Després de vint anys, la ciutat de Saragossa ha vist com el seu club s’emporta una Copa de la Reina. Una competició on el Casademont Saragossa ha jugat de local sent-ne l’amfitrió i ha exhibit un nivell de joc elevadíssim per enganxar a tota una ciutat que ahir estava plena d’eufòria pels seus carrers.

Kutxabank Araski, València Basket i Perfumerías Avenida han estat les víctimes del conjunt aragonès al pas dels dies. Tres equips que exigeixen un gran nivell físic i que han acabat perdent les seves opcions. El Casademont Saragossa ha aconseguit una comunió entre l’equip i les jugadores que ha de servir perquè sigui el factor decisiu sobre el qual el club hagi de consolidar-lo com a un dels grans d’Espanya i, perquè no, d’Europa al pas dels pròxims anys. Amb la victòria davant el conjunt salmantí, l’equip dirigit per Carlos Cantero s’ha assegurat una de les tres places per la pròxima edició de l’Eurolliga.

La Copa de la Reina perfecta

Al Casademont Saragossa li ha sortit tot bé englobant l’organització de la competició i l’èxit esportiu. La connexió que s’ha establert amb l’afició ha estat l’argument principal sobre el qual s’ha de començar a parlar d’aquesta victòria tan valuosa pel conjunt saragossà.

Com és habitual, el conjunt amfitrió sempre parteix amb cert avantatge davant dels seus rivals. El fet de tenir a quasi tot pavelló a favor teu pot resultar més que decisiu pel transcurs de la competició. I, aquest any, potser ha estat l’edició on més incidència ha tingut aquest factor. Jugadores no acostumades a jugar davant més de 7.000 persones o, en el cas de la final, 10.000 van patir la pressió i els xiulets de tothom.

A més a més, i ja centrant-nos en termes esportius, el gran èxit d’aquest equip rau a la defensa. Porten tota la temporada exhibint un nivell bestial sense la pilota a les seves mans. Segons el meu criteri, penso que el Casademont és una de les cinc millors defenses d’Europa i, si poden mantenir el grup de jugadores actual, se’n poden anar fins a posicions més altes. La directiva esportiva del club, al seu moment, va aconseguir reunir un grup de jugadores molt sòlid amb capacitat defensiva. Des de la posició de base fins a la de pivot. Liderats per Vega Gimeno i Leonie Fiebich, el Casademont Saragossa ha vist com aquesta edició de la Copa de la Reina no se’ls hi podia escapar.

Altres noms com els de Mariona Ortiz, Markeisha Gatling, Helena Oma o Imani Tate també han donat un plus important als dos costats de la pista per considerar-se claus des de la primera i segona unitat, en funció del moment sent considerades com a les segones espases de l’equip.

Mai es pot donar al Perfumerías Avenida per mort

Ningú donava un duro per aquest equip a principis de 2023. La marxa de Roberto Íñiguez i, conseqüentment, la d’Aleksandra Crvendakic cap al Cukurova van fer molt mal. A més, al llarg de la temporada es van rescindir els contractes de Moriah Jefferson i Erica McCall mentre van arribar Bridget Carleton i Michaela Onyenwere. El panorama no se li presentava gens fàcil a Pepe Vázquez per intentar reanimar a un equip que estava quasi enfonsat moralment. I, a contra tot pronòstic, l’equip es va aconseguir classificar pels quarts d’Eurolliga, continuar entre els tres millors de la lliga i arribar a una nova final de la Copa de la Reina.

L’expulsió de Vega Gimeno, a la final, va marcar un punt i a part al possible èxit salmantí a la competició. L’afició es va encendre, Gracia Alonso va marcar-se un partidàs defensant i l’encert exterior es va acabar decantant pels interessos de l’equip amfitrió.

Tot i això, el Perfumerías Avenida ha tornat a exhibir un gran torneig on no partia com a favorit i ha assolit colar-se a una nova final. La importància del big three compost per Maite Cazorla, Bridget Carleton i Mariella Fasoula és la gran base sobre el qual ha de continuar edificant Pepe Vázquez de cara aquest final de temporada.

L’Spar Girona i València Basket cauen massa d’hora

Uns apuntaven a alçar-se amb el títol i els altres a sobreviure com bonament es podia. Aquesta era la història de dos dels grans a la lliga al torneig del KO.

L’Spar Girona arribava a la cita copera amb un total de vuit baixes – contant l’adeu de Laura Cornelius– i amb l’equip tocat en tots els sentits. Costa creure que algú no hagi tirat un malefici o estigui fent vudú al club veient tots aquests contratemps. El seu primer i únic partit va ser davant un Lointek Gernika que es va mostrar amb més ganes i energia des del minut zero en comparació les noies de Bernat Canut.

L’encert de Laura Spreafico i Gabija Meskonyte van sentenciar a un Spar Girona que es va agafar a Rebekah Garnder, Mariana Tolo i Faustine Parra per donar la cara fins a l’últim minut. Shay Murphy va ser l’heroïna del partit jugant-lo amb un dit trencat i mostrant-se disponible per en Bernat en un context surrealista pel vestidor.
Pel que fa al València, tot apuntava que els retorns d’Alba Torrens i Cristina Ouviña havien d’elevar l’equip a un nou nivell tot i que feia poc que estaven en dinàmica de competició i les dues havien patit altres lesions al llarg de la temporada que els hi impedia poder mantenir la regularitat. Les actuacions de Leticia Romero, Raquel Carrera i Queralt Casas, sobretot, han mantingut l’equip a dalt de tot col·locant-se com a les líders del grup.

Després d’un partit més difícil de l’esperat davant Movistar Estudiantes, la semifinal davant el conjunt amfitrió apuntava a ser un dels partits del torneig. No obstant això, el Casademont es va redimir del dolent inici davant el conjunt taronja a l’arribar a estar catorze punts a sota (23-9) després d’un gran inici visitant. Les recuperades no van estar al nivell de què exigia el partit per motius obvis, Leticia Romero i Ángela Salvadores no van donar encert exterior i anarquisme al joc del València i Raquel Carrera es va quedar massa sola liderat a l’equip amb 24 punts i fent l’impossible per aconseguir la segona final de Copa en tres anys.

Amb aquesta derrota, hi ha la sensació que el projecte queda en un punt mort dins l’elit del bàsquet nacional sense poder aixecar cap títol important més enllà de la Supercopa de 2021 tot i el gran èxit a Europa amb una EuroCup, una Supercopa i uns quarts d’Eurolliga als últims tres anys.