El Barça Lassa acaba per segona temporada consecutiva amb només un títol, la Copa del Rei, però amb una sensació positiva després dd’una temporada correcta. Malgrat que, com ja és habitual, el joc de l’equip ha sigut una muntanya russa. Tot sota la batuta d’Svetislav Pesic.

Aquest Barça ha canviat. Ha canviat bastant. Ja no és aquell equip que deixa de lluitar per la victòria quan baixa el ritme o que fa el ridícul contra equips grans a l’Eurolliga. L’equip ara és coratjós. És un equip amb ganes de menjar-se a qui sigui i un equip que lluita fins el final, i això en gran part és gràcies a la feina de Svetislav Pesic.

Ens queixarem en moltes ocasiones de la seva gestió dels partits o de la sobreexplotació de jugadors (i deixar de banda altres), però Pesic és Old School. Porta molt temps en aquest món i té una concepció… antiga del bàsquet que ha anat prou bé al Barça. Tindrà les seves sortides de to, cridarà i protagonitzarà escenes estranyes, però és Pesic

Ens oblidem del que ha fet

 Què passa llavors amb tots els qui diuen que Svetislav Pesic no ha de continuar a la banqueta blaugrana? Vull citar aquest tuit d’Xavi Garcia, entrenador i gran expert de bàsquet.

Pesic i el seu staff han tret un rendiment màxim d’un equip sense cap jugador TOP europeu. Si poden incorporar un parell de jugadors superiors faran un pas més l’any vinent. Passar de la misèria a dominar les competicions llargues requereix temps i treball.

— Xavi Garcia🎗 (@xgpcoach) 22 de juny de 2019

Només hem de recordar en quin moment estava el club quan Pesic va arribar al Barça. Era un moment delicat, i ell ha pogut redreçar un rumb que era cada vegada més imprecís. Cal reconèixer que pocs entrenadors podrien fer el que ha fet Svetislav amb aquest Barça.

No entraré a analitzar la situació que es viu als despatxos ni les decisions de la secció. Només vull parlar de l’equip i de com ha lluitat fins al final en totes les competicions. Arribar a la final, quedar-se a un partit de la Final Four de l’Eurolliga i arribar a la final de l’ACB són mèrits que demostren que l’equip funciona bé amb els esquemes de Pesic.

La paciència de l’aficionat

Amb aquest titolet em donaria per escriure molts articles sobre aquest tema, però l’aficionat també és sabedor de com va l’equip i jutge de com va a cada partit. Però en tot el temps que el Barça porta vivint aquesta crisi, la parròquia blaugrana ha mostrat símptomes d’esgotament i cansament davant d’aquesta situació.

Fruit d’això és la creació de “La Resistència del Palau”, un grup d’aficionats cansats de la planificació del club i del rumb que porta l’equip. Perquè sí: 5 anys sense guanyar la lliga i 10 sense guanyar la Eurolliga esgoten i permeten desconfiar del paper de l’equip en les temporades que venen.

Reconstruir és difícil (s’està fent), i Pesic ha aconseguit posar les bases d’una reconstrucció futura de la secció. Una reconstrucció que considero que va al ritme esperat, però és clar, l’aficionat no té paciència i veu com els grans s’escapen i, en conseqüència, considera que tot el que no sigui guanyar títols serà un fracàs.

La reconstrucció és difícil 

Globalment, la temporada de la secció de bàsquet del FC Barcelona ha estat correcta. Molt bona en alguns moments, fins i tot. El nivell competitiu ha estat més que digne i l’equip ha respost en molts moments difícils de partits i de la temporada. Però com menciono, les reconstruccions són difícils perquè volen èxit a mig termini.

Es necessita temps, fer canvis dràstics i detectar els problemes a temps. Algunes coses ja s’han fet, però altres no. Pesic ha sabut donar força a un projecte amb més punts negatius que mai. En 1,5 anys, l’equip ha pujat el seu estatus amb fitxatges i canvis de filosofia. Pesic i el seu staff han afiançat l’equip.

Pesic ha aconseguit fer allò que semblava impossible: canviar la cara d’una secció i d’un equip que avançava inevitablement cap a l’abisme. La seva manera d’entendre el bàsquet ha fet que el Barça vagi pel camí d’aconseguir ser l’equip que era. Pel futur serà necessari que hi hagi paciència i ganes. I no en falten.