Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Anàlisi: Darius Thompson serà la pedra angular del Baskonia

Analitzem què significa l’arribada de Darius Thompson a Cazoo Baskonia.

Comparteix

Anàlisi: Darius Thompson serà la pedra angular del Baskonia

En un fitxatge que ja es donava per fet i després d’una dura rescissió amb el Lokomotiv Kuban, el Baskonia ha anunciat el fitxatge de Darius Thompson per les dues properes temporades. El base, de nacionalitat americana, arriba al Buesa per a convertir-se en un referent. 27 anys, 193 centímetres i 86 kg són els seus paràmetres físics; arriba en una edat ideal per fer el salt al següent nivell i establir-se com a jugador de l’elit europea.

Des de la sortida de Pierria Henry, a Vitòria van orfes en la direcció de joc. Baldwin ha tingut moments bons com moments on restava a pista i en cap cas ha mostrat mai intenció d’involucrar el col·lectiu. Granger, a un ritme diferent, tampoc ha estat aquella peça que donés sentit a la resta. La manca de direcció era evident i calia renovar la posició. Ha arribat Markus Howard, tot i que és un tipus d’exterior més anàrquic, anotador i no pas un director de joc. Per tal de pal·liar aquest dèficit, el reconegut encarregat de scouting del conjunt del Buesa ha posat els seus ulls en Darius Thompson. L’americà ve de jugar quatre bones temporades al nostre continent i sembla totalment adaptat. Després de destacar a Leiden va encadenar dues temporades a Brindisi per, posteriorment, fer el salt a Kuban i acabar sent un dels grans bases tant de la VTB com de l’Eurocup. Els seus números l’avalen: 13,2 pts i gairebé sis assistències amb un 33% en T3 a l’Eurocup i un alarmant 20% en VTB.

Perspectiva individual

Darius Thompson no és un combo com s’està llegint a diversos llocs ni és el prejudici que es fa en bàsquet de base americà equival a anotador anàrquic. Thompson és un base pur. Ell és el director. Que pot jugar amb generadors al costat? Sí, ho ha fet a Brindisi amb D’Angelo Harrisson i a Kuban amb Errick McCollum. Però ell arriba a Vitòria per ser l’extensió a pista de Joan Penyarroya. Serà el generador pur que tindrà Baskonia i el base titular. És un jugador que no és un excel·lent en cap aspecte però és un notable en tot. Disposa d’una bona capacitat atlètica per a ser un base, és prou hàbil en el bot i també és suficientment autònom per generar-se els seus propis punts. Complet seria l’adjectiu més adient per a descriure’l. A més, que hagi signat dos anys és un indici de la confiança que el club diposita en ell; assolirà galons des del dia u.

Si ens fixem en quin prototip de jugador és, topem amb un especialista en la generació de joc. Un 32% de les seves accions són en pick and roll i té xifres prou bones. Anota 1,37PPP quan finalitza les accions en safata ja que s’ajuda de la potència de tren inferior per a finalitzar. Dins de la generació, destaca l’alta -segurament massa tot i els bons percentatges- freqüència amb la que aixeca el tir després que el seu defensor li deixi espai. Sense ser un jugador com Calathes a qui li passin els blocs de tercers, a vegades la defensa rival tendeix a enfonsar-se (35% T3 al llarg de la seva carrera). El 31% de les accions de bloc i continuació deriven en Thompson jugant-se aquesta mena de tirs i, tot i els 1,24PPP  hauria de baixar-ne l’ús. Aquest tipus de tir solen alentir el ritme de joc i donar poca fluïdesa a l’atac (a menys que et diguis Shane Larkin), i l’ex-Kuban ha de saber que arriba a una competició on ja de per sí els partits acaben a les trinxeres i no es perdonen errors. Ell és bo quan juga de cara i busca apropar-se a l’àrea restringida. Això no vol dir que, si li passen per darrere, no hagi d’aixecar-se i anotar, que ho pot fer i ho ha demostrat.

Aquí (Via InStat) podem observar la tendència del seu joc en pick and roll. Tot i tenir dos bons finalitzadors en el “roll” com han estat Motley i Alan Williams, és un jugador que opta més per buscar al tirador obert.

L’altre gran virtut del seu joc és la transició. El base americà porta dins el córrer i les altes revolucions, estil que casa amb el que agrada al Buesa. Si pot, és la passada de seguretat del rebotejador per tal d’iniciar la transició. Si no, obre una línia de passada a l’hora que corre la pista. Entén els carrils del contraatac i no sol posicionar-se malament. És prou ràpid- sense tampoc tenir una punta de velocitat altíssima ni ser molt explosiu- i li agrada el “jugar arribant” mentre la defensa no és totalment col·locada. 1,13PPP en transició l’avalen com un element més del Baskonia de Joan Penyarroya per a ser verticals i aprofitar córrer la pista.

