A partir de quins moviments intenta treure avantatge l’equip blaugrana? Quins sistemes prepara per a explotar les virtuts dels seus jugadors? Quines solucions en defensa proposa per a esvaïr la superioritat rival?

En aquest article volem anar més enllà de rècords, resultats i percentatges. Analitzarem el joc dels blaugranes en diferents aspectes per a tenir-ne una idea més profunda.

Us mostrarem les claus tàctiques del Barça en aquest inici de temporada per veure com Saras aprofita les virtuts dels seus jugadors. Som-hi!

Atac

En termes generals el Barça juga el que es coneix com “bàsquet control”, poques vegades realitza atacs sense organització i només busca accions ràpides si hi ha avantatge o agafa desprevinguda la defensa després de rebre cistella o de recuperar pilota.

Per a entendre a quina velocitat juga el Barça és molt clarificadora l’estadística del Pace. Aquest apartat ens marca el ritme de joc d’un equip i es calcula de la següent manera: Pace = Posessions / 40 Minuts.

Bé, l’any passat l’equip de Saras tenia un pace de 69.1 a l’Eurolliga. Aquesta temporada és de 68.9, és a dir, el més baix de la competició. Tot i que el ritme és baix, en la plantilla hi ha jugadors com Satoransky, Rokas i Oriol Paulí que els agrada portar la pilota fins a camp ofensiu ràpidament i buscar opcions de contraatac.

Això no vol dir res dolent ni que alguna cosa no funcioni, simplement, és una altra forma de jugar a bàsquet.

En transició

Quan no hi ha opció de contraatac, els blaugranes, principalment, juguen dues situacions. La primera consisteix en donar la pilota al pivot que es troba a la capçalera. Una vegada aquí, el jugador de 45º contrari, o bé fa un tall o un bloqueig indirecte (BI) perquè rebi l’home que es troba a la cantonada. Un cop aquest jugador rep la passada del pivot, juguen un bloqueig directe (BD) o un mà a mà entre ells dos.

L’altre opció que acostumen a jugar en transició comença amb l’exterior situat a la banda i amb pilota. El jugador interior col·loca un BD i, si d’aquí no sorgeix res de profitós, tornen a repetir la situació o busquen explotar l’avantatge creat pel canvi en defensa. Si no, fan alguna jugada de la pissarra de l’entrenador lituà.

En estàtic

Si no hi ha opció claríssima d’anotar en contraatac o transició, la llibreta de Jasikevicius es basa en BD, BI per als tiradors i accions al pal baix.

El Barça aposta per un joc d’equip i amb diversos moviments per part de tots els jugadors de pista per a aconseguir cistelles, en altres equips, com l’Efes, el recurs principal és l’habilitat en l’1 contra 1 dels seus jugadors estrella.

En l’apartat d’assistències el club blaugrana és el sisè a l’Eurolliga amb un promig de 18,5 i segon a l’ACB amb 18,4 per partit. Una dada que és positiva: el 63,4% dels punts dels jugadors de Saras, en Eurolliga, vénen després d’assistència -això suposa la 5a millor marca.

Una vegada l’atac és en estàtic i en cinc contra cinc, com hem dit abans, el Barça intenta explotar els avantatges a partir de sistemes que derivin en bloquejos directes (BD) o mans a mans, bloquejos indirectes (BI) per als tiradors, com Abrines, Kuric o Laprovittola, o situacions al pal baix.

Concretament, buscar a Kalinic al pal baix és un recurs prou útil per a l’equip, sobretot si té superioritat física amb l’oponent. Intenten que rebi en una bona situació arrel d’un Shuffle, és a dir, un BI en diagonal. A Saras li agrada començar els partits amb aquesta jugada.

La seqüència acostuma a ser així: Kalinic comença amb la pilota, la passa al pivot i aquest inverteix cap a l’altra banda. Mentre passa això un altre jugador, normalment un exterior, col·loca el shuffle a Kalinic per a rebre a prop de cistella.

Aquest BI també el fan servir amb Satoransky ja que és un base alt i en moltes ocasions serà defensat per un de més baix.

Seguint amb els sistemes per a alimentar les opcions dels jugadors al pal baix, Saras acostuma a buscar que rebin a prop de cistella a partir d’un BI per línia de fons. Aquesta situació s’aplica als homes alts però també l’han jugat amb Satoransky o Higgins. Però amb aquest dos, si no poden finalitzar per ells mateixos, tot seguit el jugador interior va a col·locar un BD al pal baix.

