El 2 d’octubre del 2022, setmanes abans de començar la temporada regular de l’NBA, els Heat van fer un moviment que va resultar controvertit per molts seguidors de la lliga nord-americana. La franquícia de Florida es va assegurar els serveis del millor sisè home del curs passat, Tyler Herro, qui va firmar un contracte de xifres certament elevades, 120 milions repartits en 4 anys més 10 milions en variables. L’escorta ha passat de tenir un salari de rookie a un salari d’estrella, però està en dubte que estigui justificant l’abundant augment del preu dels seus serveis.

Motius de la renovació

Abans de res, anem a veure per què l’organització entrenada per Erik Spoelstra va decidir seguir comptant amb el número 13 del Draft del 2019.

La temporada 21/22 va mostrar a un Tyler Herro diferent del que havíem vist fins llavors. El jugador va créixer molt i va ser clau des de la banqueta per un equip que va acabar amb el millor balanç de la fase regular a la Conferència Est. L’exterior de 23 anys va passar d’anotar 15,1 punts per matx a 20,7 i també va aportar més de 5 rebots i més de 4 assistències de mitjana. Aquests mèrits van ser més que suficient com perquè la lliga el premiés amb el reconeixement del millor sisè home del curs de manera gairebé unànime.

Malgrat això, el Play-off van ser una història diferent per la jove perla dels Heat. Els seus minuts a pista van baixar a causa de problemes de lesions i el seu rendiment va deixar molt a desitjar. Només va arribar als 12,6 punts per partit amb un baixíssim 22,9% en triples. Sobretot, tenint en compte que durant la lliga regular va arribar gairebé al 40% en tirs de tres. A les finals de Conferència ja no va poder més i es va haver de perdre tres partits dels set jugats per la mala salut de la seva engonal esquerra. Va realitzar una postemporada molt irregular a la qual li podem adjudicar un asterisc per les seves molèsties físiques, però això no va fer dubtar al seu director general, Andy Elisburg, qui va oferir la renovació milionària a Tyler Herro encara que defraudès el seu rendiment al Play-Off. 

Des dels despatxos es van assegurar els serveis d’un jugador jove que estava demostrant una gran capacitat de progressió i un gran caràcter. Mantenien en plantilla a un jugador que podria convertir-se en uns anys en la cara de la franquícia.

Contracte d’estrella per a una tercera espasa?

Un dels principals problemes que s’ha trobat l’equip de Florida aquesta temporada és l’estancament de la progressió del seu escorta. Ha passat a ser titular indiscutible i, tot i que han augmentat els seus minuts a pista, el seu rendiment s’ha mantingut molt semblant al del curs anterior. 

A més, cal destacar que Tyler Herro és un jugador que sobresurt essencialment en l’àmbit ofensiu del joc, mentre que les altres dues estrelles de Miami, Jimmy Butler i Bam Adebayo, ho fan als dos extrems de la pista. Tot i aquest fet, el millor sisè home de la passada temporada és el tercer màxim anotador de l’equip sent qui més tira a cada matx. Aquesta problemàtica explica que el conjunt sigui una de les pitjors amenaces ofensives de tota la lliga. Són la plantilla que anota menys punts per partit i mantenen el sisè ràting ofensiu més baix. Està clar que la millora ofensiva no es pot entendre sense un Tyler Herro que anoti més i amb una major eficiència, l’organització ho necessita.

No obstant això, també hi ha estadístiques que parlen bé del número 14 dels Heat, doncs és el jugador de l’equip amb millor més/menys, 2,5 punts d’avantatge de mitjana amb ell a pista. Es tracta d’una dada significant tenint en compte que el conjunt té un -0,5 de Més / Menys, cosa que vol dir que amb Tyler Herro a pista milloren significativament. A més és d’entre les estrelles de Florida qui té un major percentatge de victòries aquesta temporada amb un 54,2%.

L’organització de Miami sap que el seu futur passa per Bam Adebayo i per Tyler Herro, però actualment Jimmy Butler continua donant un rendiment molt alt i l’escota de 23 anys queda com el tercer jugador més important de la rotació, ja que no sobresurt prou en l’àmbit ofensiu i les altres dues peces tenen una importància vital en la base del bon funcionament de l’equip, la defensa.

Contractes semblants, aportació semblant?

Per poder concloure si Tyler Herro està mereixent, de moment, la milionària renovació, anem a comparar el seu rendiment amb el d’altres jugadors que cobraran l’any que ve quantitats semblants a ell (5 milions més o 5 milions menys). A falta de conèixer algunes nous contractes com el de Kyrie Irving o el de D’Angelo Russel, hi ha 19 integrants de l’NBA que rebran pels seus serveis entre 22 M$ i 32M$ (a l’espera del compliment de les variables, el nostre protagonista tindrà uns ingressos de 27 M$ a la següent temporada). 

En aquesta llista trobem noms de basquetbolistes tan diferents com Julius Randle, Anfernee Simons, Kyle Lowry o Demar DeRozan. L’escorta de Miami se situa com el vuitè màxim anotador, el sisè màxim rebotejador i el 10è màxim assistent; tot això sent el novè de la llista que més cobra. El 14 dels Heat es troba per sobre de la mitjana d’anotació i de rebots i per sota de la d’assistències. Té un rendiment lleugerament superior al del valor mitjà, amb un salari també lleugerament superior (25,5M $ de mitjana pels 27M $ de Tyler Herro), cosa que ens fa pensar que està mostrant un rendiment que és acord a la quantitat que cobrarà l’any que ve.

A les últimes temporades s’han vist casos de jugadors que han firmat contractes semblants al de Tyler Herro, però per entendre la seva renovació, hem de diferenciar entre els dos tipus de membres de l’NBA que passen a cobrar quantitats semblants als 130 M$ en 4 anys.

Primer de tot trobem a jugadors veterans com Chris Paul (120 M$ en 4 anys), Gordon Hayward (120 M$ en 4 anys) o Jrue Holiday (134 M$ en 4 anys).  Se’ls hi paga un salari elevat perquè que t’asseguren veterania i un bon rendiment, sobretot als primers anys de contracte.

El segon tipus de jugador és el perfil de Tyler Herro i d’altres com Jordan Poole (126 M$ en 4 anys) o Deandre Ayton (132 M$ en 4 anys). Són futurs prospectes dels seus respectius equips que fins ara estaven enllaçats a ells per contractes de rookie, els quals tenen certes peculiaritats. Una d’aquestes, i la més rellevant per entendre les renovacions, és que si entren a l’agència lliure es convertiran en agents lliures restringits. Això vol dir que la franquícia propietària sempre tindrà opció a igualar la màxima oferta que rebi el jugador en qüestió perquè es quedi. Aquesta condició fa que, en moltes ocasions, s’arribi a un acord abans de l’exhauriment de l’acord, ja que resulta un tracte positiu pels qui estaven fins ara amb un contracte de rookie (que es cobreixen davant de possibles lesions o baixades de rendiment que facin perillar el seu futur econòmic a la lliga) i per l’organització (que assegura els serveis del jugador sense arriscar-se a haver de pagar un salari desorbitat).

Confiança i paciència 

Tyler Herro, a les seves primeres temporades, ha demostrat tenir potencial per ser una estrella de la lliga i per representar al basquetbol de la ciutat de Miami durant molts anys, però no s’ha de tenir pressa amb l’escorta. És cert que la renovació ha estat per una quantitat molt elevada i, si no millora durant els següents 4 anys, es podria concloure que el 14 dels Heat haurà rebut més diners dels que mereixia, especialment a les últimes temporades que inclou el tracte, en les quals cobrarà més de 30 M$.

Amb el pas del temps, Jimmy Butler anirà baixant el seu rendiment i Tyler Herro l’haurà d’anar pujant si vol jugar a un nivell acord al seu salari. Al seu calendari hi ha una data marcada amb fosforescent, la temporada 2026/2027, l’última de la seva extensió i l’any a la qual el seu company entrarà a l’agència lliure amb 37 anys. 

Aquesta temporada serà l’última bala de l’aposta de Miami per demostrar que és una estrella de la lliga, que és capaç de ser el millor jugador d’un equip guanyador i que es mereix un altre gran contracte. Seria ideal pel futur dels Heat que ho demostrés abans, però tot dependrà de la regressió de Jimmy Butler, ja que si és capaç de mantenir el nivell amb els anys, la capacitat de progressió de Tyler Herro podria continuar estancada.

Per tant, el rendiment postrenovació del protagonista de l’article ha deixat bastant a desitjar, perquè molts esperàvem veure una millora important de la producció amb el jugador començant els partits de titular, però encara té temps per demostrar que la franquícia de Florida no ha comès un error confiant en ell.