorze primers partits disputats aquest any només han sigut capaços de guanyar-ne quatre. La baixa de Pierria Henry ha influït en els mals resultats. L’últim tram de temporada s’ha encaixat amb tres victòries consecutives que mantenien el conjunt gasteiztarra viu en la lluita pel Play-off, però la derrota de l’última jornada a la casa del líder Olympiacos ha frustrat el treball de tota la temporada. Els vitorians han sigut equip de Play-off en trenta-tres de les trenta-quatre jornades que té la competició, dada que mostra la regularitat i el rendiment de l’equip al llarg del curs, i la mala sort de final de temporada. Però quines han sigut les claus d’aquest Baskonia que s’ha reinventat completament respecte a la temporada passada?

Les claus de l’èxit 

L’equip de Vitòria-Gasteiz va tenir un mal final de curs l’any passat. A l’estiu es fitxava Joan Peñarroya, exentrenador del València, l’escollit per liderar el nou projecte dels blaugranes. Durant tota la temporada el conjunt de Peñarroya s’ha caracteritzat per jugar un bàsquet molt atractiu de veure, ràpid, agressiu i molt físic, i que ha resultat molt efectiu en atac. El paper de l’entrenador ha esdevingut clau en l’èxit d’aquest equip, una idea motivadora i un equip tècnic que així ho ha transmès als jugadors. Peñarroya ha construït un equip que ha sigut capaç de dominar Europa mentre estaven en bona dinàmica, però arribat el moment de la veritat, s’ha notat la falta d’experiència d’una plantilla molt jove, que, tot i ser físicament molt potent i enèrgica, no ha sigut capaç de consolidar-se entre els vuit millors d’Europa.

L’atac

En els 34 partits disputats a Eurolliga, el Baskonia ha tingut una mitjana de 86,7 punts anotats per partit, el màxim de tota la competició, el millor atac de tot el continent. Aquesta fantàstica estadística es recolza en la quantitat de triples que anoten per partit, són l’equip que millor tira de tres d’Europa amb una mitjana de 10,8 per jornada. L’esquema ofensiu que planteja l’equip tècnic és clar, obrir la pista. Als fantàstics tiradors exteriors s’hi sumen els interiors que poden obrir el camp, Matt Costello ha demostrat que té un canell privilegiat (36% en tirs de tres) i Maik Kotsar ha sorprès atacant de fora a dins com si fos un exterior. La línia exterior és sòlida, amb grans tiradors i perfils de jugadors defensius com serien Rokas Giedraitis i Tadas Sedekerskis. La parella d’alers lituans aporta duresa i consistència a l’equip, perfectes per a qualsevol situació de partit. Els triples de jugadors com l’americà Doulton Hommes, el renascut Vanja Marinkovic o la nova incorporació Max Heidegger sumats a la contribució dels habituals han sigut claus per a l’èxit de l’equip. 

Jugadors més secundaris com Steven Enoch, Dani Diez, Sander Raieste o Arthurs Kurucs han tingut un paper testimonial en aquesta fase regular. Enoch ha tingut una temporada encadenada a les lesions que han evitat que pogués entrar en un bon ritme de competició. La història de Dani Diez ja l’havíem vista en el Baskonia, el fitxatge de l’espanyol va ser la fitxa que va completar el requisit de l’ACB d’un mínim de quatre jugadors per equip formats a Espanya; tot i això, Diez ha assolit el seu rol i quan se li ha exigit ha respost. Raieste i Kurucs són jugadors joves que encara estan passant per un procés de maduresa en el joc, han disputat tan sols set minuts per partit, insuficient per fer una valoració de la seva temporada.

Els jugadors diferencials

El Baskonia és un equip de tiradors que si agafen una ratxa et “maten” un partit, i en això influeixen dos jugadors. El director d’orquestra, Darius Thompson, ha realitzat una temporada espectacular que cada cop està agradant més als gegants d’Europa. Thompson és el màxim assistent de la competició, amb 6,7 passes de cistella exitosos per partit. A més, anota 12,6 punts per partit, convertint-se en el més valorat de l’equip sumant 17,1 dígits de valoració per nit. Tota orquestra té el seu director, però també necessita un solista. L’encarregat d’assumir aquest rol d’anotador ha sigut Markus Howard. El jugador nord-americà ha sorprès el Vell Continent amb actuacions estratosfèriques i triples inversemblants. El base ha anotat 14,2 punts per partit i és el màxim triplista de tota l’Eurolliga amb 2,7 triples anotats per matx. És el jugador diferencial d’aquest Baskonia, i qui ha de tirar els tirs calents i decisius dels partits. Aquest parell de bases reparteixen molt bé la pilota, però també la cuiden, el Baskonia és el segon equip de l’Eurolliga que menys pilotes perd per partit amb un total de 10,9.