Us ho mostrem amb un vídeo:

Un altre recurs de l’entrenador lituà amb molt de pes en la tàctica blaugrana és l’Spain Pick and Roll: una situació de dos bloquejos consecutius que molts equips d’arrreu del món implementen d’uns anys ençà. Com el nom indica, la selecció espanyola va popularitzar aquesta jugada.

El primer bloqueig és un BD al jugador amb pilota. El segon bloqueig és un BI al jugador que ha posat el BD.

El primer bloquejador acostuma a continuar fins a la cistella i el jugador que ha col·locat el segon bloqueig, sol ser un exterior, surt al triple per a rebre i llençar.

Es veu molt en situacions de rebot ofensiu o en possessions en què queden pocs segons.

Un altre aspecte tàctic ofensiu del que Jasikevicius és fan és el Ghost Screen. S’anomena així perquè el jugador que va a col·locar un BD, en l’últim moment, canvia la direcció i talla cap a la zona.

Per a aprofitar el gran canell de jugadors com Kuric, Abrines i Laprovittola, el coach lituà acostuma a posar en pràctica el sistema Diamant. Ho veiem en el vídeo:

Parlant de tiradors, en la pissarra blaugrana està tot pensat per a maximitzar les qualitats dels jugadors i, també en situacions de servei de fons, el Barça busca al shooter a la cantonada contrària d’on s’efectua el servei.

Un altre sistema que en la tàctica blaugrana es repeteix bastant per a alliberar els tiradors és aquest:

Com s’ha pogut apreciar, consisteix en portar la pilota a una banda i realitzar dos bloquejos (poden ser verticals o diagonals) perquè el tirador tingui una situació còmoda.

Aprofitant que Sanli, Tobey, i el retornat Mirotic, poden sortir a fora per amenaçar de tres però també fer mal des de dins, l’staff tècnic del Barça decideix explotar aquesta característia i jugar situació de “Banyes“. Es diu així perquè dos jugadors es col·loquen al centre, a l’alçada del triple, i posen dos bloquejos directes perquè el que té pilota decideixi què fer. Endavant vídeo!

Amb els dos pivots es poden fer mil combinacions. Un fet molt interessant és veure més endavant si Jasikevicius decideix donar més pes a l’atac de cinc jugadors oberts.

El llibret de tàctica de Saras de la temporada 22-23 inclou una mà de sistemes que acaben en BD a la capçalera. Aquest escenari es veu força vegades en tots els partits. S’implementa molt per a Lapro, Satoransky, Rokas i Higgins.

Un aspecte molt interessant i que el Barça té estudiat en la seva tàctica és el fet d’aprofitar el mismatch generat per un canvi o perquè ja hi ha superioritat en els emparellaments. En certes ocasions deixen de jugar el sistema que juguen per a aprofitar aquest avantatge. Dos exemples:

Aspectes destacables

• És important reconèixer l’habilitat de Jan Vesely en el short roll.  A partir de la continuació decideix si llençar de mitja distància, anar fins el cèrcol o assistir un company:

• En molts sistemes dibuixats per Saras hi ha més d’una opció per finalitzar i/o continuar jugant fins a trobar el forat en la defensa:

• És cert que en diversos partits fa l’efecte que a l’equip li ha costat de trobar un Pla B, solucions alternatives, que aconsegueixin trencar la bona defensa del rival. Defensa que en algunes ocasions pot anul·lar les virtuts ofensives del Barça. I aquí és on l’equip de Saras pateix.

• Amb la tornada de Mirotic serà interessant veure com aprofiten la seva amenaça des del pal baix. Ja hem pogut veure la situació de segellar el defensa per rebre a prop de cistella que tan va fer la temporada passada

DEFENSA

Comencem amb unes dades generals per posar context a l’apartat defensiu del Barça:

A l’Eurolliga rep 77,1 punts per partit, és a dir, el tercer millor registre de la competició. És el 9è en rebots defensius per partit (23,5), el 12è en taps (2,2).

En els onze partits a la millor competició europea, la defensa blaugrana ha aconseguit que el rival anoti vuitanta o menys punts en vuit partits.

En l’ACB, els culers són el 6è equip per la cua en rebots defensius capturats per partit (24).

