Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Stephen Curry: punt d’inflexió

Stephen Curry és el responsable de l’èxit dels Warriors. Història viva de l’NBA.

Comparteix

Stephen Curry: punt d’inflexió

Condueix la transició ofensiva, es planta a una distància de més de set metres, llança i anota. Somriu i es treu de la boca el protector bucal. Acaba de dinamitar un altre partit. Kerr l’espera a la banqueta, pissarra en mà i amb un somriure d’orella a orella. Li toca afectuosament el cap i el base s’asseu. Els rivals, desesperats, miren el marcador amb preocupació. Stephen Curry, base dels Golden State Warriors, ha protagonitzat aquesta seqüència una infinitat de vegades. És molt difícil, en ple 2018, jutjar la trajectòria d’un dels mags més fantàstics que el bàsquet ha conegut mai sense plantejar-nos el que ha estat passant a l’NBA entre l’estiu del 2016 i l’estiu present (no entrarem a comentar-ho perquè desmereixeria l’article). També és molt difícil jutjar les trajectòries esportives dels jugadors abans de que s’hagin retirat. Durant les pròximes línies, però, aïllarem la figura de Stephen Curry de qualsevol àmbit col·lectiu i analitzarem únicament i exclusivament el seu impacte en el bàsquet i les tècniques d’avantguarda (si em permeteu l’expressió) que ha aportat a l’NBA. El motor del canvi de cànons. Gaudiu.

 

TRENCANT FALSOS MITES: MOLT MÉS QUE UN TIRADOR

Un dels estereotips que han fet servir aquells que pretenen desmerèixer el que fa Stephen Curry cada vegada que posa els peus en una pista de bàsquet és considerar-lo “només” un tirador. El millor (o un dels millors) de tots els temps, sí, però un tirador. Durant molts anys, sobretot a partir de l’explosió dels 44 milions, l’estigma del triplista pur ha estat un dels primers conceptes que alguns associaven al base d’Akron (la mateixa ciutat que va veure créixer LeBron James).

La realitat, però, és una altra: Stephen Curry, el jugador que ha canviat l’essència del bàsquet i ha fet sortir a la llum aquesta nova tendència que atribuïm al “bàsquet modern”, és un dels bases més polifacètics de la lliga i amb el pas del temps també ha esdevingut un director de joc excel·lent. Stephen és, de fet, l’extensió de Steve Kerr a la pista. Allò que es demana a un base. Ser el playmaker d’aquests Warriors (possiblement el millor equip de tots els temps) no és una tasca senzilla: el sistema que formen quatre dels millors jugadors de l’actualitat requereix un gran dinamisme cada integrant, que la pilota viatgi a un ritme diabòlic i que l’spacing generi superioritats automàticament. Cadascú te un espai assignat i, al mateix temps, la llibreta de Kerr converteix els jugadors en nòmades del rol al servei del benestar col·lectiu. Curry és el primer canalitzador.

Kerr, un estudiós del bàsquet que lluita permanentment contra els egos (començant per rebaixar -o suprimir completament- el seu) d’un equip talentós i difícil a parts iguals, va ser capaç d’entendre des d’un primer moment que el que fa que Stephen Curry sigui un jugador especial no és altra cosa que la relació amb la pilota. El busca i ell la busca. Curry, i això és el que el fa més determinant, no necessita un context concret per trobar superioritats: només necessita poder deixar anar la pilota a terra o disposar de pocs centímetres. Molt pocs. Igual que un altre jugador dels Warriors que no convé mencionar, Steph és un mismatch amb potes. La multitud de recursos que exhibeix en cada triple amenaça és increïble: un ball handling a l’alçada d’uns pocs elegits que li permet generar a partir del bot (que, per cert, entrena abans de cada partit amb una dedicació encisadora), un primer pas letal gràcies a l’elegància i impotència que provoca als rivals i una mecànica dolça i letal que és, estadísticament, de les més ràpides (o la més ràpida) de la lliga i de tots els temps. I efectiva.

 

QUÈ APORTA CURRY A L’EQUIP? EL MILLOR BASE DE LA LLIGA

Curry anota, Curry assisteix i Curry reboteja. Al mateix temps, però, és molt més que això. L’impacte de Curry va molt més enllà de les estadístiques simples i d’allò visible en un primer cop d’ull. També va més enllà de la influència anímica. És difícil d’explicar. Centrem-nos, però, en allò terrenal:començant per la transició ofensiva.

