El Barça de bàsquet treballa en diversos fronts. Un dels objectius per la temporada 2022-2023 és reforçar les categories formatives de manera que es guanyi en ordre, qualitat i competitivitat, i per això al llarg dels darrers dies hem sabut que el club blaugrana ha lligat incorporacions estratègiques per a cada etapa del cicle. Una de les més destacades és Dame Sarr, un exterior italià format a l’acadèmia Orange1 Basket Bassano que hem vist per darrera vegada a l’Eurobasket i que serà, en certa manera, la resposta de la generació 2006 a les baixes de dos jugadors que han posat rumb a la Penya per qüestions que van més enllà de l’esport: Iker Garmendia i Alejandro Díez. Pot jugar d’escorta i d’aler. Serà part del Junior i també el veurem en dinàmica EBA.
| Nom | Dame Sarr |
| Nacionalitat | Italià |
| Edat | 16 anys |
| Alçada | 1.98 metres |
Dame Sarr és un jugador espigat que físicament encara ha de desenvolupar-se. Gràcies a les seves característiques físiques actuals és més ràpid i explosiu que la majoria de jugadors, i ha convertit aquestes virtuts en l’eix vertebrador del seu joc. D’altra banda, parlem d’un jugador que té molta feina per fer encara quant a musculació i consistència corporal, de manera que pateix quan el joc s’endureix. Això fa que, bàsicament, Sarr sigui a dia d’avui un jugador que -hem de tenir en compte que ha alternat competicions des de l’U16 fins a l’U19 i per tant totes s’han de calibrar amb una vara de medir diferent- basa la seva dieta ofensiva en un volum molt elevat de tir exterior i que, de la mateixa manera que té les qualitats necessàries per superar els rivals sobre bot al perímetre, tan bon punt s’apropa a la gola del llop –pintura, àrea restringida– pateix per les limitacions que arrossega. És un producte inacabat i és més còmode treballar amb jugadors així -que es poden crear oportunitats però no les aprofiten- que els que estan en el punt invers, així que el marge de millora és gran i prou esperançador.
Dame Sarr en atac
Ja hem comentat per sobre les claus del perfil ofensiu de Dame Sarr, però com que és un jugador que es troba a l’inici de la seva corba de desenvolupament és vital que ens centrem més en el procés que en els resultats.
El seu paper a Bassano i amb la selecció italiana -en ambdós equips ha compartit rotació amb Leonardo Valesin, que ha assumit més tasques de direcció o organització que ell, i Matteo Rinaldin, per exemple, i a la selecció a més hi ha conviscut amb el prometedor Samuele Miccoli- ha estat el d’executor amb responsabilitats de generació secundària. Com a executor, d’acord amb les seves característiques, s’ha sentit molt còmode explotant la verticalitat per córrer contraatacs i interpretar transicions, mentre que en atac a mitja pista ha tingut pes com a triplista de recepció i tir. No l’hem vist involucrat amb freqüència en situacions de mà a mà o bloqueig indirecte perquè, per la construcció dels equips i el tipus de bàsquet que es disputa en aquestes categories, la resta de llançaments que ha tingut han estat creats pel seu propi compte en la sortida del bloqueig directe. Així doncs, encara no ens podem fer una idea precisa de quin nivell de versatilitat ofereix com a executor.
La gran majoria dels triples de Dame Sarr són en recepció i llançament. Al llarg de l’any ha anat demostrant una millora progressiva i sostinguda en aquest àmbit, fins al punt que a l’europeu U16 ha anotat el 50% dels T3 en catch and shoot que ha intentat (!). A mesura que vagi guanyant força i acabant de créixer la mecànica s’estabilitzarà, però a dia d’avui se li nota encara que té alguns defectes al tronc inferior que ha de polir: l’aterratge no és bo -i a vegades és sobre una cama, cosa que a la llarga és perillosa pels lligaments del jugador-, als genolls a vegades hi té valgus (se li endinsen, no sé com es diu en català, disculpeu-me) i els peus no sempre estan ben orientats, cosa que es nota més en el tir sobre bot que en el catch and shoot però que és igualment perceptible en aquesta modalitat de llançament. Les tres coses influeixen en la transferència d’energia del tir de Sarr, que es nota que encara no té la mecànica del tot assimilada, però al mateix temps són tres qüestions que es començaran a solucionar amb l’enfortiment de les cames. A mesura que guanyi consistència tindrà millor transferència d’energia, millor equilibri i haurà de fer menys esforç amb el tronc superior. La mecànica de tronc superior té algunes mancances que són típiques de jugadors amb la seva complexió física i estan relacionades amb el sobreesforç que comentem que ha de fer.
Un altre àmbit que cal treballar però que és il·lusionant en el cas de Dame Sarr és el joc a camp obert. Dame Sarr sempre té una marxa extra, bàsicament. La raó principal de per què se sent més còmode en espais amplis que reduïts a dia d’avui és que no té la capacitat física -ha d’aprendre a desaccelerar- ni la tècnica -el domini del bot no és avançat, té la cintura alta i poca agilitat gestual en direccions laterals- per ser desequilibrant en estàtic, però quan pot actuar fent valdre la rapidesa i la gambada llueix.
És un jugador més ràpid de cap del que sembla que necessita evolucionar tècnicament per implementar les idees que té, però hi ha coses interessants que es poden percebre en transicions i contraatacs. Veiem sobretot que té facilitat per les fintes i que sap passar la pilota sobre bot amb una sola mà -la dreta-, i també que l’equilibri és bo per rebre i tornar a arrencar en períodes de temps molt breus. Les lectures de passada que fa en els següents clips són senzilles, però en el seu cas acabaran sent traslladables al joc a mitja pista si físicament evoluciona bé i allà tindran molt més valor.
A mitja pista Dame Sarr és un jugador per fer. No crec que estiguem davant d’un jugador que pugui acabar convertint-se en un generador primari al nivell actual i em sembla que tampoc seria positiu pel seu futur professional projectar-lo en aquest paper. Visualitzo Dame Sarr com un executor que podrà generar situacions d’avantatge per als companys a partir de lectures de la rotació defensiva i atacs al closeout, ja que té la gravetat que es busca en els tiradors i la gambada li permet tenir una virtut nuclear per superar rivals. És a dir: un projecte de generador secundari.
El repte principal del seu full de ruta a hores d’ara és millorar el maneig de pilota, ja que això li permetria convertir-se en un jugador capaç de crear-se millors situacions de finalització (no arriba al 40% d’encert a l’àrea restringida aquesta temporada) i, en conseqüència, un millor finalitzador a l’àrea restringida. Dame Sarr és un jugador que a dia d’avui no té la flexibilitat ni l’agilitat gestual a l’aire per rectificar i per tant la gama de finalitzacions que limitada, tampoc absorbeix bé els contactes i ha de treballar en el toc de canell, però de nou reafirmo que, quan comenci a notar-se una evolució del tronc inferior, la millora en l’apartat estadístic de la finalització serà prou significativa. Entre l’atracció que generarà el seu llançament exterior -que acabarà sent fiable- i les condicions atlètiques que té per superar l’emparellament mentre marca els passos, Dame Sarr podrà acabar sent un jugador resolutiu a l’àrea restringida capacitat, a més, per generar situacions de tir còmode per als companys.
En aquest sentit, les virtuts de Dame Sarr són compatibles amb les necessitats evolutives de Dayan Nessah i Kasparas Jakucionis -eixos en aquestes categories- i encaixen amb naturalitat amb les de dos exteriors amb els quals es relacionarà també com Edgar Moure i Rafa Villar (EBA), que assumiran menys pes executor i s’ocuparan més de la dinamització.
Dame Sarr en defensa
En defensa Dame Sarr és un jugador que té dues versions evidents i coherents amb el seu perfil. Com que és molt llarg i lleuger és disruptiu passa bé bloqueigs i defensa bé en espais amplis, i a més se sent còmode forçant errades del rival i ajustant des de costat feble per afavorir la defensa col·lectiva, però la gama de rivals dels quals pot fer-se càrrec queda reduïda a exteriors i la seva resposta en canvis d’assignació contra jugadors més grans que el busquin d’esquena al cèrcol o facin l’1 contra 1 de cara amb bon ús del cos a cos posa en primer pla les seves limitacions.
Dame Sarr té dues coses molt bones per a l’ús defensiu que se li ha donat darrerament: la mida i el desplegament. Bassano i Itàlia l’han fet servir bàsicament com a defensor d’executors, amb la qual cosa ha abarcat generalment línia de fons i 45 graus, i allà en aquestes categories es nota molt si tens capacitat per intuir espais i recuperar pilotes -també al bàsquet professional, ja que actualment la diferència entre un defensor menut que processa bé les ajudes i un defensor menut que no les processa bé és nul·la; al final el que marca la diferència és la mida-. Mireu el vídeo i entendreu ràpidament que Sarr, sense ser una bèstia física per constitució ni músculs, ha sabut trobar el seu lloc forçant errades del rival i posicionant-se bé en un espai que s’ha convertit en la seva zona de confort. S’ha de millorar el control dels temps i la batuda del salt i serà millor protector des de costat feble a la que comenci a absorbir contactes perquè voldrà dir que haurà progressat físicament -les seqüències ara mateix les resol bàsicament per mans i envergadura-, però amb el que és actualment ja ha dominat diverses categories. En aquesta funció tàcticament és disciplinat a hores d’ara.
Com a defensor individual el perfil físic de Sarr delimita clarament què pot fer i què no: exteriors petits i poc explosius i generadors amb el centre de gravetat alt són el tipus de jugadors que pot defensar. Per raons físiques -no li guanyaran distància-, bàsicament.
De qui no pot fer-se càrrec ara mateix és dels exteriors amb capacitat, ja sigui tècnica o física, de desaccelerar i portar el joc al seu ritme. No se n’ha trobat una excessiva quantitat aquesta temporada, però aquestes possessions en defensa contra Ben Saraf -un base israelià que centra el seu joc en el que és capaç de fer quan baixa el ritme i que per qüestions físiques necessita sistemàticament allunyar la finalització del defensor i resoldre per extensió- deixen clar en quin àmbit ha de millorar més clarament. Baixar el ritme, buscar-li la cintura -no és que Ben tingui el centre de gravetat més baix per defecte, sinó que sap baixar-lo més amb el bot- i obligar-lo a quedar sempre un pas enrere és la recepta ideal per neutralitzar l’impacte defensiu sobre pilota de Dame Sarr i el que el Barça haurà de treballar per corregir. Observem aquestes possessions:
Dame Sarr és una injecció de projecció i potencial per a la vessant formativa del Barça de bàsquet. Requereix d’un treball en l’àmbit físic molt específic quant a musculació i tronc inferior que, innegociablement, no condicioni l’essència del seu joc, però suposa un salt de qualitat competitiva per al cicle Junior del club i, al cap i a la fi, es tracta d’un jugador que si segueix una evolució adequada i previsible d’acord amb el que ha fet els darrers temps estarà al radar de les grans lligues. El Barça apostarà per un trident perimetral solvent i prometedor (Dayan Nessah-Kasparas Jakucionis-Dame Sarr) que valdrà la pena tenir controlat.