En la mateixa posició es troba en l’apartat de faltes comeses (20,3), en taps per partit (2,) i en recuperacions (9,2).

Les estadístiques generals defensives del Barça no són desastrosses però són millorables i s’haurien de millorar per a poder competir en els partits de màxima exigència.

És cert que les estadístiques de recuperacions, taps i rebots no mostren amb màxima claredat l’eficiència real d’una defensa, però serveixen per a poder tenir una primera sensació.

En estàtic

Per norma general no acostumen a practicar una defensa de canvis, ni en bloquejos indirectes ni en bloquejos directes, tret d’algunes excepcions puntuals. El més normal és veure que tothom continua amb el seu home:

Entre exteriors tampoc fan canvi a no ser que s’ordeni expressament per a un partit, jugador o moment determinat.

A part de tenir una plantilla àmplia, el roster barceloní disposa de diversos jugadors que poden posar en pràctica la defensa de canvis i no patir en excès. Sobretot aprofita l’alçada, el físic, els braços llargs i la versatilitat d’homes com Kalinic, Satoransky, Oriol Paulí, Vesely i Da Silva.

Els jugadors interiors acostumen a dur a terme defenses de Flash o Drop en bloquejos directes. El pivot txec és possiblement dels millors d’Europa en el flash, Oscar Da Silva i Nnaji també són útils amb aquest tipus de defensa. Però Mike Tobey, i sobretot Sertac Sanli, tenen més problemes per defensar així per un simple tema de mobilitat i agilitat.

El pivot turc és el que més pateix a l’hora de defensa el joc de dos contra dos. Normalment es queda enrere en el BD (drop), però li costa anar a tapar la penetració del manejador i tornar al seu emparellament. Si el bloquejador rival s’obre cap a fora per a llençar de tres és un altre escenari en el que Sanli va un pas enrere respecte dels companys de posició.

Desavantatge

Què fa el Barça quan té un desavantatge? Com ho defensa?

Bé, hem de diferenciar dos tipus de mismatch. Quan el desavantatge no és voluntari, el conjunt de Jasikevicius defensa pràcticament en zona per a tancar espais i provocar en el rival que es vegi obligat a buscar una altra opció. Tan se val si el missmatch es produeix a l’exterior o a l’interior. Ho mostrem amb dos exemples. El primer amb desavantatge a fora, el segon amb el risc a dins.

L’altre desavantatge és buscat expressament per a mirar de neutralitzar l’aspecte en què domina el jugador rival. El Barça, com hem dit, no acostuma a fer defensa de canvis però sí que ho fa, normalment, amb Satoranksy, Abrines o Paulí i altres jugadors que disposen d’alçada i cames. En aquesta situació, que només es dona quan l’amenaça és a l’interior, el culers defensen per davant perquè hagin de fer la passada per sobre i fer el dos contra u una vegada ha rebut.

Pressió

El Barça no es caracteritza per apretar sempre la pujada de pilota del rival. El que sí que fa és el que ja feia amb Brandon Davies, és a dir, sortir a fer el trap a camp ofensiu quan el base rival puja la pilota. És vital fer-ho quan el pivot rival deixa de mirar la pilota i és crucial ser molt intens i parar atenció a les rotacions perquè l’interior pugui tornar al seu home ràpid.

Una altra mena de pressió que duu a terme l’equip és fer dos contra u quan el base rival ha creuat camp.

Aspectes destacables

• Quan hi és Nnaji es guanya en intimidació, energia i seguretat en els canvis.

• Tot i no fer canvis com a norma principal, Saras disposa de jugadors que sí poden aguantar el desavantatge.

• Sobretot amb Sanli, per solucionar els problemes en el BD, podria ser bona idea posar en funcionament la defensa de next.

• Amb determinats jugadors, existeix la norma de conduir-los cap a la seva mà menys dominant perquè no agafin el BD.

A partir d’aquestes situacions el Barça de Saras intenta aprofitar les seves virtuts i enfosquir les de l’oponent. Amb la tornada de Mirotic veurem petits canvis o adaptacions per al crack montnegrí, falta que Higgins acabi de recuperar sensacions, encara s’ha d’acabar de constriuir hàbits i enfortir-los perquè el joc en el camp ofensiu sigui més fluït i letal i millorar petits detalls en defensa. Però, aquest grup de jugadors mostra símptomes de gran equip.

I vosaltres, què en penseu?