Gràfica de tir de Darius Thompson en Eurolliga (3stepsbasket)

Gràfica de tir de Markus Howard en Eurolliga (3stepsbasket)

 

Les febleses

No tot són meravelles a Vitòria, l’equip ha demostrat certes febleses que l’han fet baixar de posicions aquests últims mesos. La defensa ha sigut el taló d’Aquil·les d’aquest Baskonia durant tota la temporada. Són la tercera pitjor defensa de la competició encaixant 84 punts per partit. Les posicions de base flaquegen quan l’equip no té la pilota, això es mostra en el percentatge de triples dels equips rivals quan juguen contra el Baskonia que és un 37,1%. La pèrdua de Henry influeix en aquesta estadística, ja que Markus Howard i Max Heidegger no són ni molt menys especialistes defensius. El joc interior és molt poc eficaç en el rebot, fet que afavoreix segones oportunitats al contrincant i és que el Baskonia és el segon equip que permet agafar més rebots al seu rival de la competició, amb un total de 32 per partit.

Durant tot l’any han demostrat que la seva arma en atac consisteix en l’encert de tres i les transicions ofensives, ràpides i letals. Però quan els tirs no entren i els directors de joc com Howard i Thompson no estan inspirats l’equip pateix en el joc en estàtic. La baixa a mitjans de temporada de Pierria Henry ha sigut un cop dur per al Baskonia, ja que Henry, com a tercer director de joc, era el complement perfecte.

Quin serà el futur d’aquest Baskonia?

Com cada any, al Baskonia li espera un estiu mogut a les oficines. L’equip s’ha convertit malauradament en l’aliment de les grans potències europees i fins i tot d’equips NBA. Amb un llarg historial de jugadors que han explotat al Baskonia i després han fet les maletes tot apunta que aquest any es podria repetir la situació. Els contractes dels jugadors més sol·licitats seran fonamental per poder garantir la continuació d’algun. Markus Howard acaba contracte l’any 2024, tot i això, segur que aquest estiu els grans d’Europa trucaran a les oficines baskonistes per a negociar la sortida del jugador americà. El cas de Thompson és més complex. El jugador de vint-i-set anys té un sou poc elevat i un contracte 1+1, aquest segon any només es complirà si jugador i equip arriben a un acord mutu. El que és pràcticament segur és que Thompson tindrà ofertes d’equips Eurolliga amb més pressupost que el Baskonia, per tan millors condicions econòmiques pel seu pròxim contracte. Aquest parell de jugadors han sigut els que més han destacat aquesta temporada i els principals objectius de renovació del conjunt basc, que ja està treballant en possibles ampliacions.

Aquest estiu són quatre els jugadors que finalitzen contracte: Rokas Giedraits, Steven Enoch, Daniel Díez i Arturs Kurucs. L’aler Rokas Giedraits de trenta anys és el jugador més veterà de la plantilla, i el més ben pagat. La seva renovació serà complicada, ja que el club no pot assolir la fitxa del lituà si vol aspirar a renovar Howard o Thompson. Pel que fa a altres jugadors d’interès per altres clubs com Maik Kotsar, Matt Costello, Tadas Sedekerskis o Vanja Marinkovic, tots acaben contracte el 2024, però ben segur que també es rebran trucades a les oficines per alguns d’aquests noms.

Joan Peñarroya té contracte vigent fins a 2024 amb un seguit de clàusules a complir. Tot i que entrar a Play-off d’Eurolliga era una d’elles, tot indica que l’entrenador català continuarà dirigint el Baskonia l’any que ve.

El Baskonia haurà d’estar preparat per les baixes de jugadors que puguin tenir aquest estiu. Els fantàstics cercapromeses del conjunt basc que tant talent han descobert els últims anys intentaran tornar a sorprendre Europa amb algun fitxatge que amb el pas del temps resultarà ser molt bo. La falta d’un pivot experimentat en la rotació, d’un aler per substituir la possible baixa de Giedraitis o d’un base capaç de generar joc com ho feia Pierria Henry, podrien ser els objectius de mercat que buscaran els bascos per afrontar una temporada 2023-24 que resulti més exitosa que la d’aquest any.

Comparteix
1 Comentari

1 Comentari

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »