Spar Girona i València Basket lluitaran per guanyar el primer títol de la temporada sense el Perfumerías Avenida amb possibilitats.
Font: Alberto Nevado.
Després de tres dies plens de bàsquet a la ciutat de València gràcies a la Copa de la Reina, demà arriba la final del torneig, que acabarà amb un nou campió. Per primera vegada en vuit anys, el Perfumerías Avenida no serà candidat a guanyar el títol després de caure eliminat contra l’Spar Girona per 78 a 91 portant el partit a la pròrroga.
Les noies d’Alfred Julbe tenen a tocar allò que fan cinc anys que busquen de manera reiterativa però que sempre acaba amb el mateix càstig final. Girona, Saragossa, Vitòria i Salamanca han vist com l’Spar Girona ha perdut cadascuna de les edicions de la Copa de la Reina a la final i contra el mateix rival: el Perfumerías Avenida. A falta d’un dia perquè se celebri el dia de la dona, el nostre bàsquet femení sabrà si el propi conjunt gironí tindrà el regal que porta tants anys buscant sense èxit final. Al davant hi tindrà un dels projectes més il·lusionants del bàsquet europeu com és el València Basket. Amb jugadores d’ampli recorregut dins l’elit europea com Laura Gil, Queralt Casas o Cristina Ouviña, el València Basket buscarà sumar el seu primer títol en la seva primera final.
Mateix camí per un nou campió
El que semblava una utopia s’ha fet realitat. L’Spar Girona ha pogut derrotar al Perfumerías Avenida a la Copa de la Reina. Amb un pas previ guanyant al Movistar Estudiantes per 73 a 55, les noies dirigides per Alfred Julbe han trencat amb el malefici que portaven arrossegant quasi un llustre. Arribaven a València plens de dubtes amb la sortida d’Helena Oma i la lesió de Chelsea Gray però, de moment, res ha pogut aturar a aquest Spar Girona. Ni un desavantatge de 12 punts al quart període.
A través de la defensa, l’Uni Girona s’ha fet un lloc a la final de forma totalment meritòria. A quarts van deixar en 55 punts al que està sent l’equip revelació de la temporada, mentre que a les semifinals han deixat en 78 a l’equip més emblemàtic d’Espanya. 78 havent jugat una pròrroga que ha acabat amb un parcial de 6 a 19 favorable als interessos catalans.
Pel que fa al València, tindrà el “handicap” que va patir l’Spar Girona l’any passat. Arribarà amb molt cansament acumulat després d’haver jugat els dos dies anteriors i a un ritme molt alt en 70 dels 80 minuts. Haver de jugar contra equips bascos mai és un regal per cap equip. Inclòs per ells mateixos. Es caracteritzen per una exigència física molt elevada i buscant fer-se forts al joc interior. Així, doncs podríem dir que el camí del València fins la final ha estat ple d’entrebancs que han pogut anar superant a base d’un esforç col·lectiu imperial combinat amb un nivell qualitatiu que Gernika i IDK.
Contra el Gernika, sobretot a la segona part, han buscat esgotar al màxim les seves possessions per evitar un nivell d’exigència física més alt que les hagués fet arribar pitjor al partit decisiu contra el principal aspirant a fer-se amb el títol. A més, d’alguna forma havien de compensar el gran treball defensiu que ha portat a deixar al seu rival amb 46 punts per 57 seus.
A partir de demà, a voltants de les tres del migdia, tindrem un nou campió. Un equip que sumarà la seva primera Copa de la Reina a les seves vitrines amb l’objectiu que sigui el principi d’un gran tram final de temporada amb moltes coses en joc.
