Connecta amb nosaltres
Dejounte Murray, San Antonio Spurs

NBA

Dejounte Murray és el nou escuder de Trae Young: claus de l’encaix

Analitzem les condicions del fitxatge de DeJounte Murray pels Atlanta Hawks.

Comparteix

Dejounte Murray és el nou escuder de Trae Young: claus de l’encaix

Era un traspàs que podíem preveure amb cert marge si ens fixàvem en les interaccions a xarxes socials de DeJounte Murray i Trae Young, però no per això deixa de ser sorprenent. Els San Antonio Spurs estaven estudiant el mercat de Dejounte Murray i, finalment, li han trobat destí: els Atlanta Hawks. A canvi, la franquícia de Georgia ha enviat Danilo Gallinari i tres primeres rondes del Draft (2023 de Charlotte, però amb protecció, 2025 i 2027 dels Hawks) a la ciutat texana més l’opció d’intercanviar la de 2026. Les rondes de 2025 i 2027 són desprotegides. És, sens dubte, el gran risc que assumeixen els de Travis Schlenk en aquest moviment.

Els Spurs volen iniciar un projecte amb un punt de partida molt evident i Dejounte Murray era la peça que els donava més possibilitats d’aconseguir fer el pas enrere per ajustar els temps competitius del gruix de la plantilla a les intencions de la gerència, que vol agafar perspectiva de la reconstrucció i per això necessita allunyar-se de la lluita involuntària pel Play In en la qual s’ha vist immersa els darrers anys. Per l’altra banda, els Atlanta Hawks tenen un equip força fet i necessitaven talent per intentar estar al top de l’Est, així queel base pot encaixar molt bé dins de a la proposta de Nate McMillan. És un salt de qualitat en diversos sentits que a continuació analitzarem detingudament.

Un moviment clàssic entre equip venedor i equip comprador. Està farcit de matisos i té com a eix angular de l’èxit l’adaptació que mostri DeJounte Murray a un equip que en termes competitius el necessita a ple rendiment i que, a més, tindrà un pes específic fonamental per acabar de determinar quin serà el valor de les rondes traspassades a llarg termini, ja que l’ordre del Draft es defineix per criteris esportius.

L’encaix entre Trae Young i Dejounte Murray

El titular d’aquest moviment és la incorporació d’un all-star al projecte de Trae Young. Dos dels millors bases de la lliga junts al mateix equip i amb l’objectiu de recuperar el rendiment de la temporada 2020-21. Però la vida real no és el 2K, així que aquesta parella, més enllà de ser per raons òbvies la unió de dos generadors de molt volum que deixa certeses i algun dubte que convé respondre, també necessita d’un període de reflexió per a garantir l’èxit del seu funcionament.

En l’àmbit defensiu, sense cap mena de dubte, la millora és evident. Els Hawks s’han fet amb un all-defensive que ajudarà a protegir a Young i que es convertirà en la referència  del sistema de defensa d’Atlanta de manera immediata. La seva velocitat de mans, físic i atletisme i capacitat de força l’errada del rival el fan un dels millors defensors de tota l’NBA i una peça que McMillan no tenia.

Però a l’atac comencen els dubtes. Els dos bases són jugadors que, fins ara, volen molt la pilota i la necessiten per produir al nivell que ho han fet les últimes temporades. Això implica que tots dos hauran d’aprendre a produir més sense la pilota a les mans, però sobre tot Dejounte Murray. Young és l’estrella dels Hawks i sembla complicat que accepti (i l’staff s’atraveixi) una reducció molt gran dels seus minutos dirigint l’atac hawk, tot i que que és el jugador que millor es pot adaptar a aquest rol. En canvi, Murray no és un bon tirador (32% d’encert en triples) i el seu encaix a un rol secundari i més sense pilota serà un repte i pot acabar sent un problema.

El que també hem de tenir present és que a l’NBA actual l’èxit de molts equips es basa en la capacitat que tenen dins de la pròpia plantilla per alternar generadors primaris, i Atlanta tindrà des d’ara la possibilitat de tenir sempre un base de calibre All Star a la pista. Això és fonamental en uns Play Off i també pel dia a dia de la temporada regular, ja que tenen una enorme capacitat per prendre un altíssim volum de decisions amb la pilota a les mans.

Murray ve de debutar a l’All-Star i d’una temporada amb 21.1 punts, 8.3 rebots, 9.2 assistències i 2.0 recuperacions per partit, sent el millor “lladre” de la lliga aquesta temporada amb aquesta xifra. Com afectarà aquest nou context a les seves estadístiques (i el seu joc) serà la clau per mesurar l’èxit d’aquest traspàs.

Els Spurs, all-in per Victor Wembanyama

Tothom recorda l’últim all-in dels San Antonio Spurs quan, amb la lesió de David Robinson a la temporada 1996-97, van apostar per un tanking bèstial amb l’objectiu de fer-se amb Tim Duncan, i la resta és història.

Aquest moviment és similar. Popovich ho ha apostat tot a fer-se, amb molta seguretat, amb el francès Victor Wembanyama al proper Draft, un projecte de center mai vist fins ara i que amenaça amb canviar tota l’NBA.

Per aconseguir el que veuen com el lider d’aquest projecte pels propers 15 anys els Spurs han donat a la seva estrella, un base encara jove i amb molt de talent, a canvi d’actius de futur. Empitjoraran l’equip i en certa manera estan encaminats a l’obtenció de molt mals resultats la temporada que ve, però la idea de fons del pla que estan traçant és molt clara.

El problema d’aquest procediment? Que fins i tot amb el pitjor rècord només tindran un 14% de possibilitats de fer-se amb el pick 1. Tot això fa pensar que el “sacrifici” de Dejounte Murray no ha estat només per lluitar per Wembanyama, sinó per una construcció de plantilla més profunda: no veuen a Murray com la primera espasa d’un projecte guanyador i no tenen problemes en prémer el botó de reconstrucció per tal de guanyar marge per decidir en qui inverteixen els diners, cosa que és important atès que en els darrers anys han incorporat molts jugadors, rookies en aquest cas, que es troben a l’inici de la seva escala salarial i tenen el rellotge activat per a l’extensió de contracte a mig termini. Del seu desenvolupament en dependrà la quantitat i, tot i que cap dels escollits sigui clarament un base, la formació d’algun d’aquests -Blake Wesley, sense anar més lluny- podia solapar-se en certa mesura amb el domini del base que fins ara havia estat la seva estrella.

Respecte de Gallinari, és molt probable que acordi un buy out tard o d’hora, igual que pot passar amb la resta de veterans excepte per un jugador en concret de la plantilla: Jakob Poetl. El pivot austríac (26 anys) ve d’una bona temporada i tindrà mercat, així que hem d’estar atents a la seva situació perquè pot ser un dels jugadors que canviï d’aires aquesta temporada.


La mirada de present d’uns Hawks que volen competir ja (malgrat la dura competència a l’Est) contra la mirada de futur d’uns Spurs amb un projecte encara per començar. Dos equips en moments molt diferents i un jugador, Dejounte Murray, que haurà d’adaptar-se a un context complicat pel seu estil de joc si vol aspirar al gran contracte (agent lliure el 2024) al que sí aspirava fa uns mesos amb els San Antonio Spurs.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a NBA

Tradueix »