En l’àmbit de la passada és molt solvent. És dretà descarat i la majoria de les seves accions són anant a dretes. La passada amb una mà, ja sigui per doblar fora o tirar l’alley-oop és una opció que usa sovint però que ha de polir, doncs en moviment a una mà és força fàcil no ser precís en la passada. Un problema que té és que quan busca l’interior per assistir-lo deixa anar la pilota massa aviat i el deixa a 3-4 metres de cistella, per tal que executin un tir que no massa “centers” són capaços de fer sense massa problemes. Llavors, els pivots es veuen obligats a fer algun moviment per apropar-se i aquí és on la jugada perd possibilitats d’acabar en cistella. Però si els companys tenen una bona sinèrgia amb ell off-ball Darius Thompson és un jugador molt capaç d’habilitar-los. Està pendent en tot moment de talls i portes enrere, així com de tot el treball sense pilota del col·lectiu. Si hi ha bona línia de passada, la trobarà.

Com a defensor, sumarà. És atlètic i té una lateralitat suficient per a nivell Eurolliga. Permetrà a Joan Penyarroya jugar defensa de canvis ja que pot aguantar bé als grans. El seu gran problema ve al passar els blocs. Vol passar-ho tot per davant i l’hem vist patir (1,58PPP quan el jugador al qual està defensant finalitza l’acció de 2v2) ja que es queda clavat i genera un desavantatge per al seu equip. És bo perseguint talls i indirectes i és un bon defensor d’aclarats (0,67PPP). Dit això, caldrà que millori la lectura a l’hora de passar els blocs. Joan Penyarroya té feina aquí.

Darius Thompson en el marc col·lectiu

Baskonia 22-23 serà un equip nou amb moltes incògnites. Ha fet diverses incorporacions, ha aterrat Penyarroya i,  al canviar els dos bases i perdre Fontecchio, serà un equip completament nou. No es fa estrany pensar que tindrà bona química ofensiva amb Rokas Giedraitis. L’any passat ja entenia la jerarquia ofensiva d’Errick McCollum quan aquest jugava sistemes amb pantalles i amb el lituà no serà menys. El seu gran què serà involucrar els dos interiors, Kotsar i Enoch. L’estonià és un finalitzador excels (1,35PPP) en el “roll” i sí pot encaixar més amb aquesta mania del base americà de dibuixar la línia de passada quan el pivot encara no és dins del tot de l’àrea restringida. Kotsar és prou coordinat per jugar de fora cap a dins i té una sensibilitat al canell esquerra privilegiada per aquesta distància. Enoch, un bon finalitzador també, sí pot patir més. Se sent més còmode finalitzant en posicions centrals i no té aquesta habilitat per guanyar interiors rivals per velocitat. Els dos interiors són jugadors que pateixen en la defensa col·lectiva i caldrà que la millora defensiva del Baskonia comenci des de Thompson. Aquí és on necessita el conjunt vitorià que faci un pas endavant en maduresa tàctica, ja que l’aptitud hi és.

Pel que fa a la combinació exterior, com hem mencionat abans pot jugar amb un altre generador a pista i entén la jerarquia, és disciplinat. Markus Howard és el combo amb qui pot fer-ho i caldrà veure de quin tipus és la incorporació que falta per al joc exterior dels vitorians.

El gran dubte que deixa Darius Thompson és el bioritme de joc. En els dos destins anteriors jugava a un ritme molt alt i tenia força situacions en transició. L’Eurolliga és diferent. Et permet córrer però els partits, quan són disputats, tendeixen a acabar decidint-se en l’estàtic. Aquí pot sumar, però li cal molt de treball en línies de passada. Caldrà veure si és capaç d’adaptar-se a un ritme i una exigència mental diferent. La presa de decisions és, a priori, bona, però cal que insisteixi en la circulació en comptes d’intentar el tir cada cop que el que defensa el bloc li dona espai. Objectivament, Baskonia ha fitxat un bon jugador de bàsquet. És complet, disciplinat i té virtuts per a fer-ho molt bé. Això sí: Baskonia no ha fitxat cap estrella. Ha fitxat un jugador que ho té tot per a fer el salt però és un salt exigent, amb pressió i que no tothom és capaç d’aguantar. Per etapes i progressió, li toca. Els primers ímputs són positius, tot i que segurament ell tampoc és la gran solució als problemes defensius del conjunt del Buesa. Possiblement marcarà el dia a dia de l’equip, però qui realment marcarà quina serà la dimensió on el Baskonia de Joan Penyarroya pot arribar seran les versions anotadores de Markus Howard i Rokas Giedraitis.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »