Connecta amb nosaltres
Kyle Guy llançant de tres

LLIGA ENDESA

Les claus del Manresa-Penya: victòria verd-i-negra

La Penya torna a la final de la Lliga Catalana 9 anys després.

Comparteix

Les claus del Manresa-Penya: victòria verd-i-negra

Com ja és habitual, la 43ª edició de la Lliga Catalana ha donat el tret de sortida de manera oficial a la temporada 2022/23. Concretament ho ha fet amb el partit de semifinals disputat entre el Baxi Manresa i el Joventut de Badalona, que tornaven a veure’s les cares en aquest torneig després d’uns quants anys sense trobar-se. El fort ritme imposat pels del Bages ha provocat que, des d’un bon inci, fos el conjunt de Pedro Martínez qui portava la iniciativa del partit. Però quan semblava tot encaminat a favor dels manresans, un Joventut comandat per Kyle Guy ha sigut capaç de capgirar el marcador a partir de l’equador del tercer quart. Finalment, victòria amb remontada inclosa de la Penya (89-96), que torna a la final 9 anys després.

Bortolani-Harding, els nous pistolers del Bages

Quan el Baxi Manresa va anunciar aquest estiu els fitxatges de Giordano Bartolani i Jerrick Harding, els dos nouvinguts ja es postulaven com uns dels possibles referents del conjunt de Pedro Martínez. I així ho han demostrat en la primera cita oficial de la temporada. L’escolta italià, que ja havia causat bones sensacions durant la pretemporada, ha actuat com el gran motor dels manresans en atac en els primers compassos. Sempre controlant el tempo de joc i amb un gran encert des del triple, el jugador cedit per l’EA7 Emporio Armani Milan ha estat el primer encarregat de sacsejar el partit.

Però el gran protagonisme se l’ha endut la seva parella de ball, Jerrick Harding, que amb la seva explosivitat ha portat de corcoll la defensa del Joventut en gran part del xoc. Ni Vives, ni Feliz, ni Busquets. Cap dels defensors verd-i-negres ha estat capaç de frenar un Harding tocat per la bareta en el llançament de dos, que ha acabat enfilant-se fins als 24 punts. Els dos exteriors han estat els grans protagonistes d’una gran actuació dels manresans fins a la mitja part (46-37). Els aficionats del Nou Congost poden respirar tranquils amb els nous canoners.

L’essència del Manresa és innegociable

Pedro Martínez sempre s’ha caracteritzat per tenir un estil de joc molt vistós. I la primera semifinal de les Lliges Nacionals Catalanes ha deixat clar que, tot i el rentat de cara, el Manresa seguirà captivant als grans amants del bàsquet. Ritme vertiginiós, bona circulació de pilota, intensos en defensa i ràpids en transició. L’ADN que tant va caracteritzar el conjunt del Bages la passada temporada segueix sent innegociable. De fet, el BAXI ha estat capaç de dur el partit al seu terreny durant una bona estona.

Un bon treball inicial que s’ha vist tacat pel mal tram final de partit, on els de Pedro Martínez han estat clarament superats per una Penya que s’ha crescut quan ha tingut la dinàmica al seu favor. El mateix ritme imposat pels manresans des del salt inicial ha provocat que, a partir de l’equador del tercer quart, l’equip es quedés sense benzina. Quelcom totalment comprensible tenint en compte l’alçada de temporada on som. El resultat final és negatiu, però aquest Manresa va per el bon camí.

La capacitat de remar a contracorrent

Gran exercici de sacrifici i esforç d’un Joventut que ha hagut de suar de valent per tornar a una final de la Lliga Catalana. El partit ha començat totalment torçat per part dels badalonins, que han anat a remolc del Manresa durant pràcticament mitja hora. Totalment irreconeixible la Penya s’estava sentint incòmode tant en atac com, sobretot, en defensa. Això sí, l’actitut dels de Carles Duran ha estat inmillorable. I, tot i les adversitats, els verd-i-negres s’han aferrat al marcador amb dents i ungles. Quan la situació semblava ja irrevocable, és quan ha aparegut la millor versió de l’equip.

Amb la màxima diferència al marcador (-15) a falta de 5 minuts per acabar el tercer quart, ha aparegut la cara més letal de la Penya, que ha estat capaç de virar per complet la dinàmica del partit per endur-se una victòria molt meritòria. Si aquesta pretemporada haviem vist els verd-i-negres patint físicament durant les segones parts, avui ha passat totalment el contrari. Una gran senyal de cara l’inici de la temporada, i més amb la Supercopa de l’ACB pel mig.

Kyle Guy, un nou soci per a Tomic

Ja podem confirmar que Ante Tomic té un nou soci de garanties -i de molt nivell-. Tot i que la remontada de l’equip ha estat gràcies a un canvi d’actitut a partir del qual s’ha vist una Penya molt més reconeixible, és cert que Kyle Guy i el pivot croata hi han jugat un paper fonamental. El flamant fitxatge verd-i-negre ha estat en tot moment la gran referència ofensiva del Joventut. Més enllà d’un jugador amb un canell especial, el nord-americà es capaç d’oferir molt més. I el partit d’avui n’és la evidència. Hem vist un Guy que, superat per la intensitat defensiva del BAXI, li ha costat entrar en partit. Però la direcció de l’escolta ha estat clau per sortir de la mala dinàmica i aconseguir un bitllet cap a la final.

Destacar especialment la connexió de l’exterior americà amb Ante Tomic durant l’últim quart. Ja amb un Manresa més cansat, s’ha vist l’inici d’una relació que pot donar moltes alegries a Badalona. Sense tenir el seu millor partit, Kyle Guy ha acabat sumant 18 punts. L’afició verd-i-negra ja es frega els ulls amb el fitxatge de l’ex NBA. I tot sense obidar-nos de Pau Ribas. La seva experiència i sobretot, l’encert des del triple a l’últim quart ha estat clau perquè la Penya sumi una victòria important.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »