Es portava mesos parlant que l’etapa de Damian Lillard als Portland Trail Blazers havia d’arribar a la seva fi. Pels romàntics del bàsquet, no es veia amb bons ulls això. Un bàsquet on la fidelitat a uns colors s’està perdent per tal d’aconseguir allò que tothom vol. Anells, títols, premis individuals… Lillard apuntava a ser una espècie en perill d’extinció. Al final, però, la incapacitat de la gerència dels Blazers per configurar una plantilla idònia per poder alçar l’anell han portat a traspassar un jugador que ha marcat una era dins la franquícia.
Al principi, tot apuntava que el base hauria de recalar a les files dels Miami Heat de Jimmy Butler, Bam Adebayo i cia. Els rumors només feien en pensar en aquesta opció que hauria estat ideal per una franquícia que fa temps que es queda a les portes d’unes noves Finals dins el seu palmarès. No va ser fins fa unes setmanes que va haver-hi un gir de guió espectacular que va portar a Lillard als Bucks, Jrue Holiday als Blazers (i posteriorment als Celtics) i DeAndre Ayton, també, als Blazers, entre altres noms. Lillard ha estat la penúltima estrella que s’ha mogut abans de l’inici de la temporada veient el moviment de Harden.
Ara, bé, era el moviment que necessitaven els Bucks per aconseguir l’anell una altra vegada? Al voltant de Giannis Antetokounmpo, el cos tècnic de la franquícia havien dissenyat una estructura fantàstica per ser dels millors atacs i defenses del campionat. Amb segones espases de luxe com Holiday, Middleton o Brook López i amb jugadors de menor rol, però que no han deixat de ser importants pels èxits de l’equip com Bobby Portis o Patt Connaughton.
Canvi a… millor?
Amb l’arribada d’un jugador com Lillard s’obria un debat interessant entorn l’encaix que podia tenir el jugador dins el vestidor. Està clar que, a nivell de lideratge, és trop quasi al mateix nivell que l’astre grec, però surt beneficiat l’equip amb el traspàs? De moment, els números diuen que no.
Així, d’entrada, els Bucks estan rebent 8,7 punts més per partit (122 prpp) en comparació l’any passat (133,3 prpp). Una dada que, si quedés compensada amb els registres ofensius, seria salvable. En punts fets per nit també han baixat. Tot i que no de forma tan contundent. Dels 116,3 del curs passat 115,3 en aquest inici de temporada.
Jrue Holiday era el jugador que posava l’equilibri entre l’atac i la defensa aprofitant la seva experiència i capacitat per generar situacions avantatjoses per l’equip, a l’atac, i oferint solidesa defensiva per ser un dels grans valors de l’equip, en aquest sentit. A la posició de base, pel bé general de l’equip, sembla que el canvi no hagi estat positiu. Els Bucks han passat a ser dels millors pel que fa a en defensa de totes les situacions de tir possibles a tot el contrari. En atac, es troben en una situació similar. Han baixat en pràcticament tots els registres de tir amb aquests quatre primers partits de temporada. Lillard, per tant, no està sent prou diferencial per a fer bo el traspàs.
Font: Benny Sieu-USA TODAY Sports.
A més, mirant des del prisma més tàctic, un jugador del nivell i estil de l’ex Portland, no és el millor perfil per acompanyar al monstre grec. Si vols treure tot el suc possible del grec, has de renunciar al talent de l’americà. I viceversa. Mentre un ha d’assumir un alt volum de pilota per sentir-se important i crear-se els seus tirs, l’altre el necessita per aprofitar el seu físic per ser imparable en conducció de fora cap a dins. Les primeres impressions d’aquesta parella no estan sent les més bones. És més, aquesta nit Giannis Antetokounmpo se’n ha anat fins els 16 punts i Damian Lillard n’ha anotat 15 en la derrota davant els Toronto Raptors (111-130). Un exemple de que aquesta connexió entre les dues grans cares del projecte encara està en una fase molt verda per tal de que Milwaukee pugui pensar en positiu per la nova copa i el Play-Off de l’NBA.
