Connecta amb nosaltres

NBA

Les claus de l’èxit dels Cleveland Cavaliers

Els Cleveland Cavaliers ja són molt més que l’equip de Ricky Rubio.

Comparteix

Les claus de l’èxit dels Cleveland Cavaliers

La temporada 2021-2022 està sent una temporada de canvis a l’NBA. Diversos equips han protagonitzat salts en l’escala jeràrquica, alguns jugadors s’han vist obligats a modificar substancialment el seu joc pel canvi de normativa o pel funcionament del sistema de la seva franquícia i, com cada any, han emergit noves figures que fan que a aquestes alçades de l’any encara sigui impossible fer un dibuix del tot precís del que serà la lliga d’ara endavant. Una de les històries més inesperades és la dels Cleveland Cavaliers. 

La franquícia que té en nòmina a Ricky Rubio ha estat, històricament, una de les més disfuncionals de l’NBA. Els anys previs a l’arribada de LeBron James, els anys d’impàs entre la primera etapa de The King i la segona i els anys posteriors al seu darrer adéu han tingut patrons repetits d’errades, derrotes i caos intern. L’NBA, però, té coses màgiques, i és possible que una sola fitxa faci caure la resta del dòmino. A Ricky Rubio, de fet, no és la primera vegada que li passa. I és que sí: de la mateixa manera que la seva influència a Utah i Phoenix encara a dia d’avui és fonamental per a entendre per què són on són en el pla esportiu, Cleveland fa uns mesos que també rutlla. I és difícil que tants canvis de dinàmica (gairebé) consecutius siguin casualitat.

Els Cleveland Cavaliers són un dels equips més solvents de la Conferència Est de l’NBA. Registren 18 victòries en els primers 30 partits de temporada regular i ara mateix ocupen la quarta plaça de la conferència, que els garanteix bitllet d’accés directe al Play Off. Cleveland no ha fet canvis estructurals de primer nivell a la plantilla: ni a l’estiu va ser una franquícia compradora ni, encara menys, va seduir cap estrella a l’agència lliure. El canvi de cultura l’han cuinat amb els recursos que ja tenien, l’arribada de Ricky Rubio en un traspàs de perfil baix i Evan Mobley, que ja és l’eix rotacional del projecte que dirigeix J.B. Bickerstaff.

L’envergadura com a nucli defensiu

Els Cleveland Cavaliers van començar la temporada immersos, de manera merescuda, en un mar de dubtes per la gestió esportiva de l’agència lliure. L’arribada de Lauri Markkanen, llavors encara sense cap mena de suport esportiu que la justifiqués, implicava una teòrica inversió excessiva en les demarcacions interiors. Entre Jarrett Allen (20), Lauri Markkanen (16) i Kevin Love (31) ocupen 67 milions en una franja en la qual el jugador més important era el rookie Evan Mobley. La planificació esportiva de la plantilla, però, passava per una altra banda:un format de grans dimensions amb el finès, Mobley i Jarrett Allen al quintet titular. De la mateixa manera ja podem acceptar l’encaix del trident, també hem d’admetre que Lauri és la peça més prescindible de la proposta.

La proposta defensiva dels Cavaliers gira al voltant de la llargada de Jarrett Allen i Evan Mobley. La prioritat és clara: protegir l’àrea restringida a qualsevol preu. El primer és un jugador que, tot i que al llarg dels darrers anys ha anat evolucionant de manera progresssiva en termes de desplaçament lateral i joc de peus, continua sent molt millor quan el sistema li permet exercir de protector d’anella i li redueix la zona per la qual s’ha de moure. El segon, Evan Mobley, té l’essència necessària per ser el millor defensor de l’NBA en un termini relativament breu: es mou en paràmetres d’impacte defensiu dignes del millor Anthony Davis i és la promesa emergent amb major capacitat d’intercanvi defensiu. Compensa qualsevol tipus de desajust amb una sobrietat insultant.

A dia d’avui els Cleveland Cavaliers tenen la segona millor defensa de l’NBA. Encaixen 103.6 punts per 100 possessions. I si agafem només els darrers cinc partits, que són cinc victòries, tenen la millor defensa de l’NBA amb un registre de 97.6 punts per possessió.