Curry és un dels millors conductors de la transició defensa-atac que la lliga te a dia d’avui. I això es deu, sobretot, al rebot llarg. El death lineup, format per cinc jugadors perimetrals o box to box que destrossen sistemes defensius a través de la mobilitat i la versatilitat, dissenya la protecció del rebot defensiu protegint la posició de Curry. KD, Drayond Green o Iggy, especialment els dos primers, fan una gran feina de box out i d’alliberament de la zona compresa entre el triple i la cistella que ajuda a que Curry agafi la pilota. Aleshores, com no pot ser d’altra manera, els acompanyants del base prenen els carrils laterals i es reparteixen per la pista. Si els convé, Curry indica un sistema o punxa la defensa rival i dona la pilota a un altre jugador. I si no és necessari, recorre la màgia.No s’ha de confondre el run&gun ni el seven seconds or lessamb el joc dels Warriors ni amb la mentalitat de Curry: ambdós son molt més que una ideologia. El 30 dels Warriors domina el joc en estàtic i el contraatac. Una finta, una entrada, un extra pass. Una acció determinant o una passada a l’home lliure. Un exercici de visió de joc o una dosi d’habilitat individual. Un jugador d’equip.

Defensivament, Stephen Curry ja no és un jugador contraproduent. Te limitacions físiques, evidentment que les te, però ha trobat la manera de dissimular-les enmig d’una defensa farcida de switchs. Curry viu entre línies. Coneix les seves debilitats en la defensa 1 contra 1 i, per obra i gràcia del sistema de Kerr, busca l’emparellament amb el darrer receptor i surt a interceptar qualsevol intent de posicionament. Si aconsegueix fer-se amb la pilota, no te la necessitat de trencar línies: la recuperació li deixa via lliure. Un oportunista. A més, és intens: Curry no s’amaga. És un professional de cap a peus both sides i procura no desentonar.

I tampoc hem d’ignorar la seva faceta off the ball. Curry és un depredador de l’espai. Kerr, de fet, ha dissenyat jugades que l’aïllen de la circulació i que, gràcies a un recorregut farcit de pantalles i bloqueigs indirectes, li permeten anotar des de posicions alliberades. Per ell, aquests llançaments des de més enllà de l’arc sense oposició son simples tirs lliures. Steph, a més, interpreta els talls i els moviments amb una excel·lència insultant. Desafia els esquemes zonals des de la cantonada i ofereix línies de passada que acostumen a ser fiables. És molt intel·ligent.

 

“GAME OVER”

Somriu. Es gira. Es colpeja el pit amb el lateral d’un puny tancat i assenyala el sostre de l’Oracle Arena. Es disposa a defensar, però ja pensa en el pròxim atac. L’èxtasi és total i l’harmonia amb una afició entregada als seus moviments també ho és. Kerr, inevitablement, torna a somriure. La seva parella, la filla i el pare (triplista nat) també somriuen. Saben el que està passant. Tots ho sabem. El resultat, que habitualment és favorable al seu equip, passa a un segon pla quan ell té la pilota.

Si heu arribat fins aquí, pot ser que l’article us estigui agradant o que estigueu pensant alguna resposta devastadora. Una resposta a l’alçada, si fa o no fa, del death lineup dels Warriors. Ho reconec: els Warriors actuals no m’agraden gens. Ni a mi ni a molta altra gent que, potser fruit de la ignorància o del pensament popular, gaudirem del tret de sortida de l’NBA 2018-2019 pensant que l’anell té nom, cognom i MVP. Un pensament que, per cert, amb el pas dels partits s’anirà difuminant. Perquè l’NBA és així i els aficionats d’aquesta lliga som uns somiadors que només podem entendre’ns entre nosaltres. El que no puc fer, però, és passar per alt el llegat de Stephen Wardell Curry i tota la seva màgia. No us enganyaré: aprofito al màxim cada minut que disputa. I us encoratjo, des de l’altra banda de l’ordinador, a fer el mateix que jo.

Els anys passaran, els jugadors també i els corrents basquetbolístics també. No és qüestió de valorar si els temps recents dels Warriors son legítims, morals o acceptables dins de l’NBA que tots ens imaginem. Tampoc és qüestió de jutjar quin és el seu lloc numèric als rànquings de jugadors històrics. I, com no pot ser d’altra manera, tampoc és qüestió d’encasellar-lo. L’únic que hem de fer quan parlem de Stephen Curry és observar-lo, aplaudir i reconèixer que avui tota l’NBA tira triples perquè ell ho va començar a promoure fa anys. Stephen Curry, un pioner irrepetible. I no, no és un jugador que em desperti cap sentiment concret. Només respecte i reconeixement.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »