Elaborem la selecció catalana femenina de bàsquet amb un gran nombre de noms reconeguts a nivell mundial

Laia Palau, Queralt Casas, Sílvia Domínguez… són molts els noms d’alt nivell que et passen pel cap i, perfectament, podrien conformar una selecció catalana femenina digna i temible.

A Catalunya tenim molt ben integrada la cultura del bàsquet i això és una veritat com un temple. Clars exemples són els mencionats anteriorment i, en el cas del bàsquet masculí, Ricky Rubio o Marc Gasol per veure el paper que han tingut dins les seves respectives categories en els últims temps. El passat mundial aconseguit pels de Sergio Scariolo o l’europeu de 2019 de les de Lucas Mondelo són alguns dels darrers èxits aconseguits dins el bàsquet espanyol amb un percentatge molt alt de protagonisme pels jugadors catalans.

Fa uns mesos us vam portar un article en què parlàvem de com seria una selecció de bàsquet masculina. Ara podreu veure quin és el millor combinat que podria defensar el bàsquet femení català.

El quintet

Laia Palau. No hi ha pràcticament res a dir envers la capitana de l’Uni i de la selecció espanyola que no es sàpiga ja. Referent dins i fora el parquet. La jugadora de 40 anys està demostrant un gran nivell en els seus últims anys de la carrera guanyant títols i sent part important d’ells. El 2019 va portar la segona lliga a Girona i l’Europeu disputat a les Illes Canàries per seguir amb una generació d’or dins el bàsquet femení estatal. La combinació entre l’experiència i l qualitat fa que, en cada partit, deixi algun detall pel qual ja pot valdre la pena pagar l’entrada.

Anna Cruz. La flamant incorporació de l’Araski en el seu projecte per intentar aconseguir el títol de lliga a mig/llarg termini conformaria un backcourt d’allò més interessant al costat de Laia Palau. Després de més d’una dècada, tornarà a jugar a la màxima divisió de bàsquet femení estatal. Ella, com la Laia i la següent jugadora que formarà el perímetre, també ha participat en els darrers èxits de la selecció espanyola.

Queralt Casas. La jugadora espanyola en millor estat de forma de la Liga Endesa 19-20. La de Bescanó està liderant l’ambiciós projecte que s’està fent a València després de la desaparició del Ros Casares. Queralt Casas és una de les jugadores més contrastades del panorama espanyol gràcies al seu palmarès i joventut. Aquest fet fa que hagi de ser una de les líders per la selecció espanyola un cop es retirin les Laia Palau, Sílvia Domínguez… A més, la seva polivalència per jugar a qualsevol de les tres posicions exteriors fa que se li pugui sumar un punt més a favor seu.

Georgina Bahí. La interior de Girona fa anys que capitaneja el Cadí La Seu de forma notable.

La seva important participació dins els esquemes de Bernat Canut està coincidint en els millors anys de l’entitat aconseguint fites històriques com jugar uns trenta dotzens de final de l’Eurocup o aconseguir la tercera plaça a la Liga Femenina 1 2018-2019. La seva envergadura de braços i el seu bon canell la converteixen en una jugadora a tenir en compte en tasques ofensives i defensives.

Lucila Pascua. Actualment sense equip després de donar per finalitzada la seva vinculació amb el Cadí La Seu, ha estat un dels pilars claus en les dues últimes dècades dins la selecció espanyola per la consecució de nombrosos èxits. La de Sabadell, a més, és la màxima rebotejadora històrica de la Liga Endesa.

Les revulsives.

Sílvia Domínguez. Amb un palmarès replet de medalles i trofeus em disposo a parlar de la primera suplent d’aquesta selecció. Sílvia Domínguez marcarà un abans i un després a la lliga femenina.

La temporada 20/21 serà l’onzena amb el Perfumerías Avenida –en dues etapes-. Va ser una de les escollides perquè la temporada 10/11 el conjunt salmantí guanyés la seva única Eurolliga fins al moment. També ha passat pel desaparegut Ros Casares i un dels gegants d’Europa com és l’Ekaterinburg. En el seu pas per aquests dos equips també ha aconseguit el màxim títol continental.

Rosó Buch. L’actual jugadora del Lointek Gernika destaca per la seva versatilitat per jugar a les posicions d’1 i 2 i disposa d’un gran canell pel tir de tres. La de Mataró ha estat la capitana de l’Uni Girona durant dos anys i mig i ha participat en les dues úniques lligues de l’entitat catalana. Al País Basc, amb 28 anys, busca l’estabilitat i minuts que no ha tingut en la seva breu etapa al València Basket.

Andrea Vilaró. La seva gran temporada 2018-2019 amb el Cadí La Seu va servir perquè, aquell mateix estiu, amb la selecció espanyola es pengés la medalla d’or de l’Europeu disputat a terres hispanes. Ara encetarà la seva segona temporada al Perfumerías Avenida després d’un primer any amb poc creixement dins l’àmbit basquetbolístic.