La idea de la parella Jarrett Allen-Evan Mobley té un evident rerefons guanyador. Si bé és cert que els formats petits donen rendiment a equips molt sòlids, els darrers campions de l’NBA han tingut com a punt de partida el tamany. Els Los Angeles Lakers de la bombolla, tot i que sovint tanquessin partits amb Anthony Davis de pivot, s’identificaven amb JaVale McGee o Dwight Howard exercint de recolzament prop del cèrcol. Els Milwaukee Bucks de la temporada passada, tot i que molts demanessin que Antetokounmpo exercís de referència interior, van ser campions amb Brook López com a pivot titular. Aquest format permet emparellar la referència quan sigui convenient amb l’alternativa ofensiva menys important del rival per tal de tenir un suport constant en ajudes -és el cas de Mobley sovint- i trobar el sentit a gairebé qualsevol company ja que poden mantenir l’àncora a pista. Jarrett Allen n’és un claríssim beneficiat, ja que és el factor que li permet limitar el rang de moviments i augmentar l’efectivitat de les seves accions.

La base esportiva de Cleveland és aquesta. La capacitat defensiva del binomi Allen-Mobley és l’argument competitiu principal de la franquícia. Bickerstaff tindrà marge al llarg de la temporada per decidir entre Okoro i Markkanen en funció del rival -ha demostrat té flexibilitat suficient per prendre aquest tipus de decisions-, però el punt de partida és innegociable. De moment, la situació és ideal: Jarrett Allen està justificant un contracte que en qualsevol altra situació hauria estat molt perillós i Evan Mobley no només està en la lluita pel Rookie de l’any sinó que, si som justos, mereixeria rebre algun vot per l’All Star d’aquesta mateixa temporada. Parlem d’un jugador amb potencial per ser talent generacional a la millor lliga del món.

Darius Garland és una estrella emergent

Darius Garland és un jugador especial. La seva primera temporada va ser complexa per la transició física que va haver de realitzar de l’NCAA a l’NBA, i la segona va estar marcada per l’explosió anotadora de Collin Sexton, que va fer que fos vist majoritàriament com “l’altra cara” del perímetre. Aquesta temporada, però, gràcies al màster en prendre-li el pols al joc que està fent amb Ricky Rubio i l’oportunitat per ser també l’eix ofensiu que se li va presentar amb la lesió de Collin Sexton, el base format a Vanderbilt ha corroborat el pas al següent nivell.

Un parell de dades molt il·lustratives per a donar context a la temporada que està fent el base dels Cavaliers en termes distributius són que a dia d’avui és el jugador que més assistències ha repartit en aquest -accidentat- mes de desembre i que, per altra banda, és el quart jugador de l’NBA que més assistències ha repartit per a finalitzadors a l’àrea restringida de l’NBA (109); només el superen Russell Westbrook, Trae Young i Chris Paul. Per als Cavaliers la millor notícia és que, si bé Garland és el quart, Ricky Rubio (94) és el cinquè en la classificació.

En l’àmbit d’execució també estem veient el Darius Garland més determinant de la seva curta trajectòria. Està anotant el 39% dels seus triples sobre bot (1.5 PU3 per partit) i està anotant millor que mai a l’àrea restringida amb un percentatge d’encert del 60%. Si a aquestes xifres els sumem un 50% d’encert des de la mitja distància i no oblidem que el gruix dels seus tirs és des de la línia de triple, el producte resultant és un anotador a tres nivells que encaixa perfectament al pla de requisits i necessitats d’aquests Cleveland Cavaliers. Els seu pròxim objectiu haurien de ser una millora del rati de tirs lliures (FTR), que passa per un augment del volum de finalitzacions a l’àrea restringida, principalment.

Darius Garland és, a més, l’argument principal per a creure en una evolució ofensiva d’Isaac Okoro, que es troba en un punt clau de la seva carrera. Es fa extremadament difícil veure’l com una alternativa vàlida com a anotador sobre bot en llançament i el seu autèntic valor rau en la defensa, però el creixement de jugadors com Gary Payton, Bruce Brown o DeAndre Bembry com a jugadors de nivell atlètic d’elit que poden aportar en la continuació curta per produir a partir de lectures simples i garanteixen molta activitat en els talls a cistella en el context de sistemes dirigits per passadors d’elit ens permet creure que pot crear sinèrgies amb Darius Garland o fins i tot un Evan Mobley que en l’àmbit ofensiu, com analitzarem en algun altre article, té un potencial del qual només hem vist la superfície.


Per tot això i molt més, els Cleveland Cavaliers no són només un equip amb un excel·lent present sinó que també són una franquícia amb un futur esportiu interessantíssim. Serà fonamental que la línia evolutiva d’aquesta temporada es mantingui i, sobretot, que tinguin la fredor suficient per prendre una decisió encertada sobre el futur de Collin Sexton, ja que els millors moments del projecte han arribat sense ell i fins i tot quan estava sa aquesta temporada tancava partits a la banqueta per tal de donar entrada a Ricky Rubio. El projecte perimetral han de construir-lo pensant en potenciar de la millor manera possible les virtuts de Darius Garland, que pot augmentar encara més la seva producció anotadora i ja és un generador primari de garanties.

 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »